CAP NORFEU

Demà dilluns escriuré com a anat la sortida.

Bé, el diumenge la previsió no ens oferia cap cosa extraordinària, o plou o neva, que fem?. Caminarem encara que plogui o nevi i com més lluny millor, així que ja fa temps que teníem la intenció de fer algun camí de ronda a la costa catalana, i per avui decidim anara al Cap de Creus i començar per Roses. Com sempre el diumenge ens llevem una mica tard, tot sigui per descansar i fer el ronser, ja que entre setmana no ho podem fer. Amb la furgo ens dirigim cap a Roses. Allí hi fa sol i vent, força vent (ja és normal). Amb aquestes que agafem la carretera que arriba fins la Cala Montjoi asfaltada, a partir d' allí hi ha una pista de sorra que arriba fins Cadaqués. A un parell de quilòmetres arribem a la cala La Pelosa, on deixem el cotxe i comencem l' excursió. Cal dir que el lloc té el seu encant, no hi ha gaire vegetació, la qual entre els incendis i les tramuntanades pateix de valent, i mostra un aspecte dur. Això s' ajunta a l' espectacularitat de la costa, plena de penyassegats i roques que aixequen la por a qualsevol marí que estigui a les seves aigües en un dia de tempesta. Deu ser terrible veure les onades espetegar contra les parets que s' aixequen de l' aigua fins dalt. Posats a la caminada, la comencen pel seu vessant nordoest per un camí planer al començament, molt marcat. Aquest passa pel davant d' unes balmes que han estat aprofitades per aixopluc pels pastors (quan hi havia pasturatge), i han aixecat parets de pedres per aturar els vendavals que es devien trobar. Al poc de començar ja comença a enfilar i agafem una mica de desnivell fins arribar a l' altiplà del cap Norfeu. Anem seguint el camí fins arribar al seu extrem més sortint, on ens fem algunes fotos. Com que és tard i la gana ens apreta, anem a arraserar-nos al costat d' algunes barraques de pedra (de pastors, també), i ens hi mengem algun ganyip. Després ja passem al vessant sud on el camí ressegueix els penyassegats i ens dona tota la panoràmica de la badia de Roses, Cala Montjoi i Cala Pelosa. Tot el recorregut està molt marcat i no hi ha pèrdua i ens ha durat unes dues hores de passeig tranquil. Al nord si veu la Punta d' en Pelegrí i això ens fa pensar en tornar-hi més endavant i anar resseguint el cap de Creus. Roses està dormida aquesta època, i hem trobat un racó que ens han donat de menjar i calmat la fam que ja portàvem. Tornant cap a casa ens hem aturat a Girona i hem anat al cinema per veure Avatar, la peli que en ha fet disfrutar amb 3D (clar, que els tios sempre estan volant amb uns bitxos de collons). Les fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/CAPNORFEU?feat=directlink

AMER-SANTA BRÍGIDA-POBLAT IBÈRIC

Quin espectacle de dia avui. Sí, ha estat emocionant i angoixant, pels que volaven i pels que érem a terra mirant-los. La cosa és que aquest matí ja era present el vent fort de nord oest a Arbúcies, així que quan ens hem llevat, hem pensat en anar a donar una volta per la muntanya i fer la caminada obligada del dia, dic obligada per què creiem necessari fer-la atès de la feina tant sedentària que de dilluns a divendres ens ocupa. Hem fet la caminada per la riera d' Arbúcies; ens hem encaminat amunt fins el Molí de les Pipes, pujat cap el Congost i d' allí a la Caseta d'en Fèlix. Després hem tornat a casa havent caminat durant una hora i mitja. He mirat el cel tant blau i maco que sense dinar, amb la furgo, m' he arribat a Amer - Santa Brígida. Quan ja hi arribava he observat a un parapent volant a la llunyania, era en Marc, i només arribar al camp d' aterratge hi havia un munt de gent que pujava amb els cotxes plens, hi havia nervis per aprofitar l' oportunitat. M' he apuntat amb un grup de coneguts, i amunt. Hem arribat a l' envol i ja hi havia quatre ales preparades per sortir, i en Marc encara volant. Amb aquestes, veiem a en Marc que tornava cap a la sortida i amb un parell de maniobres aterra amb nosaltres. Ell ens comenta que més amunt ja es troba la turbulència de vent i comença a estar mogut. Però els que ja estaven preparats surten sense valorar les seves paraules. Només sortir tots van amunt i de tant en tant els cops tèrmics se'ls van fent més violents. Algun d' ells volien aterrar però no podien, tot tirava i el vent s' anava reforçant i variant de direcció. Tot de sobte el vent canvia de sud a oest molt fort, el parapents queden clavats i amb fortes ascendències que els provoquen plegades continuades i se'ls fa molt difícil dirigir-se al camp d' aterratge, fins i tot hi ha un parapent de competició (Erwan) que no es veu capaç de fer-ho i s' en va direcció La Cellera per escapar de les garrotades que està rebent. El veiem aterrar a la llunyania, darrera el turó a la vall de Sant Climent d' Amer. Els altres, després de lluitar contra els elements han aterrat al camp d' aterratge fent grans reverències i petons al terra després de posar-hi els peus segurs. Nosaltres, i jo que gaire bé era a punt de sortir, ho hem viscut com una pel·lícula de por, només pensant en el què estaven passant els voladors. Retrobats tots a baix, hem anat a dinar a l' Snak d' Amer on tots han dit la seva relaxadament.

Després de dinar, i com que era d' hora, tenia ganes de caminar una mica i m' he dirigit cap a Sant Climent d' Amer per descobrir algun racó nou. He pujat amb la furgo fins el Castell de Recasens, i allí , amb la motxilla i una mica d' aigua he començat a caminat per una drecera fins el Poblat Ibèric. He anat crestejant fins l' alçada de Santa Brígida. Dono la volta per què s' em fa fosc i he arribat a la furgo a l' ombra del bosc, gaire bé sense llum. Hi ha unes excursions agradables per la zona, per fer en aquests dies que no es pot volar. He comprat una guia de rutes per camins i corriols a Amer i la veritat és que els dies que vagi a la zona procuraré de fer algunes sortides per descobrir-la. Demà ja veurem quin dia ens espera, però la caminadeta no pot faltar, és "güapo, güapo".

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AMERSANTABRIGIDAPOBLATIBERIC?feat=directlink

SANT FELIU DE PALLAROLS-SANT ESTEVE D'EN BAS

Avui la previsió no ha errat i l'aigua ens ha acompanyat tota la jornada i com que tenim en projecte el carrilet d' Olot-Girona, ens hem decidit anar a caminar i fer el tram de Sant Feliu de Pallarols-Sant Esteve d' en Bas. Com que no tenim presa, el diumenge dormim fins que el cos diu prou i en llevem a les 10 del matí. Esmorzem bé i agafem els impermeables i un paraigües i anem fins Sant Feliu de Pallarols. D' allí comencem a caminar per la pista del carrilet tranquilament cap a Sant Esteve d' en Bas. Pel camí trobem tot un grup de ciclistes que portaven un petit rètol a les bicicletes que posava (Olot-Girona), per la qual cosa hem pensat que eren tots d' alguna agrupació que feien el recorregut en massa. A part d' ells no hem trobat a ningú més, ja que el dia no acompanya gaire. Abans d' arribar a Sant Esteve d' en Bas ens hem aturat a La Casilla per dinar. És un bar-restaurant on només serveixen embotits, amanides i carn a les brases i amb un preu molt competitiu. Hem dinat la parenta i jo per només 26,00 euros (croquetes acompanyades amb amanida i amanida de primer, pollastre a les brases acompanyat amb fesols l' un, i escalivada l' altre, un postres de trufes gelades, vi i pa). Quan hem acabat i sortit al carrer la pluja era més constant, la qual cosa ens ha fet obrir el paraigües i enganxats, el dos, hem fet el camí de tornada, acumulant entre anada i tornada un total de 13 km.. Ha estat bé la caminada!. Ja tornant cap a casa i atès que hem agafat el túnel de Bracons, ens hem desviat cap a Sant Pere de Torelló per veure als nostres companys, en Joan i n' Anna amb les seves filles na Joanna i Glauca. Feia alguns dies que no els veiem i ens venia molt de gust visitar-los i estar una estona amb ells. Els hem trobat molt contents amb la mainada que ens fem una mica nostres. Total , que el dia ha estat molt aprofitat i ens ha servit per carregar les piles per enfrontar la nova setmana laboral que ens espera. Fotos d avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTFELIUDEPALLAROLSSANTESTEVEDENBAS?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "COLLONUDA"

Les previsions d' avui eren del tot desanimadores per poder fer alguna cosa, però tenia ganes de provar-ho, així que com a mínim vull fer una caminada amb l' equip a l' esquena i passar una estona a la muntanya. Decideixo anar a Amer i pujar a Santa Brígida a peu i si es pot baixar volant. Quan arribo a les 12 del migdia no hi ha ningú i no perdo temps en equipar-me i començo a caminar. El vent es encalmat a la vall i a l' ermita la senyera es mou una mica. Vaig pujant poc a poc, xiulant, per la quietud que hi ha al bosc, fins dalt que no trobo a ningú. Quan arribo a l' envol comença a reforçar-se el vent i penso que he d' aprofitar la ocasió i preparo l' equip per sortir. El vent va pujant i sense ningú enlloc jo surto, no he hagut de fer cap pas i el vent ja m' ha tret amunt. Osti! que bé! sóc per damunt de la muntanya fent èmpit tranquilament d' un costat a l' altre, i amb aquestes que veig que arriben tres cotxes al camp d' aterratge que esverats es traspassen les veles, i amb un vehicle pugen a tota llet. En un moment donat el vent a perdut intensitat i fregant el arbres aterro a dalt en el moment que arriba tota la penya. Tots despleguen les veles i ens hem d' esperar una bona estona per que les condicions es tornin a posar bé. El sol no llueix i es van formant núvols molt baixos en confluència, hi ha una batalla del llevant contra el ponent, o l' inrevés. Tornem a sortir i ara ja hi ha tèrmiques molt bones que ens pugen uns 200 mts. pel damunt de la sortida fàcilment. Som 7 parapents volant i no ens fem gota de nosa. En una ocasió que he trincat fort m' he aventurat d' anar fins a la punta de la carena de llevant i una vegada que hi he arribar he tornat molt baix, arribant gaire bé amb l' altura per anar a aterrar. Però avui el dia estava de festa, he enganxat una tèrmica super bona que m' ha aixecat del terra fins per damunt de la sortida i ho he aprofitat per tornar a aterrar a dalt. Iupiii! això està de fàbula, i la gent animada com feia temps que no veia. Reposo una estona i hi torno....... apa! a munt un altra vegada. Ara ja no estava ni en tensió, no calia, era fantàstic, tot tira suau amunt. Fins que la gana ja apretaba, eren les 4 de la tarda i en Xiliu i en Joan ja eren a terra per anar a dinar, i jo que m' hi vull apuntar. Amb aquestes que ja em decanto de la muntanya i accelero a tope cap a davant, direcció La Cellera, i arribo fins la sortida d' Amer,on giro i torno al camp d' aterratge fent wingowers fins coincidir amb n' Adrià amb qui aterro a l' hora. Tots contents a terra, mirant enlaire encara veiem en Borrell, en Geoff i la Judith volant, apurant el dia. Han estat volant fins que s' ha fet fosc, i segons ens han dit, s' ha establert una brisa molt laminar que els aguantava fàcilment, tot i que estava molt tapat de núvols. Hem fet un mos a l' Snak d' Amer, fent-la petar de la sorpresa i l' alegria que ens ha donat el dia. Cagum! no sé que hem de fer amb la meteo del collons. És ben bé que sempre s' ha d' estar al lloc adequat en el moment oportú. Fotos d' avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDACOLLONUDA?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA CONSOLADORA

Nois, avui no m' he pogut estar d' anar a Santa Brígida veient que sortia una mica el sol. Com que he anat a Girona a fer gestions de feina, he mirat d' anar rapit i aprofitar per acostar-me a Amer i mirar de volar. Hi he arribat a la 1 del migdia i no hi havia ningú, cosa que em feia pensar, ja que d' arribada el vent bufava de sud a ràfegues. M' hi he esperat una estona fins que m' he dit que encara que no hi hagi ningú aprofitaré per fer exercici i pujaré a peu amb l' equip a l' esquena. No m' he volgut refredar d' aquesta idea i sense pensar-ho gaire em canvio les botes em trec la jaqueta de maco i em poso a mànigues de camisa. Agafo el forro, els bastons, una mica d' aigua i amunt que fa pujada. La caminada no dura gaire però puja dreta i fa suar. Tot està molt tranquil, sense freses, sense gent i el vent a encalmat. Arribo a dalt i no hi ha ningú. Gaire be no fa vent i la mica de brisa que entra ho fa sense definició. M' espero una estona per veure si arriba alguna persona a l' aterratge per allò de no estar sòl. Però el cel es va tapant cada vegada més i penso que vull estalviar-me la baixada a peu. Amb aquestes que em truca la parenta i li explico la situació i li comunico que penso volar i que quan aterri ja la trucaré. Això em dona la certesa de que algú m' està controlant. Res; em poden més les ganes que la prudència i obro la motxilla i trec la vela. Ho preparo tot, m' equipo i espero una bona estona per veure si entra una mica de vent. Quan ja estic cansat d' esperar, que no és gaire estona, aixeco la vela i veig que s' aguanta una mica, i giro i em foto a córrer i ssssssssssssssssssssass, ja soc volant, cap avall, és clar!. Bé, un vol de baixada a Santa Brígida dura poc, però dona prou com per treure les teranyines del damunt, després de tants dies sense fer-ho.He provat un ancoratge nou per la màquina de filmar i he comprovat que em va bé, sense fer-me nosa. He aterrat sense vent i plegat rapit per anar a dinar a casa. Quan ja passava per La Cellera ha començat a ploure...uf! m' he escapat de la remullada. Espero el cap de setmana amb candeletes!

ARBÚCIES I RODALIES

És collonut això d' aixecar-se tard al matí, després de la pallissa d' ahir. No sé que heu fet vosaltres, però no he vist cap possibilitat d' anar a volar i com que tinc la parella caminadora, ho hem aprofitat per fer una ruta de 2 hores pels voltants de la vall d' Arbúcies. Amb el cel cobert i amenaçador d' aigua, hem agafat els impermeables i un paraigües (per si de cas), i apa, a caminar. Ens hem mogut pel damunt de casa nostra, al vessant nord del Montseny i hem pujat fins a 500 mts. d' altura, per carreteres de desemboscar i dreceres. Com que hem començat tard, també hem arribat tard a casa per dinar i la tarda ens ha recollit a l' escalforeta de l' interior de la casa. Confiem que el cap de setmana que ve sigui una mica millor i ens permeti fer alguna voladeta per treure'ns les penes del damunt.

ANDORRA (EL PARADÍS DE LES DONES)

Son la 1 h. de la matinada i acabem d' arribar d' Andorra, on hem passat tot el dia amunt i avall veient que la crisis sembla que no existeixi. Demà us explico que és això......o no (ja ho sabeu). En tot cas quan estàs relaxat i disposat a dir SI a tot, el dia passa de meravella. Fins demà.

I és que Andorra sembla, en bonic, al Marroc en els seus mercats, hi ha de tot mil vegades repetit, i només t' ha de fer gràcia la botiguera més simpàtica per comprar, per què el producte el pots trobar a.. això, mil botigues que venen el mateix. Volia aprofita de esquiar una estona, però el temps no era del tot atractiu, i m' he desdit d' aquesta idea i amb la parenta ens hem firat d' algunes coses de la llar que necessitàvem. Tota la tarda amunt i avall, fent esport "walking" i xeferdejant el que ens semblava interessant. Ja quan tothom baixava de les pistes nosaltres hem anat a sopar un pizza i verdures gratinades i cap a casa. Res de sorprenent que ens hagi passat durant el dia, només que a l'hora de dinar érem a Adrall, i ho hem fet al restaurant Les Brases, i hem menjat "manetes" de porc gratinades amb allioli, i hem estat tot el dia satisfets (eren boníssimes), bbrrrrruuuupppp!.