SANT BARBARA-UNA ESCAPADETA AL MIGDIA

Això mateix, una escapada al migdia per aprofitar aquest bo que fa, malgrat el fred. A la sortida el vent es perfecte per sortir però li falta una mica de potència. Què hi farem? encara que sigui de baixada ja valdrà la pena. Preparem i surto primer amb vent suau. el dia és fluix i no pujo res. Només davant Fontseca giro petites ascendències que em permeten allargar el vol uns minuts més que un simple vol de baixada. Tot és molt suau i el planeig es bo. Jugo amb els relleus del bosc passant pels espais entre els arbres. Damunt el camp d' aterratge encaro per aterrar al camp on acostumem plegar les veles. I ja està, darrera meu baixa en Xesc i en Mota ha decidit no volar i baixar el cotxe (ha estat volant tot el matí amb el trike biplaça que té).

BELLMUNT-LA MINA DEL VOL

El dissabte 18 de desembre ens pintava un mal temps d' anar-hi arreu, menys ací..... a Bellmunt, per la tarda, així que veient que el Montseny era tapat i a més ens neva una mica, no ho dubtem i ens anem cap a la Plana de Vic que allà sempre pinta diferent. Hem fet temps al Casal dels Avis a què aclarís una mica i sortís el sol. Ens hi hem trobat una bona colla d' ocellets sense ploma i l' hem fet petar fins passat migdia. Pugem i a dalt ja hi ha brisa bona per sortir, núvols perfectes i molt fred. Quan el sol toca la muntanya comença a sortir la penya i sense gaire bé fer res ja son tots damunt la muntanya i tocant el núvol. Els fa molt fred i no aguanten massa estona, tot i que les condicions son bones. Nomes en Carles fa durar el vol gràcies a uns guants calefactables a piles que porta posats. Nosaltres ens hem quedat a la sortida esperant que les condicions fossin mes dolces, ja que tant en Marc com en David no s' han trobat encara amb castanyes gaire fortes. Més tard surt primer en Marc i només treure el nas pel morro de la primera maria li ha fotut una cleca, que la campana del parapent semblava una molla ... davant... enrere... davant.... enrere.... de costat.... bufff!; Bon dia, em presento: soc la tèrmica que desperta! Era la primera que enganxava forta i segur que ha sobremanat amb els frens i s'ha bellugat una mica. Després ja ha anat a la segona maria, mes a ponent, i ja a començat a girar ascendències que l' han mantingut una bona estona. Darrera seu ha sortit en David, al qual he retingut una estona vist el ball que ha passat en Marc. La sortida l' ha fet amb una mica de brisa tèrmica i l' ha desenganxat del terra quan encara mirava la vela, la qual cosa l' ha posat una mica nerviós i ha sobremanat la vela, però bé, ha sortit fora de la maries i també ha anat a ponent on s' hi ha aguantat un temps. Ara toca el "menda", la primera aixecada de la nova vela de segona mà (artik1) no l' he pogut aguantar, la vela feia el que jo no sabia que era. Així durant uns quants intents, merda! què collons passa? em quedo intentant esbrinar per què la vela em reacciona tant de pressa quan l' aixeco. Fins que modifico el sistema d' aixecada i només agafo les bandes. Ara puja bé i surto, ja es una mica tard i les condicions han minvat molt, quasi bé no puja res. Només giro unes quantes vegades anant cap a ponent, on hi toca el sol i enfilo cap el camp d' aterratge. Vaig mirant la vela i m' adono que els frens son extremadament curts pel meu gust. Aquesta és la causa del perquè, quan aixecava sempre anava cap el costat que jo sense pensar hi tivava el fre, només aguantat-lo.Pel demés vola molt bé, similar a la meva Artik2 tot i que encara em falta volar-la en condicions tèrmiques i fer transicions per acabar de comparar. De fet la tinc per estorrasar-la per la sorra de la platja del Marroc, com a canvi de la Hook1 petita que m' ha comprat la Salomé.....voladora!.

El diumenge 19 vam intentar volar de Santa Bàrbara sense èxit. Quan vaig pujar-hi feia un vent notablement creuat de ponent. Vaig aprofitar per fer aixecades i allargar el cordill del fre per deixar-lo al meu gust. Després el vent va anar girant fins encarar-se una estona i va posar-se, de sobte, a nord. Fent correr llençant pals al gos Drac i equipats per si es posava bé vam prendre el sol fins que es va acabar el dia. Vençuts pel vent capricios, amb impotencia pleguem i cap a casa a raser.

AGUDES-PLA AMAGAT TOT CERCANT EL VENT

El Montseny és una caixa de sorpreses, quan pinta amb vent, no en fa i a l'inrevés. Total que avui el domini meteorològic era nord o nord oest amb una intensitat de 10 14 km/h. i amb aquestes expectatives ja havíem cantat "visca" per volar cap a Arbúcies. A les 8 del matí ja hem quedat amb en Mota per pujar amb cotxe al Convent i trobar-nos amb l' Emili, en Txus, en Marc, en David, en Carles i l' Àlex (un munt de "pipol"). Comencem a caminar a les 9:30 i amb energia dels nens hem pujat a tota llet amunt. Quan hem arribat al coll de les Agudes el vent era nul i el dilema estava servit, que fem? Anem a a sortida de ponent i en hi esperem una estona fines que en Marc, David i Carles decideixen anar al Turo de l' Home per provar des de la corba. Els altres ens quedem per provar si canvia la situació. El grup expedicionari en diuen que tampoc fa vent i continuen fins damunt del Pla Amagat. Ja allà es troben amb altres parapenteros que es disposen a sortir i s' hi queden. En Mota surt de ponent cap Arbúcies perdent molta altura abans de passar els Castellets que els ha de voltar i sortir per canto més allunyat. Això li ha fet perdre mota altura  allargat el trajecte. Arriba al camp d' aterratge d' arbúcies en línia de vol, sense fer cap gir pel mig. Molt justet li ha anat per no haver d' improvisar un aterratge alternatiu. Els altres hem caminat de nou fins el Pla Amagat on hem hagut d' esperar una bona estona fins que ha pujat una tèrmica que ens ha permès envolar-nos. Directes a Santa Margarida, i una vegada allí en Àlex ha controlat uns ocells que giraven una tèrmica a "solei" de la muntanya i s' hi ha quedat girant. M' hi he arribat a la seva altura i hem estat girant tèrmica fluixa una bona estona fins que s' ha acabat el xollo. Hem aterrat amb una vent de sud fluix i hem anat a recuperar els cotxes dalt Santa Fe, aturant-nos abans a l' Avet Blau per dinar una mica i emplenar el "pab".
Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGUDESPLAAMAGATTOTCERCANTELVENT?feat=directlink

ARBÚCIES-SANTA BÀRBARA CAMINANT

Després d' estar dos dies enllaunat (com sardines) a casa pel vent fort i el mal temps present, avui amb en Mota hem quedat per anar a caminar amb el paquet a l' esquena. A les 8 del matí ja ens hem trobat amb una mica d' esmorçar i hem començat a caminar des de casa seva mateix. Hem pujat pel damunt del Mirador i baixat cap a Can Riera. Hem continuat per la pista que puja a la casa de Montfulleda i passada aquesta, hem agafat una altra pista que arriba a Sant Segimon del Bosch (Can Puig), passant abans pel Rosic. D' allí ja s' agafa la carretera que puja a Les Ferreries, la qual hem seguit durant 1,5 km., per agafar la pista que passa pel costat de la masia La Bona, abans d' arribar damunt Can Fontseca. Ja d' allí només ens ha quedat apropar-nos a Santa Bàrbara pel seu darrera. En total 2:10 hores de caminada. Fa sol i el vent a la sortida és creuat de ponent (damunt nostre els núvols ja passen depressa) i ens disposem a esmorçar un bon entrepà de pa amb tomàquet acompanyat amb tonyina i anxoves, cervesa i rematem amb un tallat d'EKO i en Mota amb el corresponent cigaló de conyac. Preparem les veles i en Mota intenta sortir però avorta abans de llençar-se per manca de sustentació. A la segona ja surt totalment creuat i ensorrant-se fins desaparèixer de la meva vista i ensenyar-me només la campana del parapent....però surt. Jo ho intento i avorto tres vegades seguides fins que en un acte d' heroisme amb llenço marge avall, rascant els matolls amb el cul...aaaiiiiiii!. Ja fora de la sortida només faig que baixar com una pedra...glub!. Em separo més i passo per molt sota de Fontseca tot mirant la caspa dels caps dels caçadors que em vigilen amb mals ulls. Jo ja m' estic mentalitzant que avui estrenaré un arbre i espero que sigui petit. Això només fa que baixar i la carena em queda molt enlaire; estic passant molt arranat damunt els arbres; em fico per tots els torrents arrambat tant com puc per aprofitar la poca cosa que pugui pujar pel vessant, i pel damunt de la pista forestal per ficar-me-hi per si de cas hi he d' aterrar. Sota la cresta de la pedrera trobo una petita ascendència que em salva d' arboritzar i arribo al camp d' aterratge pels pèls....buffff!. En Mota i jo ens abracem com si tornéssim de la guerra i fem un parell de pets de relax de tant que hem apretat el cul. Compte amb el ponent encara que a la sortida s' encari!!!!!!
Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ARBUCIESSANTABARBARACAMINANT?feat=directlink

MONTSENY-SANTABÀRBARA...BINGOOOOOOO!

Quin fred que fot aquí dalt (-5) i el vent es fortet pels novells que m' acompanyen. Intentem aixecar i no hi ha manera, els trossos de gel i les branques dels matolls fan impossible aixecar bé des del primer moment i correm el perill d' esgarrinxar la vela. Solució: abandonar la idea de sortir al revolt i anar al Pla Amagat. Ja ens veus equipats dins el cotxe i avall, tot una escena teatral dins del cotxe farcit de veles sense plegar i personatges amb casc posat. Quan hi hem sigut veiem un parapent que s' envola damunt de l' aparcament i cau com una pedra, la qual cosa indica que tota la carena es troba sotaventada. A l' envol el vent ens ve totalment de la dreta (ponent) i com que la seva intensitat no afluixa, abandonem la idea del Montseny i ens decidim anar a Santa Bàrbara per provar. Cap al cotxe i màquina per recollir els altres vehícles a l' aterratge. El matí va avançant i quan ja som a la carretera d' Arbúcies mirem l' ermita de Santa Bàrbara i hi veiem un parapent volant...en Mota! i s' aguanta pel damunt de la sortida. Pugem sense entretenir-nos i quan hi arribem ens trobem que en Mota hi ha aterrat !!. És el primer aterratge que s' hi ha fet...enhorabona!. En Mota ens diu que el vent ha pujat de força i hi ha molta turbulència, o bé que es belluga molt i per això ha decidit aturar el seu vol. Nosaltres ho veiem igual que ell i decidim anar a dinar a sota Sant Feliu de Buixalleu on hi fem una carnisseria, es a dir, tots hem demanat alguna cosa de bestiar a les brases, amb torrades i allioli. Havent menjat tornem a pujar a l' envol per practicar aixecades. Tothom ha tret les veles i les aixecades costaven una mica de mantenir damunt el cap fins que el vent ha anat minorant, si més no això semblava. Amb aquestes que agafo la meva vela i provo de mantenir-la damunt meu i sembla que està de conya per volar. Surto i sense gaire be fer res ja soc pel damunt de la carena i torno a la feixa on tots m' estant observant. Faig unes quantes passades per testejar l' aire i veig que està de fàbula. M' arribo a l' envol i al segon intent aterro sense problemes al costat dels companys. Ja els vaig engegant a tots d' un en un, menys a en Carles al qual li dic que  per ell potser hi ha massa vent i tinc por de que es trobi en alguna situació desconeguda per ell i pateixi o faci alguna tonteria (només porta 3 vols). Tots estem volant còmodament entre 600 i 700 mts., amb un vent que era d' uns 25 a 30 km/h. i que ens ha deixat volar fins fer-se fosc. L' Àlex i jo hem terrat amb vent de sud i en Marc i en David han aterrat amb vent de nord, es a dir, hem aterrat en el moment just del canvi de vent. Tots contents i alguns exultants de felicitat per ser el primer vol que ha durat més de una hora. Congratulations!