Avui, després de fer un viatge amb moto a Olot per comprar un carregador solar a l'Aresta, i poder carregar la màquina de filmar quan anem al Ladakh, he passat de Sant Pere de Torelló per fer una visita al meu company Joan. Ens hem vist amb les seves dues filles Joanna i Glauca (molt maques), i ens hem acomiadat fins després de les vacances. Després he quedat amb Marc i un company seu, David; per fer-los un biplaça. Ells volen començar a practicar amb el parapent per poder anar amb paramotor. Estan envolats per volar. M'ha semblat que podríem provar-ho a Santa Bàrbara i ens hem trobat a Arbúcies. Els he portat a dinar a Can Puig (Sant Segimon de la Muntanya), que és a prop de l'envol. Hem menjat el típic allioli (fet per ells amb només all i oli) amb torrades, mongetes seques, amanida, xai a les brases i ànec rostit. Que bo que era tot això!. A les 4 de la tarde hem anat a l'envol i hem comprovat que feia vent amb molta activitat tèrmica i ens hem proposat fer unes classes teòriques i aixecades amb el parapent. Feia calor i el sol picava de valent i ens ha esgotat una mica. Més tard ha pujat en Mota i després d'esperar una mica, i després de diversos avortaments, en Jaume ha sortit i cap avall, girant una mica pel camí. Nosaltres hem preparat el biplaça i el primer de tastar el lloc ha estat en Marc. Comprovo que està ben enganxat a la cadira, l'estaco al separador i aixeco la vela però amb poc vent i massa aprop del final de la feixa, avorto. Posem la vela més enrere, i provo novament, la vela s'aixeca bé i ens porta una mica al costat d'una morera que rasquem, però encara som al terra i conduïm el parapent fins el final de la feixa i ....voilà, ja volem!. Em Marc en comenta que per què rasquem tant a prop dels arbres, i jo li dic que amb el parapent això es pot fer i fem un vol girant unes poques vegades pel morro de Can Fontseca. Encarem cap el camp i li dic si el vol conduir; sense pensar-ho ja agafa els frens i amb timidesa comença a fer alguns girs fins que arribem al damunt de l'aterratge. Allí ja agafo jo el control i comencem el descens pel costat de la carretera i encaro, en Marc em diu que entrem molt alts, i jo li dic que no pateixi que això no és una ala delta i dit-i-fet, aterrem al mig de camp suaument. Recollim ràpidament i tornem a pujar per fer volar a en David. Allí a dalt el vent és més encarat que abans, però més fluixet. Aprofitem i preparem ràpidament, en David es posa la cadira i jo li reviso per assegurar-me que està ben lligat. Ja enganxats el dos, aixeco la vela i sortim més recte que l'anterior, però amb menys vent, corrent i .....voilà, sortim fent una baixada però sense problemes. El nano està gaudint amb el paisatge, és la primera vegada que vola amb parapent, i em fa moltes preguntes que jo intento que entengui. Ja a l'aterratge li vaig explicant què faig i per què ho faig, li ha encantat el vol. Hem terrat molt suaument. I així s'ha acabat un dissabte diferent i que a mi també m'ha agradat, ja que feia molt de temps que no feia un biplaça i m'han divertit molt. És molt distret volar i anar xerrant amb el teu company de viatge. Ho hem rematat amb unes coca-coles i una clara per mi, a Can Sitra, prenent la fresca del capvespre. Volíem fer algun vídeo, però la complexitat de seu ús, ha fet que que qui tenia de filmar no ho ha fet i només tenim algun clip fent aixecades i alguna foto de quan preparem les veles. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARABIPLACAAMBAMICS?feat=directlink
