Baja! Que té aquest destí que m'atrau tant? no ho sé....... però m'atrau i ja està. Potser és que s'hi respira la manca d'stress, la tranquilitat i s'hi vola gaire bé sempre si esculls la zona correcta. El dia 2 vam pillar uns bitllets barats i això ens va fer decidir passar uns dies al Marroc per trencar amb el mal temps que ens afecta ací. Hi vam arribar d'hora al matí i directament vam llogar un vehicle i de pet a Aglou-Tifnit. Quan hi arribem ens trobem amb els nostres amics Mohamed i Philip estirats al terra esperant que bufes una mica més el vent per poder-se aguantar pels penya segats. Res, la tarda és molt calmada i no podem fer res. Nosaltres prenem possessió de les nostres coves per passar-hi els dies que serem allà.03-01-2011: Ens preparem per anar fins Mirleft i donar una sorpresa als nostres companys catalans que hi han anat per primera vegada uns dies abans que nosaltres, i que no sabien que també hi seriem. A la benzinera (nosaltres tapats amb mocadors típics berbers) els donem l'alegria de compartir els dies que els queden allà plegats. Ja anem ràpid a Legzira per volar a muntanya ja que el vent és fluix i no dona la impressió de poder fer res a la costa. Al cim el vent continua suau i anem sortint. El vol es fa de baixada. Quan surto vaig al vessant soleiat i pillo una tèrmica que m'enlaira per damunt la sortida, i aprofito per fer un "top landing" no gaire fi (em trobo amb el sotavent i no em dona temps de poder encarar bé la vela, rasco el genoll pel terra i ja tinc la pelada de record). Torno a sortir i vaig lligant tèrmiques que em donen temps d'aguantar-me l'estona que el vehicle baixa de la muntanya i aterro per tornar a pujar i repetir vol amb tota la colla. A dalt el vent s'ha reforçat però l'activitat ha baixat i ara tots prenem decisions de no anar a l'aterratge habitual i uns anem més al sud, direcció Sidi Ifni i altres al normal. És hora de menjar una mica i anem a Sidi Ifni per menjar peix amb les dones i canalla. Allà hi hem menjat una fregida de peixets, calamar i gambetes que han entrat d'allò més bé. Damunt de la ciutat mateix pugem al repetidor que hi ha dalt la muntanya i tornem a fer un vol de baixada amb un vent una mica reforçat que no ens va aguantar gaire. L'aterratge es fa en el mateix aeroport abandonat de la què va ser colònia espanyola.
04-01-2011: El vent és molt suau i anem al Niu d'Àliga per veure si allà dalt es més fort i ens podem aguantar. No! el vent no és prou fort però aprofitem per fer un vol de baixada suau. Si més no anem practicant aixecades i aterratges.
05-01-2011: Som a les coves d'Aglou per provar de fer aixecades i volar, però en tot el matí no hi va haver manera, el vent no es va reforçar i el grup de companys van decidir anar cap a Marrakech per fer una mica de turisme i preparar el retorn el dia següent.
06-01-2011: No fa vent. Tot és calma xixa i en un acte d'inconformisme agafem el cotxe i ens arribem al Niu d'Aliga. Allà l'Aziz i jo fem un vol de baixada de consol.
07-01-2011: Tampoc fa vent. Això sembla l'estiu pel calor que hi fa. Dediquem el dia per fer turisme per la ciutat de Tiznit.
08-01-2011: Fem turisme i repòs. Hi ha calma meteorològica i no convida moure's per anar a cap lloc per volar durant el matí, però avui sí. La tarda ha estat èpica. El vent ha arribat unes hores i hem pogut volar fins tard. Ja m'he pogut recórrer tota la costa fins l'antena i tornada. Moltes virgueries prop del terra i amb la vela que t'obeeix en tot el què li demanes.
09-01-2011: Total! el vent és present de primera hora del matí i ja som volant després d'esmorzar. Amunt i avall. Aterratges finíssims i jocs damunt d'objectes fixos que ens serveixen per intentar restar immòbil damunt d'ells controlant la vela. Dinar i tornar-hi. Ara ja és una "desmadre", la vela passa fregant el terra i el cul també, fins que en un moment de confiança (i descuit) impacto contra el cotxe de en Philip que és aparcat. El resultat ha estat un bony al muntant posterior del cantó del conductor i jo amb una trompada compressiva de vèrtebres que m'ha salvat l'airbag de la cadira. Capficat per la tonteria que he fet torno agafar la vela i continuo volant, però més relaxat i moix per la situació còmica produïda. Porto la tosterrada al cos i cada vegada em trobo més dolorit. No apuro el dia per molèsties als lumbars. En Philip m'ha dispensat del dany al cotxe i li ho agraeixo, però no em sento bé i em capfico una mica.
10-01-2010: Gaire bé no em puc aixecar. Tinc els lumbars que em fan dir "sí papet" i estic dolorit per tot arreu (quin pinyo em vaig fotre!). Fa vent, però aprofito per treure la sorra dels calaixos de la vela i quan porto una estona ajupit l'esquena ja m'avisa de que ja puc plegar-la bé per marxar. No podria tornar a volar amb aquelles condicions físiques. Decidim marxar cap a Aguergour i passar la nit allà per poder tornar el cotxe de lloguer a primera hora de l'endemà i fer turisme per Marrakech. Així ho fem i arribem a Aguergour a les 8 de la tarda a "chez Latifa" amb el sopar preparat. Que bé que cuinen allà (tagine de carn amb ametlles i prunes).
11-01-2011: Ens aixequem tard (a mi m'han d'ajudar per llevar-me), estic macat per tot arreu. Esmorzem i anem a l'aeroport de Marrakech per tornar el cotxe. Després d'això, agafem el bus i anem fins la plaça Jema el Efna per allotjar-nos al típic Hotel Alí. Ens fan una bona oferta (no hi ha gaire gent) i ens donen una habitació prou acceptable. Ja ens veus que sortim per passejar pel "suc", però abans exercim de guiris i ens fem alguna foto amb serps (culebres i cobres) penjades al coll (mai ho havia fet). Vam estar tota la tarda voltant i ho vam rematar sopant a la mateixa plaça. Vam anar a dormir d'hora, dons estem esgotats i jo macat. No dormim gaire bé pel merder que hi ha sempre a aquella zona, però descansem prou.
12-01-2011: Ens aixequem d'hora per arribar a l'aeroport i facturar el parapent. Ací ja comencen els nervis per la lentitud dels tràmits. Al control de sortida es produeix un problema amb els "polis" i ja ens passem de l'hora de tancament de la porta d'embarcament. Quan passem arribem a la porta d'embarcament que encara és oberta (l'avió s'ha esperat) per què la majoria dels passatgers encara estaven encallats al control, bufff!. Sortim volant cap a Girona on arribaríem a les 2 del migdia. Ara, a casa, em recuperaré dels dolors que tinc per tot el cos, arronsat al sofà, abrigadet i amb l'ampolla d'aigua calenta a l'esquena. Que bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada