PARAMOTOR A L' AERÒDROM DE TAPIOLES

Ja tenim el bateig de en Marc celebrat, sense confits ni caramels, però amb un xai a les brases, cigrons i peus de porc guisats a l'estil de Can Xasc, a Argelaguer. Ens hem trobat a Arbúcies a 2/4 de 8 del matí per anar a l' aeròdrom de Tapioles (La Garrotxa), dons la previsió ens deia que hi hauria nord fluixet i allà ens estalviem la possibilitat de trobar-hi boira. Pel camí no hem parat de xerrar i puntualitzar els punts a tenir en compte a l' hora de envolar-se amb el ventilador a l' esquena. Hem arribat a les 9 del matí, amb un cel blau espaterrant, gespa per tot el camp, lloc magnífic per fer les pràctiques. Una vegada hem tingut els paramotors muntats i carregats de benzina els hem engegat per escalfar-los. No fa vent i aixecar la vela costa una mica, per la qual cosa ens esperem que comenci una mica l' activitat. Al temps, han anat arribant usuaris del camp per volar amb els seus avions. És curiós veure que hi ha gent que vola amb màquines fetes per ells mateixos, o rèpliques d' avions antics. De fet ho tenen molt ben muntat i l' hangar completament farcit d' avions i ultralleugers. Quan ha començat a bufar una mica el vent ja hem preparat la 1ª sortida motoritzada de en Marc. Ha costat tres avortaments i al quart intent... voilà! els peus deixen de tocar-li el terra i ja és volant, amunt... gas a tope!. Els seus primers instants han haver estat d' allò més intensos. L' empenyuda del motor, el gas, el fre, la vela més endarrerida (no la veus tant bé que quan es vola en lliure). Tot un mon nou que li ha fet bategar el cor a cent. La primera "novatada" ha estat el saber com asseure bé. Una vegada superat aquest aspecte, la postura adoptada de la cadira li provocava que anés mal penjat, cosa que ha solucionat tensant les cintes que eleven la punta de la fusta de la cadira. Ha estat volant fins que se li ha aturat el motor en quedar-se sense benzina i ha aterrat perfecte. De nou carrega el dipòsit i es disposa a envolar-se novament. Ara ja surt a la primera i volant m' espera que jo surti. M' ha costat engegar el motor després de tanta estona aturat, cosa que m' ha fet descarregar la màquina i escalfar-la al terra. Me'l carrego de nou i surto cap amunt. Ens trobem tots dos volant pel damunt de la vall i fent trajectes sense deixar el camp a la vista per si de cas se' ens esgotes el combustible. En Marc ha buidat el seu dipòsit una altra vegada i ha aterrat molt bé,  jo el controlava una mica allunyat, damunt el pont de Sadernes. He tornat al camp en un moment de vent reforçat sense problemes, on he aterrat molt suau (sort del vent). Hem fet petar la xerrada amb un pilot local i ens hi hem trobat molt a gust. Ja era migdia i la gana apretava molt. Ens ha recomanat un restaurant popular a Argelaguer, anomenat Can Xasc. Allí ens hem trobat bé, amb xivarri de poble i menjar casolà. Tips hem tornat a casa, i molt contents del dia ben aprofitat.

QUE BE S'HA POSAT SANTA BRÍGIDA

Avui...escapadeta de divendres. Ens hem posat d'acord en Mota, en Picarrocs, en Borrell i jo per volar a Santa Brígida i la veritat és que ens ha sortit bé. Tots hem estat allà a dos quarts de quatre i ja hi havia una brisa bona per sortir. El més ànsies (en Picarrocs) ha muntat sense gaire bé respirar i en un no res ja ha sortit i no ha calgut que digués res, ja es veia que estava de "perles". En Mota també surt, quan hi ha un cicle baix. Rasca el vessant i s' aguanta amb dificultat. Ja els veiem que van cap a l' aterratge on s'hi posen. Per contra hi ha un francès que ha sabut quedar-se en el lloc adequat i continua volant. En Borrell i jo aprofitem per baixar un cotxe i anar a rescatar a aquell parell de "pedretes". El "gabatxo" encara vola. En Mota diu que ha de marxar a buscar el seu fill i el deixem plegant. Nosaltres amunt per volar. Ja dalt, el "gabatxo" encara vola i muntem rapit.

Sortim sense dubtar i ja som pel damunt de la sortida, uns dos cents metres que fàcilment s' agafen amb les tèrmiques suaus que hi ha. Ha estat un plaer volar i aterrar damunt l'envol les vegades que volíem. Ja quan ha començat a baixar la intensitat del vent hem anat fent torns a l' envol per quedar sempre un a dalt per si el que volaven no podien aterrar-hi i poder baixar el cotxe. El darrer en aterrar a l'envol he estat jo, qui ha tingut de baixar el vehicle. Hem gaudit d' una bona tarda de vol. Ho hem rematat amb una cervesa i un te verd a l' Snack d' Amer tot fent-la petar explicant la batalleta del dia.

LA COSA RUTLLA, EM TROBO BÉ!

Quan estàs una mica fotut és una mer.., et dones compte de com és important estar bé i gaudir-ho. Després de dues setmanes aturat per la clavada sacrolumbar aquest cap de setmana hem fet un intensiu.

Dissabte 19: Ja estic nerviós i tinc ganes de fer alguna cosa i veure com em trobo i decidim anar a Santa Brígida per caminar i si puc, volar!. Arribem al camp d' aterratge (no hi ha ningú) i no fa gaire vent, per la qual cosa ens posem a caminar per la pista que porta a la font de Can Catau. És una caminada suau que passa per la falda de la muntanya de Santa Brígida. Tot xerrant i sentint l' augment de temperatura del dia ens desabriguem per anar més frescos. Hi arribem tranquilament sense que l' esquena es queixi. La font està molt maca envoltada de molsa i amb un brot generós d' aigua. Som migdia i encara no tenim gana, per tant, tirem amunt per pujar fins dalt l' envol. Ací el camí es redreça una mica tot guanyant desnivell ràpidament fins arribar a la pedrera de l' envol de Santa Brígida. Hi trobem a n' Edu (de Niviuk) que ha volat i ha pogut aterrar dalt i baixar el cotxe. Vist això ja friso per volar. Baixem sense aturar-nos gaire i una vegada a la furgo arriba en Vincent (sol), qui em carrega per pujar. L' Elena anirà a buscar una fideuada al restaurant Can Valls per menjar-nos-la quan aterri. Dalt la sortida ens hi trobem n' Edu de Torelló i n' Albert Borrell que esperen que s' intensifiqui una mica més i assegurar la sustentació. Ja preparo la vela i m' equipo esperant llest per aixecar la vela. Això no canvia i cada vegada hi ha més núvols. Surto mentalitzat de fer un vol de baixada però encara me'n surto repassant el vesant, arran d' arbres, i dibuixant tots els racons. He pogut fer durar el vol un quart d' hora. Som aterrats en Edu, en Vincent i jo veien a n' Albert com s' aguanta i aconsegueix aterrar dalt i estalviant-se haver de pujar a rescatar el cotxe. Després de plegar ja tinc la parella i la neboda esperant-me a la furgo amb la fideuada preparada. Bon profit!

Diumenge 20: Després de viatjar cap a Xilxes (València) amb els meus companys Marc i David, dormir a la platja i esmorçar un entrepà de truita, ens arribem al camp de paramotors dels pilots locals per recollir quatre paramotors de la marca PXP, amb motor Polini Thor, que hem comprat. Ens hi espera en Pepe, propietari de la marca i que ens ha estalviat la meitat del viatge (la fàbrica és a Baza). Ens quedem bocabadats en veure les màquines, i ell mateix ens va introduint a les característiques i maneres de muntar-lo. Tots arranquen a la primera i no fan soroll (o no tant com el que ja havia tingut abans). És una mica tard, ja fa molta brisa i el que estan volant es belluguen per l' activitat que ja hi ha. No me'n puc estar i trec la vela (Niviuk Artik), i em carrego el motor a l' esquena. Siiiii, l' esquena aguanta!!!!!!. Amb el motor a l' esquena l' arranco fàcilment jo mateix. En Pepe em vol ajudar però li faig saber que ja domino l' aixecada de cara a la vela. Aixeco a la primera i em quedo una estona amb la vela damunt meu. Començo a córrer un mica i amb un toc de gas ja m' envolo. Dono més gas i això puja com un coet. Aprofito per posar-me bé a la cadira i ja soc volant per la platja, torno al camp i passo ran del terra per saludar als meus companys i gas amunt. Vaig fent algunes probes i em quedo meravellat de la potència del motor amb la seva finesa. Segur que m' agradarà tornar a fer viatges amb el "parrac". Els hem desmuntat tots quatre i els hem pogut encabir a la furgo. Pujem a la furgo i autopista de retorn a casa. Ja hem passat el cap de setmana sense pausa i tinc una joguina nova al garatge de casa que em fa somiar truites una altra vegada. És que no tinc remei!

Fotos: https://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAIXILXES?feat=directlink

PER TERRA I MIRANT EL CEL

No he intentat fer res de vol, l' esquena em deia que es queixaria i millor recuperar bé. Dons convé bellugar-me, ahir una mica, avui una mica més  ..... a caminar. Quina sort tenim de viure a Arbúcies per l' indret que és, muntanya a tocar, la riera brolladora que ens acompanya cada dia, la natura que ens envolta, ..... i tantes petites coses que fan d' aquest reco del Montseny, per mi únic. Hem estat passejant per la riera (una gran volta). Hem pujat a munt la muntanya fins el Congost i avall cap el poble, on hem rematat el matí anant al mercat setmanal per fer les compres de la setmana (i un pollastre rostit per dinar).

Aquesta tarda hem tornat a sortir tot agafant el rec de la Font del Ferro, el qual passa pel voltant del poble a una alçada d' uns 200 m. i et permet veure'l tot sota teu (molt recomanable). Un te verd amb menta fet a l' estil marroquí a casa i ....... a "jaure" ben esterrossat al sofà.

MIG CLAVAT...... ENCARA!

Ja som divendres i la il·lusió que tenia era que ja estaria recuperat de la clavada del dissabte passat, però no. Encara estic dolorit i no em puc bellugar amb facilitat, tot i que he millorat molt. De fet aquest cap de setmana havíem d' anar a recollir els nous paramotors a València (es van oferir estalviar-nos part del viatge fins Baza), i jo com a veterà en aquest aparell havia de provar-los. Per "sort" ens han trucar dient-nos que encara no estaven llestos i ho hem deixat per la setmana que bé. Això m' ha alleujat una mica per les condicions físiques en les quals em trobo. Em fa il·lusió tornar a tenir un altre paramotor i el grupet que farem pel projecte inicial de creuar la península des de Portugal fins Catalunya (a casa). Hi ha moments que penso que en una altra vida jo era un ocell, per què punyetes m' atrau tant això de deixar de tocar el terra?

Us penjo una foto de dalt la sortida d' Àger amb  ala delta per anar fent boca. Ara he començat la mutació i el meu cervell ja comença a pensar en els planejos i vols diferents amb aquest aparell, (insuperable per mí) i que tantes i tantes satisfaccions m' ha donat.
Demà carregaré el parapent al cotxe per si em trobo amb facultats per fotre'm daltabaix d' alguna muntanya. Tot per gaudir una mica d' aquest dies tant bons que estem tenint i que sembla aviat s' acabaran.
Demà més companys!

CLAVAT...... CLAVAT...I MIRO EL TERRA!

Aquest dissabte he tingut una sorpresa de pes. Ahir dissabte vam anar a Bellmunt per volar amb el parapent i quan vaig voler aixecar la motxilla del parapent del terra, amb una mala postura em vaig CLAVAR!. Una fuetada a la zona "lumbosacro" (m'ho va dir el metge) em va deixar bocaterrosa al terra sense poder-me aixecar.Passats uns instants, em vaig incorporar amb uns dolors punyents que feien que em flaquegessin les cames i no em passava. L'Elena em va haver de portar a l'hospital de Vic, a urgències, per què em donessin alguna cosa que em calmes el dolor. Vaig sortir d' allà "xutat" amb un injecció intramuscular de antiinflamatori i calmant, i cap a casa a estirar-me.

Avui quan m'he volgut llevar, no podia incorporar-me, fins que no ha fet efecte la pastilleta antiinflamatòria i calmant que m'he pres. I res, ho sento molt. Avui que també ha fet un dia tan bonic...... a casa tancat i patint una mica. A veure quan em dura la broma i puc començar a bellugar-me normalment.