Dia ventós, es a dir, molt vent!. Avui habiem decidit pujar a peu a Bellmunt i baixar volant amb el parapent, però el vent ens ha fet desdir d'aquesta idea. Tot arribant a Sant Pere de Torelló, les ganes d'aprofitar el dia em feia pensar en pujar a peu igualment per fer una mica d'exercici, però a la llunyania aparexia la Serra de Cabrera i es veia molt tentadora. Dit i fet, arribo a la plaça dels Avis, i en Joan ja m'esperaba. Sense contemplacions li plantejo anar-hi. Cap problema, agafem la furgo i directament anem a La Bola i d'allà agafem una pista forestal que ens porta sota les parets de la muntanya. Prenem les motxilles i xino-xano anem fent camí, tot enmerdant-nos a l'inici per sota de boixos estesos per la neu i sense trobar el camí correcte. No ha durat gaire la desorientació, agafem el camí correcte i anem pujant pel bosc. Arribem al collet en el qual hi ha, ja fetes, unes escales que donen la impressió d'estar en un grata-cels sense paret, es a dir, pujem tranquilament per una pared rocallosa equipada dels escalons, baranes de varilla de ferro, passos de via ferrada molt fàcil, etc., tot el tram de pujada fins el pla de dalt, que és cobert de gespa i arbustos de boix i roures desplomats. A dalt hi ha el santuari, molt gran, i entrem al bar-restaurant amb la intenció d'esmoraçar-hi. Ens atenen molt bé, al costat de l'estufa de llenya en asseiem i ens porten el corresponent entrepà de llangonissa i pa amb tomàquet, i el porró de ví. Mentres mengem ens toca el sol a la cara, que passa pel finestral que ens deixa gaudir d'una panoràmica de tota la plana de Vic, fins el Montseny (Agudes i Matagalls), Montserrat i La Mola. És una passada! Ja ben menjats, agafem els bartols i fem tota la cresta per baixar per la punta Nord de la serralada. Hi ha un bosc molt tupit d'avets, encara hi ha un bon gruix de neu que no s'ha fos. La baixada és pronunciada i ràpida, i fer-la al revés ha de ser més dura que no pas el camí que hem fet per l'altra banda. Arribem a la furgo contents d'haber près la decissió de venir ací, i contents com dos nens amb un joguet nou, tirem cap a Sant Pere de Torelló per arribar a casa i si hi ha gana, dinar!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada