Caminada per la costa de Blanes, enmig de torres i la super població de cases fins arran de l' aigua. És una passada com el ser humà es pot embarrancar en construir damunt de penyassegats que més que una vista inmillorable, és un inconvenient complicat pel seu desplaçament i pràctica de vida. No sé com es poden llençar els diners d' aquesta manera. Potser és que nosaltres pertanyem al grup dels "matxaques", és a dir, pencar, cobrar poc, pagar impostos i tenir la simple noció que hem de sumar les despeses per arribar a fi de mes complint amb el pressupost establert en funció d' uns miserables ingressos. Bé, és que quan comprovo que hi tanta gent que sembla tenir tanta pasta, i no entenc com es pot aconseguir noblement, em plantejo si els que ens han educat de fer el bé, i ser senzills, ens han fet tontos, no sé.. no sé?. A part d' això, cosa que entenc que és producte de la nostra societat de consum, la caminada ha estat agradable. Hem resseguit el camí de ronda fins la Cala Sant Francesc, on ens hem vist tallats per una porta d' accés al camí, tancada en previsió de les possibles esllavissades dels penjats que hi ha. La solució ha estat seguir per la carretera asfaltada direcció Lloret de Mar, enfilant-nos per l' urbanització fins dalt de tot la muntanya. Una vegada dalt, hem decidit arribar-nos fins el castell de Sant Joan, que és un excel·lent mirador de la població i la seva costa. Quan hem baixat al poble ens hem quedat a dinar una bona fideuà al passeig marítim. Ja menjats hem continuat caminat fins arribar a la desenbocadura del riu La Tordera, on hem donat per acabada la nostra jornada caminadora. Ho hem rematat anant al cinema a veure una peli (Invictus).
Fotos avui:
1 comentari:
Noi hi ha gent que va molt sobrat de cales.
Molt bons les fotos, no se si ara saltarien des del castell com abans.
joan.
Publica un comentari a l'entrada