COMENÇA EL CANVI DE TARDOR A HIVERN?

DISSABTE 28-11-09.- Ja em temia el què ha passat, però com que sóc molt massell, m'aixeco a les 8 h. del matí i agafo la furgo per anar a Bellmunt a caminar i volar, però ja quan arribo al Coll de Revell, el vent i la boira fan acte de presència i penetro al mon de la humitat i fred que és la plana de Vic en aquestes èpoques. Tot tapat i fred fins la plaça dels avis de Sant Pere de Torelló. No hi ha ningú i és d'hora, així que no penso gaire i sense dubtar, ni m' aturo, i enfilo cap al Túnel de Bracons per anar a Sant Brígida. En el mateix moment que deixo els túnels la furgo ja es mou de les ventades que fot (miro el Far i hi ha tota la nuvolada és enganxada i pentinada amb l'efecte fogony), la qual cosa em desmunta la idea de volar avui. Sense aturar-me enlloc directe a casa i fer alguna cosa a la vall d'Arbúcies on hi fa sol. Amb la parenta agafem els bastons i ens estrenem en el passeig que l' Ajuntament ha obert al llarg de tota la riera d' Arbúcies fins el Molí de les Pipes (uns 2 Km.). Molt agradable i bonic per passejar. Ja al Molí de les Pipes continuem amunt cap al Congost i baixem a casa a dinar. Ens preparem un "tagine" de pollastre que remato amb un té de veritat!.

DIUMENGE 29-11-09.- El dia promet, núvol i vent amb pinta de ploure, i per no quedar-nos encallats al sofà, tornem agafar el bastons, pugem al cotxe per guanyar desnivell i anem fins Can Puig (a mig camí de la Feixa Llarga). Allí comencem a caminar per la pista, tot xerrant, i per la drecera arribem fins sota el Rotés. El vent es cada vegada més fort i pinta de ploure en qualsevol moment, així que girem cua i cap avall fins el cotxe. Hem estat caminant durant dues hores i ens ha agafat la gana. Com que no tenim res preparat a casa per dinar optem pel que és fàcil..... anar a comprar el menjar preparat i llest per passar a la boca sense mora. Comprem escudella i pollastre a l' ast que sense pensar ja son a la panxa!. Ara, que ja plou, em faré un té dels de veritat, per gaudir-lo tranquil·lament estarrofat al sofà amb el paisatge que tenim davant i la caixa tonta que ens entreten amb una peli.

Algunes fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PASSEIGPERLARIERA?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA LA SALVADORA!

He volat!!!!!!!!!!. Sí, sí, després de dues setmanes intentant volar el cap de setmana, ara resulta que s'ha de volar entre setmana. Hi ha condicions collonudes, poca gent, vent perfecte, sol enlluernador, etc., etc., etc.. Aquest matí em tocava fer gestions a Girona, i semblava una premonició i vaig fins a casa, agafo la Hook i la cadira normal i ho carrego tot al cotxe, pensant que si acabo la feina aviat m'acosto fins Santa Brígida i si hi ha algun pilot i el dia pinta bé....i és clar, ho aprofito. La feina ha anat bé i a 1/4 de 2 ja havia acabat i directe cap a Amer, on em trobo amb en Xevi que sense perdre temps em carrega i cap amunt. Som dalt i el vent està collonut, fluixet però que ja aguanta (hi ha el N1 volant i aterrant dalt). Coincidim amb varis pilots, en Sergi, n'Edu, i dos més que no sé com es diuen però que conec de vista. Ens saludem tot preparant l'equip i vinga ja som amb la vela damunt i surto cap amunt. Al principi costa una mica superar el nivell de la muntanya, però poc després ja trobo tèrmiques que em deixen pujar uns 200 mts. per damunt, i amunt i avall el vol és fàcil i entretingut. Volo durant 3/4 d'hora i baixo a aterrar per arribar a la feina a l'hora de començar. Però no sense fer una tiradeta cap al davant i tornant a l' aterratge vent en cua i fent alguns wingovers de content que estava. I res, que s'ha d'estar sense treballar per poder aprofitar els dies bons que ens deixa la tardor-hivern. Quan serà que ens toqui la "primitiva" per poder estar tranquil esperant-els!!!!!!. Salut companys!

TEMPS DE FILAR PRIM I ENCERTAR!

DISSABTE 21.- Ja podeu imaginar el per què del títol, i és que hem tornat a ensopegar amb una mala previsió a la zona. El vent ens ha negat el permís per volar avui. N' Edu i jo ens hem trobat al Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló per pujar a Bellmunt a peu, esmorçar i baixar volant, i res, que això de caminar i esmorçar collonut!, però..volar? osti, tú que n'és de difícil quan hi ha ganes. El vent era encarat de nord-nordoest, amb ràfegues fortes que feien del tot desaconsellable intentar volar. Bé segur que algun mascle hauria volat, però nosaltres ens ho hauríem mirat des del terra. Disposats a baixar a peu, truquem a en Joan i s'ofereix per pujar a buscar-nos amb el cotxe, i no ens ho pensem gens i OK!. No habiem arribat a dalt l' aparcament de Bellmunt que ja era allí plantat. Carreguem les veles i cap al bar dels Avis per beure una cerveseta i xerrar una miqueta. Després cap a casa per reposar una mica, dutxar-nos amb la parenta i anar al sopar d' entrega de premis de la lliga catalana d' ala delta. A les 20h. ja érem a Valldoriolf (Vallès) al Mas Martí on vam sopar tota la colla d' aquesta espècie en extinció. Pica pica variada, segon plat, postres, beguda i cava per brindar pel nou campió 2009 en FRANC!, el qual va tenir un detall sense precedents en regalar un rosa a cada una de les dones, amb un gest d' agraïment per la seva col·laboració a les recollides dels pilots, ja que sense aquestes no seria possible organitzar aquesta competició. A mitjanit anem a casa per reposar, que ja tenim una edat. Alguna foto del dia: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/TEMPSDEFILARPRIMIENCERTAR?feat=directlink

DIUMENGE 22.- Avui ens hem llevat amb el cel totalment tapat i amb una mica plugim, la qual cosa ha produït un excés de llit. Ens hem llevat a les 10h. i ensumicats hem esmorçat i posat a planxar la roba per tenir l' armari preparat per la setmana. I mentres estic planxant em sona el telèfon amb l' arribada d' un missatge que diu: VOL DES DEL TOUBKAL!, i és que els meus companys Txus, Emili i Josep Mª, són al Marroc per fer el cim i l' han fet i volat, FELICITATS!. Ara estic escrivint i miro a fora...fot un vent que t' hi cagues!........... ploffff....ja soc al sofà, davant la teleeeeeee.

BELLMUNT-CRESTA I VOLAR 50%

Som en Pep, n'Edo i jo a les 8 del matí a la plaça del Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló i la pujada la farem per la cresta de la muntanya de Bellmunt. Començem a caminar pels carrers de Sant Pere i enfilem cap el camp d' aterratge del cementiri, on enpalmem la carretera asfaltada que puja a Bellmunt. La seguim fins passar la casa de la Rodorta i a uns 500 mts. més amunt, al revol surt el camí que ens porta cap a ponent de la muntanya fins arribar al seu extrem on comencem a seguir-lo pel tall de la seva cresta. El camí canvia de vegetació, si al la vessant sud és ple d'alcines i roures, a la vessant nord ens trobem amb faigs i un color vermellós de les fulles que ja cauen. Anem fent camí xerrant de les nostres coses... volar! és clar, i arribem a dalt amb la gana feta. Hi ha molta gent esmorçant, però nosaltres ja ens fiquem a la cuina, al costat de la llar de foc, i ràpidament ens preparen torrades amb una botifarra, la qual entra que no ens adonem quan veiem el plat net. Ja quan hem arribat el vent bufava massa fort, i ens esperem una bona estona per veure si afluixa. Res, que no baixa la intensitat i anem a la sortida per comprobar que allà a baix el vent és igual. I sí, no ho veiem clar per sortir i després de ser-hi una estona, decidim baixar amb la furgo de en Cesc, fins el casal dels avis. Fem una cerveseta i ens reunim uns quants pilots de parapent i ala delta amb els quals la fem petar. Ja passat el migdia decidim tornar a pujar amb els cotxes. A la sortida el vent encara és fort, però comprobem que va baixant d'intesitat i ens equipem. Surt el primer, després en Cesc, el segueix n'Edu, en Pep es prepara i comença a manxar de valent. No ho veu clar per sortir i recull la vela en coliflor i els tres que som dalt retardem la sortida fins a última hora. Vistes les imatges del parapent que ha sortit novament, en quedem convençuts de plegar les veles i baixar amb cotxe cap avall, que això de les trompades invisibles i les ràfegues al terra son per a gent valenta. Un tè calent i una mica més de xerrameca amb les companys posen fí al dia, que a part de la caminada, el volar ha quedat en el pensament.
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BELLMUNTCRESTAIVOLAR50?feat=directlink

JA HEM TORNAT DE MARROC NOV-2009

Ja hem arribat i la cosa ha anat molt bé, he volat gaire bé cada dia. Us ho explico més endavant amb fotos i vídeos.

Ja comença a ser un clàssic això d' anar al Marroc el mes de novembre. La veritat és que, si es pot, val la pena, pel temps, per la temperatura que hi fa, i per l' ambient relaxat que s' hi troba. Aquesta vegada ja no hem perdut el temps i hem anat a Aglou directament. I ho hem encertat, hem volat cada dia. No cal dir res més. Ens hi hem retrobat amb els natius d' allí, n' Aziz, Mohamed, Lassen, Hassein, etc., tots amb les veles gastades de tant refregar-les per la sorra de la platja, però igual d' efectives. Ja es coneix el lloc arreu i està molt freqüentat per parapentistes de moltes i diferents nacionalitats. Les seves "tagines" es posen d' allò més bé després de volar sense parar, i a la nit la remor de les onades es fonen i es converteixen en un somnífer infal·lible per dormir com una soca. A part d' això, en hem trobat amb l' escola Entrenúvols d' Àger que hi van venir per descobrir el lloc, i els va agradar per portar el grup que esperaven per la setmana següent. També ens hi vam trobar el grup del Marc Boier (francès), que coneixem arrel de la primera vegada que vam conèixer Marroc, hi vam aterrar al seu costat, el vam saludar i vam tornar a envolar-nos per continuar fent els penya segats. Com a anècdota, només hi va haver un dia que quan em trobava volant es va disparar el vent del Nord i no hi habia manera d' avançar i aterrar dalt els penya segats podia haver estat arriscat, per tant, s' em va acudir anar a la platja, i a base de secsejades, vaig posar les orelles i accelerador a tope i fins el terra. Ja d'inmediat, mans enlaire i vaig agafar les bandes C per deformar la vela i no m' arrossegues pel terra. El vent era realment fort!. Vaig tornar a les coves a peu.... qualsevol es fot a volar amb la canya que fotia. No he fet gaire fotos però en podeu veure algunes:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCNOV2009?feat=directlink

LES AGUDES EN SOLITARI

Ahir vespre vaig estar trucant a la penya per fer alguna cosa i tothom tenia deures a fer, la qual cosa només em donava la idea d'anar a Bellmunt o al Montseny. Vist això, enxufo internet i miro la previsió del temps i vent, i comprobo que al Montseny el dia serà de vent suau i componet nord-oest. Vaig a dormir per pensar-me-ho, i en poc ja decideixo pujar a Les Agudes des d' Arbúcies. I a les vuit ja soc de peus a terra. Preparo l'equip i quan surto de casa ja son les 9 h.. Me la jugo i cap amunt. Fa calor i la pujada em fa suar de valent donç he començat massa arriat la qual cosa em fa reaccionar i baixo el ritme. No cal arribar massa aviat si vull lligar alguna tèrmica. Després de 2 h. ja estic esmorçant una barra de musli a La Feixa Llarga. Com que em trobo bé torno a carregar la motxilla i amunt. Passo per Coll de Té, pujo al Pla de Santa Fè fins el Convent, travesso la carretera asfaltada i ja només em queden 500 mts de desnivell. Ja començo a notar el pes de l'equip i redueixo el ritme fins a quedar encantat amb el ocells i bolets, tot xino-xano. Arribo al cim a 2/4 d'1 del migdia. No fa gens de vent, i quan bufa alguna cosa ho fa direcció oest, nord-oest. Menjo una mica al cim i m' hi estic una bona estona, hi ha una vista excepcional arreu (Pirineus-Costa-Barcelona-Montserrat-Pedraforca, etc.). Quan ja estic recuperat baixo fins al mig de l'esquena del cim on hi ha un petit prat que permet envolar-se cara oest, i hi comprobo que el vent m'entra massa de costat per assegurar la sortida i abandono la idea de surtir d' ací. Agafo l' equip i vaig darrera el segon pic direcció al Turó de l' Home on hi ha un petit prat encarat a nord-oest. Descarrego i m'espero que s' activi una mica, ja que no hi ha gaire zona neta per correr i davant hi tinc un faig al qual no m' agradaria visitar. Aprofito el moment per anar darrera una soca i fer una figureta arrodonida la qual em deixa més alleugerit per disfrutar del vol. Res, que no entre gens de vent i m' apalanco al terra a la gespa, i amb la caloreta que fa m' entra una "murrinya" que no vegis!. Va passant gent i tothom fent la pregunta típica: Que et tiraras? i jo per no ser descortès: Ara no, necessito més vent!. Amb aquestes que arriben un pare i una filla i es queden al meu costat a esperar uns companys que tornaven del cim i encetem una conversa que ens ha fet acostar i passar l' estona més agradable. Al poc arriben els seus companys i es queden per dinar allí, hi fa un sol i una temperatura molt agradable i fan bé d' aprofitar-ho. Hem començat a xerrar i els ha interessat molt tot el què els explicava dels vents i tèrmiques. Han comprobat que el que els hi havia dit es complia. A partir de que el sol ha començat a escalfar el vessant de ponent i deixar de escalfar el vessant de llevant ha començat un cicle, suau, de vents pseudotèrmics que m'ha deixat inflar a vela i comprobar els "suspentes" i veure la vela inflada. Seguidament ja tinc prou vent per inflar bé i quan ja s'aguanta damunt meu em giro i corro, poc, però asseguro i surto bé. Els faig un parell de wingowers per saludar-los i enfilo cap a la paret de ponent del cim. L'activitat és molt suau i giro dos o tres vegades molt aprop la qual cosa fa que guany alguns metres. S'acaba i m'obro enfora i torno a girar damunt dels Castellets i ja agafo direcció al Turó d' Arenys. A mig camí trobo una mica d' activitat i vaig girant, filmant i xerrant sol. Estic content! m´ha sortit bé, ja em veia plegant a dalt i tornar a baixar tot el camí, glup!!!!. Ja damunt d' Arbúcies hi ha activitat per aguantar-se i no perdre altura. Això em dona la oportunitat de passejar-me per tota la vall i filmar el poble. Encaro cap al camp d' aterratge i quan entro veig que les herbes son la òstia d' altes i evidentment quedo colgat de palla en arrossegar la vela i recollir-la en coliflor. No he acabat de plegar que la parenta, que tornava de BCN, passa a recollir-me. Ha estat una sortida perfecte i que em dona trempera per aquells dies que un no sap què fer.

Algunes fotos a: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGUDES?feat=directlink

CAP DE SETMANA VENTÓS 17 i 18-10-2009

TRAMUNTANA per donar i vendre!

DISSABTE 17-10-09: Tot i que la previsió donava molt vent a Santa Brígida es pot volar. Bé amb una mica de canya. La opció va ser anar allí per estrenar la nova cadira que m'he comprat (una Impress) i acabar de ajustar-la. Ja d'arribada només hi ha un pilot volant i ningú a l'aterratge. No ho penso i pujo a la sortida on me'l trobo aterrat i plegant, em diu que vol anar a dinar i que el vol està bé, una mica tèrmic. M'espero a que vingui gent per no fer res sol, només faltaria que passes alguna cosa i em trobes sol allà dalt. Van començar a arribar pilots, en Xevi, Marc, Xiliu, Borrell, etc., vaja tots els de la zona que saben de què va. Surto amb vent i directe amunt. Estem volant sempre uns 100/200 mts. pel damunt de la sortida fins que el vent es reforça i les tèrmiques comencen a ser de veritat. Tot el vol està mogut i de sobta un pepino que giro fins 1.000 mts., avanço endavant fins el morro de Sant Climent d'Amer i torno a la sortida on torno a trobar el termicot i em produeix una plegada guapa, però el parapent es comporta molt bé i obre rapit. Veig en Xiliu que aterra a l'envol, i jo ho provo però està molt actiu i no m'atreveixo. Fa molt vent, la gent que hi ha no pot sortir de la canya que fot. Ja porto 1 hora volant i temo que el vent vagi a més, i decideixo finalitzar la volada anant endavant amb l'accelerador i vent en cua anar a l'aterratge, que està cabronàs, però el parapent te molt marge de maniobra i aterro bé. El dia a estat una experiència enriquidora pel comportament de l'ala i la cadira on m'hi he trobat molt a gust.

DIUMENGE 18-10-09: El divendres amb en Pep i en Joan vam parlar d'anar a la Vall d'Ormoier, a la Garrotxa, i pujar pel barranc del Toll fins el Pic de les Bruixes. A 2/4 de vuit del matí ja ens trobem a Oix, els tres i en Sagal, i agafem la furgo 4x4 per arribar quan més aprop sigui possible. Ens posem en marxa amb un fred que pela, però en pocs moments el cos ja està escalfat, tot és pujada i de la bona. Anem pujant i al poc de 1 hora ja notem que el vent fa sonar tot el bosc i de Nord. En Sagal decideix tornar enrrera i nosaltres, com que no ho hem fet mai, decidim pujar encara que no es pugui volar, i ho decidim per què en Sagal ens proposa que si pugem ens vindrà a buscar amb la furgo a les basses de Monars (sota el Comanegra). Tot sigui per fer la caminadeta del diumenge. La pujada és exigent, hem programat 4 hores, però el camí és molt perdedor, i ens hem equivocat algunes vegades, havent de desfer camí. Quan hem arribat a Maials ja portem 4 hores llargues i encara ens en queden gaire bé dues per fer cim. Veiem clar que no volarem pel Nord que bufa i per no perdre més temps desistim de fer cim i agafem el camí que ressegueix tot el barranc fins arribar sota el cable que hi ha damunt les primeres cases de pagès que hi ha. Pugem directes a les Basses de Monars on ja ens espera en Sagal. Ha estat una patejada de quasi 6 hores amb l'equip a l'esquena. Haurem de pensar en alleugerir-lo per poder anar més còmodes en ascensions d'aquesta mena. Baixem a Beget, que està farcit de gent, i anem a Oix. Allí anem a menjar al restaurant del camping, i hi mengem una bona amanida amb carn a les brases, que rematem amb un postres de xocolata deliciós.