SANTA BRÍGIDA "COLLONUDA"

Les previsions d' avui eren del tot desanimadores per poder fer alguna cosa, però tenia ganes de provar-ho, així que com a mínim vull fer una caminada amb l' equip a l' esquena i passar una estona a la muntanya. Decideixo anar a Amer i pujar a Santa Brígida a peu i si es pot baixar volant. Quan arribo a les 12 del migdia no hi ha ningú i no perdo temps en equipar-me i començo a caminar. El vent es encalmat a la vall i a l' ermita la senyera es mou una mica. Vaig pujant poc a poc, xiulant, per la quietud que hi ha al bosc, fins dalt que no trobo a ningú. Quan arribo a l' envol comença a reforçar-se el vent i penso que he d' aprofitar la ocasió i preparo l' equip per sortir. El vent va pujant i sense ningú enlloc jo surto, no he hagut de fer cap pas i el vent ja m' ha tret amunt. Osti! que bé! sóc per damunt de la muntanya fent èmpit tranquilament d' un costat a l' altre, i amb aquestes que veig que arriben tres cotxes al camp d' aterratge que esverats es traspassen les veles, i amb un vehicle pugen a tota llet. En un moment donat el vent a perdut intensitat i fregant el arbres aterro a dalt en el moment que arriba tota la penya. Tots despleguen les veles i ens hem d' esperar una bona estona per que les condicions es tornin a posar bé. El sol no llueix i es van formant núvols molt baixos en confluència, hi ha una batalla del llevant contra el ponent, o l' inrevés. Tornem a sortir i ara ja hi ha tèrmiques molt bones que ens pugen uns 200 mts. pel damunt de la sortida fàcilment. Som 7 parapents volant i no ens fem gota de nosa. En una ocasió que he trincat fort m' he aventurat d' anar fins a la punta de la carena de llevant i una vegada que hi he arribar he tornat molt baix, arribant gaire bé amb l' altura per anar a aterrar. Però avui el dia estava de festa, he enganxat una tèrmica super bona que m' ha aixecat del terra fins per damunt de la sortida i ho he aprofitat per tornar a aterrar a dalt. Iupiii! això està de fàbula, i la gent animada com feia temps que no veia. Reposo una estona i hi torno....... apa! a munt un altra vegada. Ara ja no estava ni en tensió, no calia, era fantàstic, tot tira suau amunt. Fins que la gana ja apretaba, eren les 4 de la tarda i en Xiliu i en Joan ja eren a terra per anar a dinar, i jo que m' hi vull apuntar. Amb aquestes que ja em decanto de la muntanya i accelero a tope cap a davant, direcció La Cellera, i arribo fins la sortida d' Amer,on giro i torno al camp d' aterratge fent wingowers fins coincidir amb n' Adrià amb qui aterro a l' hora. Tots contents a terra, mirant enlaire encara veiem en Borrell, en Geoff i la Judith volant, apurant el dia. Han estat volant fins que s' ha fet fosc, i segons ens han dit, s' ha establert una brisa molt laminar que els aguantava fàcilment, tot i que estava molt tapat de núvols. Hem fet un mos a l' Snak d' Amer, fent-la petar de la sorpresa i l' alegria que ens ha donat el dia. Cagum! no sé que hem de fer amb la meteo del collons. És ben bé que sempre s' ha d' estar al lloc adequat en el moment oportú. Fotos d' avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDACOLLONUDA?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA CONSOLADORA

Nois, avui no m' he pogut estar d' anar a Santa Brígida veient que sortia una mica el sol. Com que he anat a Girona a fer gestions de feina, he mirat d' anar rapit i aprofitar per acostar-me a Amer i mirar de volar. Hi he arribat a la 1 del migdia i no hi havia ningú, cosa que em feia pensar, ja que d' arribada el vent bufava de sud a ràfegues. M' hi he esperat una estona fins que m' he dit que encara que no hi hagi ningú aprofitaré per fer exercici i pujaré a peu amb l' equip a l' esquena. No m' he volgut refredar d' aquesta idea i sense pensar-ho gaire em canvio les botes em trec la jaqueta de maco i em poso a mànigues de camisa. Agafo el forro, els bastons, una mica d' aigua i amunt que fa pujada. La caminada no dura gaire però puja dreta i fa suar. Tot està molt tranquil, sense freses, sense gent i el vent a encalmat. Arribo a dalt i no hi ha ningú. Gaire be no fa vent i la mica de brisa que entra ho fa sense definició. M' espero una estona per veure si arriba alguna persona a l' aterratge per allò de no estar sòl. Però el cel es va tapant cada vegada més i penso que vull estalviar-me la baixada a peu. Amb aquestes que em truca la parenta i li explico la situació i li comunico que penso volar i que quan aterri ja la trucaré. Això em dona la certesa de que algú m' està controlant. Res; em poden més les ganes que la prudència i obro la motxilla i trec la vela. Ho preparo tot, m' equipo i espero una bona estona per veure si entra una mica de vent. Quan ja estic cansat d' esperar, que no és gaire estona, aixeco la vela i veig que s' aguanta una mica, i giro i em foto a córrer i ssssssssssssssssssssass, ja soc volant, cap avall, és clar!. Bé, un vol de baixada a Santa Brígida dura poc, però dona prou com per treure les teranyines del damunt, després de tants dies sense fer-ho.He provat un ancoratge nou per la màquina de filmar i he comprovat que em va bé, sense fer-me nosa. He aterrat sense vent i plegat rapit per anar a dinar a casa. Quan ja passava per La Cellera ha començat a ploure...uf! m' he escapat de la remullada. Espero el cap de setmana amb candeletes!

ARBÚCIES I RODALIES

És collonut això d' aixecar-se tard al matí, després de la pallissa d' ahir. No sé que heu fet vosaltres, però no he vist cap possibilitat d' anar a volar i com que tinc la parella caminadora, ho hem aprofitat per fer una ruta de 2 hores pels voltants de la vall d' Arbúcies. Amb el cel cobert i amenaçador d' aigua, hem agafat els impermeables i un paraigües (per si de cas), i apa, a caminar. Ens hem mogut pel damunt de casa nostra, al vessant nord del Montseny i hem pujat fins a 500 mts. d' altura, per carreteres de desemboscar i dreceres. Com que hem començat tard, també hem arribat tard a casa per dinar i la tarda ens ha recollit a l' escalforeta de l' interior de la casa. Confiem que el cap de setmana que ve sigui una mica millor i ens permeti fer alguna voladeta per treure'ns les penes del damunt.

ANDORRA (EL PARADÍS DE LES DONES)

Son la 1 h. de la matinada i acabem d' arribar d' Andorra, on hem passat tot el dia amunt i avall veient que la crisis sembla que no existeixi. Demà us explico que és això......o no (ja ho sabeu). En tot cas quan estàs relaxat i disposat a dir SI a tot, el dia passa de meravella. Fins demà.

I és que Andorra sembla, en bonic, al Marroc en els seus mercats, hi ha de tot mil vegades repetit, i només t' ha de fer gràcia la botiguera més simpàtica per comprar, per què el producte el pots trobar a.. això, mil botigues que venen el mateix. Volia aprofita de esquiar una estona, però el temps no era del tot atractiu, i m' he desdit d' aquesta idea i amb la parenta ens hem firat d' algunes coses de la llar que necessitàvem. Tota la tarda amunt i avall, fent esport "walking" i xeferdejant el que ens semblava interessant. Ja quan tothom baixava de les pistes nosaltres hem anat a sopar un pizza i verdures gratinades i cap a casa. Res de sorprenent que ens hagi passat durant el dia, només que a l'hora de dinar érem a Adrall, i ho hem fet al restaurant Les Brases, i hem menjat "manetes" de porc gratinades amb allioli, i hem estat tot el dia satisfets (eren boníssimes), bbrrrrruuuupppp!.

MATAGALLS NEVAT I VENTÓS

El Matagallas no es deixa!. Aquest matí volíem provar un altra vegada intentar volar de nord el Matagalls i no és possible, és prohibit, és mala llet, és que sé jo....... Les previsions donaven vent suau de nord, nord-oest i ens havíem il·lusionat amb el fet de que avui podria ser el dia. Hem quedat d' hora i a les vuit del matí ja érem al Coll Borderiol totalment equipats, comencem a caminar, en Pep i l' Emili amb esquís de muntanya, en Txus a pèl, i jo amb raquetes de neu. Hi ha molta neu pols, fresca, perfecte per esquiar i seguim per la pista fins sota el Coll Pregon. Continuem fins dalt la carena i en sortir del bosc ja trobem el vent que bufa fort i de sud oest. Tornem enrrera per esmorçar arrecerats del vent i al sol, ja que tothom que baixa ens diuen que al cim fa molt de vent i molta fred. Així que ens descarreguem els equips i esmorzem tranquil·lament amb la esperança de que ens alimentem el vent canvii de direcció i ens permeti volar. Però res, el vent continua bufant fort i la direcció no varia, per tant, decidim anar avall i tornar a casa. La baixada ha estat distreta en veure els esquiadors gaudint de l' entorn i nosaltres perseguint-los pel dret. Cal dir que anar amb raquetes ha estat un encert, m' ha agradat per la facilitat de caminar en la neu pols sense patir massa, és una bona eina. Ja a l' aparcament ens hi trobem una gentada impresionant, famílies senceres jugant amb la neu, gossos, gats i l' hòstia de trastos arreu. Ens hem anat directe al Coll de Revell a fer una cervesa amb patatetes per fer gana i dinar a casa. No sabem si tornarem intentar aquest vol, amb aquesta és la quarta vegada que ho provem i semble impossible. Haurem de pensar-ho molt bé la propera ocasió, si és que hi ha propera ocasió que ens faci decidir-ho.

Fotos d' avui:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MATAGALLSNEVATIVENTOS?feat=directlink

LES PLANES D' HOSTOLES-ST. FELIU DE PALLAROLS

Les previsions per avui assenyalaven el dia involable pel vent i el fred, però crec que algú s' ha inflat a volar?. Nosaltres hem agafat el cotxe i hem anat a Les Planes d' Hostoles per continuar el camí del carrilet, però a peu. Així que hi hem anat una mica tard. Comencem a caminar a migdia fent el camí amb pas ràpid a estones i caminant dues horetes fins Sant Feliu de Pallarols; cal dir que abans hem fet algunes voltes pel poble, on mai hi havíem estat per dintre. Quan hem arribat a Sant Feliu, ens hem entaulat al restaurant Ca la Matilde, on ens han donat un menú de tres plats (no ens ha agradat gaire), i això que estava ple de gom a gom. A dos quarts de quatre hem sortit del dinar i caminant rapit fins a Les Planes en hi hem plantat en tres quarts d' hora. Ja només ens falta fer el tram de Sant Feliu fins Olot i ja veurem com el fem, si a peu o en bicicleta.

PER REIS ...MATAGALLS !

Us deixo les fotos i més tard em poso a dir-vos com a anat.

Ara ja és més tard: Bé, que passa l'endemà del dia de reis? .... no passa res, només que tothom està veient com els diners gastats en regals passen a un racó, i ja està. Davant d' aquest panorama i atès que hi ha una treva de pluja. Agafo el cotxe i m'enfilo per l'Eix Transversal fins el Coll de Revell, on surto i agafo la carretera de Viladrau fins el trencant de Sant marçal, on arribo a les 11,30. Surto del cotxe i ... collons quin fred que fot!. Observo i veig que la muntanya del Matagalls està coberta pels núvols, ha nevat fins bastant a prop. Em fa mandra, però fa molt de temps que no pujo per aquest camí, així que em bellugo per agafar calor i prenc els bastons, la motxilla., una mica d' aigua i amunt. Pel camí trobo un solitari com jo que no diu ni piu, dons ell s' ho perd, jo faig la meva i deixo que passi davant i el vaig seguint al meu ritme de passeig. uns 200 mts. per sobre de Sant Marçal ja hi ha neu i boira, però el temps sembla que vol aclarir. La pujada és forta per ací, ja no m' en recordava, i em fa suar una mica fins arribar al Coll Pregon. Ací fa una mica de sol que surt per entremig de la boira (núvol). Ja gaire bé sóc dalt i el cim està ennuvolat, hi fa bastant vent i fa molt de fred. Em retrobo amb el solitari que només intercanvia una paraula .. -jo li dic: fa fred oi? ell em diu: una mica!. Cago'm l' hòstia quins collons de gent volta pel món, que sembla que dalt de les muntanyes sigui com en mig de Barcelona on ningú et carda cas i se t'ignora, l' hòstia! que el donin per relé!. El deixo cagant llets, no vull portar al meu costat un "zoombie". Baixo disparat i el perdo de vista aviat, per fi, estic sòl gaudint de la primera neu del' any. Arribo al cotxe quan sembla que s'ha obert una mica el dia, però continua fent fred. Ja refet, torno a casa on m' espera el "carinyo".. amb el dinar fet!. No ho us ho creieu, m' he hagut de fer uns raviolis farcits de verdura i formatge de La Sirena, prou bons, una amanida, postres i després un te (dels bons). Ah! no he dit res de la direcció del vent al cim, i és que tampoc hauria pogut ser aprofitat per volar, hi feia el vent de SudOest, i per tant.."nocing"!

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PERREISMATAGALLS?feat=directlink