SANTA BRIGIDA "BUFA-CULS"

Son les 2 del migdia, i som al camp d' aterratge d'Amer. Damunt nostre hi ha parapents volant i uns quants a "tomapelcul" d' alts. Carreguem els parapents al cotxe i pugem contents i feliços veient el vol que ens espera. Arribem a dalt i observem que alguns han aterrat i .......osti! Son damunt de les veles aguantant-les de la ventada que els ha fotut del darrera. I així és la crua realitat, el vent ha canviat de sobte i amb violència. Controlem a dos parapents que estan molts alts (després d'aterrar ens han dit que han pujat 1.000 mts. sobre l' envol), i veiem un que torna sense parar de remenar. Ja damunt l'aterratge, encara molt alt, la campana de la vela semblava salvatge de la moguda que tenia. Ja veiem que fa orelles i no les deixa fins que és a 50 mts. del terra i aterra fora camp..... en devia tenir moltes ganes!. L' altra ha marxat vent en cua fins La Cellera, on ha aterrat. Hem fet petar la xerrada tot esperant si canviava, i sort que feia sol ja que la temperatura era fresqueta. La sortida semblava un prat ple de bolets (els parapents sense obrir), i hem recollit sense treure les veles de les bosses. A veure demà si millora i podem volar. Siau!http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDABUFACULS?feat=directlink

MONTSERRAT-MONT GROS 1.125 mts.

Ja ho he dit abans....no hi ha manera!. Avui ens pensàvem que trionfariem anant a Montserrat, atès que les previsions donaven sol i el vent de Nord no arribaria tan avall. I....., el vent no ha arribat tant avall, però de sol res de res, ja quan hem deixat els cotxes el cel era nuvolat i no feia sol en tota la muntanya i les puntes dels cims eren tapats amb un barret de núvol. Decidim pujar i provar sort, aprofitar el matí i descobrir nous itineraris. No cal dir que la pujada ha estat pujada de les bones, per camins de senglar i petites grimpades pel damunt de la roca tant característica de la zona. Hem fet el camí tot xerrant, bufant, ensumant els olors dels nostres motors (pets i llufes). Caminar i guanyar desnivell provoca descompressió de gasos i és dolent retenir-los al cos (això va per l' Emili). Hem arribat al cim amb el núvol enganxat i gens de visibilitat, i ens hem entretingut triant el lloc per obrir les veles i sortir. Com que no destapava, ens hem posat a esmorçar el què portaven damunt (entrepans i fruita, és clar). Feia fred i com que anàvem suats el fred ens ha arreplegat. Ens abriguem amb tot el què portem i ens posem a raser a sotavent del cim fent-la petar per esperar si es destapava. I no, allò no volia canviar, tot i que en un moment s'ha vist sota, però cap de nosaltres ho veia prou clar com per provar-ho. Ja passat el migdia hem decidit baixar i abandonar la idea de volar. La baixada és dura amb el "fato" a l' esquena, i en alguna ocasió hem visitat el terra amb el cul. Ja al cotxe ens canviem la roba xopa de suor, i anem a dinar a una masia de la zona, anomenada Vinya Nova, on hem menjat la típica amanida, embotit i escalivada (de primer), i mongetes i cigrons amb carn a les brases (de segon), postres de músic amb director i fruita, vi, gasosa i aigua, infusió i cafè, i 25,00 euros per cap. Cap a casa amb la vista mirant el cel, amb el desitj de visitar-lo així que es deixi.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSERRATMONTGROS?feat=directlink

NO HI HA MANERA!

S' ha despertat el dia amb una mica de sol, que cada instant que passava es veia més. Així que sortim amb ganes d'anar a Bellmunt a veure els colegues i si es pot....volar!. Agafem l' Eix Transversal i ja a quan arribem al Coll de Revell la boira de la Plana de Vic fa acte de presència. Un avís, però el sol comença a trencar-la i a l' alçada de Sant Julià de Vilatorta ja fa sol, però.... mirem cap a Bellmunt i el veiem tapat!. Ens contentem pensant que ja aixecarà i mentres dinarem amb en Joan, l' Anna i la Joanna. Ho fem al Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló tranquilament. Ja acabat el menjar sortim i veiem que el dia ha millorat, així que en Joan i jo agafem el cotxe i pujem a l' envol. Ja veiem a 2 parapents que s' aguanten al Pedronet. Arribem a l' aparcament, agafem les veles, baixem a la sortida i hi fa una brisa fantàstica. Contents preparem les veles i...............ostí! ha deixat de fer vent... i les cintes son totalment penjades sense moure's. Ens preparem per sortir tots dos de costat per si puja alguna cosa, però no només no bufa res que si alguna cosa fa es del darrera. Desmoralitzats agafem les veles en coliflor i cap al prat per començar a plegar-les i, bé, unaltra dia serà?

Imatges: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/NOHIHAMANERA?feat=directlink

COLLONS DE VENT!!!!!!!!

Un altre dia sense poder volar per ditxos vent dels collons. Avui no hem sortit a caminar per deixar descansar el dit petit del peu esquerra de la parenta que ahir es va encetar a rel de l'estrena d'unes botes noves. Així que cap el migdia he anat fins Santa Brígida per provar de volar i en arribar-hi ja he comprovat que el vent era de sud-oest, fort, és a dir que per volar res de res. Amb aquesta direcció gaire bé queda del darrera i es impossible sortir. Giro i cap a casa. No hem fet res en tot el dia, només he ajustat l'accelerador de la cadira per poder córrer més, fins que cap a les 18,00 h. ens decidim d'anar a Vic per veure la fira medieval que s'hi fa. Anem a Vic i entrem per la sortida de Manlleu i aparquem al públic. Hem arribat quan ja les botiguetes son buides, o bé algunes ja son tancades. Be, però encara hem pogut veure'n algunes i hem sopat al passeig, menjant pop a la gallega (molt bo) i de postres un pastisset de xocolata (boníssim). Hem tornat a casa per pair-ho i aprofito per escriure el blog. Demà a veure si es deixa volar?

CASTELL DE MONTSORIU..S'HI POT SORTIR?

Fer festa és collonut, oi que sí?..., et pots esparracar al llit fins que l'esquelet et diu que ja n'hi ha prou, no mirar el rellotge per veure si fas tard a la feina...... hhummmm. que bé!. El cel és ennuvolat i no fa sol, el vent es deixa sentir i és clar que anar a volar és, potser, perdre el dia. Així que la opció és anar a caminar pel bosc de tardor que tenim a aquesta petita vall. Posem els ulls cap el castell de Montsoriu, ja que fa molt de temps que no hi anem i és una caminada suau, amb un desnivell de uns 300 mts. assequible per tothom. Agafem el cotxe i ens apropem fins sota mateix del turó de mateix nom i deixem el vehicle aparcat en una racó de la sureda que puja fins dalt. En posem a caminar per la pista de terra que puja al Coll de Castellà, tot xerrant i contemplant el paisatge de tardor que ens envolta arreu, arbres sense fulles, pinedes humides plenes de pinassa al terra, els marges esbornagats pels senglars, i la frescor que ajuda a no suar per la pujada continuada que hem de fer. Ja gaire bé dalt, ens trobem una serp morta a mig del camí, segurament trepitjada per algun vehicle tot-terreny que poc abans ens ha passat, pobre.. a aquesta època i encara voltant per menjar, segurament, li ha costat cara la sortida del cau. L'hem recollit i posat al costat de la pista per, si més no, algun animalot se n'aprofiti. Ja al Coll de Castellà ens desviem a l'esquerra i prenem el camí que puja directa sota la muralla de la vessant sud-est. Ja som dalt! i el paisatge d'avui és "tristot", però bonic per les boirines de la vall de la Tordera, fins Blanes i Girona. Es veu molt lluny i des d'ací hi ha un petit replà net que pot ser bo per intentar sortir-hi amb el parapent. S'hauria de provar?. Fa vent i no ens hi quedem gaire estona, així que tirem cap avall per arreserar-nos al costat Nord del cim. Anem baixant tranquils i a les 14,00h. ja som al cotxe. Hem caminat 3 horetes que se'ns han posat perfectes per agafar gana. Ara ja hem dinat i convida estar recollits calentets a casa........ amb un te de veritat!.

Fotos d'avui : http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/CASTELLDEMONTSORIU?feat=directlink

ENCARA QUE SIGUI DE BAIXADA!

Santa Brígida, 16,30h., arribo a l'aterratge d' Amer i per sort en Borrell es brinda a baixar-me el cotxe, i sense aturar-me pugem a l' envol per mirar de sortir. Arribem i en ens trobem amb en Geof i la Judith asseguts a les cadires plegables amb la cervesa a les mans, ja que han donat per acabat el dia de vol. En Joan em prepara la vela i jo em col·loco a la cadira i em poso el casc, olleres i guants. El vent encara permet sortir. Aixeco la vela i apa!. Vaig a l' esquerra, dreta, esquerra, dreta, esquerra, dreta....... cap el morro de l' ermita, giro, dreta, esquerra....ep! no ho dic però estic resseguint els arbres cap avall, sense pujar gens ni mica, però allargo la baixada tant com puc. Apuro tant, que ni aterro al camp, em planto a l' aparcament, al mig de la herbes que hi en el camp.El vol ha acabat!. Bé estic satisfet per què quan era a casa no podia ni imaginar que arribaria, a aquesta hora, i podria volar. I sí! sempre val la pena intentar-ho. Demà serà un altra dia........... per mirar de volarrrrrrrrrrrrr!