3 de febr. 2010

SANTA BRÍGIDA "DOLENTOTA"


El dia era solejat i es preveu un bon dia per volar, per tant, el mateix viatge a Girona per fer feina, em serviria per què a la tornada acostar-me a Santa Brígida per intentar aprofitar-lo i volar una mica. Allí ja m' hi he trobat a en Marc, i a la poca estona han arribat l' Enric de Palamós i l' Oriol. Tots contents per les expectatives del dia, així que carreguem tots els parapents al cotxe de l' Oriol i cap a munt. Arribem dalt i veiem que el vent ja entra i es va consolidant i reforçant. Surt l' Oriol i en un parell de girs ja és pel damunt de la sortida i pujant, surt en Marc i també, el ven va fent coses rares, abans a l' Oriol i a en Marc els ha costat aixecar bé la vela. L' Enric també aixeca i surt i jo que havia estat fent fotos, m'equipo i quan aixeco al vela se m' encara de ponent i la torno a terra, quan és al terra se m' envolica com un "xuxo" i comprovo que el vent s' ha posat de ponent i fort, miro als que estant volant i el veig bellugant-se de veritat. Jo que m'ho penso, sembla com el dissabte passat que ho van passar malament. De sobte veig a l' Oriol que tornant molt baix del mig de la vall li fa una frontal molt bèstia, l' Enric està clavat i va directe a l' aterratge, en Marc que havia fet la transició fins el morro del Poblat Ibèric, torna arrossegat vellugant-se força. Total que em descordo la cadira i ja he volat per avui. No tinc ganes de que em remenin sens voler. Els truco pel telèfon i els dic que plego i baixo el cotxe. I a baix em comenten el que us he explicat, i jo content de no haver passat el mal tràngol. He tornat a casa a dinar i a la tarde a treballar. Però està bé això de poder trencar la setmana amb una escapadeta per fer allò que ens fa somiar tots els dies.