Ja som Setmana Santa i no ens hem decidit d' anara a Andalusia (El Bosque) on fan l' Open Intenacional d' Ala Delta, i hem tornat al nostre petit refugi de La Règola per passar aquests dies. La nota curiosa és que no he agafat la Moyes, ja que gaire bé cada any que anem a la vall d' Àger plou força, he pensat que si m' animo ja agafaré la Bautek que guardo al camping Vall d' Àger. Avui el dia s' ha aixecat serè i amb poc vent a la vall i ens han entrat ganes de caminar i despertar el cos. Esmorzem i agafem la furgo per pujar fins a 300 i fer la pista que ressegueix tot el Montsec per sota les parets més enfilades. Arribem damunt la font del Gabrieló i deixem la furgo per començar a caminar tranquilament per la pista de sorra, contemplant aquestes parets tant imponents. Fins i tot sembla que et caiguin sobre, i el contrast és mirar a la vall per veure la verdor que hi ha en aquesta època de l' any. Només trobem algun escalador que comença a pujar el material per fer l' escalada corresponent. Anem tirant cap a Llevant, passem pel damunt de l' ermita de la Mare de Déu de Colobor i ja som al roure de Calafí (m' ha sorprès per que em pensava trobar un roure imponent, i el que hi ha és un arbret en mig d' un prat que té el seu encant). Continuem i em fixo en els canals que poden facilitar l' accés al cim de la carena, tot comprovant els passos del canal Fosca, Canal de Sant Miquel i finalment el canal d' Osca (aquest em dona més confiança de ser fàcil i de poc marge per errar). Girem cua quan hem arribat a les Tarteres (fi de la pista) amb la panoràmica de la vall d' Isona i els Terradets davant mateix. Hem estat caminant gaire bé durant 2 hores i ens espera la tornada que, sense menjar, s' han fet més llargues que les dues primeres. Pel camí els ulls enfoquen el cel i contemplo com volen set ales deltes (extranyat per què la nostra espècie està en extinció), i el meu cor ja s' hi anava. Hem acabat la caminada a les 4 h. de la tarda, amb una gana bestial, i ràpidament baixem fins al Maciarol on ens preparen un plat combinat que ens ha tornat a la vida. Hem estat menjant juntament amb en Txus, n' Emili, en Sergi (ànsies), i dos amic més, i com que el vent ha estat bufant fort durant tot el dia ens hem posat d' acord per pujar una vegada acabéssim de menjar. A les 6h. de la tarda ja som a la Roper, amb un vent fred de collons. Ningú surt i cap a les 7 h. de la tarda els biplaces comencen a sortir i ja quan tomba el sol comença a afluixar i tothom prepara les veles i surten. Nosaltres ajudem a envolar-se a en Txus i la seva novieta amb un biplaça. Després (els últims)n' Emili i jo aixequem les veles a l' hora i sortim juntets com un equip de sincro. El vol, amb vent, ha estat relativament curt, però satisfet de poder aprofitar la tarda amb un vol bucòlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada