Acabo d'aterrar dalt la sortida. Em desfaix de la cadira i la poso damunt del parapent que tinc plegat en coliflor. Començo a veure les "estrelles" quan els meus dits es van recuperant de la "congelació" a la que estaven exposats. I es que fa molt fred allà dalt. Aquest dissabte no sabia que fer davant l'avís del fred que havia de fer (i no erraven en la informació) i cap al migdia no em vaig poder estar d'anar a Santa Brígida. Santa Brígida promet sempre quan hi ha nord i amb l'anticicló que tenim damunt és un lloc ideal. Dit i fet, hi arribo quan ja pel camí veig alguns parapents volant i caient a l'aterratge, però tornen a pujar i no aconsegueixo arribar quan ells pugen. Per això no m'encanto i pujo a dalt amb la furgo. Arribo i em trobo amb tota la plana major de la casa Niviuk (Xiliu, Edu, Dominique) i els habituals de la zona (Judith, Geof, Jordi, etc). Les condicions han millorat i tothom va sortint i enfilant pel damunt de la sortida. Em preparo i surto amb un vent ideal i amunt que en donen. M'enfilo sense problemes tot puja. Durant 40 minuts anem volant per la zona, deixem les tèrmiques a 700 mts. (ja fa molt fred). Passeig per la vall amb els companys a prop, en fem fotos. Els meus dits ja no poden aguantar més i decideixo baixar i aterrar per recuperar-me, però és difícil, tot puja i quan t'acostes a la muntanya tires amunt. Em decideixo anar endavant i perdre altura i tornar baix. Així ho faig, arribo per sota la ermita i hi trobo la tèrmica de torn. La giro i ressegueixo el vessant per anar agafant altura i arribar justo a la vertical de la sortida i aterrar allí. Em surt bé a la primera i aterro. El que ve després ja ho he explicat a l'inici d'aquest escrit (no he plorat per què hi havia gent), però només em passa quan algunes vegades vaig a esquiar i les temperatures son molt baixes. Quin mal que fa l'estona de recuperar els dits del fred. No he tornat a sortir per l'hora que era i el vent ha baixat d'intensitat i no he volgut arriscar l'aterratge a baix i haver de pujar a peu a recollir la furgoneta Ha estat un dia collonut, però, i actiu. I és que aquests dies algunes vegades et sorprenen les condicions que hi ha per volar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada