LA ZONA D'OR

Dono nom de "Zona d' Or" al lloc on vivim i que sense valorar abans ens permet volar gaire bé sempre i que és representat per "Montseny-Santa Bàrbara- Santa Brígida-Bellmunt". Zones de vol que en només uns quants quilòmetres de distància ens permeten alternatives pel nostre somni, que és VOLAR!

15-01-2011. Visita al Montseny al matí per volar. La previsió era de vent fluix de ponent i la sorpresa va ser que en arribar-hi el ponent era fort i vam comprovar que a la corba del Turó de l' Home hi havia puntes de 35 km/h.. Ens vam plantejar seguidament de deixar el lloc i anar a Santa Bàrbara (més baixa cota) per aprofitar el dia. Quan vam arribar al Pla Amagat veiem que hi ha dos parapentistes que volen enlairar-se. Ens aturem per veure-ho, però no em vaig poder estar d'anar a veure'ls i avisar-los de que el vent era molt fort d' Oest-nord oest  i que ells es trobaven totalment sota ventats i rotoritzats. Un d'ells em va mirar i em va contestar que allà sempre feia el mateix i l' altre ni em va dir res. Total, que ni es van qüestionar el meu avís i els vaig deixar clar que jo ja els havia avisat. Pujo fins la carretera amb els meus companys i els dic que marxem, que no vull veure el què pot passar. En Marc em diu que vol veure com surt i jo li dic que prefereixo veure-ho dins del cotxe tot marxant per què no vull sentir els seus crits quan el sacsegin. Veiem que surt i en només uns segons ja té un col·lapse lateral que es recupera entwistant el pilot. Torna un altra col·lapse al mateix cantó i el pilot cau al cantó plegat i automàticament entra en auto rotació i el perdem de vista en el moment que, segur impacta en el terra. El seu company, que li ha donat la sortida i es preparava per fer un biplaça, baixa corrent per socòrrer el pilot estavellat que si bé no és mort, està trinxat. Molta gent baixa i els guardes del parc natural. Nosaltres ja érem molt tros avall i no hi podíem fer res i malaïem la inconsciència de gent que és creuen superhomes, "txulos", no sé com qualificar aquest tipus de pilots que tot i volar unes quantes hores a l'any no en tenen ni puta idea d' aerologia i dels efectes dels relleus o les tèrmiques. Estic molt emprenyat per què ni en un moment es van plantejar la observació del lloc on eren després del meu avís, potser per què tinc canes i soc una mica cagat, i ara els joves s'ho mengen tot. Burros!!! Només desitjo que s' en surti i que aprengui que no sempre les coses volen com teòricament estan concebudes.

Bé, vam arribar a Santa Bàrbara i feia el vent que va permetre fer molta pràctica de vela en terra i sobre les 3 de la tarda vam anar sortint els quatre, cap avall, excepte jo que com a coneixedor de la zona em vaig enfilar pel damunt de la muntanya i vaig estar volant uns 36 minuts amb tèrmica fluixa i vent de sudoest. Era una mica mogudet per suportable. Vaig aterrar al costat dels col·legues fent un aterratge de precisió rascant el cul en les bardisses que separen el camp llarg amb el de plegatge.

16-01-2001. Avui toca Bellmunt, dons ahir van tenir un bon dia allà. Pujo tard i arribo a les 3 de la tarda passades. Hi ha uns quants pilots que volent rascant per sota el segon morro. Arribo a dalt i em trobo que qui està sortint es troba amb alguna trompada tèrmica del sotavent que es fabrica amb el vent creuat de ponent. Quedo sol amb l' equip preparat i surto a la primera amb direcció al primer morro que em fa pujar una mica i em permet anar al segon morro (damunt la Senyera) on hi trobo una mica d' activitat i tots el pilots per sota meu. Anem rascant per aquell lloc i ningú es mou d' allí. En un moment em fixo amb uns ocells que giren més enllà del tercer morro i m'hi adreço. Hi arribo baix i no trobo que la ascendència sigui gaire bona. Em separo cap a la olla isolada on m' hi aguanto un bona estona fins que em plantejo el planeig fins a  l'aterratge. Giro algunes cosetes pel camí arribant amb altura sobrada damunt el camp d' aterratge. Aterro de cara a ponent i amb uns quants amics pugem a l'aparcament per recuperar els cotxes. Toc al casal dels avis i cap a casa.