AGLOU (MARROC)

Hola companys, ja hem arribat d'un altre viatge al Marroc. Han estat uns dies de relax i vol tranquil. Bé per fer un resum us he de dir que el primer dia (divendres 13-03-09) vam aterrar a Marrakech a primera hora del matí, i la idea era d'anar directament a Aglou i dormir allí, però la matinada que ens vam fotre per agafar l'avió ens va fer decidir quedar-nos a Aguergour, que és a pocs quilòmetres de la ciutat, i probar de volar per la tarda. Decidits hi anem, el dia pintava molt bé, però en arribar-hi ja hi havia un fort desenvolupament dels núvols, i en pocs moments teniem la tempesta al damunt. Res, que va ser pujar al cim, canviar el sentit del vent i començar a bufar de valent, amb quatre gotes que van fer impossible poder sortir. Cap a vall que fa baixada i dormir. L'endemà vam fer el viatge cap a Aglou i dediquem el dia per anar relaxats en cotxe i menjar els ja plats típics (tagines) de la terra. Arribem a les coves (groutes), on ja ens espera en nostre amic Aziz i ens instal·lem a la "suite", es a dir, a la cova on hi ha un parell de matalassos al terra (junts) en plan llit de matrimoni, en els quals hi posem els sacs de dormir. És una cova petiteta, acollidora i que està feta en un nivell més alt que les del costat i en la qual només obrir la porta tens les onades del mar que espateguen damunt les roques, creant una remor que et causa un efecte somnifer i a la vegada et dona una visió real de la potencia i força, que té la natura. Hi veus l'horitzó a la llunyania del mar blau, pescadors de canya damunt de les roques castigades pel pujar i baixar de les marees. És un racó màgic desde que el vam descobrir. Bé posats a lloc ens retrobem amb amics que ja formen part de nosaltres, i comença a baixar el ritme frenètic al qual estem acostumats a la nostra societat, com diuen els pescadors, si el mar està potent "rien a faire". Els voladors, però, ens quedem mirant el mar i ja comencem a veure rissos a l'aigua...JA ARRIBA EN VENT !!!. Comencem a fer inflades al terra i a mesura que es va reforçant la intensitat del vent, anem sortint fregant els penyassegats i anem agafant alçada i comença la diversió, amunt i avall, wingowers, aterratges als fil del penyassegat, passades a ran del terra, fregant gaire bé el cul per la sorra..és una passada !!!!.I així, dia darrera dia, gaire bé sempre volava de tardes, per que al matí el vent venia una mica cruat i fluix. Però al matí també es poden fer coses, anavem a caminar per les rodalies, és diferent caminar pel desert, i anavem a pescar amb els pescadors professionals, que ens ensenyaven com fer-ho bé. I pescavem peixos...peixarros, que despres ens menjariem a la brasa o en una "tagine". Altres moments en arribavem fins Tiznit, que ès a uns 15 Km., i on hi ha molt de moviment als comerços, restaurants, pastisseries i un local on fan uns sucs de fruites realment bons. També aprofitem la ciutat per dutxar-nos o prendre una sessió de "hamam". Als vespres, tot cuinant la "tagine" comentem les anècdotes del dia, que no son poques, i sopem, toquem la guitarra, tambors, juguem a cartes. Tot això sota la llum de les espelmes, que no ho he comentat, però no hi ha corrent elèctrica i l'aigua la tenen enmagatzemada en dipòsits que comparteixen entre ells i que els hi porten en tractors-cuba. Així fins el divendres dia 20. El dissabte vam tornar a Marrakech, més lents per què ens hem trobat un munt de camions per tota la ruta i ens han fet anar molt a poc a poc. Hem arribat de nit a la ciutat, hem anat a un hotel, el primer que s'ens ha posat a tret, i hem tornat el cotxe llogat, bé, ens l'han vingut a buscar dient-los que estavem cansats i no ens atreviem anar al centre a aquella hora (és un caos). El matí del diumenge el dediquem al viatge de tornada a Girona, que per cert, el Ryannair que ens portava va haber de fer dos intents d'aterratge a la pista de Girona, ja que en el primer s'el passava, estava turbolent!.