SANTA BÀRBARA-SEGON INTENT

Ahir quan hi pensava em deia a mi mateix que hauria de tornar-hi avui, però caminant. I aquest matí he agafat l' equip i he anat fins a Can Vilà (masia de l'aterratge), on he deixat el cotxe. He començat a caminar tot recordant el camí que havia trobat durant la tardor del 2008, que és quan vaig començar a pensar en recuperar l' envol. Però ara som primavera i si algun dia us pregunteu per que a la comarca se li diu La Selva, ho podreu comprovar venint a la tardor-hivern i després repetir a la primavera-estiu. El camí era totalment perdut i ple de vegetació, i la única opció ha estat seguir pujant per les innumerables pistes de desemboscar. Se m' ha fet una mica llarga la caminada (he tardat 1,30 hores), quan el temps normal és de 3/4 o 1 h. màxim. Ja dalt m' he trobat amb el vent de nord-est (dolent), i el dia s' estava activant. Això m' ha fet desdir de sortir, cal dir-ho si llegiu això, l' aterratge es sota la carretera d' Arbúcies, encarada a sud, i quan bufa el nord-est o est, al parapent li falta planeig per arribar-hi amb garanties, cosa diferent si fa vent i en sortir agafes alçada. Amb l' ala delta no hi ha problemes pel planeig i velocitat. I a l' aterratge cal tenir sentit d' anàlisi per no topar amb alguna turbulència provocada per la multitud d' arbres que hi ha entre camp i camp. No és un caos, però cal tenir sentit de la prudència si algun dia us decidiu a venir a volar ací. M' he estat una estona per veure si cambiava, però he tornat enrere acompanyant a un company que n'he trobat allí dalt i que viu sota mateix de l' envol, en una urbanització encantadora. Ja a casa i després de la calorada, xofff.....m' he llançat a l' aigua de la piscina, el primer bany de la temporada, i collons... estava freda la hòstia. Per la tarda l' Elena tenia ganes de caminar i m' ha proposat anar a Sant Feliu de Buixalleu, deixar el cotxe aparcat i pujar a peu fins l' ermita de Santa Bàrbara, un altre vegada!, i si es pot baixar volant. Poc a poc, amb una calda d' estiu, hem arribat al 'envol i el vent estava igual de creuat, ara però gaire bé sense força. He obert la vela per estar preparat i sortir si és que feia alguna bufadeta, però la única cosa que hem fet ha estat contemplar el paisatge que be s' ho val. He plegat i hem tornat caminant al cotxe. Avui he fet un extra de caminar i em començo a sentir en forma. Això m' anirà bé de cara a les vacances d' aquest estiu. Algunes fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARA?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-PRIMER VOL NET

Ara encara riem en Jaume "Mota" i jo, i és que després de volar ens hem mirat l'un a l'altre i ens hem dit: qui ho hauria dit que després de 22 anys ens tornaríem a retrobar ací, com uns nens petits amb sabates noves. Ha estat èpica la volada des de Santa Bàrbara des de que vam deixar d'anar-hi amb les ales deltes (hi tenim una rampa d'envol) per la negativa del pagès propietari dels únics camps aptes per l'aterratge. Hi havíem fet vols fantàstics, tranquils, sense gent, només per a nosaltres sols. Era la nostra illa paradisíaca. Ara ens han donat permís per tallar alguns arbres que feien nosa a la sortida, i els camps d' aterratge sons segats, i el pagès (el prohibitiu) ja ha fet el viatge i el seu fill ens ha donat autorització sempre i quan no s'empleni de gent i sortim rapit de l'herba i pleguem fora. Dit i fet, ja fa unes setmanes que vam fer la feina de la tala d' arbres i avui ens posat d'acord per sortir i provar la muntanya dels nostres somnis. Hem pujat a les 17 h. i el vent no era l'esperat, bufava llevant fluxet. Amb aquestes el Jaume ha aprofitat una ratxa bona i amb els seus dubtes ha sortit. S'ha posat al sotavent i allí ha girat una mica i cap avall on ha aterrat. Jo dalt, m'equipo lentament ja que el vent s'ha creuat totalment de llevant i ha quedat sense força. Ja em veig plegant sense volar, però tot de sobte una petita brisa m'ha permès sortir corrent com un condemnat. El vol ha sigut de baixada, però agradable per retrobar-me amb el lloc que tantes satisfaccions m'havia donat. Ara ja estic pensant en tornar a explotar-lo novament i passar-me-hi llargues estones contemplant el seu paisatge meravellós, des de l' Empordà, la Tordera i fins el Matagalls. Demà ja estic frisant per tornar-hi.

AGER-LLIGA ALA DELTA 2010

Fa bo i això anima, però el vent condiciona la voluntat de fer-ho per disfrutar. Dic això, per què quan sento que l'activitat tèrmica és forta i fa vent, glupppp! ja tremolo de saber que en el vol em trobaré un ball de bastons.

El dissabte el cel es presentava bonic i el vent semblava que es posaria de llevant i es va decidir fer el vol de Ager-Graus-Balaguer. Els màsters surten ben d'hora i s'enfilen als núvols ràpidament, la resta que es troba al terra, amb problemes per posar les balises als seus aparells, s'ho miren i s'emprenyen una mica per la forma que s'ha fet. Però hi ha bona predisposició per no muntar un motí, s'espavilen i surten, també amb bones condicions, tot i que fa vent. No parlo de mi per què jo no ho veig clar i estic una mica espantat, cagat. Total que em quedo al cim per esperar que la tarda s' estabilitzi una mica. Sobre les 16,30 h. surto amb un vent molt fort, però laminar, la qual cosa em deixa sortir sense ni aturar-me a la sortida. Dos Països i ja volo. De moment no trobo massa cosa i busco pel davant la sortida i damunt la nova. En no trobar res de bo vaig cap a l'ermita de la Pedra i em quedo per allí rascant fins que es dispara una de bona que em puja fins 2.500 mts.. Crec que ja estic prou alt i miro el núvol i encara veig al "Depalie" que està més amunt. Res, el deixo i d'una tacada, mig tensat, arribo al Mont Rebei, amb 2.200 mts.. És tard i no m'animo a passar a l'altre costat, i volo pel damunt de Corçà fins el Pla de les Bruixes. Allí hi ha ombra pel núvol que la provoca. M'hi estic una bona estona, passejo fins el Port d' Ager, i quan ja porto 1 h. de vol decideixo anar a terra. Quan estic volant veig arribar a en Marc a Agulló, on aterra. Ha fet la proba i ha tornat fins a la vall per estalviar la recollida a la Mamen. Jo passo pel seu damunt i vaig a aterrar al Maciarol, de sud, i gaire bé em menjo tot el camp, però bé. En Pedro també fa la proba, i la resta queda escampat per Benabarri, Graus i tornada.

El diumenge es preveuen tempestes molt d'hora, per la qual cosa a primera hora del matí pujo amb el meu company Xesc, a fer un vol matiner de parapent. A les 9,30 h. ja som dalt i el vent és de llevant. Aprofitem i sortim i el vol té la poca dificultat d'anar contravent fins Tablones i després el vent ja ens porta fins el Càmping. Aterro sense problemes i amb el vent ja reforçant-se. Els delteros, veient el cel decideixen pujar aviat i a les 11 h. tots ja son amunt. A dalt tothom té pressa per sortir i es decideix la proba de Ager-Estació d'Ager-Corçà-Talarn-Vilamitjana. El vent és fort, de llevant, i les tèrmiques dures segons es veu amb els parapents, que pujent com coets. Jo no ho veig bé, i després d'estar-me-hi una bona estona decideixo plegar l'ala. NO VOLO!, no vull pasar-ho malament. Tots els altres surten, i ben d'hora ja hi ha gent aterrada a Agulló, d'altres rasquen pel vessant de baix, agafant "pepinos" que els fan ballar de valent, els bons voladors ja tornen de la 1ª balisa, i van a la 2ª aprofitant les ascendències per no perdre el sostre que tenen i no haver de treballar massa de tornada. Després he sabut que en Marc ha fet la proba i també ha tornat a Àger. En Pedro i en Juki s'han quedat a Tremp, i els altres pel al vall. Ja a terra, l'Albert de La Seo ha confessat que ha passat por i els altres no s'ho han passat massa bé. No hi ha hagut tempesta, però el cel ha estat amenaçador en algunes ocasions, i a les 17 h. ha quedat tot negre. No ha acabat de ploure, però allò era actiu de veritat.

Espero i desitjo agafar més confiança amb l'ala delta a mesura que passin els dies i faci més vols en condicions més normals. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERLLIGACATALANA?feat=directlink

MONTSÈC-CANAL D'OSCA

El temps ha millorat, hem vist el cel blau i núvols perfectes per anar saltant d' un a l'altre, però el vent també ens ha donat pel c..l. El dissabte ja hi havia previsió de forts vents i possibles xàfecs, i així va ser, un sol radiant va donar pas a desenvolupaments i posteriors xàfecs torrencials, i després sol un altra vegada i fort vent. De volar ni pensar-hi. A part el vent era de nord!. El diumenge ja no presentava perill de pluja, però el vent continuava de nord i fort. La qüestió ha estat el pla B, anar a caminar. Sempre havia pensat en pujar a dalt el Montsèc per alguna altre canal que no fos la del Colobó, i em feia gràcia la d'Osca, damunt mateix de l'Ametlla, i així ho hem decidit. Hem anat fins l'Ametlla amb la furgo on l'hem deixat aparcada a la plaça que hi ha en el darrer veïnat del poble. Anem equipats del gps i mapa per localitzar el camí i d'entrada ja preguntem a una iaia que ens mirava des d'un balcó, on comença el camí. Ens diu que no ho sap però que podem començar a pujar per la pista que porta fins la Font Grossa i d'allí ja ens situarem. Anem caminant pel carrer i ja veiem un primer rètol que indica el camí; l' agafem i el trobem molt brut i deixat. Arribem a la Font Grossa (un doll d'aigua important, fresca i boníssima). D' allí anem fins a la masia Can Camperol (és la darrera que trobarem) i comencem a inventar-nos el camí guiant-nos pel plànol. Arribem a un camp d'alfalç on hi trobem un pastor d'ovelles, tot tranquil gaudint del sol i els dos gossos que l'acompanyen. Ens diu que el camí passa una mica més amunt i que està molt perdut, dons no hi passa massa gent. Trobem la traça marcada i l'anem seguint i ara ja no hi ha pèrdua. Tampoc està tant brut i és molt marcat amb fites i pintades (una mica descolorides) de color verd. Tot va pujant pel torrent fins trobar-nos amb les parets verticals que obliguen el camí a agafar alçada fent ziga-zagues. Caminem fins arribar a la pista de 300 i tornem enrere per anar a dinar. Ja només ens falta fer el tram del canal que puja fins el cim (cresta del Montsèc). La propera vegada el farem i comprovarem si es pot sortir amb parapent de dalt mateix. La pujada i baixada ens ha portat unes 3 h. amb un ritme molt pausat i tranquil. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSECCANALDOSCA?feat=directlink

AGER-LLIGA PARAPENT 2010

Algú sap que vol dir ...ploure? jo ja tinc l' experiència aquesta primavera. Collons!! que a veure si para d' una vegada i ens deixa volar!. No obstant aquest cap de setmana que pintava tant malament hem pogut deixar de tocar el terra durant tot el dissabte. Al matí i després d' inscriure'm a la Lliga Catalana de Parapent B, hem pujat a l'envol amb les furgonetes del càmping de la Vall d' Àger, els quals han col·laborat amb l' organització. Érem molts pilots (dona gust veure tanta penya), i tots amb moltes ganes de volar. El dia era tapat i amenaçador de remullar-nos, per la qual cosa es va posar una mànega per la vall, que en la meva categoria constava de carrera a gol fent el circuit de Roper-l'Ametlla-Castell dels moros-Ermita de la Pedra-Gol al càmping. Es va haver d' endarrerir la sortida mitja hora per les males condicions de visibilitat a la sortida (el núvol era enganxat a la sortida). Així que va passar aquest temps es va donar la sortida, i inmediatament es van aixecar 5 ò 6 veles a l' hora , i va ser espectacular veure-les sortir pel mig de la boira, fent orelles per no entrar-hi. Als de la B en van fer sortir mitja hora més tard i les condicions no eren d' allò gaire encoratjadores. Vam anar sortint pausadament veient que aviat seriem a terra. En el meu cas, vaig sortir i vaig anar girant tot el què trobava, encara que fossin ceros. En trobar que el vent havia girat d' Oest a Nord-Oest, em vaig separar de les parets i em vaig dirigir pel damunt de l' ermita de la Pedra. Ací, veient que no tirava res, vaig encarar el meu vol de baixada direcció a l' Ametlla, em separava dels relleus per no sotaventar-me i picava en el morros que sobresortien per aguantar-me amb una mica de dinàmica. Així vaig arribar a la primer balisa i ja era molt baix, per al qual cosa em vaig decidir de separar-me cap a la vall i anar a aterrar al costat de la carretera asfaltada, entre el creuement de l' Ametlla i La Règola. Amb mi va aterrar, també un altra pilot i tots els altres eren escampats per sota el primer vesant. Alguns de la categoria A van fer la primera balisa i van tornar fins sota l' ermita de la Pedra. Amb aquest vol de baixada m' he posicionat en segon lloc a la classificació (quina vergonya!), però davant les expectatives que hi havia ha estat un regal.

Hem acabat fent un plat combinat al Càmping i ......sorpresa! el dia es posa bo. Tothom va pujant per fer un vol de tarda i juntament amb els col·legues decideixo agafar l' ala vella que tinc (la twister) guardada a l' aparcament del càmping, per fer el primer vol de l' any amb ala delta. Pugem i a la sortida fa un vent de perles (brisa constant i amb la intensitat justa). Munto l' ala, m' equipo i quan vaig a la sortida (els parapents no surten per que el vent s' ha reforçat), sense aturar-me, dos passos i alaaaaaaaa... ja soc volant, suau, perfecte. Ja m' ha desaparegut aquell neguit que tinc sempre que fa temps que no l' agafo. El vol comença a ser collonut quan m' acosto a les parets de sota l' observatori i m' aguanto molt bé. Hi ha una mica d' activitat que em permet posar-me pel damunt i arribo a 1.800 mts.. Continuo tirant cap a Mont Rebei, que és on hi ha un piló de parapents i alguns a l' altre costat (Aragó). Jo no passo de 1.700 mts. i dubto, però veig que allí estant girant i que collonssss, endavant i fora mariconades; sense pensar-me-ho ja tinc l' ala tensada i passo el congost i arribo a nivel de cresta a l' altra banda. Em quedo a girar una mica amb un volto un cero que es va convertint en un +1, i després +1,5. Això em tranquilitza, dons ja em veia improvisant un aterratge rural (rural=deixat de la mà de Déu). Continuo girant, ara ja amb parapents al meu costat. Com que ja era tard, la prudència em diu que he de tornar, tot veient als parapents que passen i arriben molt baixos a l' altre costat. S' arramben mot a la paret de Catalunya i remunten resseguint la cresta, menys dos que aterren damunt un camp pel damunt de Mas Carlets. Ara em toc a mi; tenso i directa a la paret on arribo molt per sota i m' arrambo com una sargantana, però... això no puja! m'hi estic una estona i res de res, i sense dubtar enfilo cap a Corçà pel damunt de l' aigua i resseguint les barrancades que pugen d' Ponent a Llevant on trobo activitat que em manté el planeig fins sortir per damunt la cresta del vessant de baix. Allí ja estic sense estrènyer el cul i peus a l' arnés. Vaig girant dinàmica i tèrmica petita fins l' ermita de la Pedra, on hi arribo per sota i hi trobo algun indici d' activitat que em fa girar per intentar arribar al càmping. Amb un planeig (d' ala) arribo a Àger pel damunt del poble i ara encaro el primer aterratge de la temporada, amb molta prudència, tanta, que em quedo damunt dels pilons de sorra que hi ha al principi del camp, tot fent un aterratge impecable. Bé, ja he trencat el gel i m' he emocionat de com és de benparit això de l' ala delta!

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERLLIGAPARAPENT2010?feat=directlink

ALCARRAS-NOMÉS MOTO

Heu volat aquest cap de setmana? jo he sentit la pluja, el vent i ....la veritat, cap possibilitat de plantejar-me anar a algun lloc a volar. Sort que la parenta s'havia inscrit en un curs de conducció de moto a l' escola Portal Moto, al circuit d' Alcarras (Lleida). La cosa ha estat motivada per què (la parenta) té un BMW F650GS, i per coses de la vida no hi havia manera que li agafes confiança com per anar tranquil·la a tot arreu. La solució, matxacar algunes qüestions tècniques a ma d' un professional. I la veritat és que ha estat providencial i efectiu. La historia ha anat així:

Divendres tarda.- Agafem la seva moto i emplenem de "gasofa", ella amb el cotxe i el remolc enganxat i jo direcció a l' Eix Transversal per fer boca. A la benzinera de Vic, fem canvi, ella agafa la moto i jo el cotxe. Condueix fins l' àrea Auto Grill de l' autovia a Lleida. Allí el temps es complica i comença a ploure, la qual cosa ens convida a carregar la moto al remolc i continuar fins La Règola per dormir.

Dissabte.- Matí complet de teòrica al box del circuit, passejada amb moto per fer gana i dinar a l'hotel Can Miquel. Per la tarda continuació teòrica fins les 20 h.. Ací s' acaben les pissarres i apunts als papers i anem a dutxar-nos a l' habitació per seguidament baixar a sopar i tenir la xerrada d' aventures motorístiques d' algun dels monitors.

Diumenge.- A les 9h. del matí ja érem al circuit. Allí s' han organitzat en dos grups, els avançats i els novicis (lents), i han començat a fer "tandes" amb els monitors, els quals en cada aturada els corregien els defectes, els indicaven per on traçar, etc.. Així tot el matí fins les 14h., que és quan hem anat a dinar al restaurant del mateix circuit ( és nou i el menú està molt bé). Després de dinar, més "tandes", fins les 18h.. Ara ja està tothom esgotat i els neumàtics marcats de tant tombar. Ens hem acomiadat dels nous amics que han compartit l' experiència i hem anat cap a casa amb la moto damunt del remolc; no hi havia ganes de fotren's la pallissa fins a casa (a l' horitzó es veien tempestes).

La conclusió ha estat molt positiva, tombades i actitud damunt la moto mai vistes fins ara, i ganes de tornar a fer-ne un altre per avançar. Està tant entusiasmada que ja està mirant de fer-ne un altre a Aranda del Duero, on hi ha un circuit en el que se'n fan molts de cursos. No sé que passarà, m'hi hauré d' apuntar, jo també. Mireu quines fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ALCARRASNOMESMOTO?feat=directlink