RAMS 2010 (LA MONA I EL TORTELL)

No és que siguin parella però van junts a la festa, i és que aquesta diada la tinc sagrada per dedicar-la a la família. Per poder portar el tortell a la meva padrina, i regalar la mona a la meva fiola (que ja comença a ser una doneta). El dissabte tenia una previsió de força ventades i es va complir (excepte a Sant Pere de Torelló on hi va haver gent que va volar fins passat el migdia). Ací a Arbúcies els arbres em parlen, ja que quan es mouen de mala manera, vol dir que fa molt vent arreu. La proposta ha estat anar a caminar pel Montseny. Vam agafat la furgo i ens vam acostar fins el Vilar (la cadena de peatge) i allí va quedar aparcada. Vam començar a caminar per la carretera, fent ziga-zagues per la mateixa pista fins arribar a Coll de Té. Allí vam trencar direcció a la Feixa Llarga, avall fins a Can Puig i seguidament a la furgo. Vam estar caminat durant tres hores, que amb el dia que feia van ser espectaculars (es veia fins Roses). El diumenge al matí vam caminar novament per la riera, tot esperant la hora d' anar a dinar amb la família. A la Corbadora en vam fotre un tec de nassos!. I clar, per fer-lo baixar van tornar caminar per les rodalies de la vila......... fins el cap vespre!. Collons, les cames ja em feien figa i la veritat és que ho he notat. Ara ja només espero la Setmana Santa per anar a Àger i estrenar la temporada d' ala delta i compaginar-la amb el parapent.

HIMALAYAN ODYSSEY

Aquest és el nom del web on s' està publicant la travessa de l' Himalaia de ponent a llevant, per un grup de pilots de parapent (entre ells el català Oriol Fernández). L' adreça correcte és http://www.himalayanodyssey.org/ . Creieu-me, somio amb una aventura com aquesta, se m' hi va el pensament cada dia que segueixo el que han fet i de l' esforç i Goig que deuen tenir quan aterren en qualsevol lloc remot. Si hi entreu podeu llegir el què fan, i fins i tot seguir-los pel google. Tots porten telèfons satèlitals i un localitzador Spot, que va emeten cada cert temps el senyal per tenir-los localitzats, i en cas d' emergència poder comunicar-ho. Ja porten més de 400 km. i ahir van entrar al Nepal (per terra i evitar conflictes a la frontera). Qui s' apunta a anar-hi per vacances i tenir el primer contacte amb el Nepal? i fer els Pirineus començant a Irún?

ÀGER-PRIMERA PATEJADA AMB FAÏAL

I és que no me'n podia estar!. La meteo pintava fatal, amb pluja tot el dia, però a les 8 h. del matí el cel encara pintava bo, una mica tapat amb el blau encara visible. Per tant, plantejo pujar a La Nova pel dret, fent la caminada matinal i el segon vol amb la Faïal Bivouac. Ja m' arribo al Maciarol, on deixo la furgo, i des d' allí començo a caminar per la carretera asfaltada fins el camp del pi. En el mateix revol surt una pista que es converteix en un camí perdut. S' ha d' anar seguint amb intuïció, tot buscant els llocs més nets (és la tercera vegada que hi pujo i em costa triar el bon camí). Vaig pujant fent el camí a la meva bola, com un senglar (ja sabeu), i en alguns llocs he de recular per provar per un altre lloc. Ja molt amunt retrobo el camí vell, molt perdut i amb vegetació que l' ha ocupat (alcines, arsos i ginestes). La propera vegada portaré un dall per netejar els trams més perdedors, to i que vaig apilonant fites per la propera vegada. Ja a meitat de camí em vaig desviant cap a l' envol de La Nova, i ací és on em trobo amb més vegetació i dificultats per anar directe. Arribo als camps de sota l' envol i m' enfilo per un rocallam que em porta directament a la sortida. No hi ha ningú i el vent comença a posar-se bé. Miro a La Roper i veig que hi ha gent que no surt (després m' han comentat que encar hi havia nord). Jo preparo la vela (guapa, guapa) i surto amb brisa tèrmica. Només treure el nas ja estic girant la primera tèrmica, suau i agradable, la qual em porta derivant de ponent. Estic girant còmodament i arribo per damunt de 300. Ací s' acaba la força de la tèrmica, encara és molt aviat, i encaro cap l' ermita de La Pedra. Pel camí vaig girant tèrmiques suaus molt aprop del relleu. Ja davant l' ermita em troba que el vent s' esta llevantant. M' hi estic una bona estona i quan crec que ja ent tinc prou, torno cap al camp del Maciarol. Torno a fer unes poques cabrioles per sentir-la meva i aterro amb vent cero a la gespa del davant del cobert de l' ultralleuger. M' agrada molt!. Crec que he trobat la vela ideal per muntanya. Aniré reportant els vols que li faci. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERPRIMERAPATEJADAAMBFAIAL?feat=directlink

ÀGER-ESTRENO "FAIAL BIVOUAC"

Ja la tinc!. Avui he estrenat la nova vela Nervures "Faïal Bivouac" S, catalogada nivell C, només per la maniobra de plegada asimètrica accelerada, la resta son totes A. La veritat és que és una mica més flotona que la normal que he estat volant fins ara de "demo". He sortit gaire bé a les 12 h. del migdia, amb vent de ponent una mica fort, a l' envol intermig, ja que a la roper hi fotia un vendaval. He estat trincant pel davant de la sortida, fins i tot he superat la seva alçada amb una tèrmica una mica potent que he deixat quan ja començaba a vellugar-se una mica massa. He fet unes quantes passades a prop del relleu i ja fora he practicat uns quants wingowers per veure si es comportava com l' altre. I així he anat comprobant que no és ben bé igual, i això també m' ha alegrat, dons dona confiança en un supòsit de trobar el medi mogut. Aterra molt bé i el que és important, no pesa gaire!. Ja tinc ganes de tornar-la a volar, amb condicions normals per tenir un vol prou llarg i adaptar-me als seus moviments. Demà, si fa bò, miraré de pujar a peu i canyaaa. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERESTRENOFAIALBIVOUAC?feat=directlink

!.

SANTA BRÍGIDA (LLEVANTADA)

Avui "kit-kat" setmanal. Després d'anul·lar-se'm una visita que tenia aquesta tarda, hem anat a Sant Brígida amb el meu company "Mota" per provar de volar a darrera hora i així airejar-nos una mica. Quan hem arribat els qui ja havien aterrat ens diuen que el dia s' estava espatllant i les condicions no eren del tot pacífiques. Així que hem pujat i ja a l' envol el vent ja ens comunicava que millor que esperéssim. Bé, no sempre tot està apunt, i hem anat caminant fins la font que hi ha al costat de l' ermita. Una vegada allí ens hi hem estat una bona estona contemplant el paisatge i prenent el sol que ens tocava a la cara, fent agradable l' estada en aquell racó. El vent no canvia i ens traslladem a les pareds-escola on hi un grup de tres noies amb un monitor que els guia en la seva escalada formativa. Sembla un bon lloc per passar-hi les estones que, com aquest cas, no es pugui volar. Finalment una de les alumnes que s' estrenava ha fet una via prou complicada com per estar satisfeta. Ja al voltant de les 17 h. el vent a anat minvant i hem preparat les veles per fer inflades. En Mota que va cremat, ja infla i veiem que el vent s' esta llevantant. Amb un parell d' inflades ja en té prou i surt. Les condicions son de vent de llevant i això no és massa bò per ací, i en Mota es separa del vessant i s' aguanta molt obert, però quan s' encara a llevant es queda clavat. Surto després de barallar-me una mica amb la vela, dons no acaba de pujar bé i costa aguantar-la damunt. No em separo del relleu i m' aguanto una estona, arribant a superar el nivell de la sortida, però aquesta il·lusió s' acaba aviat. M' enfonso miserablement, rebent una mica. Més quan més avall sóc. A l' aterratge el vent em deixa clavat i amb el marge just per entrar a camp i avançar amb la vela damunt meu sense estranys. Plego ràpidament per tornar pujar a cercar el cotxe. Després ho hem celebrat a l' Snak d' Amer amb una "birra", acompanyada amb unes olivetes i patates fregides (de bossa) per fer coixí. Fotos d' avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDALLEVANTADA?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "POTENTA"

Per on començo? Gaire bé he estat a punt de perdre un dia memorable. Pel matí hem anat a caminar amb la "parenta", veient que el dia era molt estable, i el sol present des de primera hora. A Arbúcies s' hi ha celebrat una duatló i hem anar a treure el nas i saludar antics companys de córrer. Hem continuat caminant i ja a les 12h. soms arribats a casa per poder anar al mercat setmanal i comprar una mica de fruita , verdura, etc.. Jo m' estava posant nerviós quan he vist que començava a condensar alguns núvols. Miró a l' Elena i ja em veu les intencions i em diu: anem a dinar i després te'n vas a on vulguis. I els peus ja corríen sols, he dinat en una esgarrapada i agafo la furgo fins l' aterratge d' Amer. Ja son les 15 h., i tinc la sort que passa una furgo de uns belgues, que son volant, i em pugen a l' envol. Tothom està relaxat esperant que comenci algun cicle bo per no caure. Els saludo ( hi ha tota la plana major de Niviuk i el grup de belgues que son allí per provar les noves Hook2, i Artik2), i començo a muntar la vela i la cadira. Una vegada acabada la feina ja m' enganxo a l' equip i el vent està bé per sortir. Aixeco, s' aguanta bé damunt el cap, em giro i ja soc fora. Les condicions son bones i en un parell de girs supero el nivell de la sortida amb un +4 que em porta fins 800 mts.. Penso que pot haver estat una casualitat i torna damunt la muntanya i comprovo que les condicions son molt bones. Torno a pujar i ara ja em disposo fer una viatge fins la punta del davant (el poblat ibèric) i després de girar una mica pel mig ja hi arribo. Allà m' espera un altra tèrmica fabulosa que aprofito fins 1.100 mts., la qual m' ha permès decidir arribar-me fins la punta dels cingles de l' ermita de Sant Roc. Quan hi arribo he perdut prou altura com per girar i tornar i no complicar-me la vida. Vaig tornant i començo a veurà tota una tropa de parapents que s' han animat de fer el mateix trajecte, però que es frenen a la punta de Castell de Recasens, excepte un Joan que ho proba massa baix. Ho ha vist i es queda sota meu a girar uns ceros i anem tornat prou baixos com per veure que no arribarem al camp. Però en un moment començo a gira ceros que es converteixen en mitjos i després més, i més i ...... ja soc a Santa Brígida un altra vegada. En Joan ha aterrat de camí. He estat volant una estona més, però estava tant pletòric que he anat a aterrar fen una ruta per la plana i estarrossar-me per la gespa del camp per gaudir d' aquest primer "cross country" de la temporada. A terra la gent molt contenta pel dia excepcional que hem tingut tots plegats. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAPOTENT?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA-FAÏAL (NERVURES) 13-03-2010

El matí de dissabte l' he dedicat a caminar per pujar a l' envol de Santa Brígida, per la font de Can Catau. La veritat és que pel camí s' em presentava un seguit de postures incòmodes per anar sortejant totes les branques i arbres caiguts pel pes de la neu i les ventades que hi va haver durant la nevada del segle?, i encara hi ha neu. Quan arribo a dalt no hi ha ningú, i el vent és perfecte, son les 12 h., i em disposo a fer el vol corresponent i després tornar a pujar. Quan ja estic a punt el vent comença a no ser clar i amb ràfegues que no em donen bona espina. Inflo un parell de vegades i decideixo esperar-me una estona per veure si s' estabilitza i que arribi algú per no volar sol. En pocs moments arriben l' Albert i en "Tans" i ens esperem per assegurar la volada. Ja passada una estona l' Albert surt i s' aguanta per sota la sortida i li costa una mica pujar de nivell. Jo també surto i giro a l' esquerra (llevant) i m' enfonso una mica i giro cap a la sortida. Allí m' enganxa un termicot, per mi impressionant, que m' engalta un +6 seguit fins 1.200 mts., i jo només pensava en el moment de deixar-lo la plegada que em fotria. I no, era continuat, una mica "guarro", però noble. M' obro cap a la val i decideixo aterrar, fent uns quants "wingowers". per anar a apagar el llums de la furgo, dons quan han arribat l' Albert i en "Tans" m' han avisat de que m' havia deixat els llums oberts. El camp d' aterratge estava "guai", es a dir, "guarro de cojones", la qual cosa gaire bé em deixa enganxat en el camp d' avellaners de l' entrada. Amb prou altura em dirigia recte per entrar quan una descendència m' ha fet arribar la carretera més aviat del compte. He quedat al mateix asfalt de la carretera. Quan arribo a la furgo ja no m' obria la clau i el contacte res de res i per sort han arribat uns quants pilots que m' han empentat fins la baixada que ha deixat prou marge per poder engegar-la. Després m' he anat refredant de tornar a pujar veient que ningú vola. Només han sortit en Marc i en Sergi que han rebut llenya però han sabut aguantar i s' han posat estratosfèrics (m'ha dit que han arribat a 2.000 mts), i han fet el seu vol. Jo he pensat en tornar a casa i així ho he fet. Després sabria que m' havia equivocat, ja que el dia s' ha arreglat i la gent ha estat volant tota la tarde.