Ara encara riem en Jaume "Mota" i jo, i és que després de volar ens hem mirat l'un a l'altre i ens hem dit: qui ho hauria dit que després de 22 anys ens tornaríem a retrobar ací, com uns nens petits amb sabates noves. Ha estat èpica la volada des de Santa Bàrbara des de que vam deixar d'anar-hi amb les ales deltes (hi tenim una rampa d'envol) per la negativa del pagès propietari dels únics camps aptes per l'aterratge. Hi havíem fet vols fantàstics, tranquils, sense gent, només per a nosaltres sols. Era la nostra illa paradisíaca. Ara ens han donat permís per tallar alguns arbres que feien nosa a la sortida, i els camps d' aterratge sons segats, i el pagès (el prohibitiu) ja ha fet el viatge i el seu fill ens ha donat autorització sempre i quan no s'empleni de gent i sortim rapit de l'herba i pleguem fora. Dit i fet, ja fa unes setmanes que vam fer la feina de la tala d' arbres i avui ens posat d'acord per sortir i provar la muntanya dels nostres somnis. Hem pujat a les 17 h. i el vent no era l'esperat, bufava llevant fluxet. Amb aquestes el Jaume ha aprofitat una ratxa bona i amb els seus dubtes ha sortit. S'ha posat al sotavent i allí ha girat una mica i cap avall on ha aterrat. Jo dalt, m'equipo lentament ja que el vent s'ha creuat totalment de llevant i ha quedat sense força. Ja em veig plegant sense volar, però tot de sobte una petita brisa m'ha permès sortir corrent com un condemnat. El vol ha sigut de baixada, però agradable per retrobar-me amb el lloc que tantes satisfaccions m'havia donat. Ara ja estic pensant en tornar a explotar-lo novament i passar-me-hi llargues estones contemplant el seu paisatge meravellós, des de l' Empordà, la Tordera i fins el Matagalls. Demà ja estic frisant per tornar-hi.
1 comentari:
ei, te molt bona pinta això! ...sembla un lloc collonut!. Apa doncs a disfrutar!! adeu!!!!
Publica un comentari a l'entrada