SORT-LOTERIA MOTORITZADA

Com cada any, avui diumenge s'ha fet la sortida motoritzada d'Arbúcies a Sort per compra un mateix número. Ja l'anomenen el número dels de les motos. A les 7 del matí ens hem trobat 56 motos a la benzinera del poble. No ha faltat temps per que l' "estampida" es poses en marxa, i creieu-me, quan totes es posen en marxa sembla un terratrèmol. Anem cap a l'Eix Transversal fins a Vic; d'allí cap a Ripoll-Ribes de Freser-Collada de Tosses. Dalt la collada en reagrupem i cap a La Molina-Alp-Martinet on ja ens espera el restaurant de la benzinera amb les taules parades (els truquem quan som a la collada per no perdre temps), amb el pa amb tomàquet i embotit, vi, aigua i gasosa, i ho rematem amb infusions (per mi i la única), cafès, carajillos, i cigalons. Seguidament el terratrèmol torna a rugir, i cap a La Seu d'Urgell, Adrall, Port del Cantó i Sort, punt i parada per triar el número que ha caigut amb el 55994, que tocarà segur!....... com cada any?. Ara és quan hi ha la "desbandada", es a dir, la gent es separa, uns tornen a casa a dinar, altres segueixen ruta, i nosaltres (un grupet de 10 motos) decidim tornar pel port del Cantó fins La Seu d'Urgell i d'allà anem direcció a Tuixen-La Vansa, darrera el canto Sud del Cadí. Mai hi havia passat i m'ha agradat molt, dons entra al Parc Natural de Cadí-Muixeró, amb la carretera molt revirada i tranquil·la, sense trànsit. Hem anat fen fins Josa i després Gòssol, on hem començat a buscar un restaurant per dinar. Com que tot estava ple de boletaries, hem començat a tirar avall fins Saldes on hem trobat un restaurant que ens han atès molt bé. El menjar ha estat molt bo, tant les carns a les brases, com els cuinats que hem demanat, i les postres!. Dinats, i amb la mandra corresponen hem sortit fora a prendre el sol amb la imatge imponent del Pedraforca, majestuós, que ens oferia un paisatge meravellós. Pugem a les motos i cap a Guardiola de Berga, on trenquem cap La Pobla de l'Illet (s'hi celebrava la festa del bolet), seguim cap a Gombrèn i Campdevànol. Ja només ens queda fer la ruta típica de Ripoll a Vic, i agafar l'Eix fins a casa. Ara que escric això ja estic dutxat i relaxat.....uaoooooo!

BERGA-LLIGA CATALANA DE PARAPENT

Ahir les ganes de volar i no poder fer-ho em va deixar mal gust i aquest matí he decidit anar a Berga per veure l'ambient de competició de la Lliga Catalana de Parapent, i mirar de volar amb ells. Dit i fet, enfilo amb la furgo cap allí i com que no sé on es troben segueixo la furgo de en ......, que he reconegut quan m'ha passat per l'autovia. Ens hem adreçat a Avià, al casal dels avis, on hi ha la organització. Jo no tinc el carnet de pilot i els he preguntat si em podia apuntar amb la organització i participar avui amb ells. Tot per què hi ha la pujada a Rasos de Peguera, amb autocar, i la recollida. M'han clavat 30,00 euros, però els dono per ben pagats a raó de que anant sòl tinc tota la infraestructura solventada per si aterro a qualsevol racó. Pugem a Rasos i allí ens trobem amb el cel tapat per núvols de convecció, però que tampoc sembla que hagi d'anar a més. Tothom a terra i motxilles a l'esquena, i "arriba" que en donen. Hem de pujar per una pista d'esquí a peu per arribar a l'envol. Osti quina pujadeta, d'entrada ja comencem a suar, tot i que l'aire el fresquet, però amb 15/20 minuts ja som a dalt. Ara ja només queda esperar que s'aixequi el sostre i puguem sortir. He aprofitat l'estona per trobar-me amb coneguts que coincidim a les sortida amb l'ala delta: els Ktx2, els Muntanyencs, els que venen a Bellmunt, etc....és a dir que sense adonar-me moltíssima gent em tenia controlat. El sostre s'ha aixecat i ràpidament posen les mànegues per la A i la B. Corre que s'envan, preparo la vela, munto la cadira, m'equipo i em poso a la cadira, vaig a la sortida i ....... ja no queda gaire bé ningú, bé es una exageració però som molt pocs els que quedam a terra. Davant meu un xicot es posa a correr i .... catacrac! esgota el pendent, salt i falla la sortida. S'ha fotut un bon mastegot. Espero que bufi una mica i inflo be, i surto amb quatre passes. D'entrada el núvol ja m'estira amunt, estic sotaventat i l'ascendència és una mica "guarra". Tiro endavant i ja es més franca i puja fort. Giro fins tocar la broma del núvol i ja m'encaro a la 1ª balisa veient que la majoria dels pilots que ja l'han fet van molt per sota. Això em fa ser previsor i torno a pujar fins la broma (2.100 mts). Faig la 1ª, i cap a la 2ª trincant pel camí. Faig la 2ª i cap a la 3ª, molt rapit don porto el vent de cua. Faig la 3ª i cap a la 4ª, però amb el vent de cara fins el final de la cresta sense poder passar de 1.800 mts, en totes les tèrmiques que he anat girant pel camí. Ací hi ha la criva de pilots, molts es tiren a morir vent de cara. D'altres ho hem provat dues i tres vegades i ni ha ha hagut manera, fins que he decidit obrir-me a la vall per tirar per sota un carrer de núvols molt macos però que no tiren gens. Vist el plà i en tal de no quedar-me tirant per la muntanya surto per la 3ª Maria i surto a la plana per poder agafar el vent de cua i arribar al gol. Així ho faig i em surt bé, el planeig fins el gol ha estat emocionant, sense gaire altura i agafant bombolletes que m'ha permès arribar-hi i aterrant d'una manera impecable davant els "grossos" de la FAC., i que potser dubtaven quan m'ha deixat inscriure. Total, que m'ho he passat molt bé, i si puc repetiré si em deixant. He fet poquetes fotos, mireu-les:

DIVENDRES A BELLMUNT

Avui ho explico ràpit. La tarde del divendres me la vaig agafar lliure i vaig decidir anar a Bellmunt per volar amb el parapent.Vaig anar-hi sabent que també hi anava en Domènech i en Gabi per volar amb l'ala delta. El dia no era el què seria, el llevant dominava la sortida. Total que ens hi vam trobar els que ja he esmentat i uns quants pilots de parapent que no podien sortir per això, el vent era fortet de llevant i per tant, d'esquena a la sortida. Però en un moment de vent cero, el pilot que era a la sortida es va posar a correr com un desesperat i per pèls surt...perfecte. A partir d'aquest moment la història ja es va definir.Va marxar tothom, menys jo, que tossut vaig esperar fins que es va amagar el sol. Vaig recollir els trapacols i cap a Sant Pere, a visitar als meus companys Joan i Anna, amb la Joanna que saltava com una pilota als llits elàstics. Després vaig anar directa a casa per la... dutxa relaxant!

BELLMUNT (PUJA I BAIXA)

Això del "puja i baixa" es la conya, quan creus que el dia es farà bo per volar....res de res!. Aquest matí juntament amb amb l' Edu ens hem "patejat" la pujada a Bellmunt per fer el vol després d'esmorçar. El dia ha començat molt tapat de núvols i el component era de nord est. Hem anat a l'ermita i per esperar hem esmorçat unes torrades amb una botifarra a la brasa, collonuda. Ens hem entaulat amb altres coneguts caminadors que han fet com nosaltres i ens ha passat una estona molt agradable. Quan hem acabat i sortit del restaurant, pataffff..... el vent ens fot una clatellada de llevant que ens ha deixat desmuntats els ànims. Res, que hem baixat a l'envol i era totalment de llevant i els núvols de la vall també estaven llimats de llevant. Be, cap avall que fa baixada, tot xerrant i esclafant les cames un altra vegada. Al casal dels avis ens hem fotut un "quinto" per rematar, i cap a casa. Ah! pel camí de baixada ens hem adonat que damunt de la casa gran hi ha un camp de carabasses gegants i com a mostra la foto. Salut!

DARRERA PROBA DE LA LLIGA CATALANA-ÀGER

Si bé les previsions no eren gaire bones, s'ha pogut volar dos dels tres dies, divendres i dissabte, avui diumenge s'ha anul·lat per risc de tempestes. Sortim d'Arbúcies el dijous per la tarde per ser a Àger al vespre i poder dormir tranquil·lament i ser allí el divendres a primera hora.

DIVENDRES 11.- M'aixeco a les 8 h. per poder fer un vol en parapent, ja que fa més de .... no sé quants mesos que no el toco, només he volat amb ala delta. Agafo el quad i directe cap el Maciarol per trobar algú que em porti a l'envol de la Roper. Allí em trobo amb l'escola Entrenúvols i em comenten que van plens i s'ofereix en Xavier de Lleida que tembé es troba sol i puja em el seu cotxe. Qüestió solbentada i en poc som a la Roper, sense vent, però ja desplego la vela, la repasso i em poso a la sortida per esperar la primera manxadeta. No tarda gaire i ho provo de cara al pendent i fallo, se'm col·lapsa la vela i em poso de cara a la vela. Torna a fer un bufadeta, aixeco la vela bé i començo a córrer i...... sortida de professional. M'arrambo tant com puc a la paret i continuo fins Santa Lis sense perdre gaire, allí començo a perdre altura i torno cap a la sortida i giro mini tèrmiques que m'aguanten una bona estona, m'obro cap a la sortida La Nova, i continuo girant tonteries que m'allarguen el vol. Finalment, apurant fins línia de vol al Maciarol, aterro sense gaire be fer cap giro d'aproximació. Ha estat bé, per ser la hora que era, i s'endevina un dia actiu a tope!. Recullo l'Elena per pujar amb l'ala delta i sense pensar-ho ja som a dalt, hi ha tots els companys muntats per que els núvols s'estan desenvolupant de pressa. Tots surten abans que jo, i quan ja estic a punt tota la muntanya està en ombra. M'espero a la sortida enganxat per què surti el sol, i passa massa estona, decideixo sortir en ombra i sortir de la muntanya direcció al pla per trobar el sol, Ho faig així i els núvols em van perseguint en la meva cursa cap el pla. Total, que ni sol ni vol, en 15 minuts soc a aterrat a Agulló, merda!. Els meus companys son fen la proba (Benavarri-Turbon-Àger), amb el cel que va carregant amenaçador. Alguns han fet el Turbon i de tornada han aterrat sota la pluja.

A Àger m'he trobat amb en Joan Cunill i amb les ganes que tenia de volar ha pujat a fer un vol de tarda. Desde La Règola el controlaba quan volaba i s'ha estat molta estona sense perdre metres. Només la tempesta que s'apropaba l'ha fet baixar, amb centrifugats i wingowers que oferien un espectacle pels parapenteros que el miraben maravellats. A l'aterratge un mal vent ha fet que piques al terra amb el genoll i s'ha fet una peladeta, acompanyada del cop que ha fet minvar la seva moral. Però és un crac! només que voles una mica més hi hauria feina per atrapar-lo.

DISSABTE 12.-Avui el dia sembla més estable, però ens afanyem per no arribar tard, la previsió es de que es munti a la tarda i per tant s'ha de sortir aviat. Tots pugem d'hora i a les 13h. ja som apunt. Decidim fer VILANOVA DE MEIÀ-PORT D'ÀGER-BALAGUER. Sortim gaire bé un darrera l'altra, semblava un mundial, hi ha moltes ales...ejem...., i totes pugem ràpidament al núvol 2.100 mts.. Pico per atrapar als capdavanters, Pedro, Franc, Josep Mª., Martí, Met, etc.., i abans de creuar Terradets ja soc amb en Pedro, i creuem Terradets, jo a 85 km/h. directa a la pedrera i en Pedro a les parets de Rubies. Ell no troba res i ha de venir cap on soc jo que ja giro, però s'enganxa millor que jo i ja el tinc per damunt meu, total que amb prou altura em llenço cap a la sortida dels parapents, on sempre hi ha la tèrmica de torn, i sí, era allí l'enganxo i m'encanto a agafar la màxima altura, ja que sé que és important per poder tornar còmode. Quan ja estic ben situat vaig fer la pilona de Vilanova, abans però agafo un termicot damunt l'ermita que em posa a 2.000 mts., faig la pilona i torno cap a la sortida dels parapents, però... òstia, amb un vent de 20 km/h de cara. Perdo molta altura, i torno cap el mig de la vall per intentar passar pel mig i estalviar-me tota la fuga, ho intento dues vegades. Ací és tot molt turbulent, es troben el llevant amb el ponent i és desagradable, la qual cosa em fa decidir tornar-ho a provar arrambat a la muntanya. No cal dir que he intentat pujar al núvol i no hi ha hagut manera, encara no en sé prou. No ho aconsegueixo, damunt Sant Maria de Meià hi ha quasi 30 km/h de cara. Se m'enfonsa l'ànim, i torno vent en cua a l'ermita de Vilanova per probar de tornar agafar altura. Vaig rebent de tot arreu i abandono la lluita aterrant a l'únic camp que em garanteix que no m'ostiaré, tot és molt guarro, ara. Aterro molt bé i seguidament baixa en Juki, desprès en Joan Carles, en Pedro, en Met, n'Adrian i en Konan. Som una bona colla que ens ho muntem en dos cotxes farcits fins dalt de tot. En Konan ha anat fins Fontllonga fora del cotxe enganxat al reposapeus i a la baca del cotxe. Fem una cervesa a Fontllonga amb els trons i llamps que ens atrapen, plou galledes d'aigua, ens ha anat d'un pèl.

DIUMENGE 13.- El dia és més inestable i les previsions ho diuen. Pugem rapit per decidir la proba, però quan som a dalt, ja veiem tot de cúmuls que creixen molt rapit i que formen un cercle per tota la vall d'Àger. No ens ha portat gaire temps decidir anul·lar la mànega. Tothom a dinar i fi de festa, que celebrem a la Baronia de Sant Oisme. Ja només queda decidir el dinar-berenar de La Lliga que ho farà el guanyador d'aquest anys: en FRANC! Felicitats. Mireu les fotos que es poden ensenyar (al gos li vaig dir que faria gol i em va fer aquesta cara): http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/LALLIGACATALANA?feat=directlink

FESTA MAJOR DE SANTA MARIA DE LIORS

Anem amb idea de caminar i aquest cap de setmana només ho hem fet per les rodalies d'Arbúcies. El dissabte el camí el vam fer direcció San Feliu de Buixalleu, per anar fins el Saltant de la Dona d'Aigua. És un racó de la riera Xica, que passa encastada pel mig de pedres erosionades pel pas de l'aigua i amb una mica d'imaginació, hi ha una roca que té la forma d'una cara de dona. De fet corre una llegenda per Arbúcies d'aquest lloc. Ja a la tarde decidim anar a sopar a Can Puig, a Sant Segimon del Bosch, i coincidim, sense saber-ho, amb la seva festa major. Després de sopar música i xerinola fins les 2 de la matinada. El diumenge ens hem apuntat a la marxa popular de la festa major del veïnat de Liors, a la Font del Regàs, que ha passat per sota Sant Marçal, enmig de suredes i faixedes encara ben poblades i per tant, fresques. Ens hi hem quedat a dinar i després hem baixat caminant fins Arbúcies, 9 km. de camí, que se'ns han posat bé. I res més, la setmana que ve tenim pensat en anar a Àger, per passar els tres dies de festa, volant, passejant o gandulejant. Salut.

VALLIBIERNA 3.056 MTS.

Ja començo a agafar gust en les ascensions als cims del Pirineu. Recordo els meus anys jovenívols en els quals la meva gran afició era pujar i escalar muntanyes i sembla que no hagi passat el temps, encara ho gaudeixo molt. Avui hem assolit el cim del Vallibierna d'una manera molt tranquil·la i familiar. Be vam sortir ahir amb la furgo amb aquest propòsit, i ens vam quedar a dormir a la presa del riu Llauset, damunt la població d' Aneto ( abans d'arribar a la boca sud del túnel de Viella). A les 6 h. del matí ja ens ha tocat el despertador i tranquil·lament hem preparat els estris i ja a les 7 h. hem començat a caminar travessant el petit túnel per bordejar tot el costat dret de la presa. Ja al final enfilem cap a Nord, direcció a l'estany Botornàs, d'allí cap a l'estany Gelat, i més a munt l'estany Redó. Ja amb la muntanya a la vista dirigim la nostra vista cap el coll que ens porta al cim. D'ací al cim ha estat el moment de més atenció a cada pas que donem, som a la cresta, que no presenta cap dificultat tècnica, és de passeig, però que si et despistes i t'entrebanques, pots tenir un castanyot d'aquells que no podries explicar. Hi ha timba a cada costat, i de molts metres!!!!. Al cim ens fa una mica de vent fresc i ens obliga a abrigar-nos. La idea en un principi era de fer el cim i continuar al pic Culebras, de 3.050 mts., però per arribar-hi cal passar per una llosa de pedra de uns 40 mts. que no presenta cap punt pla per passar-lo còmodament, s'anomena el pas de cavall, i té aquest nom per que la gent el passa asseguda al tall de la cresta, amb un peu a cada costat, i amb una timba a cada banda de hòstia, i és molt espectacular i acollonidor. Els meus companys no hi han vist clar, i no he volgut presionar per què quan no es veu clar, no s'ha d' apretar mai. Una vegada assolit aquest cim es pot baixar per la vall del riu Llauset. Bé, això no ha pogut ser, i hem optat per tornar pel mateix camí de pujada. El retorn de la cresta ha estat més tranquil que l'anada, sembla que l'estona passada al cim ens a fet adaptar als penjats que tenim als nostres peus. La baixada l'hem fet escurçant camí, inventant-nos el traçat pel damunt dels blocs de pedra que hi ha en tot el camí. Ja prop de l'estany Botornas ens hem aturat per dinar i estarrejar-nos pel damunt de l'herba verda i flonja. Hem acabat l'excursió a la furgo amb una cervesa Xiveca d'allò més fresca. Fotos de la sortida: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/VALLIBIERNASETEMBRE2009?feat=directlink