BERGA-LLIGA CATALANA DE PARAPENT 2010

M' he tornat a enganxar al parapent! i a la competició pel fantàstic ambient que s' hi troba amb tanta gent voladora. Coses impensables que no faria amb l' ala delta (girar un munt de veles en un espai reduït, veure com les campanes passen per sota teu i zig-zagear entre elles) fant que tinguis imatges de vol que queden gravades al cervell. Aquest cap de setmana he estat a Berga/Avià amb tota la gent que fa la lliga i malgrat tenir Nord previst pels dos dies, encara s' ha pogut volar. El dissabte la proba interessant del grup de la A era de fer un parell de balises per la zona i gol a Torelló. El dia era difícil i tècnic i només un pilot es va acostar al gol sense poder completar el circuit. Els de la B havíem de fer 5 balises per la zona i només vam poder completar-ne dues (el sostre era baix i teníem bastant vent de Noroest). El diumenge, el dia es presentava amb més bones expectatives, però el Nord era present, i feia que es condensessin núvols constantment. El resultat ha estat que hem hagut d' esperar molta estona a l' envol fins que hem tingut visibilitat. Després han començat les sortides amb baixada directa a la primera balisa. En el meu cas he intentat aguantar la màxima altura des de l' inici i he fet el santuari de Queralt còmodament, i com que no tirava rés m' he obert directament a la 1ª Maria, on hi he arribat per sobre. M' he trobat amb uns quants pilots que anaven fent passadetes per el vessant de ponent. Com que la concentració de veles era important per tant poc espai, he decidit obrir-me al pla a la recerca del sol. Hi així he allargat el meu vol amb un planeig gaire bé sense girar res fins tocar el terra. Bon ambient i esmorçar gratuït el dissabte al bar-restaurant de l' aparcament dels Rasos de Peguera i entrada gratuïta a la piscina d' Avià, on hi havia la Organització.

Fotos:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BERGALLIGACATALANADEPARAPENT2010?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "RETROVADA"

Bona volada la que ens fet avui amb en Mota, en Borrell, n' Albert Pol i el xicot de Vilobí. I és que amb el vent que feia aquesta tarda quan ha vingut a buscar-me en Mota, no creia que poguéssim volar. Hem agafat els parapents i ens hem dirigit cap a Amer per provar de volar amb els nostres companys locals, en Joan Borrell i l' Albert Pol. Quan ens hem trobat al camp d' aterratge, el vent no pintava gaire bé, el feia fort i ratxejat.... mala pinta tenia el tema. Així que tota la colla han optat per fer temps i pujar caminant per la font de Can Catau, menys jo que he decidit pujar el cotxe de en Jaume carregat de tots 5 parapents. He estat una bona estona a dalt, abans que arribessin de la caminada, i en cap moment ha donat síntomes de ser un dia volable, però com que no teníem res a fer ens hem esperat fins darrera hora per cremar tots els cartutxos. I bé, la recompensa ha estat la lògica, a darrera hora ha semblat que el vent ja no era tant violent i l' Albert s' ha animat a sortir, i jo ja era desplegant la vela al seu costat. Ha sortit i s' ha enlairat pel damunt la sortida i ha testejat l' aire i ens ha comenta que podia avançar endavant sense l' accelerador. M' han faltat poques excuses per inflar i sortit, i dit i fet, amunt que el vent m' aixecava a la mateixa sortida i em posava uns 100 mts. pel damunt de la muntanya. He vist que el vent era important i he avisat a en Mota que no sortís ja que ell va molt just de pes i potser trobaria dificultats per moure's. M' ha esperat que aterres a la sortida veient que la cosa anava posant-se més bé, ha sortit posant-es el més alt de tots durant tot el vol. Els cinc hem estat volant còmodament, amb vent, pel vesant i hem fet algunes excursions endavant,, fins el morro de llevant, i tornàvem a recuperar alçada. Ens hi hem estat fins les 21,15 hores, és a dir, fins que es feia fosc. Hem acabat de plegar les veles gaire bé a les fosques. Ha valgut la pena esperar i aprofitar el dia. No he fet cap foto i no us puc deixar cap imatge, però com que sou molt creatius, imagineu-vos-ho! Salut.

AGER-CAMPIONAT D'EUROPA 2010

Quin ambient que hi ha a Àger aquest estiu!. Seria una utopia demanar que l' afició a l' ala delta s' instaurés a  les masses? La veritat és que quan hi ha tantes ales muntades a l' envol fa goig i dona trempera per proposar-se finalitats que en dies de poc quòrum ni et planteges. El nivell de vol en aquests campionats és altíssim, però si hi és per que no poder aconseguir-lo?. A vegades penso que la manera de seguir volant és anant a competicions, per animar-te i aprendre més i més, i no només incentivar als número 1, sinó que paralel·lament s' haurà de pensar en com tots els altres continuïn tenint trempera per seguir-les i volar amb ganes (no només intentar tancar el circuit completament, si no que en mesura de les possibilitats valorar l' esforç i la passió en el seu recorregut). VOLADORS DEL MON PENSEM-HO!. Quines propostes us serien emocionants i tranquil·les per arrossegar tot el que tenim darrera (família, pressupost, etc.)?.

A part d' això, el dissabte vaig volar per tota la vall amb sostres de 1.800 mts. (ja entrava a la broma dels núvols) i la meva intenció era travessar els Terradets, anar a Vilanova de Meià i arribar a gol a La Foradada. Però amb aquest sostre no em vaig voler arriscar a cagar-la a Vilanova i quan ja era a l'altra banda dels Terradets em vaig entornar i anar volant per la vall, i sort, per què en pocs moment van canviar les condicions i van desapareixer tots els núvols i es va reforçar el vent de sud-est. Vaig aterrar al camp de la casa de l' Adrian (l' holandès) per prendre una cervesa (sempre convida las que hi aterren) després que ell aterrés darrera meu. Mentre desplegàvem la vela, i anàvem empassant-nos el apreciat suc de civada, van començara a aparèixer els competidors que travessaven la vall per anar al Port d' Ager, el monestir de les Avellanes i al gol de la Foradada (ells ja havien anat a prop de Graus, a Vilanova de Meià i tornat!). També va retornar al vol en "Litus", el qual després de 2 anys sense volar es va enlairar amb la "topless" i va fer un vol tèrmic. Ja l' acompanyava el seu fill Joan, igual que ell de simpàtic.

El diumenge el vaig dedicar a la família, però abans, a les 8 de matí ja era de peus al terra i amb el quad em vaig plantar al Maciarol amb l' equip de parapent lleuger. Vaig començar a caminar i vaig pujar a peu fins l' envol de La Nova, on hi havia alumnes de l' escola Albatros intentant sortir (el vent venia una mica creuat de llevant). Mullat de suor, no espero gens ni mica i després d' avortar un parell d' aixecades de vela, vaig sortir còmodament. Davant mateix de sortida ja vaig trobar la primera tèrmica fluixa, i més cap al barranc em vaig estar aguantant una mitja hora (eren les 10,30 h). Tenia gana i només havia pujat per fer la caminadeta i aprofitar el matí; i directe al Maciarol a aterrar, agafar el quad i cap a La Règola a esmorçar amb tota la parentela (dona, sogra, nebot, xicota del nebot, formigues i abelles, etc.). Del vol del dissabte he fet filmació, i quan la tingui escurçada i editada us la penjaré ací. Salut companys!

ÀGER-CAMPIONAT D'ESPANYA D'ALA DELTA 2010

Fa uns quants dies que no us dic res, eh!. es que he estat participant al campionat d' Espanya d' ala delta a Àger (Lleida). Hem tingut un campionat excepcional, 9 dies de vol de 9 possibles, condicions bones un parell de dies, i els altres complicades i tècniques. Però volades, en definitiva. Els circuits que hem fet han estat entre 105 km. i 72 km. el més curt, amb mitjanes de 1 a 4 hores de vol, fantàstic!. Molta calor tant a la vall com a dalt la muntanya, el resultat ha estat una pelada d'orelles (no em cobria la gorra que ens van regalar amb la inscripció), i que he hagut de recuperar el meu barret de sempre amb alerons per cobrir el clatell fins i tot. No cal dir que en els campionat d' ala delta la mitjana d' edat és l' edat mitja, es a dir, tots som grans amb una comptada excepció. Bona companyia i més que una competició, és una festa per passar-ho bé, sempre però, amb la competició a dins per poder completar el vol i ser dels primers. La festa de benvinguda al campionat va ser collonuda, molts regals i sopar gratuït a l' hotel Terradets. I a l' entrega de trofeus ha va haver molta animació, amb pica-pica (sopar) molt complert i rematada amb sorteig de regals cedits pels esponsors per a tots els pilots (jaquetes tècniques, motxilles, suadores, gorres, ronyoneres, etc.). El campionat l' ha organitzat en Joel Miron, acompanyat per a col·laboradors nous i del tot efectius i professionals (en Manel de volager, en Sebas de St. Pere, en Paco pare i família, i altres dels quals no sé el nom per que eren metgessa, infermera, bombers-ambulància, informàtic, en Jordi pelut al gol, etc.). Hem passat calor i com que teníem d' esperar prou temps a la sortida per què les condicions es posessin bé, la distensió entre els pilots era total i hi havia molta conya. No hi ha hagut cap accident personal, si en canvi hi ha hagut les habituals (poques) trencades d' algun tub, a excepció de en Martí que en un error de col·locació de mans en l' aterratge de Sopeira, va impactar amb l' hangar del camp de vol i va trencar tota l'ala (sinistre total), per sort que va ser qui va absorbir tota l' energia i a ell no li va passar res (una petita trompada a la cama amb la barra de control, i una cremada amb algun cable de l' ala). El pobre estava content per no haver petit mal, però ens ha sabut greu la trencadissa de la seva ala nova. No obstant ja ho té tot organitzat per que un italià que ha participat, se li emporti a la casa i la reparin. Estic molt content del campionat, i més per que mai s'havia pogut volar tants dies seguits i quedar satisfet cada dia que volava. Ah! vist que la meva Moyes no acabava de volar com a mi m' agrada, he recuperat al Bautek "Twister" que tenia dipositada al càmping d' Àger i hi he fet els darrers tres vols, i m' ha recuperat l' alegria de gaudir els vols, més tranquils i descansats. Però ja l' he venuda a un xicot de Vilamitjana que espero la gaudeixi tant com jo. Ara em començo a mirar altres ales per trobar el plaer que he experimentat amb la Bautek i continuar amb més canya!. Salut companys, ja incloure l' enllaç per que mireu algunes fotos.
FOTOS: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERCAMPIONATDESPANYA2010?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-MATINAL DE FEINA DESBROÇADORA

Necessito anar agafant forma pel viatge al Ladakh del mes d' agost i encara que sigui repetitiva la pujada a Santa Bàrbara em dona tots el ingredients per l' esforç de la pujada i el plaer de la baixada volant. Així que aquest matí he tornat a pujar a un ritme continuat a la muntanya dels somnis. Abans però, m' he entretingut a netejar el tram del camí que l' altra dia gaire bé em fa recular. Amb una serra de jardineria he anat desbroçant el troç fins tocar la urbanització (he quedat esgarrinxat per tots el braços, i es que soc home de despatx i no tinc gaire traça). El calor es fa sentir i estic suant com una font d' aigua. Ja quan arribo a dalt els cicles tèrmics comencen a funcionar, no hi ha ningú dalt, i em preparo ràpid per sortir. El mig litre d' aigua que porto ha caigut en cascada fins el meu estomac...... quina sed que tenia. Miro la vela i aixeco a la primera i surto amunt. Quan arribo damunt de Fontseca ja estic girant un 2, massa fàcil, amb vent que comença apretar. Continuo per la cresta, la meva intenció no és allargar el vol dons he quedat amb l' Elena per anar a comprar, i m' encaro cap al camp per anar a aterrar. Damunt la vall el vent es fort i els arbres m' ho indiquen mostrant-me el color clar (el seu intradós) de les seves fulles, i les seves puntes blincades ballant. Jo conec la vall i preparo el descens enganxat al vessant de la muntanya fins que soc ben baix. Després entro al camp i planejant pel costat de la carretera asfaltada, lliure de les turbulències dels arbres del davant, espesos i alts. Cal estar atent en aquestes condicions. Aterro molt bé, amb vent. Seguidament recullo la vela i surto del camp, que ara està segat, i la plego al costat de la furgo tranquilament.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARAMATINALDEFEINADESBROCADORA?feat=directlink

CÒRSEGA-UNA RUTA MOTERA

Ja arriba el bon temps? no pas per volar, però tenim recursos els humans i com que hi ha vehicles de dues rodes, ho aprofitem. Sí, l' escapada de primavera ha estat a Còrsega (CORSICA). Era una idea que teníem el soci i jo i ja l' any passat ens va passar sense fer-la. Aquest no elvvoliem deixar escapar i sense dubtar-ho vam encarregar dos bitllets de vaixell amb camarot per dormir i que la moto anés ben còmoda. Sempre fem escapades de 3 ò 4 dies i el pla va ser: Sortir d' Arbúcies amb moto i arribar a Marsella (4 hores llargues d' autopista).Allí donem una volta per la ciutat i fer temps per embarcar les motos. Marsella ens ha semblat angoixant, molt trànsit, embussos i cues quilomètriques de cotxes aturats per moure's pels seus carrers. A les 19 h. ja som al mol i embarquem amb les motos que deixem a les bodegues degudament lligades i assegurades. Ens col3loquem a la planta 8a., en un camarot molt correcte (dos llits i bany). Ens dutxem per anar a sopar a la planta 9a. i quan hi anem ja gaire bé no hi ha ningú. No ens recordarem que érem a França i allí es fa tot molt aviat. Sopem, anem a fer un cafè/tè al bar de la planta 10a. i anem a dormir. El mar es quiet com una bassa d' oli, i dormim tant bé, que al matí quan ens despertem, tranquilament sortim i ja ens trobem sols un altra vegada. Tothom ja és fora i a la bodega només hi queden les nostres motos. Ja som a Bàstia (Còrsega) i allí esmorzem una entrepà amb pa amb tomàquet i pernil salat. Aprofito per anar a la BMW per repassar la meva moto que no acaba d' anar fina. Després de ser-hi una hora i mitja me la tornen que va fina de veritat, només han hagut de canviar les 4 bugies. Comencem a menjar-nos quilòmetres fen el trajecte de Bàstia fins a Corte, on ens aturem per dinar. Fem una passejada a peu pels seus carrers i tornem a fer carretera per una ruta que ens porta a unes pistes d' esquí a 2.000 mts., i d' allí baixem a Porto. és una cala on només hi ha el poblet encaixonat per muntanyes altíssimes, és espectacular. Només son les 16 h., i continuem resseguint la costa fins a Ajaccio. Ací done per finalitzada la feina del dia i ens proposem a buscar habitació per dormir, i sorpresa, tot és ple de gom a gom. No hi ha cap hotel amb una habitació disponible i davant del panorama ens relaxem prenent una cervesa "de corse" per reflexionar i mentalitzar-nos de dormir al ras. Decidim marxar de la ciutat i ens anem aturant a cada hotel que trobem en el nostre pas, fins que miraculosament trobem una habitació a uns quilòmetres de la ciutat. Sense dutxar-nos, ja deixem la bossa i sortim a sopar. Ens hi fem fins mitja nit i no podem estirar més dons estem cansats de la pallissa del dia. Al matí en llevem amb el cel tapat i mig plovent, merda..... Esmorzem tranquilament i anem fent temps per veure si para de ploure,  ho va fent a togades i això ens fa decidir a equipar-nos amb l' equip d' aigua per suportar la humitat. Tirem cap el Sud amb l' objectiu d' arribar a Bonifaccio per la costa. Pugem per la muntanya que s' ha de passar obligatòriament, amb aigua i fred, fins que de sobte para de ploure i comença a sortir el sol i el cel blau va guanyant protagonisme. S' ha acabat el ploure!. Anem fent quilòmetres fins arribar-hi. És una població molt curiosa, és damunt dels penyassegats de pedra calcària, sobre mateix de l'aigua del mar, amb un port natural molt protegit del mal temps. Molt interessant. Hi dinem i també fem un tomb pels seus carrers farcits de "guiris" que han començat les vacances. Continuem cap a Porto Vecchio, que ja és més poble de costa, plens d' embarcacions d' esbarjo. Ara ja només ens queda tornar a Ajaccio i tornar al vaixell de tornada. Ho fem desafiant els núvols negres que tenim damunt les muntanyes que decidim atacar. Pugem carretera amunt (tot puja molt i de sobte), amb sol, però s' acaba aviat i la negror i la pluja comença a fer acte de presència. Dalt el port de muntanya ens fot un vendaval que ens obliga a aturar-nos i abrigar-nos (fot un fred que pela). Anem avall i amunt travessant valls tancades i enfilades i s' ens fa llarg però anem bé de temps. Ens aturem a posar benzina i prenem una cervesa. Enfilem cap el moll d' Ajaccio i hi arribem quan encara no hi ha el vaixell. Ho aprofitem per passejar pel moll i ens trobem en mig d' una festa privada de presentació d' un trimarà enorme esponsoritzat pel Banque Popular i que fa la volta al mon. Hi havia molta gent (amb brasileres ballant samba) i ens hem apuntat a  l' espectacle. Ja arriba el vaixell i pugem per deixar les motos i anar a sopar directes, sense dutxar-nos. La tornada ha estat molt moguda, la mar era emprenyada i feia moure el bitxo com si fos una fulla, però vam dormir com troncs. A Marsella hi fotia un vent que feia difícil la conducció amb moto, anàvem tombats per contra-restar la força lateral del vent i ens ha acompanyat fins la Jonquera. Al cap d' una hora ja ens hi hem acostumat i hem agafat la velocitat de creuer normal per menjar-nos la distància en el temps previst. A les 14h. ja érem a casa per dinar i amb una sortida a l' esquena que ha valgut la pena. Anar a Còrsega amb moto és ideal, m' agradaria tornar-hi amb més dies i fer-ho pausadament.

FOTOS:  http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/COSEGAAMBMOTO?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-INTEGRAL

DISSABTE.- Un dia de regal, és un dia de regal,tu. Davant de les previsions ja soc molt desconfiat, normalment no es compleixen, i ja havia quedat amb en Txus i l' Emili per redescobrir Santa Bàrbara. A les 9 h. del matí ja ens trobem amb en Txus (l' Emili no ha vingut en trobar-se malament). Pugem caminant pel camí més directe que crec que hi ha, i amb una horeta ja som  al' esplanada verdosa que ens dona la benvinguda. Fa poc vent i anem preparant les veles tranquilament per esperar algun cicle tèrmic. Anem a l' ermita i li donem la volta i ja veiem que per ponent es comencen a desenvolupar cúmuls amenaçadors. Decidim preparar-nos per què quan s' activi, sortir sense torbar-nos. Ja comença i aixeco la vela i surto bé. M' enfonso una mica però ja passat el morro de ponent trobo alguna ascendència que aprofito i em vaig aguantant. Vaig controlant i en Txus surt i fem el vol junts, però no el veig. estic girant ceros i quan m' apropo a la cresta pujo una miqueta fins que queda tot tapat a l' ombra. S' acaba allò que m' aguanta i enfilo cap a l' aterratge i trepitjo el terra suaument, no fa gaire vent. Quan ja preparava l' aterratge he vist en Txus volant que venia directe i al terra l' he vist com pilotava per la línia perfecta de vol en aquest lloc, que en condicions anormals, es una mica complicat. Ja tots dos al terra ens hem felicitat per la primícia mundial (d' en Txus) de l' estrena del lloc.
DIUMENGE.- I avui havia de fer un maltemps de collons, però no! ho veieu com falla tot?. Em decideixo anar a caminar amb el parapent al damunt per si de cas. Ja vaig a Can Vilà on deixo el cotxe i inicio la caminada per un nou traçat (ja el conec de l'hivern de fa dos anys). Hi ha un tram on només hi passen els senglars i me les veig totes per poder penetrar pel mig de ginestes i bardisses. Ja sóc a la urbanització i ara ja coincideix el camí de sempre. Aquest nou itinerari que he fet avui és el més directe possible. Quan arribo a la feixa de l' ermita em trobo amb uns veïns d' Arbúcies que havien pujat amb BTT. i quan m' han reconegut s' han quedat per veure'm sortir. He arribat xop de suor, ja que no he parat en cap moment, fa calor i la humitat és alta. No m' entretenc gaire, el cel ja és plè de cúmuls que es desenvolupen i ja hi ha cicles tèrmics que no paren. Una vegada equipat em preparo i a la 1ª ja tinc la vela damunt meu; abans d' arribar al canto de la feixa ja estic volant, directe  a munt. Ja soc pel damunt la sortida sense girar res. Torno a saludar als arbuciencs i vaig prenent altura. Torno al morro de Fontseca i la tèrmica tiva fort amunt, sobre hi tinc un núvols que creix molt ràpid, i ja soc 200 mts. per sobre de la muntanya. Faig tota la carena de llevant i noto que el vent és més fort a aquest nivell. Això no em fa massa gràcia i més veient que tota la vall d' Arbúcies hi ha castells que es van empalmant els uns amb els altres. M' obro endavant per sortir de la tèrmica i deixar de pujar. Ara és quan penso que he d' anar a aterrar abans de que es munti la tronada i augmenti el vent a baix la vall. El vol és mogut, noble, però es nota que és molt actiu. Quan soc a uns 200 mts. del terra comença la diversió típica de dies "güais", es  dir, dels dies que vols tocar el terra i no pots per què tot tira amunt...glup!. Entro ajustant per no trepitjar el camp, però hi ha un coixí tèrmic que no deixa que vagi normal, i allargo el planeix fins mig camp....collons com vola aquest drap!. Aterro i miro enlaire i damunt hi tinc un cumul de collons que ja s' ha empalmat amb la resta de tota la vall. Es presenta una tronada d' ací a poca estona. Plego la vela i mentre vaig al cotxe, la dona del masover de Can Vilà em diu que els nens han quedat encantats en veure'm volar, que no hi ha cap problema que aterri al camp, però que quan hi vagi (anem) li demanem permís, ja que hara està creixent l' herba. Així que ja ho sabem, si hi anem a volar, abans passem per la casa i els demanem permís. Estaran contents i nosaltres tranquils.