Ja arriba el bon temps? no pas per volar, però tenim recursos els humans i com que hi ha vehicles de dues rodes, ho aprofitem. Sí, l' escapada de primavera ha estat a Còrsega (CORSICA). Era una idea que teníem el soci i jo i ja l' any passat ens va passar sense fer-la. Aquest no elvvoliem deixar escapar i sense dubtar-ho vam encarregar dos bitllets de vaixell amb camarot per dormir i que la moto anés ben còmoda. Sempre fem escapades de 3 ò 4 dies i el pla va ser: Sortir d' Arbúcies amb moto i arribar a Marsella (4 hores llargues d' autopista).Allí donem una volta per la ciutat i fer temps per embarcar les motos. Marsella ens ha semblat angoixant, molt trànsit, embussos i cues quilomètriques de cotxes aturats per moure's pels seus carrers. A les 19 h. ja som al mol i embarquem amb les motos que deixem a les bodegues degudament lligades i assegurades. Ens col3loquem a la planta 8a., en un camarot molt correcte (dos llits i bany). Ens dutxem per anar a sopar a la planta 9a. i quan hi anem ja gaire bé no hi ha ningú. No ens recordarem que érem a França i allí es fa tot molt aviat. Sopem, anem a fer un cafè/tè al bar de la planta 10a. i anem a dormir. El mar es quiet com una bassa d' oli, i dormim tant bé, que al matí quan ens despertem, tranquilament sortim i ja ens trobem sols un altra vegada. Tothom ja és fora i a la bodega només hi queden les nostres motos. Ja som a Bàstia (Còrsega) i allí esmorzem una entrepà amb pa amb tomàquet i pernil salat. Aprofito per anar a la BMW per repassar la meva moto que no acaba d' anar fina. Després de ser-hi una hora i mitja me la tornen que va fina de veritat, només han hagut de canviar les 4 bugies. Comencem a menjar-nos quilòmetres fen el trajecte de Bàstia fins a Corte, on ens aturem per dinar. Fem una passejada a peu pels seus carrers i tornem a fer carretera per una ruta que ens porta a unes pistes d' esquí a 2.000 mts., i d' allí baixem a Porto. és una cala on només hi ha el poblet encaixonat per muntanyes altíssimes, és espectacular. Només son les 16 h., i continuem resseguint la costa fins a Ajaccio. Ací done per finalitzada la feina del dia i ens proposem a buscar habitació per dormir, i sorpresa, tot és ple de gom a gom. No hi ha cap hotel amb una habitació disponible i davant del panorama ens relaxem prenent una cervesa "de corse" per reflexionar i mentalitzar-nos de dormir al ras. Decidim marxar de la ciutat i ens anem aturant a cada hotel que trobem en el nostre pas, fins que miraculosament trobem una habitació a uns quilòmetres de la ciutat. Sense dutxar-nos, ja deixem la bossa i sortim a sopar. Ens hi fem fins mitja nit i no podem estirar més dons estem cansats de la pallissa del dia. Al matí en llevem amb el cel tapat i mig plovent, merda..... Esmorzem tranquilament i anem fent temps per veure si para de ploure, ho va fent a togades i això ens fa decidir a equipar-nos amb l' equip d' aigua per suportar la humitat. Tirem cap el Sud amb l' objectiu d' arribar a Bonifaccio per la costa. Pugem per la muntanya que s' ha de passar obligatòriament, amb aigua i fred, fins que de sobte para de ploure i comença a sortir el sol i el cel blau va guanyant protagonisme. S' ha acabat el ploure!. Anem fent quilòmetres fins arribar-hi. És una població molt curiosa, és damunt dels penyassegats de pedra calcària, sobre mateix de l'aigua del mar, amb un port natural molt protegit del mal temps. Molt interessant. Hi dinem i també fem un tomb pels seus carrers farcits de "guiris" que han començat les vacances. Continuem cap a Porto Vecchio, que ja és més poble de costa, plens d' embarcacions d' esbarjo. Ara ja només ens queda tornar a Ajaccio i tornar al vaixell de tornada. Ho fem desafiant els núvols negres que tenim damunt les muntanyes que decidim atacar. Pugem carretera amunt (tot puja molt i de sobte), amb sol, però s' acaba aviat i la negror i la pluja comença a fer acte de presència. Dalt el port de muntanya ens fot un vendaval que ens obliga a aturar-nos i abrigar-nos (fot un fred que pela). Anem avall i amunt travessant valls tancades i enfilades i s' ens fa llarg però anem bé de temps. Ens aturem a posar benzina i prenem una cervesa. Enfilem cap el moll d' Ajaccio i hi arribem quan encara no hi ha el vaixell. Ho aprofitem per passejar pel moll i ens trobem en mig d' una festa privada de presentació d' un trimarà enorme esponsoritzat pel Banque Popular i que fa la volta al mon. Hi havia molta gent (amb brasileres ballant samba) i ens hem apuntat a l' espectacle. Ja arriba el vaixell i pugem per deixar les motos i anar a sopar directes, sense dutxar-nos. La tornada ha estat molt moguda, la mar era emprenyada i feia moure el bitxo com si fos una fulla, però vam dormir com troncs. A Marsella hi fotia un vent que feia difícil la conducció amb moto, anàvem tombats per contra-restar la força lateral del vent i ens ha acompanyat fins la Jonquera. Al cap d' una hora ja ens hi hem acostumat i hem agafat la velocitat de creuer normal per menjar-nos la distància en el temps previst. A les 14h. ja érem a casa per dinar i amb una sortida a l' esquena que ha valgut la pena. Anar a Còrsega amb moto és ideal, m' agradaria tornar-hi amb més dies i fer-ho pausadament.
23 de juny 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aveure si ens penges algunes fotos.
joan
Publica un comentari a l'entrada