FESTA MAJOR DE SANTA MARIA DE LIORS

Anem amb idea de caminar i aquest cap de setmana només ho hem fet per les rodalies d'Arbúcies. El dissabte el camí el vam fer direcció San Feliu de Buixalleu, per anar fins el Saltant de la Dona d'Aigua. És un racó de la riera Xica, que passa encastada pel mig de pedres erosionades pel pas de l'aigua i amb una mica d'imaginació, hi ha una roca que té la forma d'una cara de dona. De fet corre una llegenda per Arbúcies d'aquest lloc. Ja a la tarde decidim anar a sopar a Can Puig, a Sant Segimon del Bosch, i coincidim, sense saber-ho, amb la seva festa major. Després de sopar música i xerinola fins les 2 de la matinada. El diumenge ens hem apuntat a la marxa popular de la festa major del veïnat de Liors, a la Font del Regàs, que ha passat per sota Sant Marçal, enmig de suredes i faixedes encara ben poblades i per tant, fresques. Ens hi hem quedat a dinar i després hem baixat caminant fins Arbúcies, 9 km. de camí, que se'ns han posat bé. I res més, la setmana que ve tenim pensat en anar a Àger, per passar els tres dies de festa, volant, passejant o gandulejant. Salut.

VALLIBIERNA 3.056 MTS.

Ja començo a agafar gust en les ascensions als cims del Pirineu. Recordo els meus anys jovenívols en els quals la meva gran afició era pujar i escalar muntanyes i sembla que no hagi passat el temps, encara ho gaudeixo molt. Avui hem assolit el cim del Vallibierna d'una manera molt tranquil·la i familiar. Be vam sortir ahir amb la furgo amb aquest propòsit, i ens vam quedar a dormir a la presa del riu Llauset, damunt la població d' Aneto ( abans d'arribar a la boca sud del túnel de Viella). A les 6 h. del matí ja ens ha tocat el despertador i tranquil·lament hem preparat els estris i ja a les 7 h. hem començat a caminar travessant el petit túnel per bordejar tot el costat dret de la presa. Ja al final enfilem cap a Nord, direcció a l'estany Botornàs, d'allí cap a l'estany Gelat, i més a munt l'estany Redó. Ja amb la muntanya a la vista dirigim la nostra vista cap el coll que ens porta al cim. D'ací al cim ha estat el moment de més atenció a cada pas que donem, som a la cresta, que no presenta cap dificultat tècnica, és de passeig, però que si et despistes i t'entrebanques, pots tenir un castanyot d'aquells que no podries explicar. Hi ha timba a cada costat, i de molts metres!!!!. Al cim ens fa una mica de vent fresc i ens obliga a abrigar-nos. La idea en un principi era de fer el cim i continuar al pic Culebras, de 3.050 mts., però per arribar-hi cal passar per una llosa de pedra de uns 40 mts. que no presenta cap punt pla per passar-lo còmodament, s'anomena el pas de cavall, i té aquest nom per que la gent el passa asseguda al tall de la cresta, amb un peu a cada costat, i amb una timba a cada banda de hòstia, i és molt espectacular i acollonidor. Els meus companys no hi han vist clar, i no he volgut presionar per què quan no es veu clar, no s'ha d' apretar mai. Una vegada assolit aquest cim es pot baixar per la vall del riu Llauset. Bé, això no ha pogut ser, i hem optat per tornar pel mateix camí de pujada. El retorn de la cresta ha estat més tranquil que l'anada, sembla que l'estona passada al cim ens a fet adaptar als penjats que tenim als nostres peus. La baixada l'hem fet escurçant camí, inventant-nos el traçat pel damunt dels blocs de pedra que hi ha en tot el camí. Ja prop de l'estany Botornas ens hem aturat per dinar i estarrejar-nos pel damunt de l'herba verda i flonja. Hem acabat l'excursió a la furgo amb una cervesa Xiveca d'allò més fresca. Fotos de la sortida: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/VALLIBIERNASETEMBRE2009?feat=directlink

PIC PERIC

Avui hem fet una sortida de les bones a la Cerdanya francesa, a la zona de La Bollosa, hem encarat assolir el cim del Pic Peric 2.863 mts., però amb una aproximació un pèl llarga i exigent.

Vam sortir ahir al vespre amb la idea de sopar pel camí, cosa que vam fer quan ja érem a Puigcerdà. Ens vam menjar el què seria el combustible per l'endemà que realment necessitaríem. Ja a La Bollosa, eren 2/4 de 12 del vespre, ens vam posar a dormir a la furgo per aixecar-nos a les 7 del matí. A aquesta hora ja som de peus a terra i camí amunt. Passem tot el pantà per l'esquerra (Oest) fins el final i comencem a guanyar altura fins sota mateix del Pic Peric, on hi fem la primera aturada per esmorçar. Trèiem el pa i la corresponen llauna de tonyina i coll avall, ho rematem amb una fruita i alguns fruits secs. Retornem a la caminada i anem seguin tota la vall de Camporells fina arribar a la cara Nord del cim. Pugem per una tartera molt dreta, ja marcada pel pas d'altres excursionistes fins empalmar amb la cresta nord i sense deixar-la arribem al cim (3 h, 30m.). El dia és espectacular, podem veure tos els cims que la vista pot abarcar, hi ha molt bona visibilitat, el vent és suau, la temperatura ideal (vaig amb màniga llarga i no tinc calor) i les forces estan molt bé, estem en forma. Hem estat una bona estona al cim, i decidim baixa per la cresta Sud, dreta i distreta, sense cap dificultat tècnica, ampla i sense riscos. La cresta se'ns fa una mica llarga, però la fem tota íntegrament (es pot sortir amb vàries ocasions). Ja de tornada del cim ens aturem en mig d'un prat verd i immaculat per dinar (més bocata de tonyina, fruita, fruits secs, etc.). Arribem a la furgo havent estat caminant, amb aturades incloses, unes 8 hores, però molt bé, sense sentir-nos massa castigats. Prenem camí cap a casa, i quan passem per La Molina ens agafa gana per berenar i ens aturem al bar de l'Estació. Allí s'ofereixen a fer-nos carn a les brases i berenem tranquil·lament, anem d'hora. Ara sí que notem que les cames ens diuen que han fet un esforç no habitual. Prop de Ripoll hi ha un control de la Guàrdia Civil, amb tota l'artilleria a punt de esbornagar qualsevol cotxe que sigui sospitós, i com ja podeu imaginar, ens aturen, ens fan aparcar, ens demanen la documentació personal, del cotxe, ens fan obrir el porta maletes, ens fan obrir totes les motxilles i bosses, etc.. Passat tot el "catxondeo" de comprovacions, ens deixen continuar demanant-nos disculpes per les molèsties, collons...tanta mala cara fem?. Fent un resum es pot dir que és una zona molt recomanable per anar-hi a fer altres cims i fins i tot amb el parapent, ja que totes les valls son de gespa i molt amples. Al cim s'hi podia sortir perfectament per tots els vessants, ja que és un llom amb pedres i gespa. Si voleu veure les fotos cliqueu al següent enllaç: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PICPERIC?feat=directlink

COMANEGRA vs PIC DE LES BRUIXES

Hem fet una sortida de muntanya per a tothom, i ens ha anat molt bé. La idea era de sortir amb la família a caminar en un lloc diferent del Montseny, i la proposta va ser la de pujar al Comanegra, a la Garrotxa. Tothom hi ha estat d' acord i la única pega és aixecar-se a les 6,00h. del matí per poder arribar-hi d'hora i poder fer-lo en un matí, però el sacrifici val la pena. Ens trobem tots a les 7,00 del matí i junts en el mateix cotxe ens dirigim cap a Vic-Ripoll-Camprodon-Beget, dues hores de viatge que es fan una mica llargues. Tot mirant la muntanya canviem de pensament, i ens posem d'acord per anar fins les basses de Monars, i d'allí enfilar-nos fins el cim del Comanegra, ho fem envoltat de vaques i vedells que pasturen al seu ritme. Quina sort que tenen, mengen tant com volen, beuen fins que estan tipes i dormen allí on els rota, el problema es el fi que tenen i que normalment en les presenten en forma de filet o entrecot. Tornem a l'excursió, pugem tranquilament i ja a dalt esmorzem amb una brisa fresqueta a l'ombra dels faigs fins quedar ben satisfets. Recuperats, enfilem per la cresta i l'anem seguint fins el Pic de les Bruixes. Molt bonic el paisatge i el dia, gaire bé sense cap núvol i per tant, sense amenaça de tempesta. Al cim del pic ja comencem ha estar madurs, i decidim tornar cap a la furgo per poder anar a dinar a Beget. La tornada es fa una mica llarga, però descansada, ja que tot el recorregut és de pla i baixada, amb un petit curt pujador i insignificant. A la furgo ens han estat esperant unes cerveses, i refrescs molt fresquets a la nevera fantàstica, que han baixat directes als ventres dels caminadors assedegats que som nosaltres. Baixem a Beget i a les 16,00 h. encara ens donen de menjar que passa ràpidament a calmar l'esforç que hem fet. Passejada pel poble de pedra i de tornada ho fem per la Oix i Castelfollit de la Roca, on hi fem una aturadeta. Està clar, per comprar galetes de Cal Enric i madelenes gegants de nous i xocolata......mmmmmm que bones!.

Anem fins Olot i passem pel túnel de Bracons fins a Vic. Ja a l'Eix ens veiem aturats per un accident a l'alçada de Sant Julià de Vilatorta duran una hora i arribem a casa a les 21,00 h. del vespre. Però el dia ha estat ben aprofitat. Visca les vacances!

CALOR I MÉS CALOR

Portem unes setmanes de calor i manteniment casolà. Matí a la feina i tarda a casa pintant i fent una o altra reparació de "brico" perquè no ens caigui el sostre algun dia. Total, que no acompanya agafar els "petrecols" de vol i anar a volar amb la possibilitat de tempestes, que es fan gaire be cada dia, i no fer rès. Això em fa decidir quedar-nos a casa i prendre el sol a la piscina, tot fresquet!. Potser la setmana que ve mirarem d'anar al Pirineu a caminar i, si s' escau, fer algun cim. Ja us en faré cinc cèntims.

JORNADA COMBINADA (FEINA/FESTA)

Pels qui teniu alguna empresa mercantil, avui ha estat el darrer dia per presentar el comptes anuals al Registre Mercantil dins de termini. És per això que el meu soci i jo hem anat a Barcelona a presentar aquesta documentació d'alguns clients, ja que els de Girona ja els vam presentar fa dies. Però la idea era que si acabavem aviat aprofitariem per donar un tomb amb la moto. A Barcelona hi ha un mon apart, la concentració de professionals és tant alta que allò sembla un formiguer i la infraestructura del Registre és una torre de Babel. Ja els hi ho regalo!

Després d'esperar el torn, ja que només entrar a la planta corresponent et donen un número de tanda com si fos una peixetaria, i ser atès correctament pel personal sortim cagant llets disposats a començar la resta del dia de festa i amb moto. Ara, primer directes cap a la cafeteria de la cantonada de La Campana i endrapar-nos el bocata que de justicia ens mereixiem. Ja menjats, agafem les motos i decidim.......... ummmm....... anem a Andorra? Ok! A comprar? No! a fer quilòmetres!!!!!!!.

BBRRRRRRMMMMMM.......BBRRRRRMMMMM...Directes a l'autovia A2, Esparraguera, Coll Bató, El Bruc, trenquem cap a Calaf, Pons i fins Organyà, on ens aturem a dinar a l'Hotel-Restaurant La Coma, molt bé, per 10 €, tres plats i postre. Després, ja entrada la tarda entrem a Andorra, i sense qui no vol, el soci ja compra colònies per la família, i jo m'ho miro. Anem a la BMW i es compra una pantalla pel casc de color, per poder anar amb les seves olleres graduades, i tot anar punjant-me per que em comprés un casc d'estiu, reixat i molt fresc, i ... que collons...m'el compro! i la veritat és que la portat fins a casa i és molt còmode.

Ens hem ventilat uns 500 km. com aquell qui no vol, i tranquilament.

Demà a pencar i enllestir els pilons que em trobaré quan hi arribi. Que hi farem, la primitiva encara no m'ha tocat!

CAP A ARBÚCIES QUE HI FALTA GENT !

Res, que el dia s'ha llevat molt estable i també ventós. Veient el pla, i no en no haber trobat ni a Déu pel camping, ni per Àger, no ens ho pensem gaire i recollim els trastos i enfilem cap a casa per arribar-hi aviat i aprofitar una banyadeta a la piscina i descansar, ja que demà hem de tornar a pencar. De tornada ens hem aturat a Tornabous per comprar fruita i verdures al magatzem del pagès que es troba al costat de la benzinera de l'entrada. Tenen productes del camp propis i a preus molt econòmics. Per l'Eix Transversal ens hem trobat un munt de camions que ens han fet anar tranquils i sense correr. Ja a casa, a part de dinar a les 4 de la tarda, ens hem banyat, hem tallat la poca gespa que no esta cremada pel sol, i remullada unaltra vegada. Endreçem la furgo i penjo l'ala fins la propera sortida. Apa, ara a concentrar-nos per demà, collons quin pal, a treballar.