DIUMENGE TOCA ESTIRAR LES CAMES

Avui pensava que no tindria cap possibilitat de volar segon les previsions meteo, així que em disposo a anar a caminar des de Can Vilà fins dalt l' ermita de Santa Bàrbara amb el paquet a l'esquena (allò...per provar si mes no). Després de llevar-me una mica tard quedo amb la parenta amb el pla a fer i es estar fora dues hores per fer la caminada i baixar a peu. M' arribo a Can Via amb el cotxe i l' aparco al revolt de Sant de Feliu, on començo a caminar per la pista directe al torrent. Pujo per les pistes forestals que ja conec i enfilo per alguna drecera que ara trobo neta. En una hora i quart arribo a l' ermita i ...... sorpresa! el vent és encarat i amb brisa constant. Ja preparo la vela i faig alguna foto de rigor, m' enganxo i aixeco el parapent. Soc davant la sortida amb la vela perfecta damunt meu i em llenço a l' aire que em sustenta des del primer moment. No agafo res fins que arribo al morro de ponent de Can Fontseca on trobo una mica d' activitat que em permet fer alguns girs i mantenir l' alçada. Baixa la intensitat i enfilo a l' aterratge on hi arribo amb un marge més que considerable perfer algunes cabrioles fins tocar el terra. Plegar i capo a buscar el cotxe tot menjant una poma estupenda. Fotos:

SANTA BÀRBARA-COMPTE!

El dia s'ha presentat amb una pluja fina a la matinada i nevada al cim del Montseny i això ens ha canviat el pla inicial que era de pujar la Turó de l' Home i volar cap a Palau. Hem decidit anar a Santa Bàrbar per provar i encara ens ha permès fer un vol de baixada per trencar el cuc. Quan hem arribar a l' envol ens esperava el vent encarat , suau (de 7 a 9 km/h.) i no hem tardat gaire en preparar els equips. Érem cinc pilots (Mota, Marc,David,Carles i jo mateix). En Mota no s' ha encantat i en un moment ha aixecat la vela i ha sortit sense problemes (directe a l' aterratge amb alguna bruixa entre mig). L' ha seguit en Marc que en la sortida ha tingut una mica de cabotada per deixar la vela endarrerida passant fregant les herbes del marge, però que ha esmenat amb marge. Darrera d' ell ha sortit el més novell de tots (en Carles) i que estrenava el lloc en el seu tercer vol d' alçada. Ho ha fet amb tota la atenció a les indicacions de en Marc i meves i amb convenciment ha sortit també amb una mica de cabotada, però sense problemes. Ara toca a en David qui prepara la vela, l' aixeca i corre a la sortida, li queda la vela una  mica endarrerida i en el moment de perdre el contacte amb el terra li fa una forta cabotada que fa que toqui el terra del pendent amb el cul de la cadira, que el frena i l' abatuda s'accentua fins topar la vela amb els arbres del davant. En David sense cap dany, la vela damunt dels arbres i la moral de en pobre David enfonsada enmig de les romagueres. Bufff! ara toca recuperar la vela que anem fent tot talant arbres, branques i tot el que se'ns posava al davant (fins i tot un cordino del parapent que s'ha emportat un cop de pudaix que no ha resistit). Ja dalt la feixa l' embolic de fils era monumental (tot un treball mental d' estratègia per aconseguir deixar el parapent en l' estat inicial). He preparat el meu equip per fer un vol de baixada fins l' aterratge on m' esperaven els companys i deixar a en David amb els seus pensaments. Sense haver pres mal ha estat una intensa experiència que l' ajudara a analitzar totes les situacions abans de qualsevol enlairament. Ho hem rematat amb un dinar al restaurant Masferrer de Sant Feliu de Buixalleu on ens hem cruspit un arròs de muntanya excel·lent. Més tard hem tornat a pujar per veure si podíem tornar a volar i el vent ja era de nord. Impossible intentar res. Hem acabat de posar a punt el parapent de en David i la resta de veles mal plegades a l' aterratge. Fotos:

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARACOMPTE?feat=directlink

MARROC NOV-2010

----EN CONSTRUCCIÓ---

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCNOV2010?feat=directlink

MONTSENY-MATINAR = VOLAR + SANTA BÀRBARA = TAMBÉ

Quin dia! L'encert de matinar t'assegura un dia llarg i ple de possibilitats. A 2/4 de 8 del mati ja ens hem trobat en Mota i en Ferran per fer un biplaça des del Montseny. La intenció era sortir de ponent a les Agudes i volar cap a Arbúcies. La dona i la filla de en Ferran ens faran el favor de baixar els cotxes. Així que sense perdre el temps ja som amunt pel Coll de Revell-Viladrau-Sant Marçal-Convent de Santa Fe, on ens hem reunit amb en Marc i en David. Pugem a peu per la fageda fins arribar al coll de les Agudes. Allí ens trobem que el vent es molt fluix i de ponent. Per esperar a veure si es defineix, pugem al cim de les Agudes per esmorçar una mica, i allà mengem un pica pica de tot el què cada un portàvem. Menjats, tirem cap el prat que hi ha encarat a ponent i allà el vent ni es nota. Decidim anar a la corba del Turó de l'Home, i això ha estat un encert. Hi feia un vent ideal per la sortida del biplaça. No ens aturem i preparem la vela de biplaça primer (per si fallo, m'ajudin a preparar la vela). Dono quatre instruccions al meu passatger (Ferran), i inflo amb un cordino enganxat en una mata. Torno a provar i ara sí, sortim de perles. El vol ha estat molt distret per l'especial interès del company que no parava de preguntar coses. Hem resseguit tot el vesant de la muntanya fins el mirador de Santa Elena. Després hem girat cap a l'ermita del Montseny on hem fet algun gir per saludar al personal que ens cridava des del terra. Ja amb una altura prudencial hem enfocat cap el camp d'aterratge de la girola de Mosqueroles-Can Pins. Hem aterrat sense ni una mica de vent, força bé. Darrer ens seguien en Marc i en David. En Mota s'ha passat de deriva i no ha arribat i ha tingut de improvisar un aterratge a Can Pins, sense problemes.Per la tarda la intenció era anar a Santa Brígida per volar-hi. Una vegada allà el vent era molt fort de ponent, i el ponent a Santa Brígida no permet envolar-se i a més en cas de fer-ho t'esperen mogudes distretes. Decidim provar sort a Santa Bàrbara on hi anem sense entretenir-nos. A la vall d'Arbúcies no es  mou ni una fulla (quins collonsss) i pugem a l'ermita. El vent és encarat però molt fluix i ens permet sortir i fer el vol de baixada per treure'ns l'espina. Hem terrat apurant la claror del dia. Pujada a cercar el cotxe i cap a casa amb els deures fets. Video de la sortida:

SANTA BRÍGIDA-FABULOSA

Avui divendres tocava escapar-me de la feina i provar la HOOK XS que prendré per anar al Marroc. No sabia com es comportaria essent tant petita i la veritat és que m'ha sorprès gratament. Amb no gaire dinàmica m'he aguantat bé i amb la mica de tèrmica que hi havia (suau i noble) he estat volant tota la tarda, fins que els cicles tèrmics han anat sent més fluixos i com que no tenia qui em baixes el cotxe, he aterrat a la sortida sense problemes. La vela es més nerviosa que la meva, però a la hora de planejar es nota  que vaig passat de pes i perdo molta altura. Ara, és molt divertida en els girs. Hi havia força gent volant (en Geoff i la Judith, en Marc, en Peter i tres nois que no coneixia, més tard ha arribat en Quimi d'Organyà amb un altre company). Tots hem estat volant sense problemes per aguantar-nos fins que n'hem tingut prou. Aquest lloc quan està bé, ho està de collons. Demà toca Montseny per fer un biplaça a un company de muntanya al qual li dec des de fa molt temps i ja en tenim ganes.