SANTA BÀRBARA-VOL DE TARDA

Aquesta tarda, amb el meu company "Mota", hem anat a Santa Bàrbara (St. Feliu de Buixalleu), ja que el vent pintava bo, i ens hem trobat un vent suau de Sud que ens ha convidat a volar. El Sud, ací, es presenta una mica de través de l' esquerra a la sortida, però quan ja ets fora avances una miqueta i ja et trobes amb un vesant completament encarat i allí.... a volar!. Hem sortit sense problemes, en Jaume primer i després seguidament jo, i automaticament ens hem posat pel damunt de la sortida Hi havia el vent que ens aguantava i una mica de tèrmica que ajudava a pujar uns 50 metres pel damunt del relleu. Ens hem anat creuant i localitzant les tèrmiques que marcaven els estornells, que bojament es cruspien els insectes que ascendien amb l' aire calent. En Jaume ha perdut una mica l' alçada de seguretat i ha optat per anar a aterrar. Jo mentres, he estat batallant amb petites ascendències, rascant els arbres i perseguint els ocells per ací i per allà. Quan m' he separat cap el mig del forat he perdut altura, però he tornat vent en cua fins el vesant anterior i he tornat a recuperar. Ja cap a dos quart de nou he optat per anar a aterrar i fer companyia al en Mota que ja era plegant la vela. Res que amb dies com avui, Santa Bàrbara és ideal per completar una tarda d' estiu (després de la piscina), i agafar gana per sopar. Siau!

BERGA-LLIGA CATALANA DE PARAPENT 2010

M' he tornat a enganxar al parapent! i a la competició pel fantàstic ambient que s' hi troba amb tanta gent voladora. Coses impensables que no faria amb l' ala delta (girar un munt de veles en un espai reduït, veure com les campanes passen per sota teu i zig-zagear entre elles) fant que tinguis imatges de vol que queden gravades al cervell. Aquest cap de setmana he estat a Berga/Avià amb tota la gent que fa la lliga i malgrat tenir Nord previst pels dos dies, encara s' ha pogut volar. El dissabte la proba interessant del grup de la A era de fer un parell de balises per la zona i gol a Torelló. El dia era difícil i tècnic i només un pilot es va acostar al gol sense poder completar el circuit. Els de la B havíem de fer 5 balises per la zona i només vam poder completar-ne dues (el sostre era baix i teníem bastant vent de Noroest). El diumenge, el dia es presentava amb més bones expectatives, però el Nord era present, i feia que es condensessin núvols constantment. El resultat ha estat que hem hagut d' esperar molta estona a l' envol fins que hem tingut visibilitat. Després han començat les sortides amb baixada directa a la primera balisa. En el meu cas he intentat aguantar la màxima altura des de l' inici i he fet el santuari de Queralt còmodament, i com que no tirava rés m' he obert directament a la 1ª Maria, on hi he arribat per sobre. M' he trobat amb uns quants pilots que anaven fent passadetes per el vessant de ponent. Com que la concentració de veles era important per tant poc espai, he decidit obrir-me al pla a la recerca del sol. Hi així he allargat el meu vol amb un planeig gaire bé sense girar res fins tocar el terra. Bon ambient i esmorçar gratuït el dissabte al bar-restaurant de l' aparcament dels Rasos de Peguera i entrada gratuïta a la piscina d' Avià, on hi havia la Organització.

Fotos:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BERGALLIGACATALANADEPARAPENT2010?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "RETROVADA"

Bona volada la que ens fet avui amb en Mota, en Borrell, n' Albert Pol i el xicot de Vilobí. I és que amb el vent que feia aquesta tarda quan ha vingut a buscar-me en Mota, no creia que poguéssim volar. Hem agafat els parapents i ens hem dirigit cap a Amer per provar de volar amb els nostres companys locals, en Joan Borrell i l' Albert Pol. Quan ens hem trobat al camp d' aterratge, el vent no pintava gaire bé, el feia fort i ratxejat.... mala pinta tenia el tema. Així que tota la colla han optat per fer temps i pujar caminant per la font de Can Catau, menys jo que he decidit pujar el cotxe de en Jaume carregat de tots 5 parapents. He estat una bona estona a dalt, abans que arribessin de la caminada, i en cap moment ha donat síntomes de ser un dia volable, però com que no teníem res a fer ens hem esperat fins darrera hora per cremar tots els cartutxos. I bé, la recompensa ha estat la lògica, a darrera hora ha semblat que el vent ja no era tant violent i l' Albert s' ha animat a sortir, i jo ja era desplegant la vela al seu costat. Ha sortit i s' ha enlairat pel damunt la sortida i ha testejat l' aire i ens ha comenta que podia avançar endavant sense l' accelerador. M' han faltat poques excuses per inflar i sortit, i dit i fet, amunt que el vent m' aixecava a la mateixa sortida i em posava uns 100 mts. pel damunt de la muntanya. He vist que el vent era important i he avisat a en Mota que no sortís ja que ell va molt just de pes i potser trobaria dificultats per moure's. M' ha esperat que aterres a la sortida veient que la cosa anava posant-se més bé, ha sortit posant-es el més alt de tots durant tot el vol. Els cinc hem estat volant còmodament, amb vent, pel vesant i hem fet algunes excursions endavant,, fins el morro de llevant, i tornàvem a recuperar alçada. Ens hi hem estat fins les 21,15 hores, és a dir, fins que es feia fosc. Hem acabat de plegar les veles gaire bé a les fosques. Ha valgut la pena esperar i aprofitar el dia. No he fet cap foto i no us puc deixar cap imatge, però com que sou molt creatius, imagineu-vos-ho! Salut.

AGER-CAMPIONAT D'EUROPA 2010

Quin ambient que hi ha a Àger aquest estiu!. Seria una utopia demanar que l' afició a l' ala delta s' instaurés a  les masses? La veritat és que quan hi ha tantes ales muntades a l' envol fa goig i dona trempera per proposar-se finalitats que en dies de poc quòrum ni et planteges. El nivell de vol en aquests campionats és altíssim, però si hi és per que no poder aconseguir-lo?. A vegades penso que la manera de seguir volant és anant a competicions, per animar-te i aprendre més i més, i no només incentivar als número 1, sinó que paralel·lament s' haurà de pensar en com tots els altres continuïn tenint trempera per seguir-les i volar amb ganes (no només intentar tancar el circuit completament, si no que en mesura de les possibilitats valorar l' esforç i la passió en el seu recorregut). VOLADORS DEL MON PENSEM-HO!. Quines propostes us serien emocionants i tranquil·les per arrossegar tot el que tenim darrera (família, pressupost, etc.)?.

A part d' això, el dissabte vaig volar per tota la vall amb sostres de 1.800 mts. (ja entrava a la broma dels núvols) i la meva intenció era travessar els Terradets, anar a Vilanova de Meià i arribar a gol a La Foradada. Però amb aquest sostre no em vaig voler arriscar a cagar-la a Vilanova i quan ja era a l'altra banda dels Terradets em vaig entornar i anar volant per la vall, i sort, per què en pocs moment van canviar les condicions i van desapareixer tots els núvols i es va reforçar el vent de sud-est. Vaig aterrar al camp de la casa de l' Adrian (l' holandès) per prendre una cervesa (sempre convida las que hi aterren) després que ell aterrés darrera meu. Mentre desplegàvem la vela, i anàvem empassant-nos el apreciat suc de civada, van començara a aparèixer els competidors que travessaven la vall per anar al Port d' Ager, el monestir de les Avellanes i al gol de la Foradada (ells ja havien anat a prop de Graus, a Vilanova de Meià i tornat!). També va retornar al vol en "Litus", el qual després de 2 anys sense volar es va enlairar amb la "topless" i va fer un vol tèrmic. Ja l' acompanyava el seu fill Joan, igual que ell de simpàtic.

El diumenge el vaig dedicar a la família, però abans, a les 8 de matí ja era de peus al terra i amb el quad em vaig plantar al Maciarol amb l' equip de parapent lleuger. Vaig començar a caminar i vaig pujar a peu fins l' envol de La Nova, on hi havia alumnes de l' escola Albatros intentant sortir (el vent venia una mica creuat de llevant). Mullat de suor, no espero gens ni mica i després d' avortar un parell d' aixecades de vela, vaig sortir còmodament. Davant mateix de sortida ja vaig trobar la primera tèrmica fluixa, i més cap al barranc em vaig estar aguantant una mitja hora (eren les 10,30 h). Tenia gana i només havia pujat per fer la caminadeta i aprofitar el matí; i directe al Maciarol a aterrar, agafar el quad i cap a La Règola a esmorçar amb tota la parentela (dona, sogra, nebot, xicota del nebot, formigues i abelles, etc.). Del vol del dissabte he fet filmació, i quan la tingui escurçada i editada us la penjaré ací. Salut companys!

ÀGER-CAMPIONAT D'ESPANYA D'ALA DELTA 2010

Fa uns quants dies que no us dic res, eh!. es que he estat participant al campionat d' Espanya d' ala delta a Àger (Lleida). Hem tingut un campionat excepcional, 9 dies de vol de 9 possibles, condicions bones un parell de dies, i els altres complicades i tècniques. Però volades, en definitiva. Els circuits que hem fet han estat entre 105 km. i 72 km. el més curt, amb mitjanes de 1 a 4 hores de vol, fantàstic!. Molta calor tant a la vall com a dalt la muntanya, el resultat ha estat una pelada d'orelles (no em cobria la gorra que ens van regalar amb la inscripció), i que he hagut de recuperar el meu barret de sempre amb alerons per cobrir el clatell fins i tot. No cal dir que en els campionat d' ala delta la mitjana d' edat és l' edat mitja, es a dir, tots som grans amb una comptada excepció. Bona companyia i més que una competició, és una festa per passar-ho bé, sempre però, amb la competició a dins per poder completar el vol i ser dels primers. La festa de benvinguda al campionat va ser collonuda, molts regals i sopar gratuït a l' hotel Terradets. I a l' entrega de trofeus ha va haver molta animació, amb pica-pica (sopar) molt complert i rematada amb sorteig de regals cedits pels esponsors per a tots els pilots (jaquetes tècniques, motxilles, suadores, gorres, ronyoneres, etc.). El campionat l' ha organitzat en Joel Miron, acompanyat per a col·laboradors nous i del tot efectius i professionals (en Manel de volager, en Sebas de St. Pere, en Paco pare i família, i altres dels quals no sé el nom per que eren metgessa, infermera, bombers-ambulància, informàtic, en Jordi pelut al gol, etc.). Hem passat calor i com que teníem d' esperar prou temps a la sortida per què les condicions es posessin bé, la distensió entre els pilots era total i hi havia molta conya. No hi ha hagut cap accident personal, si en canvi hi ha hagut les habituals (poques) trencades d' algun tub, a excepció de en Martí que en un error de col·locació de mans en l' aterratge de Sopeira, va impactar amb l' hangar del camp de vol i va trencar tota l'ala (sinistre total), per sort que va ser qui va absorbir tota l' energia i a ell no li va passar res (una petita trompada a la cama amb la barra de control, i una cremada amb algun cable de l' ala). El pobre estava content per no haver petit mal, però ens ha sabut greu la trencadissa de la seva ala nova. No obstant ja ho té tot organitzat per que un italià que ha participat, se li emporti a la casa i la reparin. Estic molt content del campionat, i més per que mai s'havia pogut volar tants dies seguits i quedar satisfet cada dia que volava. Ah! vist que la meva Moyes no acabava de volar com a mi m' agrada, he recuperat al Bautek "Twister" que tenia dipositada al càmping d' Àger i hi he fet els darrers tres vols, i m' ha recuperat l' alegria de gaudir els vols, més tranquils i descansats. Però ja l' he venuda a un xicot de Vilamitjana que espero la gaudeixi tant com jo. Ara em començo a mirar altres ales per trobar el plaer que he experimentat amb la Bautek i continuar amb més canya!. Salut companys, ja incloure l' enllaç per que mireu algunes fotos.
FOTOS: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERCAMPIONATDESPANYA2010?feat=directlink