BELLMUNT (PUJA I BAIXA)

Això del "puja i baixa" es la conya, quan creus que el dia es farà bo per volar....res de res!. Aquest matí juntament amb amb l' Edu ens hem "patejat" la pujada a Bellmunt per fer el vol després d'esmorçar. El dia ha començat molt tapat de núvols i el component era de nord est. Hem anat a l'ermita i per esperar hem esmorçat unes torrades amb una botifarra a la brasa, collonuda. Ens hem entaulat amb altres coneguts caminadors que han fet com nosaltres i ens ha passat una estona molt agradable. Quan hem acabat i sortit del restaurant, pataffff..... el vent ens fot una clatellada de llevant que ens ha deixat desmuntats els ànims. Res, que hem baixat a l'envol i era totalment de llevant i els núvols de la vall també estaven llimats de llevant. Be, cap avall que fa baixada, tot xerrant i esclafant les cames un altra vegada. Al casal dels avis ens hem fotut un "quinto" per rematar, i cap a casa. Ah! pel camí de baixada ens hem adonat que damunt de la casa gran hi ha un camp de carabasses gegants i com a mostra la foto. Salut!

DARRERA PROBA DE LA LLIGA CATALANA-ÀGER

Si bé les previsions no eren gaire bones, s'ha pogut volar dos dels tres dies, divendres i dissabte, avui diumenge s'ha anul·lat per risc de tempestes. Sortim d'Arbúcies el dijous per la tarde per ser a Àger al vespre i poder dormir tranquil·lament i ser allí el divendres a primera hora.

DIVENDRES 11.- M'aixeco a les 8 h. per poder fer un vol en parapent, ja que fa més de .... no sé quants mesos que no el toco, només he volat amb ala delta. Agafo el quad i directe cap el Maciarol per trobar algú que em porti a l'envol de la Roper. Allí em trobo amb l'escola Entrenúvols i em comenten que van plens i s'ofereix en Xavier de Lleida que tembé es troba sol i puja em el seu cotxe. Qüestió solbentada i en poc som a la Roper, sense vent, però ja desplego la vela, la repasso i em poso a la sortida per esperar la primera manxadeta. No tarda gaire i ho provo de cara al pendent i fallo, se'm col·lapsa la vela i em poso de cara a la vela. Torna a fer un bufadeta, aixeco la vela bé i començo a córrer i...... sortida de professional. M'arrambo tant com puc a la paret i continuo fins Santa Lis sense perdre gaire, allí començo a perdre altura i torno cap a la sortida i giro mini tèrmiques que m'aguanten una bona estona, m'obro cap a la sortida La Nova, i continuo girant tonteries que m'allarguen el vol. Finalment, apurant fins línia de vol al Maciarol, aterro sense gaire be fer cap giro d'aproximació. Ha estat bé, per ser la hora que era, i s'endevina un dia actiu a tope!. Recullo l'Elena per pujar amb l'ala delta i sense pensar-ho ja som a dalt, hi ha tots els companys muntats per que els núvols s'estan desenvolupant de pressa. Tots surten abans que jo, i quan ja estic a punt tota la muntanya està en ombra. M'espero a la sortida enganxat per què surti el sol, i passa massa estona, decideixo sortir en ombra i sortir de la muntanya direcció al pla per trobar el sol, Ho faig així i els núvols em van perseguint en la meva cursa cap el pla. Total, que ni sol ni vol, en 15 minuts soc a aterrat a Agulló, merda!. Els meus companys son fen la proba (Benavarri-Turbon-Àger), amb el cel que va carregant amenaçador. Alguns han fet el Turbon i de tornada han aterrat sota la pluja.

A Àger m'he trobat amb en Joan Cunill i amb les ganes que tenia de volar ha pujat a fer un vol de tarda. Desde La Règola el controlaba quan volaba i s'ha estat molta estona sense perdre metres. Només la tempesta que s'apropaba l'ha fet baixar, amb centrifugats i wingowers que oferien un espectacle pels parapenteros que el miraben maravellats. A l'aterratge un mal vent ha fet que piques al terra amb el genoll i s'ha fet una peladeta, acompanyada del cop que ha fet minvar la seva moral. Però és un crac! només que voles una mica més hi hauria feina per atrapar-lo.

DISSABTE 12.-Avui el dia sembla més estable, però ens afanyem per no arribar tard, la previsió es de que es munti a la tarda i per tant s'ha de sortir aviat. Tots pugem d'hora i a les 13h. ja som apunt. Decidim fer VILANOVA DE MEIÀ-PORT D'ÀGER-BALAGUER. Sortim gaire bé un darrera l'altra, semblava un mundial, hi ha moltes ales...ejem...., i totes pugem ràpidament al núvol 2.100 mts.. Pico per atrapar als capdavanters, Pedro, Franc, Josep Mª., Martí, Met, etc.., i abans de creuar Terradets ja soc amb en Pedro, i creuem Terradets, jo a 85 km/h. directa a la pedrera i en Pedro a les parets de Rubies. Ell no troba res i ha de venir cap on soc jo que ja giro, però s'enganxa millor que jo i ja el tinc per damunt meu, total que amb prou altura em llenço cap a la sortida dels parapents, on sempre hi ha la tèrmica de torn, i sí, era allí l'enganxo i m'encanto a agafar la màxima altura, ja que sé que és important per poder tornar còmode. Quan ja estic ben situat vaig fer la pilona de Vilanova, abans però agafo un termicot damunt l'ermita que em posa a 2.000 mts., faig la pilona i torno cap a la sortida dels parapents, però... òstia, amb un vent de 20 km/h de cara. Perdo molta altura, i torno cap el mig de la vall per intentar passar pel mig i estalviar-me tota la fuga, ho intento dues vegades. Ací és tot molt turbulent, es troben el llevant amb el ponent i és desagradable, la qual cosa em fa decidir tornar-ho a provar arrambat a la muntanya. No cal dir que he intentat pujar al núvol i no hi ha hagut manera, encara no en sé prou. No ho aconsegueixo, damunt Sant Maria de Meià hi ha quasi 30 km/h de cara. Se m'enfonsa l'ànim, i torno vent en cua a l'ermita de Vilanova per probar de tornar agafar altura. Vaig rebent de tot arreu i abandono la lluita aterrant a l'únic camp que em garanteix que no m'ostiaré, tot és molt guarro, ara. Aterro molt bé i seguidament baixa en Juki, desprès en Joan Carles, en Pedro, en Met, n'Adrian i en Konan. Som una bona colla que ens ho muntem en dos cotxes farcits fins dalt de tot. En Konan ha anat fins Fontllonga fora del cotxe enganxat al reposapeus i a la baca del cotxe. Fem una cervesa a Fontllonga amb els trons i llamps que ens atrapen, plou galledes d'aigua, ens ha anat d'un pèl.

DIUMENGE 13.- El dia és més inestable i les previsions ho diuen. Pugem rapit per decidir la proba, però quan som a dalt, ja veiem tot de cúmuls que creixen molt rapit i que formen un cercle per tota la vall d'Àger. No ens ha portat gaire temps decidir anul·lar la mànega. Tothom a dinar i fi de festa, que celebrem a la Baronia de Sant Oisme. Ja només queda decidir el dinar-berenar de La Lliga que ho farà el guanyador d'aquest anys: en FRANC! Felicitats. Mireu les fotos que es poden ensenyar (al gos li vaig dir que faria gol i em va fer aquesta cara): http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/LALLIGACATALANA?feat=directlink

FESTA MAJOR DE SANTA MARIA DE LIORS

Anem amb idea de caminar i aquest cap de setmana només ho hem fet per les rodalies d'Arbúcies. El dissabte el camí el vam fer direcció San Feliu de Buixalleu, per anar fins el Saltant de la Dona d'Aigua. És un racó de la riera Xica, que passa encastada pel mig de pedres erosionades pel pas de l'aigua i amb una mica d'imaginació, hi ha una roca que té la forma d'una cara de dona. De fet corre una llegenda per Arbúcies d'aquest lloc. Ja a la tarde decidim anar a sopar a Can Puig, a Sant Segimon del Bosch, i coincidim, sense saber-ho, amb la seva festa major. Després de sopar música i xerinola fins les 2 de la matinada. El diumenge ens hem apuntat a la marxa popular de la festa major del veïnat de Liors, a la Font del Regàs, que ha passat per sota Sant Marçal, enmig de suredes i faixedes encara ben poblades i per tant, fresques. Ens hi hem quedat a dinar i després hem baixat caminant fins Arbúcies, 9 km. de camí, que se'ns han posat bé. I res més, la setmana que ve tenim pensat en anar a Àger, per passar els tres dies de festa, volant, passejant o gandulejant. Salut.

VALLIBIERNA 3.056 MTS.

Ja començo a agafar gust en les ascensions als cims del Pirineu. Recordo els meus anys jovenívols en els quals la meva gran afició era pujar i escalar muntanyes i sembla que no hagi passat el temps, encara ho gaudeixo molt. Avui hem assolit el cim del Vallibierna d'una manera molt tranquil·la i familiar. Be vam sortir ahir amb la furgo amb aquest propòsit, i ens vam quedar a dormir a la presa del riu Llauset, damunt la població d' Aneto ( abans d'arribar a la boca sud del túnel de Viella). A les 6 h. del matí ja ens ha tocat el despertador i tranquil·lament hem preparat els estris i ja a les 7 h. hem començat a caminar travessant el petit túnel per bordejar tot el costat dret de la presa. Ja al final enfilem cap a Nord, direcció a l'estany Botornàs, d'allí cap a l'estany Gelat, i més a munt l'estany Redó. Ja amb la muntanya a la vista dirigim la nostra vista cap el coll que ens porta al cim. D'ací al cim ha estat el moment de més atenció a cada pas que donem, som a la cresta, que no presenta cap dificultat tècnica, és de passeig, però que si et despistes i t'entrebanques, pots tenir un castanyot d'aquells que no podries explicar. Hi ha timba a cada costat, i de molts metres!!!!. Al cim ens fa una mica de vent fresc i ens obliga a abrigar-nos. La idea en un principi era de fer el cim i continuar al pic Culebras, de 3.050 mts., però per arribar-hi cal passar per una llosa de pedra de uns 40 mts. que no presenta cap punt pla per passar-lo còmodament, s'anomena el pas de cavall, i té aquest nom per que la gent el passa asseguda al tall de la cresta, amb un peu a cada costat, i amb una timba a cada banda de hòstia, i és molt espectacular i acollonidor. Els meus companys no hi han vist clar, i no he volgut presionar per què quan no es veu clar, no s'ha d' apretar mai. Una vegada assolit aquest cim es pot baixar per la vall del riu Llauset. Bé, això no ha pogut ser, i hem optat per tornar pel mateix camí de pujada. El retorn de la cresta ha estat més tranquil que l'anada, sembla que l'estona passada al cim ens a fet adaptar als penjats que tenim als nostres peus. La baixada l'hem fet escurçant camí, inventant-nos el traçat pel damunt dels blocs de pedra que hi ha en tot el camí. Ja prop de l'estany Botornas ens hem aturat per dinar i estarrejar-nos pel damunt de l'herba verda i flonja. Hem acabat l'excursió a la furgo amb una cervesa Xiveca d'allò més fresca. Fotos de la sortida: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/VALLIBIERNASETEMBRE2009?feat=directlink

PIC PERIC

Avui hem fet una sortida de les bones a la Cerdanya francesa, a la zona de La Bollosa, hem encarat assolir el cim del Pic Peric 2.863 mts., però amb una aproximació un pèl llarga i exigent.

Vam sortir ahir al vespre amb la idea de sopar pel camí, cosa que vam fer quan ja érem a Puigcerdà. Ens vam menjar el què seria el combustible per l'endemà que realment necessitaríem. Ja a La Bollosa, eren 2/4 de 12 del vespre, ens vam posar a dormir a la furgo per aixecar-nos a les 7 del matí. A aquesta hora ja som de peus a terra i camí amunt. Passem tot el pantà per l'esquerra (Oest) fins el final i comencem a guanyar altura fins sota mateix del Pic Peric, on hi fem la primera aturada per esmorçar. Trèiem el pa i la corresponen llauna de tonyina i coll avall, ho rematem amb una fruita i alguns fruits secs. Retornem a la caminada i anem seguin tota la vall de Camporells fina arribar a la cara Nord del cim. Pugem per una tartera molt dreta, ja marcada pel pas d'altres excursionistes fins empalmar amb la cresta nord i sense deixar-la arribem al cim (3 h, 30m.). El dia és espectacular, podem veure tos els cims que la vista pot abarcar, hi ha molt bona visibilitat, el vent és suau, la temperatura ideal (vaig amb màniga llarga i no tinc calor) i les forces estan molt bé, estem en forma. Hem estat una bona estona al cim, i decidim baixa per la cresta Sud, dreta i distreta, sense cap dificultat tècnica, ampla i sense riscos. La cresta se'ns fa una mica llarga, però la fem tota íntegrament (es pot sortir amb vàries ocasions). Ja de tornada del cim ens aturem en mig d'un prat verd i immaculat per dinar (més bocata de tonyina, fruita, fruits secs, etc.). Arribem a la furgo havent estat caminant, amb aturades incloses, unes 8 hores, però molt bé, sense sentir-nos massa castigats. Prenem camí cap a casa, i quan passem per La Molina ens agafa gana per berenar i ens aturem al bar de l'Estació. Allí s'ofereixen a fer-nos carn a les brases i berenem tranquil·lament, anem d'hora. Ara sí que notem que les cames ens diuen que han fet un esforç no habitual. Prop de Ripoll hi ha un control de la Guàrdia Civil, amb tota l'artilleria a punt de esbornagar qualsevol cotxe que sigui sospitós, i com ja podeu imaginar, ens aturen, ens fan aparcar, ens demanen la documentació personal, del cotxe, ens fan obrir el porta maletes, ens fan obrir totes les motxilles i bosses, etc.. Passat tot el "catxondeo" de comprovacions, ens deixen continuar demanant-nos disculpes per les molèsties, collons...tanta mala cara fem?. Fent un resum es pot dir que és una zona molt recomanable per anar-hi a fer altres cims i fins i tot amb el parapent, ja que totes les valls son de gespa i molt amples. Al cim s'hi podia sortir perfectament per tots els vessants, ja que és un llom amb pedres i gespa. Si voleu veure les fotos cliqueu al següent enllaç: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PICPERIC?feat=directlink

COMANEGRA vs PIC DE LES BRUIXES

Hem fet una sortida de muntanya per a tothom, i ens ha anat molt bé. La idea era de sortir amb la família a caminar en un lloc diferent del Montseny, i la proposta va ser la de pujar al Comanegra, a la Garrotxa. Tothom hi ha estat d' acord i la única pega és aixecar-se a les 6,00h. del matí per poder arribar-hi d'hora i poder fer-lo en un matí, però el sacrifici val la pena. Ens trobem tots a les 7,00 del matí i junts en el mateix cotxe ens dirigim cap a Vic-Ripoll-Camprodon-Beget, dues hores de viatge que es fan una mica llargues. Tot mirant la muntanya canviem de pensament, i ens posem d'acord per anar fins les basses de Monars, i d'allí enfilar-nos fins el cim del Comanegra, ho fem envoltat de vaques i vedells que pasturen al seu ritme. Quina sort que tenen, mengen tant com volen, beuen fins que estan tipes i dormen allí on els rota, el problema es el fi que tenen i que normalment en les presenten en forma de filet o entrecot. Tornem a l'excursió, pugem tranquilament i ja a dalt esmorzem amb una brisa fresqueta a l'ombra dels faigs fins quedar ben satisfets. Recuperats, enfilem per la cresta i l'anem seguint fins el Pic de les Bruixes. Molt bonic el paisatge i el dia, gaire bé sense cap núvol i per tant, sense amenaça de tempesta. Al cim del pic ja comencem ha estar madurs, i decidim tornar cap a la furgo per poder anar a dinar a Beget. La tornada es fa una mica llarga, però descansada, ja que tot el recorregut és de pla i baixada, amb un petit curt pujador i insignificant. A la furgo ens han estat esperant unes cerveses, i refrescs molt fresquets a la nevera fantàstica, que han baixat directes als ventres dels caminadors assedegats que som nosaltres. Baixem a Beget i a les 16,00 h. encara ens donen de menjar que passa ràpidament a calmar l'esforç que hem fet. Passejada pel poble de pedra i de tornada ho fem per la Oix i Castelfollit de la Roca, on hi fem una aturadeta. Està clar, per comprar galetes de Cal Enric i madelenes gegants de nous i xocolata......mmmmmm que bones!.

Anem fins Olot i passem pel túnel de Bracons fins a Vic. Ja a l'Eix ens veiem aturats per un accident a l'alçada de Sant Julià de Vilatorta duran una hora i arribem a casa a les 21,00 h. del vespre. Però el dia ha estat ben aprofitat. Visca les vacances!

CALOR I MÉS CALOR

Portem unes setmanes de calor i manteniment casolà. Matí a la feina i tarda a casa pintant i fent una o altra reparació de "brico" perquè no ens caigui el sostre algun dia. Total, que no acompanya agafar els "petrecols" de vol i anar a volar amb la possibilitat de tempestes, que es fan gaire be cada dia, i no fer rès. Això em fa decidir quedar-nos a casa i prendre el sol a la piscina, tot fresquet!. Potser la setmana que ve mirarem d'anar al Pirineu a caminar i, si s' escau, fer algun cim. Ja us en faré cinc cèntims.