ARBÚCIES I RODALIES

És collonut això d' aixecar-se tard al matí, després de la pallissa d' ahir. No sé que heu fet vosaltres, però no he vist cap possibilitat d' anar a volar i com que tinc la parella caminadora, ho hem aprofitat per fer una ruta de 2 hores pels voltants de la vall d' Arbúcies. Amb el cel cobert i amenaçador d' aigua, hem agafat els impermeables i un paraigües (per si de cas), i apa, a caminar. Ens hem mogut pel damunt de casa nostra, al vessant nord del Montseny i hem pujat fins a 500 mts. d' altura, per carreteres de desemboscar i dreceres. Com que hem començat tard, també hem arribat tard a casa per dinar i la tarda ens ha recollit a l' escalforeta de l' interior de la casa. Confiem que el cap de setmana que ve sigui una mica millor i ens permeti fer alguna voladeta per treure'ns les penes del damunt.

ANDORRA (EL PARADÍS DE LES DONES)

Son la 1 h. de la matinada i acabem d' arribar d' Andorra, on hem passat tot el dia amunt i avall veient que la crisis sembla que no existeixi. Demà us explico que és això......o no (ja ho sabeu). En tot cas quan estàs relaxat i disposat a dir SI a tot, el dia passa de meravella. Fins demà.

I és que Andorra sembla, en bonic, al Marroc en els seus mercats, hi ha de tot mil vegades repetit, i només t' ha de fer gràcia la botiguera més simpàtica per comprar, per què el producte el pots trobar a.. això, mil botigues que venen el mateix. Volia aprofita de esquiar una estona, però el temps no era del tot atractiu, i m' he desdit d' aquesta idea i amb la parenta ens hem firat d' algunes coses de la llar que necessitàvem. Tota la tarda amunt i avall, fent esport "walking" i xeferdejant el que ens semblava interessant. Ja quan tothom baixava de les pistes nosaltres hem anat a sopar un pizza i verdures gratinades i cap a casa. Res de sorprenent que ens hagi passat durant el dia, només que a l'hora de dinar érem a Adrall, i ho hem fet al restaurant Les Brases, i hem menjat "manetes" de porc gratinades amb allioli, i hem estat tot el dia satisfets (eren boníssimes), bbrrrrruuuupppp!.

MATAGALLS NEVAT I VENTÓS

El Matagallas no es deixa!. Aquest matí volíem provar un altra vegada intentar volar de nord el Matagalls i no és possible, és prohibit, és mala llet, és que sé jo....... Les previsions donaven vent suau de nord, nord-oest i ens havíem il·lusionat amb el fet de que avui podria ser el dia. Hem quedat d' hora i a les vuit del matí ja érem al Coll Borderiol totalment equipats, comencem a caminar, en Pep i l' Emili amb esquís de muntanya, en Txus a pèl, i jo amb raquetes de neu. Hi ha molta neu pols, fresca, perfecte per esquiar i seguim per la pista fins sota el Coll Pregon. Continuem fins dalt la carena i en sortir del bosc ja trobem el vent que bufa fort i de sud oest. Tornem enrrera per esmorçar arrecerats del vent i al sol, ja que tothom que baixa ens diuen que al cim fa molt de vent i molta fred. Així que ens descarreguem els equips i esmorzem tranquil·lament amb la esperança de que ens alimentem el vent canvii de direcció i ens permeti volar. Però res, el vent continua bufant fort i la direcció no varia, per tant, decidim anar avall i tornar a casa. La baixada ha estat distreta en veure els esquiadors gaudint de l' entorn i nosaltres perseguint-los pel dret. Cal dir que anar amb raquetes ha estat un encert, m' ha agradat per la facilitat de caminar en la neu pols sense patir massa, és una bona eina. Ja a l' aparcament ens hi trobem una gentada impresionant, famílies senceres jugant amb la neu, gossos, gats i l' hòstia de trastos arreu. Ens hem anat directe al Coll de Revell a fer una cervesa amb patatetes per fer gana i dinar a casa. No sabem si tornarem intentar aquest vol, amb aquesta és la quarta vegada que ho provem i semble impossible. Haurem de pensar-ho molt bé la propera ocasió, si és que hi ha propera ocasió que ens faci decidir-ho.

Fotos d' avui:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MATAGALLSNEVATIVENTOS?feat=directlink

LES PLANES D' HOSTOLES-ST. FELIU DE PALLAROLS

Les previsions per avui assenyalaven el dia involable pel vent i el fred, però crec que algú s' ha inflat a volar?. Nosaltres hem agafat el cotxe i hem anat a Les Planes d' Hostoles per continuar el camí del carrilet, però a peu. Així que hi hem anat una mica tard. Comencem a caminar a migdia fent el camí amb pas ràpid a estones i caminant dues horetes fins Sant Feliu de Pallarols; cal dir que abans hem fet algunes voltes pel poble, on mai hi havíem estat per dintre. Quan hem arribat a Sant Feliu, ens hem entaulat al restaurant Ca la Matilde, on ens han donat un menú de tres plats (no ens ha agradat gaire), i això que estava ple de gom a gom. A dos quarts de quatre hem sortit del dinar i caminant rapit fins a Les Planes en hi hem plantat en tres quarts d' hora. Ja només ens falta fer el tram de Sant Feliu fins Olot i ja veurem com el fem, si a peu o en bicicleta.

PER REIS ...MATAGALLS !

Us deixo les fotos i més tard em poso a dir-vos com a anat.

Ara ja és més tard: Bé, que passa l'endemà del dia de reis? .... no passa res, només que tothom està veient com els diners gastats en regals passen a un racó, i ja està. Davant d' aquest panorama i atès que hi ha una treva de pluja. Agafo el cotxe i m'enfilo per l'Eix Transversal fins el Coll de Revell, on surto i agafo la carretera de Viladrau fins el trencant de Sant marçal, on arribo a les 11,30. Surto del cotxe i ... collons quin fred que fot!. Observo i veig que la muntanya del Matagalls està coberta pels núvols, ha nevat fins bastant a prop. Em fa mandra, però fa molt de temps que no pujo per aquest camí, així que em bellugo per agafar calor i prenc els bastons, la motxilla., una mica d' aigua i amunt. Pel camí trobo un solitari com jo que no diu ni piu, dons ell s' ho perd, jo faig la meva i deixo que passi davant i el vaig seguint al meu ritme de passeig. uns 200 mts. per sobre de Sant Marçal ja hi ha neu i boira, però el temps sembla que vol aclarir. La pujada és forta per ací, ja no m' en recordava, i em fa suar una mica fins arribar al Coll Pregon. Ací fa una mica de sol que surt per entremig de la boira (núvol). Ja gaire bé sóc dalt i el cim està ennuvolat, hi fa bastant vent i fa molt de fred. Em retrobo amb el solitari que només intercanvia una paraula .. -jo li dic: fa fred oi? ell em diu: una mica!. Cago'm l' hòstia quins collons de gent volta pel món, que sembla que dalt de les muntanyes sigui com en mig de Barcelona on ningú et carda cas i se t'ignora, l' hòstia! que el donin per relé!. El deixo cagant llets, no vull portar al meu costat un "zoombie". Baixo disparat i el perdo de vista aviat, per fi, estic sòl gaudint de la primera neu del' any. Arribo al cotxe quan sembla que s'ha obert una mica el dia, però continua fent fred. Ja refet, torno a casa on m' espera el "carinyo".. amb el dinar fet!. No ho us ho creieu, m' he hagut de fer uns raviolis farcits de verdura i formatge de La Sirena, prou bons, una amanida, postres i després un te (dels bons). Ah! no he dit res de la direcció del vent al cim, i és que tampoc hauria pogut ser aprofitat per volar, hi feia el vent de SudOest, i per tant.."nocing"!

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PERREISMATAGALLS?feat=directlink

UN DIA PERDUT? NOOOO...STA.BRÍGIDA!

Ahir no vaig sortir amb la parenta a caminar i li devia la moguda per avui. Així que una vegada llevats em proposa anar a Amer i pujar caminant a dalt l' ermita de Santa Brígida. Jo encantat de la vida accepto i de pas agafo el parapent per si de cas es pot fer una volada. Arribem al camp d' aterratge i no hi ha ni una ànima, per la qual cosa agafem una mica d' aigua i els bastons i cames amunt, en ritme pausat per seguit. La pujada va essent tranquil·la, fa una mica de fred però amb l' exercici ni es nota. El dia és núvol i fosc; el vent calmat a aquesta altura. A l' ermita ens aturem per beure una mica d' aigua, fer-nos una fotografia (us saludem de tot cor), i veure una mica del paisatge, del qual ja estem acostumats, però que mai observem en deteniment de les coses petites, i és formidable. Arribem a la sortida i és deserta, ningú enlloc. Fa una brisa molt suau, encarada, prou per sortir i anar de caiguda. Bé, ja som dalt i ara avall per la carretera per allargar una mica més la excursió. Baixem tranquil·lament i quan som al cotxe pensem que seria bo, si més no, fer una vol de baixada; i cotxe amunt fins a la sortida que ara es troba en calma. Preparo la vela, la cadira i m' equipo. Aixeco la vela i em cau de poca pressió que té. Torno a posar-la bé amb l' ajut de la companya ( que ja em fa notar el rotllo que és quan les condicions no son bones per sortir de seguida). Amb una mica més de brisa aixeco la vela bé i corro, corro, corro i ssssssssssssssssssssssss....... ja volo o més ben dit, m' enfonso com el plom. Quatre o cinc girs per dir que he fet alguna cosa i en qüestió de 4 minuts i mig ja sóc aterrat. Quan estava fent les maniobres d' aproximació, sota meu ja m' esperaven en Geof i la Judith per si volia tornar a pujar, però ja teníem decidit anar a casa a dinar. Els he donat les gràcies per oferir-se a pujar-me de nou i en poca estona més ja tenia l' Elena al meu costat ajudant-me a plegar el parapent. El parrac plegat i apareix en Borrell, sòl, i atès que ell sempre s' ha brindat a pujar-me quan vaig sòl m' ofereixo de pujar-lo fins la sortida. No ens ho pensem gota, el carrego i el porto fins dalt a fer companyia a la parella (Geof i Judith). Els deixem dalt esperant que el vent es desperti i nosaltres cap a casa. No sé si hauran tingut un bons dia?.

BELLMUNT 20100102

Quines ganes tenia de deixar de tenir els peus al terra. Després de tants dies intentant i sense poder enlairar-me, avui per fi! he pogut volar a BELLMUNT. Aquest matí teníem plans amb la parenta, però una trucada dels meus companys Emili i Txus, em convidaven a pujar al Montseny per intentar volar. Ep! el he dit, que allà dalt potser farà molt de vent i només pujarem a visitar les herbes. Així que els he proposat anar a Santa Brígida (Amer), ja que allí encara que faci nord molt sovint es pot volar, i bé. Ells hi han anat directes i jo agafant l' Eix Transversal m' hi he presentat quan ja anaven a esmorzar. El vent en aquests moments era fort de sud-sudoest. Esmorzem i quan hem acabat hem comprovat que el vent continuava igual. Al camp d' aterratge no hi hi veiem cap cotxe i això ens fa aixecar la sospita que si els de la zona no hi son, és clar que estem equivocats. No volem perdre el temps i enfilem cap a Bellmunt (Sant Pere de Torelló). Abans hem trucat al nostre company Edu que ja hi era i havia volat a primera hora del matí i ens diu que el vent allà és de sud fluixet. Pel túnel de Bracons és una delícia i molt rapit arribar-hi. Deixem un cotxe al cementiri i recollim a l' Edu que gaire bé era dalt (caminant). A la sortida feia un ventet d' aquells que voldríem sempre trobar a tots els envols. No ens ho pensem gens i ja som tots desplegant els parapents. Soc el primer en sortir que encara fa sol i es condensen uns nuvolets davant mateix de la sortida i a la mateixa alçada. Vaig directe a ells i em trobo amb unes fluixetes pujades que no es deixen ni girar de petites i curtes de cicle. Repasso totes les canals de ponent, endolcint el pilotatge davant tots el morros precedents. Res de res, no tiba per enlloc i el vol es converteix en anar cap avall, la qual cosa intento d' allargar el màxim fins posar els peus a terra, de nou. El meus companys em segueixen sense destacar cap cosa que no hàgim notat. Ja la terra, contents per haver realitzat el primer vol de l' any d' una manera improvisada i gratificant. BON ANY !!!! FOTOS:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BELLUNT20100102?feat=directlink