L'ESCAPADA DELS DIMECRES-SANTA BÀRBARA

Avui m'he escapat de la feina,mes ben dit, he arribat tard a la feina per una escapada voladora. En Mota m'ha trucat després de dinar i em diu: Anem a volar?, i jo li dic: Sí. Mira que em costa poc dir sí per això. I es que la setmana passada ja vam fer el mateix i no ho vaig publicar al blog (vam fer un vol de baixada sostinguda). Però avui la impressió que teníem a l'envol era de que li faltava una mica de potència al vent. Després de fer unes aixecades de vela per comprovar l'aire, en Mota ja surti no s'enfonsa gens, al contrari, comença a pujar suaument. Jo m'hi afegeixo i en un no res ja som pel damunt la sortida i amunt (hem pujat uns 50/100 mts. pel damunt la sortida). Jo només tenia la intenció de fer un vol de baixada i tornar a la feina!. Volem endavant, per la cresta, faig algun wingower i m'apropo a la sortida i faig un tanteig per aterrar-hi. Torno a fora per agafar altura i ja plantejo l' aterrratge a l'envol i zis...zassss i ja soc aterrat. No caldrà pujar a buscar el cotxe, ja el baixaré jo. Però,cony..cony..cony..., en Mota està plantejant l'aterratge, també, i zissss....zassss,,,, i ja és amb mi. Enhorabona!! això pot ser una festa d'ara endavant, si ja li tenim la mida presa. Ell torna a sortir per aprofitar el vol i aterrar a baix. Jo agafo el cotxe i avall fins l' aterratge on l'ajudo a plegar la vela i de pet a la feina. Quina felicitat!. A més ens hem trobat amb un nou "pìmpollo" de la zona. Hem conegut a en Carles d'Hostalric (volador), el qual ens ha comentat que ja fa un temps que tenia moltes ganes de contactar amb nosaltres per afegir-se a la colla...benvingut! segur que s'ho passarà bé i també ho té al costat de casa seva. Bé, companys no sé què dir, la llàstima és que no tinguem més temps per aprofitar tot el què dona el dia, però aquest lloc, per si algú ho dubte, és la canya!!!! Hi farem coses grans quan la cosa funcioni. Salut!

No hi ha fotos, sorry!

SANTA BRÍGIDA-AHIR VAIG PASSAR FRED!

Acabo d'aterrar dalt la sortida. Em desfaix de la cadira i la poso damunt del parapent que tinc plegat en coliflor. Començo a veure les "estrelles" quan els meus dits es van recuperant de la "congelació" a la que estaven exposats. I es que fa molt fred allà dalt. Aquest dissabte no sabia que fer davant l'avís del fred que havia de fer (i no erraven en la informació) i cap al migdia no em vaig poder estar d'anar a Santa Brígida. Santa Brígida promet sempre quan hi ha nord i amb l'anticicló que tenim damunt és un lloc ideal. Dit i fet, hi arribo quan ja pel camí veig alguns parapents volant i caient a l'aterratge, però tornen a pujar i no aconsegueixo arribar quan ells pugen. Per això no m'encanto i pujo a dalt amb la furgo. Arribo i em trobo amb tota la plana major de la casa Niviuk (Xiliu, Edu, Dominique) i els habituals de la zona (Judith, Geof, Jordi, etc). Les condicions han millorat i tothom va sortint i enfilant pel damunt de la sortida. Em preparo i surto amb un vent ideal i amunt que en donen. M'enfilo sense problemes  tot puja. Durant 40 minuts anem volant per la zona, deixem les tèrmiques a 700 mts. (ja fa molt fred). Passeig per la vall amb els companys a prop, en fem fotos. Els meus dits ja no poden aguantar més i decideixo baixar i aterrar per recuperar-me, però és difícil, tot puja i quan t'acostes a la muntanya tires amunt. Em decideixo anar endavant i perdre altura i tornar baix. Així ho faig, arribo per sota la ermita i hi trobo la tèrmica de torn. La giro i ressegueixo el vessant per anar agafant altura i arribar justo a la vertical de la sortida i aterrar allí. Em surt bé a la primera i aterro. El que ve després ja ho he explicat a l'inici d'aquest escrit (no he plorat per què hi havia gent), però només em passa quan algunes vegades vaig a esquiar i les temperatures son molt baixes. Quin mal que fa l'estona de recuperar els dits del fred. No he tornat a sortir per l'hora que era i el vent ha baixat d'intensitat i no he volgut arriscar l'aterratge a baix i haver de pujar a peu a recollir la furgoneta Ha estat un dia collonut, però, i actiu. I és que aquests dies algunes vegades et sorprenen les condicions que hi ha per volar.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAAHIRVAIGPASSARFRED?feat=directlink

MARROC GENER 2011

Baja! Que té aquest destí que m'atrau tant? no ho sé....... però m'atrau i ja està. Potser  és que s'hi respira la manca d'stress, la tranquilitat i s'hi vola gaire bé sempre si esculls la zona correcta. El dia 2 vam pillar uns bitllets barats i això ens va fer decidir passar uns dies al Marroc per trencar amb el mal temps que ens afecta ací. Hi vam arribar d'hora al matí i directament vam llogar un vehicle i de pet a Aglou-Tifnit. Quan hi arribem ens trobem amb els nostres amics Mohamed i Philip estirats al terra esperant que bufes una mica més el vent per poder-se aguantar pels penya segats. Res, la tarda és molt calmada i no podem fer res. Nosaltres prenem possessió de les nostres coves per passar-hi els dies que serem allà.

03-01-2011: Ens preparem per anar fins Mirleft i donar una sorpresa als nostres companys catalans que hi han anat per primera vegada uns dies abans que nosaltres, i que no sabien que també hi seriem. A la benzinera (nosaltres tapats amb mocadors típics berbers) els donem l'alegria de compartir els dies que els queden allà plegats. Ja anem ràpid a Legzira per volar a muntanya ja que el vent és fluix i no dona la impressió de poder fer res a la costa. Al cim el vent continua suau i anem sortint. El vol es fa de baixada. Quan surto vaig al vessant soleiat i pillo una tèrmica que m'enlaira per damunt la sortida, i aprofito per fer un "top landing" no gaire fi (em trobo amb el sotavent i no em dona temps de poder encarar bé la vela, rasco el genoll pel terra i ja tinc la pelada de record). Torno a sortir i vaig lligant tèrmiques que em donen temps d'aguantar-me l'estona que el vehicle baixa de la muntanya i aterro per tornar a pujar i repetir vol amb tota la colla. A dalt el vent s'ha reforçat però l'activitat ha baixat i ara tots prenem decisions de no anar a l'aterratge habitual i uns anem més al sud, direcció Sidi Ifni i altres al normal. És hora de menjar una mica i anem a Sidi Ifni per menjar peix amb les dones i canalla. Allà hi hem menjat una fregida de peixets, calamar i gambetes que han entrat d'allò més bé. Damunt de la ciutat mateix pugem al repetidor que hi ha dalt la muntanya i tornem a fer un vol de baixada amb un vent una mica reforçat que no ens va aguantar gaire. L'aterratge es fa en el mateix aeroport abandonat de la què va ser colònia espanyola.

04-01-2011: El vent és molt suau i anem al Niu d'Àliga per veure si allà dalt es més fort i ens podem aguantar. No! el vent no és prou fort però aprofitem per fer un vol de baixada suau. Si més no anem practicant aixecades i aterratges.

05-01-2011: Som a les coves d'Aglou per provar de fer aixecades i volar, però en tot el matí no hi va haver manera, el vent no es va reforçar i el grup de companys van decidir anar cap a Marrakech per fer una mica de turisme i preparar el retorn el dia següent.

06-01-2011: No fa vent. Tot és calma xixa i en un acte d'inconformisme agafem el cotxe i ens arribem al Niu d'Aliga. Allà l'Aziz i jo fem un vol de baixada de consol.

07-01-2011: Tampoc fa vent. Això sembla l'estiu pel calor que hi fa. Dediquem el dia per fer turisme per la ciutat de Tiznit.

08-01-2011: Fem turisme i repòs. Hi ha calma meteorològica i no convida moure's per anar a cap lloc per volar durant el matí, però avui sí. La tarda ha estat èpica. El vent ha arribat unes hores i hem pogut volar fins tard. Ja m'he pogut recórrer tota la costa fins l'antena i tornada. Moltes virgueries prop del terra i amb la vela que t'obeeix en tot el què li demanes.

09-01-2011: Total! el vent és present de primera hora del matí i ja som volant després d'esmorzar. Amunt i avall. Aterratges finíssims i jocs damunt d'objectes fixos que ens serveixen per intentar restar immòbil damunt d'ells controlant la vela. Dinar i tornar-hi. Ara ja és una "desmadre", la vela passa fregant el terra i el cul també, fins que en un moment de confiança (i descuit) impacto contra el cotxe de en Philip que és aparcat. El resultat ha estat un bony al muntant posterior del cantó del conductor i jo amb una trompada compressiva de vèrtebres que m'ha salvat l'airbag de la cadira. Capficat per la tonteria que he fet torno agafar la vela i continuo volant, però més relaxat i moix per la situació còmica produïda. Porto la tosterrada al cos i cada vegada em trobo més dolorit. No apuro el dia per molèsties als lumbars. En Philip m'ha dispensat del dany al cotxe i li ho agraeixo, però no em sento bé i em capfico una mica.

10-01-2010: Gaire bé no em puc aixecar. Tinc els lumbars que em fan dir "sí papet" i estic dolorit per tot arreu (quin pinyo em vaig fotre!). Fa vent, però aprofito per treure la sorra dels calaixos de la vela i quan porto una estona ajupit l'esquena ja m'avisa de que ja puc plegar-la bé per marxar. No podria tornar a volar amb aquelles condicions físiques. Decidim marxar cap a Aguergour i passar la nit allà per poder tornar el cotxe de lloguer a primera hora de l'endemà i fer turisme per Marrakech. Així ho fem i arribem a Aguergour a les 8 de la tarda a "chez Latifa" amb el sopar preparat. Que bé que cuinen allà (tagine de carn amb ametlles i prunes).

11-01-2011: Ens aixequem tard (a mi m'han d'ajudar per llevar-me), estic macat per tot arreu. Esmorzem i anem a l'aeroport de Marrakech per tornar el cotxe. Després d'això, agafem el bus i anem fins la plaça Jema el Efna per allotjar-nos al típic Hotel Alí. Ens fan una bona oferta (no hi ha gaire gent) i ens donen una habitació prou acceptable. Ja ens veus que sortim per passejar pel "suc", però abans exercim de guiris i ens fem alguna foto amb serps (culebres i cobres) penjades al coll (mai ho havia fet). Vam estar tota la tarda voltant i ho vam rematar sopant a la mateixa plaça. Vam anar a dormir d'hora, dons estem esgotats i jo macat. No dormim gaire bé pel merder que hi ha sempre a aquella zona, però descansem prou.

12-01-2011: Ens aixequem d'hora per arribar a l'aeroport i facturar el parapent. Ací ja comencen els nervis per la lentitud dels tràmits. Al control de sortida es produeix un problema amb els "polis" i ja ens passem de l'hora de tancament de la porta d'embarcament. Quan passem arribem a la porta d'embarcament que encara és oberta (l'avió s'ha esperat) per què la majoria dels passatgers encara estaven encallats al control, bufff!. Sortim volant cap a Girona on arribaríem a les 2 del migdia. Ara, a casa, em recuperaré dels dolors que tinc per tot el cos, arronsat al sofà, abrigadet i amb l'ampolla d'aigua calenta a l'esquena. Que bé!

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCGENER2011?feat=directlink

LA ZONA D'OR

Dono nom de "Zona d' Or" al lloc on vivim i que sense valorar abans ens permet volar gaire bé sempre i que és representat per "Montseny-Santa Bàrbara- Santa Brígida-Bellmunt". Zones de vol que en només uns quants quilòmetres de distància ens permeten alternatives pel nostre somni, que és VOLAR!

15-01-2011. Visita al Montseny al matí per volar. La previsió era de vent fluix de ponent i la sorpresa va ser que en arribar-hi el ponent era fort i vam comprovar que a la corba del Turó de l' Home hi havia puntes de 35 km/h.. Ens vam plantejar seguidament de deixar el lloc i anar a Santa Bàrbara (més baixa cota) per aprofitar el dia. Quan vam arribar al Pla Amagat veiem que hi ha dos parapentistes que volen enlairar-se. Ens aturem per veure-ho, però no em vaig poder estar d'anar a veure'ls i avisar-los de que el vent era molt fort d' Oest-nord oest  i que ells es trobaven totalment sota ventats i rotoritzats. Un d'ells em va mirar i em va contestar que allà sempre feia el mateix i l' altre ni em va dir res. Total, que ni es van qüestionar el meu avís i els vaig deixar clar que jo ja els havia avisat. Pujo fins la carretera amb els meus companys i els dic que marxem, que no vull veure el què pot passar. En Marc em diu que vol veure com surt i jo li dic que prefereixo veure-ho dins del cotxe tot marxant per què no vull sentir els seus crits quan el sacsegin. Veiem que surt i en només uns segons ja té un col·lapse lateral que es recupera entwistant el pilot. Torna un altra col·lapse al mateix cantó i el pilot cau al cantó plegat i automàticament entra en auto rotació i el perdem de vista en el moment que, segur impacta en el terra. El seu company, que li ha donat la sortida i es preparava per fer un biplaça, baixa corrent per socòrrer el pilot estavellat que si bé no és mort, està trinxat. Molta gent baixa i els guardes del parc natural. Nosaltres ja érem molt tros avall i no hi podíem fer res i malaïem la inconsciència de gent que és creuen superhomes, "txulos", no sé com qualificar aquest tipus de pilots que tot i volar unes quantes hores a l'any no en tenen ni puta idea d' aerologia i dels efectes dels relleus o les tèrmiques. Estic molt emprenyat per què ni en un moment es van plantejar la observació del lloc on eren després del meu avís, potser per què tinc canes i soc una mica cagat, i ara els joves s'ho mengen tot. Burros!!! Només desitjo que s' en surti i que aprengui que no sempre les coses volen com teòricament estan concebudes.

Bé, vam arribar a Santa Bàrbara i feia el vent que va permetre fer molta pràctica de vela en terra i sobre les 3 de la tarda vam anar sortint els quatre, cap avall, excepte jo que com a coneixedor de la zona em vaig enfilar pel damunt de la muntanya i vaig estar volant uns 36 minuts amb tèrmica fluixa i vent de sudoest. Era una mica mogudet per suportable. Vaig aterrar al costat dels col·legues fent un aterratge de precisió rascant el cul en les bardisses que separen el camp llarg amb el de plegatge.

16-01-2001. Avui toca Bellmunt, dons ahir van tenir un bon dia allà. Pujo tard i arribo a les 3 de la tarda passades. Hi ha uns quants pilots que volent rascant per sota el segon morro. Arribo a dalt i em trobo que qui està sortint es troba amb alguna trompada tèrmica del sotavent que es fabrica amb el vent creuat de ponent. Quedo sol amb l' equip preparat i surto a la primera amb direcció al primer morro que em fa pujar una mica i em permet anar al segon morro (damunt la Senyera) on hi trobo una mica d' activitat i tots el pilots per sota meu. Anem rascant per aquell lloc i ningú es mou d' allí. En un moment em fixo amb uns ocells que giren més enllà del tercer morro i m'hi adreço. Hi arribo baix i no trobo que la ascendència sigui gaire bona. Em separo cap a la olla isolada on m' hi aguanto un bona estona fins que em plantejo el planeig fins a  l'aterratge. Giro algunes cosetes pel camí arribant amb altura sobrada damunt el camp d' aterratge. Aterro de cara a ponent i amb uns quants amics pugem a l'aparcament per recuperar els cotxes. Toc al casal dels avis i cap a casa.