SANTA BRÍGIDA "FUNCIONA"

He matinat tard avui, els llençols se m' enganxaven com mai, però una vegada de peus al terra he anat a Santa Brígida, allí sempre es pot provar el dia. I també, com ahir, el vent estava bé, una mica més fort però ens ha deixat volar una bona estona. Abans però com que encara estava mig adormit m' he proposat pujar a l' envol caminant. Ho he fet pel davant, anant a buscar el camí de la font de Can Catau. És una pujada una mica més llarga que la típica, però val la pena ja que ressegueixes la muntanya per sota i t' enfiles pel sot de llevant, fent la carena fins arribar a la pedrera i tot seguit a la sortida. Avui hi havia bastants pilots del país veí, francesos i anglesos, els quals s' han atrevit a volar amb canya de vent i tèrmica guarra, guarra. De fet nosaltres els miraven des del terra i les seves campanes no paraven de bellugar. Fins i tot un d' ells que volia aterrar a l' envol ha tingut un plegada asimètrica molt forta i amb la cua entre cames ha anat directa a l' aterratge. He fet un parell d' aterratges a dalt i en el tercer vol, el vent ha girat de llevant i tots els que ens trobàvem a l' aire hem anat al terra. Després he tornat a pujar amb la vela en coliflor dins del cotxe d'un pilot de Vilobí (ara no em recordo com es diu) que ha volgut tornar a pujar. A dalt el vent estava completament de Llevant i he aprofitat un lapsus per sortir i fer un vol de baixada resseguint l' empit de la muntanya fins al terra. Fotos d' avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAFUNCIONA?feat=directlink

MONTSENY-SANTA BRÍGIDA

El dia pintava bé segons la previsió del divendres, però només llevar-nos el cel s'ha anat encapotant i en ben poca estona ja no es veia blau. Ja havíem decidit anar a caminar pel Montseny i concretament a visitar les masies que en un temps passat foren la casa dels meus avis, pagesos en el seu temps. Hem caminat amb un fred viu i en certs moments ens han caigut algunes volves de neu. La caminada ens ah durat unes dues hores i mitja quan hem decidit tornar a casa.

Quan tornàvem ens ha aparegut en breus moments el sol, així que he agafat la furgo i he anat a Santa Brígida per veure si es podia aprofitar el dia. I sí, quan he arribat ja hi havia dues veles volant, eren la Judit, l' Erwan i poc després ha sortit en Geof. He coincidit amb el Marc i sense perdre temps hem anat amunt. A dalt el vent estava fantàstic, amb la velocitat ideal per jugar amb la vela fent inflades. No ens hem entretingut gota, en poc temps ja teníem les veles inflades damunt nostre. Sortim sense gaire bé fer res, i ens enfilem per damunt de la sortida sense problemes. Sense passar gaire estona, aterro a la sortida per enfocar més bé la cambra de filmar. I torno a sortir, m'hi estic una bona estona fins que comprovo que les condicions van minvant i m' acosto a la sortida on hi aterro novament. Alguns pilots no han tingut tanta sort i han anat a l' aterratge, però tornen a pujar, la cosa pinta bé. Ens hi estem una bona estona fent-la petar fins que es torna a posar bo. Van sortint alguns pilots, i jo m' entretenc en fer inflades i dominar la vela, fins que en un moment i estant o desprevingut, un cop fort tèrmic se m' emporta amunt sense haver-me girat i mirant la vela. Total que ha estat una anècdota, estar entwistat i volar. No ha passat res, automàticament et quedes mirant la vela i veient que està bé et gires i ja està, a volar. Però aquesta vegada el vent ha girat de llevant i tots hem anat avall. A l' aterratge estava una mica "güarro", però suportable. No cal dir que tots anàvem molt abrigats per suportar el fred que feia. Fotos d' avui:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSENYSANTABRIGIDA?feat=directlink

BLANES (CALA SANT FRANCESC-CASTELL SANT JOAN)

Caminada per la costa de Blanes, enmig de torres i la super població de cases fins arran de l' aigua. És una passada com el ser humà es pot embarrancar en construir damunt de penyassegats que més que una vista inmillorable, és un inconvenient complicat pel seu desplaçament i pràctica de vida. No sé com es poden llençar els diners d' aquesta manera. Potser és que nosaltres pertanyem al grup dels "matxaques", és a dir, pencar, cobrar poc, pagar impostos i tenir la simple noció que hem de sumar les despeses per arribar a fi de mes complint amb el pressupost establert en funció d' uns miserables ingressos. Bé, és que quan comprovo que hi tanta gent que sembla tenir tanta pasta, i no entenc com es pot aconseguir noblement, em plantejo si els que ens han educat de fer el bé, i ser senzills, ens han fet tontos, no sé.. no sé?. A part d' això, cosa que entenc que és producte de la nostra societat de consum, la caminada ha estat agradable. Hem resseguit el camí de ronda fins la Cala Sant Francesc, on ens hem vist tallats per una porta d' accés al camí, tancada en previsió de les possibles esllavissades dels penjats que hi ha. La solució ha estat seguir per la carretera asfaltada direcció Lloret de Mar, enfilant-nos per l' urbanització fins dalt de tot la muntanya. Una vegada dalt, hem decidit arribar-nos fins el castell de Sant Joan, que és un excel·lent mirador de la població i la seva costa. Quan hem baixat al poble ens hem quedat a dinar una bona fideuà al passeig marítim. Ja menjats hem continuat caminat fins arribar a la desenbocadura del riu La Tordera, on hem donat per acabada la nostra jornada caminadora. Ho hem rematat anant al cinema a veure una peli (Invictus).

Fotos avui:

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BLANESCALASANTFRANCESCCASTELLSANTJOAN?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "DOLENTOTA"

El dia era solejat i es preveu un bon dia per volar, per tant, el mateix viatge a Girona per fer feina, em serviria per què a la tornada acostar-me a Santa Brígida per intentar aprofitar-lo i volar una mica. Allí ja m' hi he trobat a en Marc, i a la poca estona han arribat l' Enric de Palamós i l' Oriol. Tots contents per les expectatives del dia, així que carreguem tots els parapents al cotxe de l' Oriol i cap a munt. Arribem dalt i veiem que el vent ja entra i es va consolidant i reforçant. Surt l' Oriol i en un parell de girs ja és pel damunt de la sortida i pujant, surt en Marc i també, el ven va fent coses rares, abans a l' Oriol i a en Marc els ha costat aixecar bé la vela. L' Enric també aixeca i surt i jo que havia estat fent fotos, m'equipo i quan aixeco al vela se m' encara de ponent i la torno a terra, quan és al terra se m' envolica com un "xuxo" i comprovo que el vent s' ha posat de ponent i fort, miro als que estant volant i el veig bellugant-se de veritat. Jo que m'ho penso, sembla com el dissabte passat que ho van passar malament. De sobte veig a l' Oriol que tornant molt baix del mig de la vall li fa una frontal molt bèstia, l' Enric està clavat i va directe a l' aterratge, en Marc que havia fet la transició fins el morro del Poblat Ibèric, torna arrossegat vellugant-se força. Total que em descordo la cadira i ja he volat per avui. No tinc ganes de que em remenin sens voler. Els truco pel telèfon i els dic que plego i baixo el cotxe. I a baix em comenten el que us he explicat, i jo content de no haver passat el mal tràngol. He tornat a casa a dinar i a la tarde a treballar. Però està bé això de poder trencar la setmana amb una escapadeta per fer allò que ens fa somiar tots els dies.

CAP NORFEU

Demà dilluns escriuré com a anat la sortida.

Bé, el diumenge la previsió no ens oferia cap cosa extraordinària, o plou o neva, que fem?. Caminarem encara que plogui o nevi i com més lluny millor, així que ja fa temps que teníem la intenció de fer algun camí de ronda a la costa catalana, i per avui decidim anara al Cap de Creus i començar per Roses. Com sempre el diumenge ens llevem una mica tard, tot sigui per descansar i fer el ronser, ja que entre setmana no ho podem fer. Amb la furgo ens dirigim cap a Roses. Allí hi fa sol i vent, força vent (ja és normal). Amb aquestes que agafem la carretera que arriba fins la Cala Montjoi asfaltada, a partir d' allí hi ha una pista de sorra que arriba fins Cadaqués. A un parell de quilòmetres arribem a la cala La Pelosa, on deixem el cotxe i comencem l' excursió. Cal dir que el lloc té el seu encant, no hi ha gaire vegetació, la qual entre els incendis i les tramuntanades pateix de valent, i mostra un aspecte dur. Això s' ajunta a l' espectacularitat de la costa, plena de penyassegats i roques que aixequen la por a qualsevol marí que estigui a les seves aigües en un dia de tempesta. Deu ser terrible veure les onades espetegar contra les parets que s' aixequen de l' aigua fins dalt. Posats a la caminada, la comencen pel seu vessant nordoest per un camí planer al començament, molt marcat. Aquest passa pel davant d' unes balmes que han estat aprofitades per aixopluc pels pastors (quan hi havia pasturatge), i han aixecat parets de pedres per aturar els vendavals que es devien trobar. Al poc de començar ja comença a enfilar i agafem una mica de desnivell fins arribar a l' altiplà del cap Norfeu. Anem seguint el camí fins arribar al seu extrem més sortint, on ens fem algunes fotos. Com que és tard i la gana ens apreta, anem a arraserar-nos al costat d' algunes barraques de pedra (de pastors, també), i ens hi mengem algun ganyip. Després ja passem al vessant sud on el camí ressegueix els penyassegats i ens dona tota la panoràmica de la badia de Roses, Cala Montjoi i Cala Pelosa. Tot el recorregut està molt marcat i no hi ha pèrdua i ens ha durat unes dues hores de passeig tranquil. Al nord si veu la Punta d' en Pelegrí i això ens fa pensar en tornar-hi més endavant i anar resseguint el cap de Creus. Roses està dormida aquesta època, i hem trobat un racó que ens han donat de menjar i calmat la fam que ja portàvem. Tornant cap a casa ens hem aturat a Girona i hem anat al cinema per veure Avatar, la peli que en ha fet disfrutar amb 3D (clar, que els tios sempre estan volant amb uns bitxos de collons). Les fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/CAPNORFEU?feat=directlink

AMER-SANTA BRÍGIDA-POBLAT IBÈRIC

Quin espectacle de dia avui. Sí, ha estat emocionant i angoixant, pels que volaven i pels que érem a terra mirant-los. La cosa és que aquest matí ja era present el vent fort de nord oest a Arbúcies, així que quan ens hem llevat, hem pensat en anar a donar una volta per la muntanya i fer la caminada obligada del dia, dic obligada per què creiem necessari fer-la atès de la feina tant sedentària que de dilluns a divendres ens ocupa. Hem fet la caminada per la riera d' Arbúcies; ens hem encaminat amunt fins el Molí de les Pipes, pujat cap el Congost i d' allí a la Caseta d'en Fèlix. Després hem tornat a casa havent caminat durant una hora i mitja. He mirat el cel tant blau i maco que sense dinar, amb la furgo, m' he arribat a Amer - Santa Brígida. Quan ja hi arribava he observat a un parapent volant a la llunyania, era en Marc, i només arribar al camp d' aterratge hi havia un munt de gent que pujava amb els cotxes plens, hi havia nervis per aprofitar l' oportunitat. M' he apuntat amb un grup de coneguts, i amunt. Hem arribat a l' envol i ja hi havia quatre ales preparades per sortir, i en Marc encara volant. Amb aquestes, veiem a en Marc que tornava cap a la sortida i amb un parell de maniobres aterra amb nosaltres. Ell ens comenta que més amunt ja es troba la turbulència de vent i comença a estar mogut. Però els que ja estaven preparats surten sense valorar les seves paraules. Només sortir tots van amunt i de tant en tant els cops tèrmics se'ls van fent més violents. Algun d' ells volien aterrar però no podien, tot tirava i el vent s' anava reforçant i variant de direcció. Tot de sobte el vent canvia de sud a oest molt fort, el parapents queden clavats i amb fortes ascendències que els provoquen plegades continuades i se'ls fa molt difícil dirigir-se al camp d' aterratge, fins i tot hi ha un parapent de competició (Erwan) que no es veu capaç de fer-ho i s' en va direcció La Cellera per escapar de les garrotades que està rebent. El veiem aterrar a la llunyania, darrera el turó a la vall de Sant Climent d' Amer. Els altres, després de lluitar contra els elements han aterrat al camp d' aterratge fent grans reverències i petons al terra després de posar-hi els peus segurs. Nosaltres, i jo que gaire bé era a punt de sortir, ho hem viscut com una pel·lícula de por, només pensant en el què estaven passant els voladors. Retrobats tots a baix, hem anat a dinar a l' Snak d' Amer on tots han dit la seva relaxadament.

Després de dinar, i com que era d' hora, tenia ganes de caminar una mica i m' he dirigit cap a Sant Climent d' Amer per descobrir algun racó nou. He pujat amb la furgo fins el Castell de Recasens, i allí , amb la motxilla i una mica d' aigua he començat a caminat per una drecera fins el Poblat Ibèric. He anat crestejant fins l' alçada de Santa Brígida. Dono la volta per què s' em fa fosc i he arribat a la furgo a l' ombra del bosc, gaire bé sense llum. Hi ha unes excursions agradables per la zona, per fer en aquests dies que no es pot volar. He comprat una guia de rutes per camins i corriols a Amer i la veritat és que els dies que vagi a la zona procuraré de fer algunes sortides per descobrir-la. Demà ja veurem quin dia ens espera, però la caminadeta no pot faltar, és "güapo, güapo".

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AMERSANTABRIGIDAPOBLATIBERIC?feat=directlink

SANT FELIU DE PALLAROLS-SANT ESTEVE D'EN BAS

Avui la previsió no ha errat i l'aigua ens ha acompanyat tota la jornada i com que tenim en projecte el carrilet d' Olot-Girona, ens hem decidit anar a caminar i fer el tram de Sant Feliu de Pallarols-Sant Esteve d' en Bas. Com que no tenim presa, el diumenge dormim fins que el cos diu prou i en llevem a les 10 del matí. Esmorzem bé i agafem els impermeables i un paraigües i anem fins Sant Feliu de Pallarols. D' allí comencem a caminar per la pista del carrilet tranquilament cap a Sant Esteve d' en Bas. Pel camí trobem tot un grup de ciclistes que portaven un petit rètol a les bicicletes que posava (Olot-Girona), per la qual cosa hem pensat que eren tots d' alguna agrupació que feien el recorregut en massa. A part d' ells no hem trobat a ningú més, ja que el dia no acompanya gaire. Abans d' arribar a Sant Esteve d' en Bas ens hem aturat a La Casilla per dinar. És un bar-restaurant on només serveixen embotits, amanides i carn a les brases i amb un preu molt competitiu. Hem dinat la parenta i jo per només 26,00 euros (croquetes acompanyades amb amanida i amanida de primer, pollastre a les brases acompanyat amb fesols l' un, i escalivada l' altre, un postres de trufes gelades, vi i pa). Quan hem acabat i sortit al carrer la pluja era més constant, la qual cosa ens ha fet obrir el paraigües i enganxats, el dos, hem fet el camí de tornada, acumulant entre anada i tornada un total de 13 km.. Ha estat bé la caminada!. Ja tornant cap a casa i atès que hem agafat el túnel de Bracons, ens hem desviat cap a Sant Pere de Torelló per veure als nostres companys, en Joan i n' Anna amb les seves filles na Joanna i Glauca. Feia alguns dies que no els veiem i ens venia molt de gust visitar-los i estar una estona amb ells. Els hem trobat molt contents amb la mainada que ens fem una mica nostres. Total , que el dia ha estat molt aprofitat i ens ha servit per carregar les piles per enfrontar la nova setmana laboral que ens espera. Fotos d avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTFELIUDEPALLAROLSSANTESTEVEDENBAS?feat=directlink