LES AGUDES EN SOLITARI

Ahir vespre vaig estar trucant a la penya per fer alguna cosa i tothom tenia deures a fer, la qual cosa només em donava la idea d'anar a Bellmunt o al Montseny. Vist això, enxufo internet i miro la previsió del temps i vent, i comprobo que al Montseny el dia serà de vent suau i componet nord-oest. Vaig a dormir per pensar-me-ho, i en poc ja decideixo pujar a Les Agudes des d' Arbúcies. I a les vuit ja soc de peus a terra. Preparo l'equip i quan surto de casa ja son les 9 h.. Me la jugo i cap amunt. Fa calor i la pujada em fa suar de valent donç he començat massa arriat la qual cosa em fa reaccionar i baixo el ritme. No cal arribar massa aviat si vull lligar alguna tèrmica. Després de 2 h. ja estic esmorçant una barra de musli a La Feixa Llarga. Com que em trobo bé torno a carregar la motxilla i amunt. Passo per Coll de Té, pujo al Pla de Santa Fè fins el Convent, travesso la carretera asfaltada i ja només em queden 500 mts de desnivell. Ja començo a notar el pes de l'equip i redueixo el ritme fins a quedar encantat amb el ocells i bolets, tot xino-xano. Arribo al cim a 2/4 d'1 del migdia. No fa gens de vent, i quan bufa alguna cosa ho fa direcció oest, nord-oest. Menjo una mica al cim i m' hi estic una bona estona, hi ha una vista excepcional arreu (Pirineus-Costa-Barcelona-Montserrat-Pedraforca, etc.). Quan ja estic recuperat baixo fins al mig de l'esquena del cim on hi ha un petit prat que permet envolar-se cara oest, i hi comprobo que el vent m'entra massa de costat per assegurar la sortida i abandono la idea de surtir d' ací. Agafo l' equip i vaig darrera el segon pic direcció al Turó de l' Home on hi ha un petit prat encarat a nord-oest. Descarrego i m'espero que s' activi una mica, ja que no hi ha gaire zona neta per correr i davant hi tinc un faig al qual no m' agradaria visitar. Aprofito el moment per anar darrera una soca i fer una figureta arrodonida la qual em deixa més alleugerit per disfrutar del vol. Res, que no entre gens de vent i m' apalanco al terra a la gespa, i amb la caloreta que fa m' entra una "murrinya" que no vegis!. Va passant gent i tothom fent la pregunta típica: Que et tiraras? i jo per no ser descortès: Ara no, necessito més vent!. Amb aquestes que arriben un pare i una filla i es queden al meu costat a esperar uns companys que tornaven del cim i encetem una conversa que ens ha fet acostar i passar l' estona més agradable. Al poc arriben els seus companys i es queden per dinar allí, hi fa un sol i una temperatura molt agradable i fan bé d' aprofitar-ho. Hem començat a xerrar i els ha interessat molt tot el què els explicava dels vents i tèrmiques. Han comprobat que el que els hi havia dit es complia. A partir de que el sol ha començat a escalfar el vessant de ponent i deixar de escalfar el vessant de llevant ha començat un cicle, suau, de vents pseudotèrmics que m'ha deixat inflar a vela i comprobar els "suspentes" i veure la vela inflada. Seguidament ja tinc prou vent per inflar bé i quan ja s'aguanta damunt meu em giro i corro, poc, però asseguro i surto bé. Els faig un parell de wingowers per saludar-los i enfilo cap a la paret de ponent del cim. L'activitat és molt suau i giro dos o tres vegades molt aprop la qual cosa fa que guany alguns metres. S'acaba i m'obro enfora i torno a girar damunt dels Castellets i ja agafo direcció al Turó d' Arenys. A mig camí trobo una mica d' activitat i vaig girant, filmant i xerrant sol. Estic content! m´ha sortit bé, ja em veia plegant a dalt i tornar a baixar tot el camí, glup!!!!. Ja damunt d' Arbúcies hi ha activitat per aguantar-se i no perdre altura. Això em dona la oportunitat de passejar-me per tota la vall i filmar el poble. Encaro cap al camp d' aterratge i quan entro veig que les herbes son la òstia d' altes i evidentment quedo colgat de palla en arrossegar la vela i recollir-la en coliflor. No he acabat de plegar que la parenta, que tornava de BCN, passa a recollir-me. Ha estat una sortida perfecte i que em dona trempera per aquells dies que un no sap què fer.

Algunes fotos a: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGUDES?feat=directlink

CAP DE SETMANA VENTÓS 17 i 18-10-2009

TRAMUNTANA per donar i vendre!

DISSABTE 17-10-09: Tot i que la previsió donava molt vent a Santa Brígida es pot volar. Bé amb una mica de canya. La opció va ser anar allí per estrenar la nova cadira que m'he comprat (una Impress) i acabar de ajustar-la. Ja d'arribada només hi ha un pilot volant i ningú a l'aterratge. No ho penso i pujo a la sortida on me'l trobo aterrat i plegant, em diu que vol anar a dinar i que el vol està bé, una mica tèrmic. M'espero a que vingui gent per no fer res sol, només faltaria que passes alguna cosa i em trobes sol allà dalt. Van començar a arribar pilots, en Xevi, Marc, Xiliu, Borrell, etc., vaja tots els de la zona que saben de què va. Surto amb vent i directe amunt. Estem volant sempre uns 100/200 mts. pel damunt de la sortida fins que el vent es reforça i les tèrmiques comencen a ser de veritat. Tot el vol està mogut i de sobta un pepino que giro fins 1.000 mts., avanço endavant fins el morro de Sant Climent d'Amer i torno a la sortida on torno a trobar el termicot i em produeix una plegada guapa, però el parapent es comporta molt bé i obre rapit. Veig en Xiliu que aterra a l'envol, i jo ho provo però està molt actiu i no m'atreveixo. Fa molt vent, la gent que hi ha no pot sortir de la canya que fot. Ja porto 1 hora volant i temo que el vent vagi a més, i decideixo finalitzar la volada anant endavant amb l'accelerador i vent en cua anar a l'aterratge, que està cabronàs, però el parapent te molt marge de maniobra i aterro bé. El dia a estat una experiència enriquidora pel comportament de l'ala i la cadira on m'hi he trobat molt a gust.

DIUMENGE 18-10-09: El divendres amb en Pep i en Joan vam parlar d'anar a la Vall d'Ormoier, a la Garrotxa, i pujar pel barranc del Toll fins el Pic de les Bruixes. A 2/4 de vuit del matí ja ens trobem a Oix, els tres i en Sagal, i agafem la furgo 4x4 per arribar quan més aprop sigui possible. Ens posem en marxa amb un fred que pela, però en pocs moments el cos ja està escalfat, tot és pujada i de la bona. Anem pujant i al poc de 1 hora ja notem que el vent fa sonar tot el bosc i de Nord. En Sagal decideix tornar enrrera i nosaltres, com que no ho hem fet mai, decidim pujar encara que no es pugui volar, i ho decidim per què en Sagal ens proposa que si pugem ens vindrà a buscar amb la furgo a les basses de Monars (sota el Comanegra). Tot sigui per fer la caminadeta del diumenge. La pujada és exigent, hem programat 4 hores, però el camí és molt perdedor, i ens hem equivocat algunes vegades, havent de desfer camí. Quan hem arribat a Maials ja portem 4 hores llargues i encara ens en queden gaire bé dues per fer cim. Veiem clar que no volarem pel Nord que bufa i per no perdre més temps desistim de fer cim i agafem el camí que ressegueix tot el barranc fins arribar sota el cable que hi ha damunt les primeres cases de pagès que hi ha. Pugem directes a les Basses de Monars on ja ens espera en Sagal. Ha estat una patejada de quasi 6 hores amb l'equip a l'esquena. Haurem de pensar en alleugerir-lo per poder anar més còmodes en ascensions d'aquesta mena. Baixem a Beget, que està farcit de gent, i anem a Oix. Allí anem a menjar al restaurant del camping, i hi mengem una bona amanida amb carn a les brases, que rematem amb un postres de xocolata deliciós.

AGER-PONT DEL PILAR (10-11-12 OCTUBRE 2009)

Ha fet bo, es a dir, ha fet sol i no ha plogut, però el vent del nord ha estat present tots els dies, Ara bé, si faig un balanç de tots el dies, crec que encara ha estat raonablement satisfactori si el comparo amb el pont de l'any passat. El dissabte ja es preveia el nord, i tranquilament vam agafar els "trastos" i ens vam posar en marxa una mica tard, tant que en passar per l'alçada de Vic, decidim sortir de l'Eix i anem al mercat a passar el què queda del matí. Allí hi comprem alguna cosa per menjar aquests dies i alguna altre cosa que sempre cau sense saber perquè. Ja al migdia reprenem el viatge i decidim anar a menjar al restaurant de la benzinera que hi ha a l'entrada de Balaguer. Allí el menjar es bo i el preu es correspon amb el que menges. Ja a la tarda directes a Àger i pugem sense aturar-nos a la Roper, bufa nord oest i veiem que surten alguns parapents. No m'ho penso gens i agafo la màquina voladora, l'obro i m'equipo, em preparo i després de esperar-me fins el límit de la paciència, recullo la vela i sense plegar-la, dins l'escarola, la foto a la furgo. No he pogut sortir, doncs el vent s'ha reforçat i no ho he vist clar per aixecar la vela i arrencar a córrer directe al coll d'Ares i girar cap el sotavent.....?. Algú ho ha fet i li ha sortit bé, jo no!.

El diumenge m'he aixecat aviat, a les 7 del matí, esmorço una miqueta i vaig al Maciarol. Hi deixo la furgo i em carrego amb l'equip lleuger de muntanya i començo a caminar fent un camí nou i inventat segons el terreny. Pujo pel trencaigües que hi ha entre el barranc i la sortida Nova, carenejo i faig una diagonal al mig de la muntanya direcció al barranc i trobo alguna fita. Les vaig seguint però és molt brut i es perden. Però el camí és evident i arribo al pla de 1.300 mts.. Tiro directe a la pineda que hi ha sota la sortida Roper i pujo com un senglar pel mig, sense veure cap pinetell ni bolet que s'assembli. Ja sota la sortida comencen a sortir alumnes de les escoles i algun biplaça. Quan arribo, després de caminar 2 hores, a dalt em trobo amb tothom i com que la meva intenció és tornar a pujar, preparo l'equip ràpidament i surto. Ostres ! a les 11 del matí ja està actiu, vaig girant damunt del barranc i m'enganxa un "pepino" impressionant, turbulent i amb molta força. M'ha sorprès. Quan s'acaba em passejo pel davant de la sortida i ja perdo alçada, vaig cap a l'ermita de la Pedra, on hi ha dos biplaces que s'hi aguanten. I sí, hi ha dinàmica i tèrmica suau, que ens permet anar fent girs i passades pel damunt de la cresta de 1.300 mts. fins que ja porto una hora i decideixo baixar per esmorçar i anar a buscar a la parenta. Aterro al Maciarol i esmorço per refer-me. Ja plegat i recollit l'equip, el vent s'ha anat fent més fort i com que crec que les condicions seran fortes, m'animo esperar la tarda per què s'estabilitzi i es voli millor. Ja dinats pugem un altra vegada i surto amb una mica de vent de ponent. Les condicions no son bones i no hi ha gaire activitat. Vaig cap a aterrar derrapant per que el vent m'hi porti sense lluitar amb ell. Aterro a les darreres hores de la tarda, amb una posta de sol magnífica. Avui dilluns, ja ni tant sols hem pujat. No ha sortit cap parapent en tot el matí i el nord és descarat de fort. Total que fotem el camp cap a casa, i quan som gaire bé a Vic encarreguem una fideuà al restaurant Can Valls de Sant Martí Sapresa, per emportar a la furgo. Quan hi arribem, passant pel túnel de Bracons-Les Preses-Anglès, ja la tenim preparada, l'agafem i cap a la furgo. Collons que bona la fan! ens hem posat les botes, amb allioli, vi negre, l'amanida de formatge de cabra, i de postres la xocolata negre que portem sempre amb nosaltres. A casa he aprofitat per trimar la nova cadira que he comprat, una Impress de la casa Advance, per volar abrigat i encondonat.

AGER-LLIGA DE PARAPENT I PARAMUNTANYA

Aquest dissabte he seguit als "parapenteros" de la Lliga Catalana intentat fer la proba que els han posat (Coll d'Ares-Pla d'Escumols-Coll d'Ares-Vilanova de Meià-Castell de Corçà-l'Ametlla-Gol a Àger). He sortit uina mica tard ja que les condicions no eren gaire bones, només sortir ja m'ha costat agafar altura i he anat fins a Sant Alís per sota la cresta, allí no em tirava res i m'he dirigit a l'ermita del Colobó. Ací ja he començat a trincar, però mai he pogut sobrepassar la cresta. Tot hi així he arribat al Pla d' Escumols, giro i cap a Coll d'Ares un altra vegada, amb molta paciència, se'm fa etern transitar a aquesta velocitat. Vaig tota l'estona per la feixa de baix fins l'ermita de la Pedra. Ací si que agafo un "pepino" que em puja fins la cresta, però ja fa vent.Vaig tirant fins el Coll d'Ares i em col·loco damunt la cresta. Ara ja vaig de presa pel damunt la muntanya i arribo als Terradets i lluito per agafar altura, però no agafo més de 1.600 mts., cosa que no em dona gota de seguretat per travessar al Montsec de Rúbies. Em decideixo i començo a passar, mentrestant veig parapents (un munt) que tornen super baixos, i quan arribo a l'alçada de la pedrera giro i torno seguint al grup. La veritat es que amb l'ala mai m'hauria atrevit a tornar tant poca alçada, però com que amb això t'arrambes tant, no hi ha hagut problema seguint els barrancs i arribar fins el coll d'Ares un altra vegada. Allí ja portava dues hores i mitja volant i he pensat que ja en tenia prou i he fet un planeig fins al gol, on he aterrat i vist algunes arribades, eufòriques, de pilots que han patit de valent per completar la proba. Jo, molt content amb l' Artik2, que em dona molta seguretat i vola prou de pressa com per fer probes serioses.

Avui diumenge, juntament amb en Pep hem fet el cim caminant des de el càmping, pujant per l' erminta de la Pedra, i Font del Gabrieló. Allí hem decidit fer una variant i ens hem enfilat pel bosc fins trobar les parets del Montsec. Tot inventant-nos el camí, com senglars, hem pujat fins el peu de les parets. Allí hem anat seguint per sota fins trobar una canal molt fàcil que ens ha portat fins el cim. Però gaire bé a dalt hem localitzat una cova-bibac erosionada a la roca, que moltes vegades havia vist en fotos, però que mai havia localitzat. Ara ja la tinc palmada i també la pujada imaginària i dreta, però molt distreta i satisfactòria. He anat a la Roper, i allí ja hi havia molts pilots de La Lliga, que esperaven que el vent es poses bé, ja que bufava molt creuat de ponent. Com que la idea era de baixar volant i tornar a pujar per fer la proba, no m' encanto i preparo l'equip. Ja preparat, aixeco la vela i m'enlairo. Giro rapit i em col·loco al morro de ponent, que és on pica el vent, i faig una passada i veig que m'hi aguanto. Torno a fer un altra passada i mentrestant van pujant algunes trompadetes tèrmiques que m'ajuden a aguantar-me. Res que tothom mirant-me, i jo passejant-me davant de tots. Han sortit alguns pilots, i jo allí, fotent passades i sense enfonsar-me, fins que he pensat que ja hi havia prou. He sortit direcció ponent i quan ja he arriba a l'alçada de la sortida La Nova, he girat vent en cua fins el càmping com un cohet. L'aterratge ha estat bo i amb l'a parenta que m'espera per dinar. Collonut! Després hem sabut que la proba de La Lliga ha estat anul·lada i tothom ha anat baixant, uns volant altres amb el cotxe. Ha estat un cap de setmana ben aprofitat i el temps ens ha acompanyat. Siauuuuuuuu.....