30 de jul. 2009

JORNADA COMBINADA (FEINA/FESTA)


Pels qui teniu alguna empresa mercantil, avui ha estat el darrer dia per presentar el comptes anuals al Registre Mercantil dins de termini. És per això que el meu soci i jo hem anat a Barcelona a presentar aquesta documentació d'alguns clients, ja que els de Girona ja els vam presentar fa dies. Però la idea era que si acabavem aviat aprofitariem per donar un tomb amb la moto. A Barcelona hi ha un mon apart, la concentració de professionals és tant alta que allò sembla un formiguer i la infraestructura del Registre és una torre de Babel. Ja els hi ho regalo!

Després d'esperar el torn, ja que només entrar a la planta corresponent et donen un número de tanda com si fos una peixetaria, i ser atès correctament pel personal sortim cagant llets disposats a començar la resta del dia de festa i amb moto. Ara, primer directes cap a la cafeteria de la cantonada de La Campana i endrapar-nos el bocata que de justicia ens mereixiem. Ja menjats, agafem les motos i decidim.......... ummmm....... anem a Andorra? Ok! A comprar? No! a fer quilòmetres!!!!!!!.

BBRRRRRRMMMMMM.......BBRRRRRMMMMM...Directes a l'autovia A2, Esparraguera, Coll Bató, El Bruc, trenquem cap a Calaf, Pons i fins Organyà, on ens aturem a dinar a l'Hotel-Restaurant La Coma, molt bé, per 10 €, tres plats i postre. Després, ja entrada la tarda entrem a Andorra, i sense qui no vol, el soci ja compra colònies per la família, i jo m'ho miro. Anem a la BMW i es compra una pantalla pel casc de color, per poder anar amb les seves olleres graduades, i tot anar punjant-me per que em comprés un casc d'estiu, reixat i molt fresc, i ... que collons...m'el compro! i la veritat és que la portat fins a casa i és molt còmode.

Ens hem ventilat uns 500 km. com aquell qui no vol, i tranquilament.

Demà a pencar i enllestir els pilons que em trobaré quan hi arribi. Que hi farem, la primitiva encara no m'ha tocat!

28 de jul. 2009

CAP A ARBÚCIES QUE HI FALTA GENT !

Res, que el dia s'ha llevat molt estable i també ventós. Veient el pla, i no en no haber trobat ni a Déu pel camping, ni per Àger, no ens ho pensem gaire i recollim els trastos i enfilem cap a casa per arribar-hi aviat i aprofitar una banyadeta a la piscina i descansar, ja que demà hem de tornar a pencar. De tornada ens hem aturat a Tornabous per comprar fruita i verdures al magatzem del pagès que es troba al costat de la benzinera de l'entrada. Tenen productes del camp propis i a preus molt econòmics. Per l'Eix Transversal ens hem trobat un munt de camions que ens han fet anar tranquils i sense correr. Ja a casa, a part de dinar a les 4 de la tarda, ens hem banyat, hem tallat la poca gespa que no esta cremada pel sol, i remullada unaltra vegada. Endreçem la furgo i penjo l'ala fins la propera sortida. Apa, ara a concentrar-nos per demà, collons quin pal, a treballar.

LA RÈGOLA-SORT-ANDORRA-LA RÈGOLA


Aquest és el viatge que hem fet avui. Hem anat a Andorra a passar el dia i comprar alguna d'aquelles coses que no es necessiten, com passa sempre, o si més no fer alguna cosa de profit (hem comprat loteria a La Bruixa d'Or), a veure si podem deixar de treballar i dedicar-nos a altres coses més profitoses. El dilluns no hi ha gaire gent al Pais dels Pirineus, es pot caminar tranquilament, entrar a les botigues sense empentes, pagar a les caixes sense cues, és l'òstia!. Hem anat a menjar una pizza i una amanida italiana (te collons la cosa: te la fan a catalunya i et diuen que és italiana). Hem tornat per Pons-Cubells-Camarasa-Àger i és mes recta i descansat que fer el Port del Cantó o passar per Coll de Nargó. Avui el vent ha bufat fort tot el dia i crec que no ha volat ningú. Hem sopat de tornada a la Baronia i ens han posat una sopeta de gallets i conill amb volets, que li han donat 40.000 voltes a la puta pizza italo-catalana. Ja de vespre hem arribat a La Règola i només baixar del cotxe ens hem posat a caminar fins a Àger i tornar (6 km.) que s'ens ha posat el sopar a lloc. Demà veurem que faré, si hi ha gent potser m'animaré a volar i si no, tornarem cap a casa (que és Festa Major) i esperarem que el temps millori (s'inestabilitzi) per poder fer algun vol que valgui la pena.

26 de jul. 2009

ÀGER-FINAL BRITISH



Quina llàstima de campionat han tingut els anglesos, només han pogut celebrar dues mànegues vàlides, el diumenge i dilluns passats van poder volar més o menys bé, després el vent els ha fet impossible fer-ne cap més. Això sí, aquest dissabte ja habien posat una mànega i una vegada tots els pilots enlairats l'han anul·lat per turbulències!!!. Ha guanyat un anglès (evidentment), però en el Open els ha fotut un rus. El diumenge ha començat amb molt de sol i molta estabilitat. Ha fet vent i no m'he animat a pujar per volar al migdia, i hem decidit anar al pantà de Corçà a remullar-nos i refrescar-nos una mica, i així ho hem fet. Hi hem anat i erem gaire bé sols, prenent el sol i menjant una mica de fruita per aguantar fins l'hora de dinar. A aquesta hora hem pujat fins Corçà i he anat a dinar a l'únic restaurant que hi ha i que s'anomena Restaurant El Congost (només fan restaurant els dies de festius i caps de setmana). Tot bastant pagès i bò (sobre tot les brasses). Ja menjats hem anat a la caseta a fer la migdiada.

La companya estava mandrosa i m'he decidit a pujar a volar amb l'ala delta i fer-li uns retocs als tips per probar-la, i intentar posar-la al meu gust. Sense pensar-me-ho pujo tot sol a dalt el Montsec (Roper), i el vent està d'allò més encarat. La munto, toco els tips (pujo 1/2 l'interior i 1/4 l'exterior de cada costat). Surto i em decanto cap l'observatori, ja que per la sortida està plagat de parapents que només fant el circuit de la pedra-roper. Allí agafo una termiqueta suau que em puja fins 1.800 mts., i encara trobo que l'ala s'em posa massa dins i he de treballar per que no s'em enrosqui, però menys que abans. En quant al planeix va més bé i noto més pressió a la barra de control. M'hi estic una estona i torno cap a la sortida fent passades i algun "wingower". L'activitat està baixant i vaig cap a l'ermita de la Pedra on hi ha tots els parapents fent empit al costat de llevant. Ens aguantem facilment, i començo a fer transicions a alta velocitat de l'ermita fins l'Ametlla i tornar. Comprobo que quan passo de 75 km/h. em costa portar-la recta. Deu ser que em falta pràctica!. M'hi trobo bé i en la darrera cursa ja torno per sota de l'ermita i he de sortejar els morros que hi ha sota d'ella i em plantejo aterrar al camp de la T, però veig gent a l'aterrratge del Maciarol i vaig allí. El vent entra de llevant i me'l plantejo de cara munt, fent un gir vent en cua i pico fort quan sóc a la cantonada de sud, i mentres corro prop del terra la vaig encarant a llevant, la vaig matant i empenyo correctament, aterrant perfecte. Aplaudiments per part dels "parapenteros" que hi ha aterrats i que no estan gaire acostumats a veure aterrar deltes al seu camp. Demà hi ha previsió de vents forts i crec que anirem a Andorra a passar el dia.

20 de jul. 2009

FINAL PRE EUROPEU AGER 2009


Els campionats d'ala delta ja comencen a semblar partits de basquet, no saps qui guanyarà fins que no s'acaba la darrera mànega. Aquest any no s'han trobat les condicions ideals d'Àger i s'han fet vols molt interessants amb gols massificats. Això vol dir que hi ha un nivell molt alt per tot arreu del globus terraqui, però hi algun de per ací al costat (madrid) que ha agafat un nivell altíssim amb molt poca edat i en sentirem a parlar durant temps, en Blay Jr. "el niño". Tots els dies s'anaven canviant les posicions i una cagada es va pagar cara. El darrer dia hi havia una diferència de menys de 20 punts entre els tres primers, això volia dir que guanyaria el campionat qui creues la línia de gol primer. Va ser emocionant, donat que el dia era ventós i amb sostre molt baix. Es va decidir fer una proba curta i selectiva amb les darreres balises a Balaguer-Monestir de Les Avellanes-Balaguer (zona especialment difícil), i així va ser. En Jony Durand Jr. i en Primoz van cagar i es va alçar amb el triomf de en Blay Jr.. Us deixo l'arribada del nou campió. Jo ni vaig volar, no volia perdre'm l'arribada d'aquests màquines i vaig anar al gol per probar que amb la observació s'em enganxi alguna cosa bona pels meus vols, osti!.
Fora conyes, quan hi ha esdeviniments com aquests et tornen unes ganes grans de posar-te-hi a un nivell alt, donç està demostrat que quan voles a un nivell alt aprofites els dies fent probes que en condicions normals ni les veus possibles.

Salut.

12 de jul. 2009

PRE EUROPEU AGER 2009


Cap de setmana d'espectacle!. Ha començat el Pre Europeu 2009 d'ala delta a Àger i creieu-me, és un espectacle que en molt poques ocasions es pot veure. La sortida plena i farcida d'ales muntades a punt d'envolar-se, el cel plè d'elles girant la mateixa tèrmica. Fabulós!

Després de retrobar-me amb aquest ambient i visitant un piló de pilots coneguts, i veient les màquines que teoricament van tant depressa, contemplo les sortides que sembla que no s'hagin d'acabar mai. Pilolts i pilots sortint sense parar. A les hores i una vegada lliure l'envol, munto lameva ala junt amg en Joan, i sense perdre temps sortim plegats i girem la mateixa tèrmica i fem el vol junts, primer cap l'ermita del Colobó, després cap a Mont Rebei, fem la balisa de Corçà i allí ens separem. En Joan es queda a les parets i jo creuo tota la vall i em situo damunt el Pla de les Bruixes, darrera el Port d'Àger, contemplant els pilots que ja tornen de la balisa de les Avellanes. Més tard ja veig arribar pilots al gol d'Agulló i decideixo baixar a l'aterratge del gol per poder veure les arribades, que sempre son espectaculars, per la velocitat amb que arriben. Aterro perfecte junt amb els golejadors i m'acosto a la crem de la crem del vol lliure actual. Estic difrutant moltíssim, quina llàstima de no poder participar per questió de feina. Ja m'agradria quedar-me i viure tota la setmana de vol amb aquesta gent, crec que ho necessito. Se m'està passant l'arròs i no bull deixar de viure-ho unaltra vegada. Ja temps enrera hi estava participant com a membre acreditat i em trobava molt fí, volava molt i tenia moltes ganes de fer volàrros. Ara tinc ganes de retrobar-me relaxadament amb aquest mon de la competició. Bé, que si no passa res, el dijous sortint de la feina m'escaparé cap a Àger per veure el final del campionat i volar tant com pugui amb les condicions que em satisfacin. Siau.

5 de jul. 2009

CAP DE SETMANA 04-05/07*FESTA*




Res, que el temps no es deixa tractar. Ja portem una setmana de molta calor i per les tardes peta la tempesta de torn, i ja que treballem, el pobres ens ho hem de mirar. Ahir dissabte no vam fer rès de rès, només prendre el sol al matí i piscina, una visita per Girona a fer algunes compres i cap a casa. Avui he entregat el meu paramotor PAP 1100 AS, que vai vendre al meu company Francesc i al seu germà. Hem anat a Vic, al costat de casa de en Pere, el qual ens ha acompanyat, per explicar-los com funciona i una mica de pràctica al terre. Jo he fet un vol pel damunt d'ells per que veiessin com s'envola i com s'aterra. Han quedat convençuts de que si ho fan poc a poc el disfrutaran. Només cal una mica de pràctica per envolar-se i acostumar-se a portar el motor a l'esquena. I després, a casa, piscina i de dinar: "tagine" de peix......boníssim!. La setmana que ve comença el Campionat Pre-Europeu d'Ala Delta a Àger (Lleida), i no hi podré participar per la feina, però hi aniré alguns dies. Ja us en faré cinc cèntims. Salut!!!!