Ja comença a ser un clàssic això d' anar al Marroc el mes de novembre. La veritat és que, si es pot, val la pena, pel temps, per la temperatura que hi fa, i per l' ambient relaxat que s' hi troba. Aquesta vegada ja no hem perdut el temps i hem anat a Aglou directament. I ho hem encertat, hem volat cada dia. No cal dir res més. Ens hi hem retrobat amb els natius d' allí, n' Aziz, Mohamed, Lassen, Hassein, etc., tots amb les veles gastades de tant refregar-les per la sorra de la platja, però igual d' efectives. Ja es coneix el lloc arreu i està molt freqüentat per parapentistes de moltes i diferents nacionalitats. Les seves "tagines" es posen d' allò més bé després de volar sense parar, i a la nit la remor de les onades es fonen i es converteixen en un somnífer infal·lible per dormir com una soca. A part d' això, en hem trobat amb l' escola Entrenúvols d' Àger que hi van venir per descobrir el lloc, i els va agradar per portar el grup que esperaven per la setmana següent. També ens hi vam trobar el grup del Marc Boier (francès), que coneixem arrel de la primera vegada que vam conèixer Marroc, hi vam aterrar al seu costat, el vam saludar i vam tornar a envolar-nos per continuar fent els penya segats. Com a anècdota, només hi va haver un dia que quan em trobava volant es va disparar el vent del Nord i no hi habia manera d' avançar i aterrar dalt els penya segats podia haver estat arriscat, per tant, s' em va acudir anar a la platja, i a base de secsejades, vaig posar les orelles i accelerador a tope i fins el terra. Ja d'inmediat, mans enlaire i vaig agafar les bandes C per deformar la vela i no m' arrossegues pel terra. El vent era realment fort!. Vaig tornar a les coves a peu.... qualsevol es fot a volar amb la canya que fotia. No he fet gaire fotos però en podeu veure algunes:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCNOV2009?feat=directlink
1 comentari:
ja veig que el tornat i que hanat be.
Jo u vaig provant d'escriure.
Publica un comentari a l'entrada