SANTA BRÍGIDA "POTENTA"

Per on començo? Gaire bé he estat a punt de perdre un dia memorable. Pel matí hem anat a caminar amb la "parenta", veient que el dia era molt estable, i el sol present des de primera hora. A Arbúcies s' hi ha celebrat una duatló i hem anar a treure el nas i saludar antics companys de córrer. Hem continuat caminant i ja a les 12h. soms arribats a casa per poder anar al mercat setmanal i comprar una mica de fruita , verdura, etc.. Jo m' estava posant nerviós quan he vist que començava a condensar alguns núvols. Miró a l' Elena i ja em veu les intencions i em diu: anem a dinar i després te'n vas a on vulguis. I els peus ja corríen sols, he dinat en una esgarrapada i agafo la furgo fins l' aterratge d' Amer. Ja son les 15 h., i tinc la sort que passa una furgo de uns belgues, que son volant, i em pugen a l' envol. Tothom està relaxat esperant que comenci algun cicle bo per no caure. Els saludo ( hi ha tota la plana major de Niviuk i el grup de belgues que son allí per provar les noves Hook2, i Artik2), i començo a muntar la vela i la cadira. Una vegada acabada la feina ja m' enganxo a l' equip i el vent està bé per sortir. Aixeco, s' aguanta bé damunt el cap, em giro i ja soc fora. Les condicions son bones i en un parell de girs supero el nivell de la sortida amb un +4 que em porta fins 800 mts.. Penso que pot haver estat una casualitat i torna damunt la muntanya i comprovo que les condicions son molt bones. Torno a pujar i ara ja em disposo fer una viatge fins la punta del davant (el poblat ibèric) i després de girar una mica pel mig ja hi arribo. Allà m' espera un altra tèrmica fabulosa que aprofito fins 1.100 mts., la qual m' ha permès decidir arribar-me fins la punta dels cingles de l' ermita de Sant Roc. Quan hi arribo he perdut prou altura com per girar i tornar i no complicar-me la vida. Vaig tornant i començo a veurà tota una tropa de parapents que s' han animat de fer el mateix trajecte, però que es frenen a la punta de Castell de Recasens, excepte un Joan que ho proba massa baix. Ho ha vist i es queda sota meu a girar uns ceros i anem tornat prou baixos com per veure que no arribarem al camp. Però en un moment començo a gira ceros que es converteixen en mitjos i després més, i més i ...... ja soc a Santa Brígida un altra vegada. En Joan ha aterrat de camí. He estat volant una estona més, però estava tant pletòric que he anat a aterrar fen una ruta per la plana i estarrossar-me per la gespa del camp per gaudir d' aquest primer "cross country" de la temporada. A terra la gent molt contenta pel dia excepcional que hem tingut tots plegats. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAPOTENT?feat=directlink