LA RÈGOLA-SORT-ANDORRA-LA RÈGOLA

Aquest és el viatge que hem fet avui. Hem anat a Andorra a passar el dia i comprar alguna d'aquelles coses que no es necessiten, com passa sempre, o si més no fer alguna cosa de profit (hem comprat loteria a La Bruixa d'Or), a veure si podem deixar de treballar i dedicar-nos a altres coses més profitoses. El dilluns no hi ha gaire gent al Pais dels Pirineus, es pot caminar tranquilament, entrar a les botigues sense empentes, pagar a les caixes sense cues, és l'òstia!. Hem anat a menjar una pizza i una amanida italiana (te collons la cosa: te la fan a catalunya i et diuen que és italiana). Hem tornat per Pons-Cubells-Camarasa-Àger i és mes recta i descansat que fer el Port del Cantó o passar per Coll de Nargó. Avui el vent ha bufat fort tot el dia i crec que no ha volat ningú. Hem sopat de tornada a la Baronia i ens han posat una sopeta de gallets i conill amb volets, que li han donat 40.000 voltes a la puta pizza italo-catalana. Ja de vespre hem arribat a La Règola i només baixar del cotxe ens hem posat a caminar fins a Àger i tornar (6 km.) que s'ens ha posat el sopar a lloc. Demà veurem que faré, si hi ha gent potser m'animaré a volar i si no, tornarem cap a casa (que és Festa Major) i esperarem que el temps millori (s'inestabilitzi) per poder fer algun vol que valgui la pena.

ÀGER-FINAL BRITISH

Quina llàstima de campionat han tingut els anglesos, només han pogut celebrar dues mànegues vàlides, el diumenge i dilluns passats van poder volar més o menys bé, després el vent els ha fet impossible fer-ne cap més. Això sí, aquest dissabte ja habien posat una mànega i una vegada tots els pilots enlairats l'han anul·lat per turbulències!!!. Ha guanyat un anglès (evidentment), però en el Open els ha fotut un rus. El diumenge ha començat amb molt de sol i molta estabilitat. Ha fet vent i no m'he animat a pujar per volar al migdia, i hem decidit anar al pantà de Corçà a remullar-nos i refrescar-nos una mica, i així ho hem fet. Hi hem anat i erem gaire bé sols, prenent el sol i menjant una mica de fruita per aguantar fins l'hora de dinar. A aquesta hora hem pujat fins Corçà i he anat a dinar a l'únic restaurant que hi ha i que s'anomena Restaurant El Congost (només fan restaurant els dies de festius i caps de setmana). Tot bastant pagès i bò (sobre tot les brasses). Ja menjats hem anat a la caseta a fer la migdiada.

La companya estava mandrosa i m'he decidit a pujar a volar amb l'ala delta i fer-li uns retocs als tips per probar-la, i intentar posar-la al meu gust. Sense pensar-me-ho pujo tot sol a dalt el Montsec (Roper), i el vent està d'allò més encarat. La munto, toco els tips (pujo 1/2 l'interior i 1/4 l'exterior de cada costat). Surto i em decanto cap l'observatori, ja que per la sortida està plagat de parapents que només fant el circuit de la pedra-roper. Allí agafo una termiqueta suau que em puja fins 1.800 mts., i encara trobo que l'ala s'em posa massa dins i he de treballar per que no s'em enrosqui, però menys que abans. En quant al planeix va més bé i noto més pressió a la barra de control. M'hi estic una estona i torno cap a la sortida fent passades i algun "wingower". L'activitat està baixant i vaig cap a l'ermita de la Pedra on hi ha tots els parapents fent empit al costat de llevant. Ens aguantem facilment, i començo a fer transicions a alta velocitat de l'ermita fins l'Ametlla i tornar. Comprobo que quan passo de 75 km/h. em costa portar-la recta. Deu ser que em falta pràctica!. M'hi trobo bé i en la darrera cursa ja torno per sota de l'ermita i he de sortejar els morros que hi ha sota d'ella i em plantejo aterrar al camp de la T, però veig gent a l'aterrratge del Maciarol i vaig allí. El vent entra de llevant i me'l plantejo de cara munt, fent un gir vent en cua i pico fort quan sóc a la cantonada de sud, i mentres corro prop del terra la vaig encarant a llevant, la vaig matant i empenyo correctament, aterrant perfecte. Aplaudiments per part dels "parapenteros" que hi ha aterrats i que no estan gaire acostumats a veure aterrar deltes al seu camp. Demà hi ha previsió de vents forts i crec que anirem a Andorra a passar el dia.

FINAL PRE EUROPEU AGER 2009

Els campionats d'ala delta ja comencen a semblar partits de basquet, no saps qui guanyarà fins que no s'acaba la darrera mànega. Aquest any no s'han trobat les condicions ideals d'Àger i s'han fet vols molt interessants amb gols massificats. Això vol dir que hi ha un nivell molt alt per tot arreu del globus terraqui, però hi algun de per ací al costat (madrid) que ha agafat un nivell altíssim amb molt poca edat i en sentirem a parlar durant temps, en Blay Jr. "el niño". Tots els dies s'anaven canviant les posicions i una cagada es va pagar cara. El darrer dia hi havia una diferència de menys de 20 punts entre els tres primers, això volia dir que guanyaria el campionat qui creues la línia de gol primer. Va ser emocionant, donat que el dia era ventós i amb sostre molt baix. Es va decidir fer una proba curta i selectiva amb les darreres balises a Balaguer-Monestir de Les Avellanes-Balaguer (zona especialment difícil), i així va ser. En Jony Durand Jr. i en Primoz van cagar i es va alçar amb el triomf de en Blay Jr.. Us deixo l'arribada del nou campió. Jo ni vaig volar, no volia perdre'm l'arribada d'aquests màquines i vaig anar al gol per probar que amb la observació s'em enganxi alguna cosa bona pels meus vols, osti!.

Fora conyes, quan hi ha esdeviniments com aquests et tornen unes ganes grans de posar-te-hi a un nivell alt, donç està demostrat que quan voles a un nivell alt aprofites els dies fent probes que en condicions normals ni les veus possibles.

Salut.

PRE EUROPEU AGER 2009

Cap de setmana d'espectacle!. Ha començat el Pre Europeu 2009 d'ala delta a Àger i creieu-me, és un espectacle que en molt poques ocasions es pot veure. La sortida plena i farcida d'ales muntades a punt d'envolar-se, el cel plè d'elles girant la mateixa tèrmica. Fabulós!

Després de retrobar-me amb aquest ambient i visitant un piló de pilots coneguts, i veient les màquines que teoricament van tant depressa, contemplo les sortides que sembla que no s'hagin d'acabar mai. Pilolts i pilots sortint sense parar. A les hores i una vegada lliure l'envol, munto lameva ala junt amg en Joan, i sense perdre temps sortim plegats i girem la mateixa tèrmica i fem el vol junts, primer cap l'ermita del Colobó, després cap a Mont Rebei, fem la balisa de Corçà i allí ens separem. En Joan es queda a les parets i jo creuo tota la vall i em situo damunt el Pla de les Bruixes, darrera el Port d'Àger, contemplant els pilots que ja tornen de la balisa de les Avellanes. Més tard ja veig arribar pilots al gol d'Agulló i decideixo baixar a l'aterratge del gol per poder veure les arribades, que sempre son espectaculars, per la velocitat amb que arriben. Aterro perfecte junt amb els golejadors i m'acosto a la crem de la crem del vol lliure actual. Estic difrutant moltíssim, quina llàstima de no poder participar per questió de feina. Ja m'agradria quedar-me i viure tota la setmana de vol amb aquesta gent, crec que ho necessito. Se m'està passant l'arròs i no bull deixar de viure-ho unaltra vegada. Ja temps enrera hi estava participant com a membre acreditat i em trobava molt fí, volava molt i tenia moltes ganes de fer volàrros. Ara tinc ganes de retrobar-me relaxadament amb aquest mon de la competició. Bé, que si no passa res, el dijous sortint de la feina m'escaparé cap a Àger per veure el final del campionat i volar tant com pugui amb les condicions que em satisfacin. Siau.

CAP DE SETMANA 04-05/07*FESTA*

Res, que el temps no es deixa tractar. Ja portem una setmana de molta calor i per les tardes peta la tempesta de torn, i ja que treballem, el pobres ens ho hem de mirar. Ahir dissabte no vam fer rès de rès, només prendre el sol al matí i piscina, una visita per Girona a fer algunes compres i cap a casa. Avui he entregat el meu paramotor PAP 1100 AS, que vai vendre al meu company Francesc i al seu germà. Hem anat a Vic, al costat de casa de en Pere, el qual ens ha acompanyat, per explicar-los com funciona i una mica de pràctica al terre. Jo he fet un vol pel damunt d'ells per que veiessin com s'envola i com s'aterra. Han quedat convençuts de que si ho fan poc a poc el disfrutaran. Només cal una mica de pràctica per envolar-se i acostumar-se a portar el motor a l'esquena. I després, a casa, piscina i de dinar: "tagine" de peix......boníssim!. La setmana que ve comença el Campionat Pre-Europeu d'Ala Delta a Àger (Lleida), i no hi podré participar per la feina, però hi aniré alguns dies. Ja us en faré cinc cèntims. Salut!!!!

AGER-LLIGA DELTA 27/28-06-2008

El cap de setmana passat i aquest s'ha fet Lliga Catalana d'ala delta a Àger. El passat va ser un cap de setmana amb vent i ja sabeu que a mi el vent no em fa gràcia, per la qual cosa el dissabte la mànega ve ser cancel·lada. Vam anar a dinar a Cellers a l'hostal del Llac. Després em vaig decidir a volar sobre dos quart de set de la tarde per fer un vol de plaer. Feia vent però els parapets volaven. Em vaig dedicar a fer planejos de la sortida Roper fins el Mont Rebei durant una hora llarga i com que le vent era de Ponent i ja a quarts de nou del vespre el Camping es deixa tractar, vaig aterrar al costat de l'aparcament. El diumenge es va fer proba, però el vent era molt fort i vaig passar de volar. Els companys que ho van fer ja em van dir que no ho van passar gaire bé.

Aquest cap de setmana s'ha repetit Àger. El dissabte jo no hi vaig poder ser per un compromís ineludible de festa de natalici d'una companya que celebrava el mig segle i això no es pot deixar de celebrar. Els meus companys de vol van fer una proba que era anar Benavarri-Talarn i gol a Àger. Hi van haver 3 gols. Avui diumenge el dia s'ha presentat molt bò. Al matí tenia ganes de fer un vol amb el parapent a primera hora i he pujat a quarts de deu del matí amb la furgo i la he deixat a dalt amb l'ala i he fet un volet tot suau, fins i tot he anat a l'ermita de la Pedra i m'he posat al costat assolellat de llevant i m'he mantingut una mica. El dia es presenta collonut. A l'aterratge he coincidit amb en Joan i hem aterrat plegats. Ja esmorçat i amb l'Elena tornem a pujar per intentar seguir als companys de la Lliga amb la prova que proposin. El dia comença a donar imatges bucòliques de petits cúmols. Som diumenge i tampoc ens volem complicar les recollides. La prova que es decideix és: Sopeira-Abella i gol a Àger. Sortim plegats i les tèrmiques son de cine, +5 a +8, pujem a 2.800 mts. sobre la sortida i em llenço cap la primera balisa amb vent de ponent . Amb el primer planeix arribo fins a l'alçada de Tremp, avui estic fí, trobo un +4 que giro fins 2.700 mts. i el deixo per que veig que s'està muntant un núvol d'escàndol damunt de Talarn, hi arribo i amunt fins 3.100 mts. que em permeten anar fins el trenca-aigües de la vall de Tremp amb Sopeira. Hi trobo vent de ponent de 15 km. de cara i dubto en posar-me en la possibilitat de cagar-la a la vall d'Aren, i com que no participo em plantejo de fer el meu vol. Em llenço cap a La Pobla de Segur com si fos balisa, la faig i no deixo de girar fins arribar als 3.000 mts. unaltra vegada. Travesso el pantà i contemplo com a espectador l'arribada d'uns quants parapents arribant al seu gol. Passo pel damunt de les parets i entro al cercle d'Abella sense dificultat. Faig la balisa d'Abella i miro cap a Organyà i veig un carrer de núvols que m'estan dient..... vine ... vine. És temptador poder anar cap a la Cerdanya. Estic jugant amb els núvols i la racionalitat em diu que no puc putejar a l'Elena un diumenge, després de la pallisa de quilòmetres que li vaig fer ahir. Giro cap a la vall d'Isona i em trobo amb un vent fort de 25 km. de cara que em fa decidir volar cap a Figuerola d' Orcau, que és on hi ha un camp enorme per aterrar i una benzinera amb cerveses fresques que m'esperen. Hi dit i fet tenso a tope, pico fort i haurieu de veure com penca la burra quan se li diu. Aterro com un senyor i plegada la burra cap veure un refresc de cibada. L'Elena em recull perfecte i cap a casa per Pons, on ens aturem a dinar-berenar-sopar.

CAMPIONAT D'ESPANYA D'ALA DELTA 2009

Del dia 5 al 14 de juny vaig estar participant al Campionat d'Espanya d'Ala Delta a Zujar (Granada). Tots els que volem en lliure ja sabem que és terra de calor i vent, i així va ser, gaire bé cada dia el vent feia acte de presència i feia que les condicions de vol fossin difícils, però també dóna joc per fer els circuits més interessants i selectius. Els dos primers dies van ser cancel·lats pel senyor EOLO, el tercer dia, amb vent es va donar el tret de sortida i es va volar amb un vent molt fort pel meu entendre, i jo no vaig volar (vaig desmontar l'ala a la sortida). El dia següent també es va cancel·lar pel vent. Del cinqué fins el darrer es va competir molt bé, amb proves de 87 a 165 km., aconseguits per uns quants pilots. Aquest any ha estat una de les úniques ocasions que he viscut un nacional relaxat, no només en quan a mí, sino que tot l'ambient de pilots (veterans) hi reinava una aureola de tranquilitat, de ganes de volar i passar-ho bé, amb molt bona sintonia per part de tothom, sense donar importància als resultats.

En relació al meu resultat, ha estat dels pitjors, però m'ho he passat d'allò més bé. La veritat és que fins ara habia pilotat una ala totalment desequilibrada i no volaba a gust, pensaba que eren manies meves i que el fet de volar poc perdia la pràctica. Després de parlar amb "el niño" Blay Jr., vaig adonar-me que portaba l'ala molt descompensada dels tips i quant em va donar les mides de fàbrica, vaig poder ajustar-la al meu gust. Ara hi estic a gust i la piloto sense cansar-me. A partir d'ara tot serà diferent...... suposo!.