Ja l'he estrenada, per fi!
Tot i que les previsions de la "meteo" eren dolentes, he anat a Àger per intentar provar l' ala delta nova que fa temps que tinc guardada al garatge sense poder tastar-la.
DISSABTE 30-04-11: Va fer un dia preciós, d' aquells que haurien estat bons per volar, però jo estava compromès en pintar una barana de ferro al refugi de La Règola. Era acabada de posar i ja començava a rovellar-se, per tant, a tacar els pantalons i la samarreta amb pintura negra "Oxiron". Per la tarda, una vegada feta la feina, vaig enrolar-me amb l'Enric de Girona (és el cunyat de'n Marcel), que pujava a fer el seu 6è. vol amb ala delta (ha fet el curs amb en Joel), per provar una vela petita que ja he comprat per un preu molt interessant. És una Ozone Addict2 S, la qual m'anirà molt bé pels viatges al Marroc (ja sabeu: sorra, vent, etc.). Feia molt vent i vam haver de sortir des de la Nova, a dalt feia una canya impossible de tractar, i teníem núvols desenvolupats damunt. La sortida va ser bona i la vela reacciona amb molta noblesa. Vaig estar volant fent empit per davant de la sortida fins que va començar a tirar tot amunt. Per escapar-me del núvol vaig anar tirant endavant fins sortir de sota, tot i així ja era a 1.600 mts. i tothom feia barrines per baixar. Jo com que encara m' acollonen una mica, vaig anar fent grans orelles, accelerat i alguns wingowers. A baix hi fotia un vendaval important i només quedàvem dos parapents volant (un gavatx i jo). Em vaig plantejar l'aterratge al final del camp per que el vent m' anés portant a l' inici i no quedar-me curt. Una bona moguda però sense problemes i a terra al costat de tota la penya.
DIUMENGE 01-05-11: El dia va sortir clar i sense vent quan vaig obrir les cortines de la furgo, prop del camp de la T. Sense esmorçar pujo a la Roper per fer el primer vol de l' ala delta nova Aeros Combat L09. Estic cagat, més ben dit nerviós! Tothom m'ha anat dient que costa d'aterrar, que si això, que si allò...Total que porto des d'octubre de l'any passat que no volo amb ala delta i això em menja el "tarro" i sempre és un incògnita saber com volarà un tros de drap amb ferros i "carboni". A la Roper no fa gens de vent i començo a muntar-la. Tot bé, repasso cada detall..."glub", i ara toca volar. Ja han pujat alguns novells de l' escola Entrenúvols i demano a l' Oriol que em controli. Per si de cas, em poso a la seva freqüència. He hagut d' allargar la cinta amb un mosquetó d' acer per què quedava massa alt. Ja vaig a la sortida i comença a fer una miqueta de vent, s' estan condensant algunes bromes al costat de l' Observatori del Montsec. Som-hi, a córrer i zzzzaaaassssss..... ja soc volant. La primera sensació ha estat de ser molt sensible només fent algun moviment per posar-me a l' arnés. He anat banquejant una mica fins que he deixat anar la barra endavant. Una mica de moviment i em creu sense protestar. M' enfilo cap a l' ermita de La Pedra, on hi ha tocat el sol més estona per veure si hi ha alguna mica de tèrmica. Planeja molt recta i la barra de control es mou molt fàcilment (pico, empenyo, cap un costat, cap a l' altre). Tenso una mica, només una mica eh!, que el meu cor va a cent per hora, només pensant on aterraré. No hi ha cap camp oficial, tot està plantat de blat i només tinc tres alternatives: la T, el Maciarol i el camp d' alfals que hi ha prop del Maciarol que han acabat de segar. A l' ermita hi trobo una mica d'activitat que aprofito per fer uns quants girs i bé, la vela em creu quan vull sortir. Ja no tinc massa altura i em dirigeixo a plantejar l' aterratge. Pregunto a en Jordi Marquillas amb quina direcció entra el vent. Em diu: sud-sudest, i jo glub!. Collons! el primer vol i ja comencem bé. Estic damunt el Maciarol i analitzo totes les probabilitats de com entrar-hi. No vull anar lluny per aterrar sol i en el cas de que m' estampi, no hi hagi ningú. Total que toca aterrar al Maciarol, i com sempre en cas de dubte.. cara amunt!. Des de la punta de baix i una mica de través al camp li cardo amb energia a rasant del terra i voilà! , la clavo com un senyor al mig del camp... bufff quin relax. Les mans em tremolen de felicitat (caganera) i d' haver comprovat que ni volant, ni aterrant em fa preocupar.. en condicions suaus. Ara toca fer-li algun vol més i barallar-me amb condicions més dures. Menjo una mica i m' espero per la tarda a pujar a dalt per recuperar la furgo. I ja tinc el cap de setmana realitzat, content!
Ja ha acabat la Lliga d 'aquest any i la podem resumir en una temporada una mica nefasta en quant a les condicions i temps que hem tingut. Bé, però sempre hi hagut algú que s'ho ha fet en cada prova. Aquest cap de setmana hem volat es dos dies.
