CAP DE SETMANA VENTÓS 17 i 18-10-2009

TRAMUNTANA per donar i vendre!

DISSABTE 17-10-09: Tot i que la previsió donava molt vent a Santa Brígida es pot volar. Bé amb una mica de canya. La opció va ser anar allí per estrenar la nova cadira que m'he comprat (una Impress) i acabar de ajustar-la. Ja d'arribada només hi ha un pilot volant i ningú a l'aterratge. No ho penso i pujo a la sortida on me'l trobo aterrat i plegant, em diu que vol anar a dinar i que el vol està bé, una mica tèrmic. M'espero a que vingui gent per no fer res sol, només faltaria que passes alguna cosa i em trobes sol allà dalt. Van començar a arribar pilots, en Xevi, Marc, Xiliu, Borrell, etc., vaja tots els de la zona que saben de què va. Surto amb vent i directe amunt. Estem volant sempre uns 100/200 mts. pel damunt de la sortida fins que el vent es reforça i les tèrmiques comencen a ser de veritat. Tot el vol està mogut i de sobta un pepino que giro fins 1.000 mts., avanço endavant fins el morro de Sant Climent d'Amer i torno a la sortida on torno a trobar el termicot i em produeix una plegada guapa, però el parapent es comporta molt bé i obre rapit. Veig en Xiliu que aterra a l'envol, i jo ho provo però està molt actiu i no m'atreveixo. Fa molt vent, la gent que hi ha no pot sortir de la canya que fot. Ja porto 1 hora volant i temo que el vent vagi a més, i decideixo finalitzar la volada anant endavant amb l'accelerador i vent en cua anar a l'aterratge, que està cabronàs, però el parapent te molt marge de maniobra i aterro bé. El dia a estat una experiència enriquidora pel comportament de l'ala i la cadira on m'hi he trobat molt a gust.

DIUMENGE 18-10-09: El divendres amb en Pep i en Joan vam parlar d'anar a la Vall d'Ormoier, a la Garrotxa, i pujar pel barranc del Toll fins el Pic de les Bruixes. A 2/4 de vuit del matí ja ens trobem a Oix, els tres i en Sagal, i agafem la furgo 4x4 per arribar quan més aprop sigui possible. Ens posem en marxa amb un fred que pela, però en pocs moments el cos ja està escalfat, tot és pujada i de la bona. Anem pujant i al poc de 1 hora ja notem que el vent fa sonar tot el bosc i de Nord. En Sagal decideix tornar enrrera i nosaltres, com que no ho hem fet mai, decidim pujar encara que no es pugui volar, i ho decidim per què en Sagal ens proposa que si pugem ens vindrà a buscar amb la furgo a les basses de Monars (sota el Comanegra). Tot sigui per fer la caminadeta del diumenge. La pujada és exigent, hem programat 4 hores, però el camí és molt perdedor, i ens hem equivocat algunes vegades, havent de desfer camí. Quan hem arribat a Maials ja portem 4 hores llargues i encara ens en queden gaire bé dues per fer cim. Veiem clar que no volarem pel Nord que bufa i per no perdre més temps desistim de fer cim i agafem el camí que ressegueix tot el barranc fins arribar sota el cable que hi ha damunt les primeres cases de pagès que hi ha. Pugem directes a les Basses de Monars on ja ens espera en Sagal. Ha estat una patejada de quasi 6 hores amb l'equip a l'esquena. Haurem de pensar en alleugerir-lo per poder anar més còmodes en ascensions d'aquesta mena. Baixem a Beget, que està farcit de gent, i anem a Oix. Allí anem a menjar al restaurant del camping, i hi mengem una bona amanida amb carn a les brases, que rematem amb un postres de xocolata deliciós.