UN DIA PERDUT? NOOOO...STA.BRÍGIDA!

Ahir no vaig sortir amb la parenta a caminar i li devia la moguda per avui. Així que una vegada llevats em proposa anar a Amer i pujar caminant a dalt l' ermita de Santa Brígida. Jo encantat de la vida accepto i de pas agafo el parapent per si de cas es pot fer una volada. Arribem al camp d' aterratge i no hi ha ni una ànima, per la qual cosa agafem una mica d' aigua i els bastons i cames amunt, en ritme pausat per seguit. La pujada va essent tranquil·la, fa una mica de fred però amb l' exercici ni es nota. El dia és núvol i fosc; el vent calmat a aquesta altura. A l' ermita ens aturem per beure una mica d' aigua, fer-nos una fotografia (us saludem de tot cor), i veure una mica del paisatge, del qual ja estem acostumats, però que mai observem en deteniment de les coses petites, i és formidable. Arribem a la sortida i és deserta, ningú enlloc. Fa una brisa molt suau, encarada, prou per sortir i anar de caiguda. Bé, ja som dalt i ara avall per la carretera per allargar una mica més la excursió. Baixem tranquil·lament i quan som al cotxe pensem que seria bo, si més no, fer una vol de baixada; i cotxe amunt fins a la sortida que ara es troba en calma. Preparo la vela, la cadira i m' equipo. Aixeco la vela i em cau de poca pressió que té. Torno a posar-la bé amb l' ajut de la companya ( que ja em fa notar el rotllo que és quan les condicions no son bones per sortir de seguida). Amb una mica més de brisa aixeco la vela bé i corro, corro, corro i ssssssssssssssssssssssss....... ja volo o més ben dit, m' enfonso com el plom. Quatre o cinc girs per dir que he fet alguna cosa i en qüestió de 4 minuts i mig ja sóc aterrat. Quan estava fent les maniobres d' aproximació, sota meu ja m' esperaven en Geof i la Judith per si volia tornar a pujar, però ja teníem decidit anar a casa a dinar. Els he donat les gràcies per oferir-se a pujar-me de nou i en poca estona més ja tenia l' Elena al meu costat ajudant-me a plegar el parapent. El parrac plegat i apareix en Borrell, sòl, i atès que ell sempre s' ha brindat a pujar-me quan vaig sòl m' ofereixo de pujar-lo fins la sortida. No ens ho pensem gota, el carrego i el porto fins dalt a fer companyia a la parella (Geof i Judith). Els deixem dalt esperant que el vent es desperti i nosaltres cap a casa. No sé si hauran tingut un bons dia?.

BELLMUNT 20100102

Quines ganes tenia de deixar de tenir els peus al terra. Després de tants dies intentant i sense poder enlairar-me, avui per fi! he pogut volar a BELLMUNT. Aquest matí teníem plans amb la parenta, però una trucada dels meus companys Emili i Txus, em convidaven a pujar al Montseny per intentar volar. Ep! el he dit, que allà dalt potser farà molt de vent i només pujarem a visitar les herbes. Així que els he proposat anar a Santa Brígida (Amer), ja que allí encara que faci nord molt sovint es pot volar, i bé. Ells hi han anat directes i jo agafant l' Eix Transversal m' hi he presentat quan ja anaven a esmorzar. El vent en aquests moments era fort de sud-sudoest. Esmorzem i quan hem acabat hem comprovat que el vent continuava igual. Al camp d' aterratge no hi hi veiem cap cotxe i això ens fa aixecar la sospita que si els de la zona no hi son, és clar que estem equivocats. No volem perdre el temps i enfilem cap a Bellmunt (Sant Pere de Torelló). Abans hem trucat al nostre company Edu que ja hi era i havia volat a primera hora del matí i ens diu que el vent allà és de sud fluixet. Pel túnel de Bracons és una delícia i molt rapit arribar-hi. Deixem un cotxe al cementiri i recollim a l' Edu que gaire bé era dalt (caminant). A la sortida feia un ventet d' aquells que voldríem sempre trobar a tots els envols. No ens ho pensem gens i ja som tots desplegant els parapents. Soc el primer en sortir que encara fa sol i es condensen uns nuvolets davant mateix de la sortida i a la mateixa alçada. Vaig directe a ells i em trobo amb unes fluixetes pujades que no es deixen ni girar de petites i curtes de cicle. Repasso totes les canals de ponent, endolcint el pilotatge davant tots el morros precedents. Res de res, no tiba per enlloc i el vol es converteix en anar cap avall, la qual cosa intento d' allargar el màxim fins posar els peus a terra, de nou. El meus companys em segueixen sense destacar cap cosa que no hàgim notat. Ja la terra, contents per haver realitzat el primer vol de l' any d' una manera improvisada i gratificant. BON ANY !!!! FOTOS:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BELLUNT20100102?feat=directlink

PRIMER DIA DE L' ANY 2010

Quina ventada hem tingut aquest vespre, eh!. Després del raïm i el canvi de l' any,ja hi som de nou, no passa res, només que continua fent vent i de volar ressssss!!!. Bé, però hi ha ganes de sortir a donar un passeig, i amb una mica d' abrig i els bastons, ja som caminant per les rodalies de la vall d' Arbúcies. Hem anat al vessant nord de la vall, per la petita vall de la riera xica i després ens hem enfilat al trencaigües de Can Riera. Hem baixat fins el fons de la vall i ens hem encaminat direcció Joanet, fins Can Ferriol. Allí ja ens entrava la gana i hem pujat cap a Can Perota, continuant cap el polígon industrial de la riera xica. Hem entrat al poble quan ja portàvem dues hores i mitja de caminada (i continua la ventada). Ha estat bé !.

SANTA BRIGIDA "BUFA-CULS"

Son les 2 del migdia, i som al camp d' aterratge d'Amer. Damunt nostre hi ha parapents volant i uns quants a "tomapelcul" d' alts. Carreguem els parapents al cotxe i pugem contents i feliços veient el vol que ens espera. Arribem a dalt i observem que alguns han aterrat i .......osti! Son damunt de les veles aguantant-les de la ventada que els ha fotut del darrera. I així és la crua realitat, el vent ha canviat de sobte i amb violència. Controlem a dos parapents que estan molts alts (després d'aterrar ens han dit que han pujat 1.000 mts. sobre l' envol), i veiem un que torna sense parar de remenar. Ja damunt l'aterratge, encara molt alt, la campana de la vela semblava salvatge de la moguda que tenia. Ja veiem que fa orelles i no les deixa fins que és a 50 mts. del terra i aterra fora camp..... en devia tenir moltes ganes!. L' altra ha marxat vent en cua fins La Cellera, on ha aterrat. Hem fet petar la xerrada tot esperant si canviava, i sort que feia sol ja que la temperatura era fresqueta. La sortida semblava un prat ple de bolets (els parapents sense obrir), i hem recollit sense treure les veles de les bosses. A veure demà si millora i podem volar. Siau!http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDABUFACULS?feat=directlink

MONTSERRAT-MONT GROS 1.125 mts.

Ja ho he dit abans....no hi ha manera!. Avui ens pensàvem que trionfariem anant a Montserrat, atès que les previsions donaven sol i el vent de Nord no arribaria tan avall. I....., el vent no ha arribat tant avall, però de sol res de res, ja quan hem deixat els cotxes el cel era nuvolat i no feia sol en tota la muntanya i les puntes dels cims eren tapats amb un barret de núvol. Decidim pujar i provar sort, aprofitar el matí i descobrir nous itineraris. No cal dir que la pujada ha estat pujada de les bones, per camins de senglar i petites grimpades pel damunt de la roca tant característica de la zona. Hem fet el camí tot xerrant, bufant, ensumant els olors dels nostres motors (pets i llufes). Caminar i guanyar desnivell provoca descompressió de gasos i és dolent retenir-los al cos (això va per l' Emili). Hem arribat al cim amb el núvol enganxat i gens de visibilitat, i ens hem entretingut triant el lloc per obrir les veles i sortir. Com que no destapava, ens hem posat a esmorçar el què portaven damunt (entrepans i fruita, és clar). Feia fred i com que anàvem suats el fred ens ha arreplegat. Ens abriguem amb tot el què portem i ens posem a raser a sotavent del cim fent-la petar per esperar si es destapava. I no, allò no volia canviar, tot i que en un moment s'ha vist sota, però cap de nosaltres ho veia prou clar com per provar-ho. Ja passat el migdia hem decidit baixar i abandonar la idea de volar. La baixada és dura amb el "fato" a l' esquena, i en alguna ocasió hem visitat el terra amb el cul. Ja al cotxe ens canviem la roba xopa de suor, i anem a dinar a una masia de la zona, anomenada Vinya Nova, on hem menjat la típica amanida, embotit i escalivada (de primer), i mongetes i cigrons amb carn a les brases (de segon), postres de músic amb director i fruita, vi, gasosa i aigua, infusió i cafè, i 25,00 euros per cap. Cap a casa amb la vista mirant el cel, amb el desitj de visitar-lo així que es deixi.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSERRATMONTGROS?feat=directlink

NO HI HA MANERA!

S' ha despertat el dia amb una mica de sol, que cada instant que passava es veia més. Així que sortim amb ganes d'anar a Bellmunt a veure els colegues i si es pot....volar!. Agafem l' Eix Transversal i ja a quan arribem al Coll de Revell la boira de la Plana de Vic fa acte de presència. Un avís, però el sol comença a trencar-la i a l' alçada de Sant Julià de Vilatorta ja fa sol, però.... mirem cap a Bellmunt i el veiem tapat!. Ens contentem pensant que ja aixecarà i mentres dinarem amb en Joan, l' Anna i la Joanna. Ho fem al Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló tranquilament. Ja acabat el menjar sortim i veiem que el dia ha millorat, així que en Joan i jo agafem el cotxe i pujem a l' envol. Ja veiem a 2 parapents que s' aguanten al Pedronet. Arribem a l' aparcament, agafem les veles, baixem a la sortida i hi fa una brisa fantàstica. Contents preparem les veles i...............ostí! ha deixat de fer vent... i les cintes son totalment penjades sense moure's. Ens preparem per sortir tots dos de costat per si puja alguna cosa, però no només no bufa res que si alguna cosa fa es del darrera. Desmoralitzats agafem les veles en coliflor i cap al prat per començar a plegar-les i, bé, unaltra dia serà?

Imatges: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/NOHIHAMANERA?feat=directlink

COLLONS DE VENT!!!!!!!!

Un altre dia sense poder volar per ditxos vent dels collons. Avui no hem sortit a caminar per deixar descansar el dit petit del peu esquerra de la parenta que ahir es va encetar a rel de l'estrena d'unes botes noves. Així que cap el migdia he anat fins Santa Brígida per provar de volar i en arribar-hi ja he comprovat que el vent era de sud-oest, fort, és a dir que per volar res de res. Amb aquesta direcció gaire bé queda del darrera i es impossible sortir. Giro i cap a casa. No hem fet res en tot el dia, només he ajustat l'accelerador de la cadira per poder córrer més, fins que cap a les 18,00 h. ens decidim d'anar a Vic per veure la fira medieval que s'hi fa. Anem a Vic i entrem per la sortida de Manlleu i aparquem al públic. Hem arribat quan ja les botiguetes son buides, o bé algunes ja son tancades. Be, però encara hem pogut veure'n algunes i hem sopat al passeig, menjant pop a la gallega (molt bo) i de postres un pastisset de xocolata (boníssim). Hem tornat a casa per pair-ho i aprofito per escriure el blog. Demà a veure si es deixa volar?