14 de març 2010

SANTA BRÍGIDA-FAÏAL (NERVURES) 13-03-2010


El matí de dissabte l' he dedicat a caminar per pujar a l' envol de Santa Brígida, per la font de Can Catau. La veritat és que pel camí s' em presentava un seguit de postures incòmodes per anar sortejant totes les branques i arbres caiguts pel pes de la neu i les ventades que hi va haver durant la nevada del segle?, i encara hi ha neu. Quan arribo a dalt no hi ha ningú, i el vent és perfecte, son les 12 h., i em disposo a fer el vol corresponent i després tornar a pujar. Quan ja estic a punt el vent comença a no ser clar i amb ràfegues que no em donen bona espina. Inflo un parell de vegades i decideixo esperar-me una estona per veure si s' estabilitza i que arribi algú per no volar sol. En pocs moments arriben l' Albert i en "Tans" i ens esperem per assegurar la volada. Ja passada una estona l' Albert surt i s' aguanta per sota la sortida i li costa una mica pujar de nivell. Jo també surto i giro a l' esquerra (llevant) i m' enfonso una mica i giro cap a la sortida. Allí m' enganxa un termicot, per mi impressionant, que m' engalta un +6 seguit fins 1.200 mts., i jo només pensava en el moment de deixar-lo la plegada que em fotria. I no, era continuat, una mica "guarro", però noble. M' obro cap a la val i decideixo aterrar, fent uns quants "wingowers". per anar a apagar el llums de la furgo, dons quan han arribat l' Albert i en "Tans" m' han avisat de que m' havia deixat els llums oberts. El camp d' aterratge estava "guai", es a dir, "guarro de cojones", la qual cosa gaire bé em deixa enganxat en el camp d' avellaners de l' entrada. Amb prou altura em dirigia recte per entrar quan una descendència m' ha fet arribar la carretera més aviat del compte. He quedat al mateix asfalt de la carretera. Quan arribo a la furgo ja no m' obria la clau i el contacte res de res i per sort han arribat uns quants pilots que m' han empentat fins la baixada que ha deixat prou marge per poder engegar-la. Després m' he anat refredant de tornar a pujar veient que ningú vola. Només han sortit en Marc i en Sergi que han rebut llenya però han sabut aguantar i s' han posat estratosfèrics (m'ha dit que han arribat a 2.000 mts), i han fet el seu vol. Jo he pensat en tornar a casa i així ho he fet. Després sabria que m' havia equivocat, ja que el dia s' ha arreglat i la gent ha estat volant tota la tarde.