El temps ha millorat, hem vist el cel blau i núvols perfectes per anar saltant d' un a l'altre, però el vent també ens ha donat pel c..l. El dissabte ja hi havia previsió de forts vents i possibles xàfecs, i així va ser, un sol radiant va donar pas a desenvolupaments i posteriors xàfecs torrencials, i després sol un altra vegada i fort vent. De volar ni pensar-hi. A part el vent era de nord!. El diumenge ja no presentava perill de pluja, però el vent continuava de nord i fort. La qüestió ha estat el pla B, anar a caminar. Sempre havia pensat en pujar a dalt el Montsèc per alguna altre canal que no fos la del Colobó, i em feia gràcia la d'Osca, damunt mateix de l'Ametlla, i així ho hem decidit. Hem anat fins l'Ametlla amb la furgo on l'hem deixat aparcada a la plaça que hi ha en el darrer veïnat del poble. Anem equipats del gps i mapa per localitzar el camí i d'entrada ja preguntem a una iaia que ens mirava des d'un balcó, on comença el camí. Ens diu que no ho sap però que podem començar a pujar per la pista que porta fins la Font Grossa i d'allí ja ens situarem. Anem caminant pel carrer i ja veiem un primer rètol que indica el camí; l' agafem i el trobem molt brut i deixat. Arribem a la Font Grossa (un doll d'aigua important, fresca i boníssima). D' allí anem fins a la masia Can Camperol (és la darrera que trobarem) i comencem a inventar-nos el camí guiant-nos pel plànol. Arribem a un camp d'alfalç on hi trobem un pastor d'ovelles, tot tranquil gaudint del sol i els dos gossos que l'acompanyen. Ens diu que el camí passa una mica més amunt i que està molt perdut, dons no hi passa massa gent. Trobem la traça marcada i l'anem seguint i ara ja no hi ha pèrdua. Tampoc està tant brut i és molt marcat amb fites i pintades (una mica descolorides) de color verd. Tot va pujant pel torrent fins trobar-nos amb les parets verticals que obliguen el camí a agafar alçada fent ziga-zagues. Caminem fins arribar a la pista de 300 i tornem enrere per anar a dinar. Ja només ens falta fer el tram del canal que puja fins el cim (cresta del Montsèc). La propera vegada el farem i comprovarem si es pot sortir amb parapent de dalt mateix. La pujada i baixada ens ha portat unes 3 h. amb un ritme molt pausat i tranquil. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSECCANALDOSCA?feat=directlink
16 de maig 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada