PIC PERIC

Avui hem fet una sortida de les bones a la Cerdanya francesa, a la zona de La Bollosa, hem encarat assolir el cim del Pic Peric 2.863 mts., però amb una aproximació un pèl llarga i exigent.

Vam sortir ahir al vespre amb la idea de sopar pel camí, cosa que vam fer quan ja érem a Puigcerdà. Ens vam menjar el què seria el combustible per l'endemà que realment necessitaríem. Ja a La Bollosa, eren 2/4 de 12 del vespre, ens vam posar a dormir a la furgo per aixecar-nos a les 7 del matí. A aquesta hora ja som de peus a terra i camí amunt. Passem tot el pantà per l'esquerra (Oest) fins el final i comencem a guanyar altura fins sota mateix del Pic Peric, on hi fem la primera aturada per esmorçar. Trèiem el pa i la corresponen llauna de tonyina i coll avall, ho rematem amb una fruita i alguns fruits secs. Retornem a la caminada i anem seguin tota la vall de Camporells fina arribar a la cara Nord del cim. Pugem per una tartera molt dreta, ja marcada pel pas d'altres excursionistes fins empalmar amb la cresta nord i sense deixar-la arribem al cim (3 h, 30m.). El dia és espectacular, podem veure tos els cims que la vista pot abarcar, hi ha molt bona visibilitat, el vent és suau, la temperatura ideal (vaig amb màniga llarga i no tinc calor) i les forces estan molt bé, estem en forma. Hem estat una bona estona al cim, i decidim baixa per la cresta Sud, dreta i distreta, sense cap dificultat tècnica, ampla i sense riscos. La cresta se'ns fa una mica llarga, però la fem tota íntegrament (es pot sortir amb vàries ocasions). Ja de tornada del cim ens aturem en mig d'un prat verd i immaculat per dinar (més bocata de tonyina, fruita, fruits secs, etc.). Arribem a la furgo havent estat caminant, amb aturades incloses, unes 8 hores, però molt bé, sense sentir-nos massa castigats. Prenem camí cap a casa, i quan passem per La Molina ens agafa gana per berenar i ens aturem al bar de l'Estació. Allí s'ofereixen a fer-nos carn a les brases i berenem tranquil·lament, anem d'hora. Ara sí que notem que les cames ens diuen que han fet un esforç no habitual. Prop de Ripoll hi ha un control de la Guàrdia Civil, amb tota l'artilleria a punt de esbornagar qualsevol cotxe que sigui sospitós, i com ja podeu imaginar, ens aturen, ens fan aparcar, ens demanen la documentació personal, del cotxe, ens fan obrir el porta maletes, ens fan obrir totes les motxilles i bosses, etc.. Passat tot el "catxondeo" de comprovacions, ens deixen continuar demanant-nos disculpes per les molèsties, collons...tanta mala cara fem?. Fent un resum es pot dir que és una zona molt recomanable per anar-hi a fer altres cims i fins i tot amb el parapent, ja que totes les valls son de gespa i molt amples. Al cim s'hi podia sortir perfectament per tots els vessants, ja que és un llom amb pedres i gespa. Si voleu veure les fotos cliqueu al següent enllaç: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PICPERIC?feat=directlink

COMANEGRA vs PIC DE LES BRUIXES

Hem fet una sortida de muntanya per a tothom, i ens ha anat molt bé. La idea era de sortir amb la família a caminar en un lloc diferent del Montseny, i la proposta va ser la de pujar al Comanegra, a la Garrotxa. Tothom hi ha estat d' acord i la única pega és aixecar-se a les 6,00h. del matí per poder arribar-hi d'hora i poder fer-lo en un matí, però el sacrifici val la pena. Ens trobem tots a les 7,00 del matí i junts en el mateix cotxe ens dirigim cap a Vic-Ripoll-Camprodon-Beget, dues hores de viatge que es fan una mica llargues. Tot mirant la muntanya canviem de pensament, i ens posem d'acord per anar fins les basses de Monars, i d'allí enfilar-nos fins el cim del Comanegra, ho fem envoltat de vaques i vedells que pasturen al seu ritme. Quina sort que tenen, mengen tant com volen, beuen fins que estan tipes i dormen allí on els rota, el problema es el fi que tenen i que normalment en les presenten en forma de filet o entrecot. Tornem a l'excursió, pugem tranquilament i ja a dalt esmorzem amb una brisa fresqueta a l'ombra dels faigs fins quedar ben satisfets. Recuperats, enfilem per la cresta i l'anem seguint fins el Pic de les Bruixes. Molt bonic el paisatge i el dia, gaire bé sense cap núvol i per tant, sense amenaça de tempesta. Al cim del pic ja comencem ha estar madurs, i decidim tornar cap a la furgo per poder anar a dinar a Beget. La tornada es fa una mica llarga, però descansada, ja que tot el recorregut és de pla i baixada, amb un petit curt pujador i insignificant. A la furgo ens han estat esperant unes cerveses, i refrescs molt fresquets a la nevera fantàstica, que han baixat directes als ventres dels caminadors assedegats que som nosaltres. Baixem a Beget i a les 16,00 h. encara ens donen de menjar que passa ràpidament a calmar l'esforç que hem fet. Passejada pel poble de pedra i de tornada ho fem per la Oix i Castelfollit de la Roca, on hi fem una aturadeta. Està clar, per comprar galetes de Cal Enric i madelenes gegants de nous i xocolata......mmmmmm que bones!.

Anem fins Olot i passem pel túnel de Bracons fins a Vic. Ja a l'Eix ens veiem aturats per un accident a l'alçada de Sant Julià de Vilatorta duran una hora i arribem a casa a les 21,00 h. del vespre. Però el dia ha estat ben aprofitat. Visca les vacances!

CALOR I MÉS CALOR

Portem unes setmanes de calor i manteniment casolà. Matí a la feina i tarda a casa pintant i fent una o altra reparació de "brico" perquè no ens caigui el sostre algun dia. Total, que no acompanya agafar els "petrecols" de vol i anar a volar amb la possibilitat de tempestes, que es fan gaire be cada dia, i no fer rès. Això em fa decidir quedar-nos a casa i prendre el sol a la piscina, tot fresquet!. Potser la setmana que ve mirarem d'anar al Pirineu a caminar i, si s' escau, fer algun cim. Ja us en faré cinc cèntims.

JORNADA COMBINADA (FEINA/FESTA)

Pels qui teniu alguna empresa mercantil, avui ha estat el darrer dia per presentar el comptes anuals al Registre Mercantil dins de termini. És per això que el meu soci i jo hem anat a Barcelona a presentar aquesta documentació d'alguns clients, ja que els de Girona ja els vam presentar fa dies. Però la idea era que si acabavem aviat aprofitariem per donar un tomb amb la moto. A Barcelona hi ha un mon apart, la concentració de professionals és tant alta que allò sembla un formiguer i la infraestructura del Registre és una torre de Babel. Ja els hi ho regalo!

Després d'esperar el torn, ja que només entrar a la planta corresponent et donen un número de tanda com si fos una peixetaria, i ser atès correctament pel personal sortim cagant llets disposats a començar la resta del dia de festa i amb moto. Ara, primer directes cap a la cafeteria de la cantonada de La Campana i endrapar-nos el bocata que de justicia ens mereixiem. Ja menjats, agafem les motos i decidim.......... ummmm....... anem a Andorra? Ok! A comprar? No! a fer quilòmetres!!!!!!!.

BBRRRRRRMMMMMM.......BBRRRRRMMMMM...Directes a l'autovia A2, Esparraguera, Coll Bató, El Bruc, trenquem cap a Calaf, Pons i fins Organyà, on ens aturem a dinar a l'Hotel-Restaurant La Coma, molt bé, per 10 €, tres plats i postre. Després, ja entrada la tarda entrem a Andorra, i sense qui no vol, el soci ja compra colònies per la família, i jo m'ho miro. Anem a la BMW i es compra una pantalla pel casc de color, per poder anar amb les seves olleres graduades, i tot anar punjant-me per que em comprés un casc d'estiu, reixat i molt fresc, i ... que collons...m'el compro! i la veritat és que la portat fins a casa i és molt còmode.

Ens hem ventilat uns 500 km. com aquell qui no vol, i tranquilament.

Demà a pencar i enllestir els pilons que em trobaré quan hi arribi. Que hi farem, la primitiva encara no m'ha tocat!

CAP A ARBÚCIES QUE HI FALTA GENT !

Res, que el dia s'ha llevat molt estable i també ventós. Veient el pla, i no en no haber trobat ni a Déu pel camping, ni per Àger, no ens ho pensem gaire i recollim els trastos i enfilem cap a casa per arribar-hi aviat i aprofitar una banyadeta a la piscina i descansar, ja que demà hem de tornar a pencar. De tornada ens hem aturat a Tornabous per comprar fruita i verdures al magatzem del pagès que es troba al costat de la benzinera de l'entrada. Tenen productes del camp propis i a preus molt econòmics. Per l'Eix Transversal ens hem trobat un munt de camions que ens han fet anar tranquils i sense correr. Ja a casa, a part de dinar a les 4 de la tarda, ens hem banyat, hem tallat la poca gespa que no esta cremada pel sol, i remullada unaltra vegada. Endreçem la furgo i penjo l'ala fins la propera sortida. Apa, ara a concentrar-nos per demà, collons quin pal, a treballar.

LA RÈGOLA-SORT-ANDORRA-LA RÈGOLA

Aquest és el viatge que hem fet avui. Hem anat a Andorra a passar el dia i comprar alguna d'aquelles coses que no es necessiten, com passa sempre, o si més no fer alguna cosa de profit (hem comprat loteria a La Bruixa d'Or), a veure si podem deixar de treballar i dedicar-nos a altres coses més profitoses. El dilluns no hi ha gaire gent al Pais dels Pirineus, es pot caminar tranquilament, entrar a les botigues sense empentes, pagar a les caixes sense cues, és l'òstia!. Hem anat a menjar una pizza i una amanida italiana (te collons la cosa: te la fan a catalunya i et diuen que és italiana). Hem tornat per Pons-Cubells-Camarasa-Àger i és mes recta i descansat que fer el Port del Cantó o passar per Coll de Nargó. Avui el vent ha bufat fort tot el dia i crec que no ha volat ningú. Hem sopat de tornada a la Baronia i ens han posat una sopeta de gallets i conill amb volets, que li han donat 40.000 voltes a la puta pizza italo-catalana. Ja de vespre hem arribat a La Règola i només baixar del cotxe ens hem posat a caminar fins a Àger i tornar (6 km.) que s'ens ha posat el sopar a lloc. Demà veurem que faré, si hi ha gent potser m'animaré a volar i si no, tornarem cap a casa (que és Festa Major) i esperarem que el temps millori (s'inestabilitzi) per poder fer algun vol que valgui la pena.

ÀGER-FINAL BRITISH

Quina llàstima de campionat han tingut els anglesos, només han pogut celebrar dues mànegues vàlides, el diumenge i dilluns passats van poder volar més o menys bé, després el vent els ha fet impossible fer-ne cap més. Això sí, aquest dissabte ja habien posat una mànega i una vegada tots els pilots enlairats l'han anul·lat per turbulències!!!. Ha guanyat un anglès (evidentment), però en el Open els ha fotut un rus. El diumenge ha començat amb molt de sol i molta estabilitat. Ha fet vent i no m'he animat a pujar per volar al migdia, i hem decidit anar al pantà de Corçà a remullar-nos i refrescar-nos una mica, i així ho hem fet. Hi hem anat i erem gaire bé sols, prenent el sol i menjant una mica de fruita per aguantar fins l'hora de dinar. A aquesta hora hem pujat fins Corçà i he anat a dinar a l'únic restaurant que hi ha i que s'anomena Restaurant El Congost (només fan restaurant els dies de festius i caps de setmana). Tot bastant pagès i bò (sobre tot les brasses). Ja menjats hem anat a la caseta a fer la migdiada.

La companya estava mandrosa i m'he decidit a pujar a volar amb l'ala delta i fer-li uns retocs als tips per probar-la, i intentar posar-la al meu gust. Sense pensar-me-ho pujo tot sol a dalt el Montsec (Roper), i el vent està d'allò més encarat. La munto, toco els tips (pujo 1/2 l'interior i 1/4 l'exterior de cada costat). Surto i em decanto cap l'observatori, ja que per la sortida està plagat de parapents que només fant el circuit de la pedra-roper. Allí agafo una termiqueta suau que em puja fins 1.800 mts., i encara trobo que l'ala s'em posa massa dins i he de treballar per que no s'em enrosqui, però menys que abans. En quant al planeix va més bé i noto més pressió a la barra de control. M'hi estic una estona i torno cap a la sortida fent passades i algun "wingower". L'activitat està baixant i vaig cap a l'ermita de la Pedra on hi ha tots els parapents fent empit al costat de llevant. Ens aguantem facilment, i començo a fer transicions a alta velocitat de l'ermita fins l'Ametlla i tornar. Comprobo que quan passo de 75 km/h. em costa portar-la recta. Deu ser que em falta pràctica!. M'hi trobo bé i en la darrera cursa ja torno per sota de l'ermita i he de sortejar els morros que hi ha sota d'ella i em plantejo aterrar al camp de la T, però veig gent a l'aterrratge del Maciarol i vaig allí. El vent entra de llevant i me'l plantejo de cara munt, fent un gir vent en cua i pico fort quan sóc a la cantonada de sud, i mentres corro prop del terra la vaig encarant a llevant, la vaig matant i empenyo correctament, aterrant perfecte. Aplaudiments per part dels "parapenteros" que hi ha aterrats i que no estan gaire acostumats a veure aterrar deltes al seu camp. Demà hi ha previsió de vents forts i crec que anirem a Andorra a passar el dia.