Ja hem arribat.......osti! Els dies passen volant i sembla que corrin més depressa que del costum. L' anècdota o anècdotes son vàries i per tant us en faré un resum com un diari, així també em servirà per recordar-ho.
Dia 27-02-2010: Sortida de casa amb cotxe fins a Reus. Allí ja ens esperaven en Xesc i en Quim, que son de la terra i exploten la mateixa (son pagesos), per sortir cap a les 17,30 h., i el dia és tapat amb plugim. La companya d'en Quim ens porta a l' aeroport amb una furgo on hi cabem tots, apretats i ben avinguts. I ací comença l' aventura, el vol.. es cancel·la per falta de visibilitat. Total que la companyia ens factura a un autocar i en porta a ......Girona!!!. Collons quin fart de mamar carretera. A Girona sortim prou tard, a les 10 h. passades i arribem a Marrakech a quarts d' 1 de la matinada, just per poder llogar un vehicle a la única companyia de lloguer que quedava oberta. Hem llogat un KIA Carnival de 7 places, que d' entrada presentava un bon aspecte.
Dia 28-02-2010: Ja som les 2 h. de la matinada i ens plantegem dormir a l' aeroport o anar fins a Aguergour i provar de passar nit allà i aprofitar l'endemà per volar a la zona. Però es clar, si no plou, ja que hem aterrat amb pluja. Sortint de l' aeroport ens despistem i ens aturem al costat de tres nois joves que son a la vorera, i baixo el vidre del cotxe per preguntar-los per on podem agafar la carretera d' Aguergour, i sense pensar-ho gaire, un d'ells m'estira la cambra de fotografiar que portava a les mans, i sort que la tenia ben aferrada, que no me la va poder agafar, però seguidament un dels altres dos em va estirar les olleres de sol que portava al cap. En un moment vaig quedar sorprès sense reaccionar, mai m' havia passat res a Marrakech. Ara ja aniré en compte, abans no em refii d' algú allí. Total que anem cap a Aguergour i quan arribem només veiem llum a Chez Ahmed. Amb tota precaució truquem la porta de Chez Latifa i no ens obre ningú. Ens adrecem a Chez Ahmed, i tampoc obre ningú. Ens enfilem per la pared per veure i hi ha algú a la cuina, on hi ha llum, i no veiem ni una ànima. Anem a l' alberg del germà i tampoc no obre ningú. Res que esgotats pel viatge, tots plegats en fotem a dormir al cotxe amb postura de quatre mal posat. Quina nit!, només hem dormit un parell d' hores i no ha parat de ploure. Ja a les 7 del matí, en Xesc, desesperat, torna a trucar la porta de la Latifa i ara sí obre, és de dia, i li diu que ho té tot ple. Merda!, que collons, fotem el camp i aprofitem el mal temps per anar cap a Aglou. Enjaguem el cotxe i el posem en moviment i trobem que fa estranys. Baixem i ja tenim el primer "reventon", plovent i amb el fred que pela. Ja ens veus remugant i fent de mecànics canviant la roda de recanvi que també promet aventura pel viatge fins que no trobem una benzinera oberta. Tot el viatge ha passat amb pluja i estones de sol ja arribant a Agadir, però abans ens hem aturat a Imi-N-Tanoute a esmorçar un pastís amb iogurt casolà boníssim. Quan Hem arribat a Agadir, al migdia, ens hem aturat a dinar una tagine de carn i pollastre molt bona. Després ja hem arribat a Aglou, amb la retrobada dels nostres amics Aziz i família. No hem perdut temps i ja estàvem inflant veles, i jo m'he enlairat fent un vol pels penyassegats, sense platja a sota; el mar estava alt i no hi havia aterratges possibles, per tant calia assegurar i per aquest motiu els altres no han volat. Sopar amb tagine de pollastre i a dormir per recuperar-nos de la matxacada que portàvem damunt.
Dia 01-03-2010: Ja som ubicats i descansats i amb bon dia per inflar veles i jugar per la sorra. El mar va pujant i ens deixa sense platja per aterrar. Per tant, apliquem el dia a fer inflades i control de veles als qui els faltava pràctica, i ha estat molt profitós. Ha fet vent i prou fort com per posar els cinc sentits per no acabar arrossegat enrere. He tingut la oportunitat de volar una bona estona i fer aterratges, jugant amb els companys.
Dia 02-03-2010: Fa vent de sud i gaire bé no bufa. Esperem per veure si es reforça però sembla que no té cap intenció. Vist el pla, decidim fer turisme anant a Sidi Ifni. Allí ens agafa una remullada mentes dinem una tagine de peix. De tornada ens aturem a Legzira i visitem la platja, prenent-nos un refresc. El dia va millorant i trobem un grup d' anglesos que pugem a la sortida, i els seguim. A dalt el vent ve a ràfegues i no convida a volar. Ens hi estem una estona contemplant el paisatge i decidim baixar. Uns amb cotxe i altres caminant i corrent (en Mota i jo) fins la carretera asfaltada. Quan el cotxe ens atrapa veiem que alguns anglesos han obert les veles. Depresa fotem el camp per no veure si volen i ens agafi un mal de ventre. Arribem a Aglou i encara ens permet aixecar veles per practicar fins l' hora de sopar, de nit.
Dia 03-03-2010: El gran dia!. El matí ha estat prudencial amb un vent de Nord encarat al pendent escola i la platja comença a presentar més possibilitats per aterrar. Porto els novells allí i només inflar ja son avall fins la platja. Si estan tot el matí, amb ganes, baixant i pujant el camí dels burros (ho dic jo, per què el fan servir els rucs que porten els musclos que recullen les dones del poble), fin l' hora de dinar. Per la tarde el vent s' ha reforçat i ens ha deixat practicar més, i a mí volar fins el vespre. Ha estat un d' aquells dies memorables que ens ha deixat fer de tot.
Dia 04-03-2010: Tots tenim ganes d' anar al Niu d' Àguila, ja que el vent a Aglou es fluixet i no sembla que vulgui anar a més. I sí, ja som cap allí, pugem per la pista infernal fins l' envol de l' anglès. Paguem 3 euros per barba i ja ens teniu a tots preparats per fer un vol de baixada. Abans de pujar ens hem trobat als anglesos de Legzira que acabaven d'aterrar fent un vol de caiguda. Però la flauta sona i quan surt en Quim ja veiem que algunes termiquetes l' aguanten davant de la sortida. Ja s'hi afegeix en Mota, que estrena el seu vol d' alçada en lliure (només havia volat en paramotor i sempre sortint d' esquena a la vela). Surt i amunt sense fer res, encara no s' havia ni assegut a la cadira, encara hi lluita, fins que després d'una bona estona es coloca bé. Li he colocat una emissora petita i li dic que es relaxi i voli disfrutant del vol. I així ho fa, i es manté una bona estona. Després els segueix en Xesc, el qual li segueix la trajectòria. I finalment surto jo, i vés que passa, el cicle ha acabat i tothom que era volant ja era al terra, i jo sense pena ni glòria faig un vol resseguint el vessant de la muntanya fins tocar el terra. Per la tarda anem a Tiznit a reparar la roda del cotxe que ha petat un altra vegada i els frens també fan el burro. Ja allí només ens poden reinflar les rodes que perden aire per què les llandes estan en mal estat. Prenem pastissos i sucs de fruita per la ciutat que és del tot animada. Ja cap al tard tornem a les coves per sopar i descansar.
Dia 05-03-2010: Dia de vent de sud i el matí no es presta a no fer res de vol, i ens anem a passejar per la pista que ens porta fins les antenes del cap dels penyassegats. Hi estem un parell d' horetes anant i venint. Ja de tornada el vent s' ha encarat una mica i ens permet inflar i volar sense marxar gaire lluny, dons no dona confiança de que quan siguis allunyat baixi la intessitat i et quedis perdut a la distància. Juguem amb les veles fins el vespre tot esperant el sopar que, no cal dir, serà de tagine de peix.
Dia 06-03-2010:Dia d' acomiat i tornada a Marrakech. El vol es a darrera hora de la tarda i ens permet anar tornat tranquilament per la carretera lenta. Ens tornem a aturar a Imi-N-Tanoute per dinar una mica carn de vedella a les brasses, amb amanida calenta de verdura i tè, que mai falta. Ja arrivem a l' aeroport a les 5 h. de la tarda, i amb temps de sobres per gansejar per allà. Tornem el cotxe i avisem que les rodes son una caca, i els frens quasi no existeixen. Total que a ells tant els hi fot, unaltra turista es trobarà amb el cacau d' incidències.
En aquest viatge he estat volant la Nervures Faïal S (fins 90 kg), que m' han deixat de demo (practicament nova), i m'ha entusiasmat. És més ràpida que la Niviuk Hook S (fins 95 kg), i més sensible de comandament, reacciona més aviat i no necessita tant de frè per inicar les maniobres. I que voleu que us digui, aquell lloc em té el cor robat, s' hi està tant tranquil, sense necessitat de transport per pujar muntanyes, que sembla que tinguis el plat a taula sempre que vulguis.
3 comentaris:
....quina enveja nanu !!!! Bona companyia, una dosis de relax i bons vols. Que més es pot demanar? Quan ens veiem ja m'ho explicarás amb més detall. Adeu!
Val mes que no t'espliqui gaire res perque e possaras nervios.
Ondia, quina enveja, quins records. Si m'ho haguessis dit encara m'hi hauria apuntat, que em queden dies de vancaces.
Publica un comentari a l'entrada