LLIGA D'ALA DELTA-BELLMUNT 2ª MÀNEGA

Avui tothom ha estat matiner, car les previsions eren pitjor que ahir, i ja les 12 h. hi havia gent volant. Es a dir, que la mànega s' ha posat aviat i la gent no s' ho ha pensat gaire i realment han escollit un bon moment i s' han enfilat fins la base del núvol que es formava damunt mateix de la sortida. La proba d' avui era anar a Els Prats de Lluçanès-Sant Julià de Vilatorta-Sant Pere de Torelló. Els que han estat més "tardons" han hagut d' esperar-se una bona estona per que el vent es poses bé, ja que entrava el llevant i no deixava sortir als que hi havia ja preparats. Estic molt dubtós amb la meva actitud a l' hora d' aterrar i trobar-me amb el pilotatge de l' ala, després de tant de temps, i he decidit no volar. M' ho hauré de fer mirar això!. Crec que necessito anar a algun lloc amb camps grans i fer els primers vols per comprovar que encara domino la burra o em costarà tenir la confiança necessària per aventurar-me a fer "cross" i saber que puc atrevir-me a aterrar a qualsevol lloc. Quan ja tothom era fora, excepte en Tasi i en Fèlix, hem anat a dinar al Casal dels Avis, amb la familia Cunill-Verdaguer. Allí m' han fet saber que en Joan, quan ja estava a Perafita, ha girat cua per venir a aterrar a Sant Pere de Torelló i dinar plegats. Dels altres no en sé res, de moment, però sempre hi ha algú que s' ho fa, tot i que si no han anat de pressa ben segur que s' hauran remullat, ha caigut un xàfec de nassos sobre les 5 h. . Ja ho explicaré quan m' assabenti. Fotos dels protagonistes: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/LLIGADALADELTABELLMUNT1I2MANEGA?feat=directlink

LLIGA D'ALA DELTA-BELLMUNT 1ª MÀNEGA

Ha començat la temporada amb èxit de participants (érem uns 15 pilots), ja que hi hagut ple a la sortida, amb dificultat per trobar un espai i poder muntar l' ala. Ja sabeu que en La Lliga d' Ala Delta només programa els dies de competició però no decideix el lloc fins el dijous abans del cap de setmana en funció de la méteo. A la reunió prèvia que es fa cada any per decidir dates es va comentar que a Bellmunt s' evitaria anar-hi el primer cap de setmana, car és un lloc molt bo per volar però complicat en l' aterratge si el dia no és bo. No obstant s' ha decidit anar-hi i ha estat un encert. La méteo no era clara arreu i ací encara ha deixat enlairar-se a tots els pilots. Fer la proba era un altra cosa. S' ha establert fer una anada i tornada de Bellmunt-Olvan-Bellmunt ( 70 Km). Així que s' ha obert la mànega han començat a enlairar-se tots amb dificultats, ja que no hi havia gaire activitat i els cicles tèrmics eren molt espaiats i poc consistents. Només 4 pilots han aconseguit prendre la base dels núvols, i ràpidament hem estat atrapats per l' ombra i seguidament s' ha refredat tota la zona. Resultat: el 90% dels pilots ha aterrat al mateix Sant Pere de Torelló i només en Josep Mª ha anat fins Perafita i ha tornat en veure que era sòl davant i que la proba seria de molt baixa puntuació, l' Àlex ha aterrat a Sant Hipòlit de Voltregà i ha hagut de tornar a peu fins a Sant Pere per recollir el seu cotxe (S'havia quedat sense bateria al mòbil i no ha pogut trucar a ningú). Jo ni tan sols he muntat l' ala, veient el temps i la caganera que tenia per fer el primer vol ací, després de no haver fet cap vols des de l' octubre de l' any passat. Quan alguns volien desmuntar l' ala a la sortida (era tot en ombra i sense vent, amb intenció de ploure i girar de llevant), he agafat el meu Artik2 i he sortit per fer un vol de baixada, No obstant, fregant molt el vessant he pogut aguantar-me una estoneta i després anar a aterrar al camp de les ales deltes. Avui aterrar allí, per les ales deltes, era una mica complicat, no hi feia gens de vent i la velocitat que agafaven en entrar era important i s' havia d' empènyer amb energia per poder aturar aquest coets. Ja desmuntant ha començat a ploure una mica, obligant-nos a anar de pressa i rematar el dia tot dinant al Xicra, alguns, i al Casal dels Avis, uns altres.

CASTELVELL DEL CAMP I SANT PERE TORELLÓ

Aquesta cap de setmana ha estat atípic, i quan dic atípic és que tot i volent volar no he pogut. El dissabte teníem programada la trobada de la colla que vam anar al Marroc el passat mes de març, tot fent una calçotada. I així va ser, vam agafar el parapent per intentar volar a Castillejos, ja que la calçotada la fèiem a Castellvell del Camp (Tarragona), que és enganxat a Reus, però el cel era tapat i amenaçador de deixar anar aigua. No obstant es va aguantar i ens va permetre fer els calçots i la carn en un foc al terra del tròs plantat d' oliveres dels nostres companys Xesc i Quim, que en son els amos. Els calçots boníssims (acabats de collir del terra i fets amb fullaraca d' olivera), barrejats amb la salsa. Després ho vam rematar amb una mica de carn de xai a les brases, cava amb porro, i pastis de poma de ca l' Ayma (d' Arbúcies). Abans de començar el tèc ens vam animar menjant una mica de coca de torna que fan allí, fantàstica!. S' ens va fer tard al voltant del foc i vist el temps, vam decidir tornar a casa per arribar a temps de veure el Barça-Español, en Jaume!, ja que a mí i la parenta passem olímpicament de la moguda. A més hem sentit que va ser un "fiasco". Avui, diumenge, he anat a Sant Pere de Torelló amb tota l' artilleria (parapents i ala delta), per si de cas, però en arribar tots el parapentistes eren al Bar dels avis, asseguts i mirant les condicions. La veritat és que hi havia molta activitat, núvols fent-se grossos i el vent enfortint-se de valent. Tot això ha valgut per quedar-me assegut igualment, i mirar el cel, sense pujar a l' envol. L' he fet petar amb en Joan i fins que en Miquel ha vingut per convidar-me a pujar amb l' ala, i al qual li he dit que no ho veia clar i que m' esperaria per veure si les condicions milloraven. Ell ha pujat i quan ha sigut a dalt ens ha trucat dient-nos que ho veia "txungo", molt negre i que baixava sense pensar-se-ho. Total, que hem acabat fent una cervesa i deixar-ho per la setmana que ve, que és quan comença la Lliga Catalana d' Ala Delta 2010. A veure com ens trobem després de que el darrer vol que vaig fer amb la màquina total va ser el més d' octubre de l' any passat... glub!

ORGANYÀ-TÌTOL D'ALUMNE AVANÇAT

JA EL TINC!!!!!!! Collons, tant de temps desitjant trobar una convocatòria i en una setmana se m' ha solventat el tema, i tot gràcies a en Ramon Badia i el seu soci Ezquiel, els quals en tenien una per aquest cap de setmana i en el darrer m' ho van fer saber. En una setmana he llegit més sobre vol que en vint anys, tot i que els dubtes ens els va treure l' Ezequiel ahir a la tarda quan ens va fer una repassada amb exàmens antics. El dissabte el vaig dedicar a fer-me amb la Faïal Bivouac, ja que només li havia fet dos vols a Àger i encara no l' havia provat fent inflades de cara al pendent. Durant el matí vaig fer dos vols en condicions suaus, i a la tarda amb el vent "enxufat" no vaig veure-ho clar per barallar-me amb les turbulències que la gent va dir que s' havia trobat. Avui diumenge m' he llevat a les 9 h. del matí i per celebrar el 0-2 del Madrid-Barça; he pujat a peu a la sortida per fer l' examen (previ), a la meva bola. La pujada m' ha fet suar una mica però és curta i no es fa pesada. La veritat és que val la pena l' esforç per les possibilitats gaire bé assegurades de trincar. A la sortida no feia gaire bé gens de vent i aquesta situació m' ha obligat a sortir amb la vela darrera i cara al pendent. Estirada amb energia, córrer amb decisió i ..."voila"! ja estic volant. Em separo del relleu i faig un 360º a la dreta, m'encaro, faig un 360º a l' esquerra, m' encaro i entro orelles, piloto amb el cos, deixo orelles i començo l' aproximació; dos vuits i aterro arran del terra amb velocitat i frenada amb energia per restituir una mica d' alçada i posar el peus al sòl. Ara ja hi ha tothom que s' examina que m' estan observant i només plegar la vela ja ens diuen que farem la part pràctica ara i la teòrica després. Fem dues pujades a l' envol; la primera per fer els 360º's i la segona per fer les orelles. M' ha anat bé, és clar, fent les coses poc a poc i fent tots els passos de preparació, revisió i control en la carrera. En l' examen teòric tots plegats sota el cobert hem patit els nervis habituals per no cagar-la. El resultat ha estat de 10 aprovats, de 12 presentats. L' un ha suspès el pràctic per envestir una pobra olivera que estava allí fa molts anys sense preguntar, ni fer res a ningú... pobra olivera. Bé, si més no ha sentit l' abraçada d' un home amb vela. L' altre ha suspès el teòric, per no haver estudiat, i si més no es podrà presentar a Guàrdia Civil. Ja passades les 15,00 h., la gent que estava volant ha començat a baixar, per què les condicions eren dures, i amb la mala sort que un pilot a 6 mts. del terra ha tingut una plegada fortíssima, provocada pel rotor de la feixa i el vent, i s' ha estampat al terra. No està greu, però segur que estarà masegat per tot el cos. Ha vingut l' ambulància molt rapit i se l' han emportat cap a La Seu d' Urgell per fer-li una revisió, ja que la patacada la portava i segur que haurà llepat de l' espatlla, la pelvis i les costelles. Ja veurem. Vist el pati, he practicat la retirada cap a casa i descansar, tot aturant-me al Portal d' Organyà per menjar un menú i refer-me una mica. Ja només cal estar preparat pels millors dies que ens esperen aquesta temporada. Mireu les fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ORGANYATITOLDALUMNEAVANCAT?feat=directlink

ORGANYÀ-PRÀCTIQUES AMB BIPLAÇA

Aquest matí ja teníem cantat el vent del nord reforçat i hem quedat amb en Ramon per fer pràctiques amb el biplaça a Organyà (la muntanya màgica). A les 11 h. del matí ja érem allí i el vent de nord-oest era present i s' escolava pel pel riu donant la direcció a el camp de llevant. Hem desempacat la gran vela i he fet pràctiques al sol per començar, després hem anat a la pendent escola i hem fet algunes baixades per comprovar si podia aixecar la vel correctament, la qual cosa ha anat bé. El vent continuava totalment creuat i com que eren les 3 h. de la tarda hem anat a dinar al restaurant El Portal (al mig d' Organyà), on hem menjat molt bé el menú que ens ha ofert. Cap a les 5 h. de la tarda el vent continuava creuat i amb ratxes fortes. Amb l' Elena hem anat a caminar per la pista que hi ha al camp d' aterratge i que puja fins per la falda de la muntanya i passa per sota la sortida (una volteta per fer baixar el dinar). Com que el vent no afluixa ja he plegat la vela i la he endressat per a la propera vegada. La setmana que ve hi ha organitzat l' exàmen per pilot avançat i m' ho han comentat i jo m' hi apuntaré per veure si puc tenir la titulació i poder participar a La Lliga Catalana de parapent. Ja us comentaré com funciona tot això. En Ramon i l' Ecequiel ho tenen ben muntat, i l' escola té un web on es poden consultar les activitats i serveis que ofereixen, és: http://www.volarenparapente.com/.

Fotos d' aquests dies: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERSETMANASANTA2010?feat=directlink

ÀGER-VOLADA VENTADA I CAMINADA ADICTIVA

La previsió d' avui ens forçava a pujar d' hora a la Roper per poder fer el vol possible. El cel era tapat de bon matí i quan hem pujat a les 11h. el vent ja bufava de valent. Totes les escoles han baixat a la Nova ja que els era impossible dominar les veles i a dalt hem quedat els pocs agosarats que ens veiem en cor de sortir (ara és quan m' adono el bon treball que he anat fent en els meus viatges a Aglou-Marroc). He necessitat baixar sota la rampa per no tenir tanta fuga i he aixecat molt bé. No ha costat gaire acostar-me a les parets i començar a trincar les tèrmiques fluixes que anaven desprenent-se. Treballant lentament he arribat Sant Elís amb l' altura ratllant la cresta. D' allí he anat tirant cap a l' Ametlla, ara ja per sota la carena, intentant trobar alguna ascendència decent que m' ajudes a agafar altura suficient per poder tornar còmodament, i no ha estat possible. Sota les parets estava mogut a causa del sotavent (el vent ha anat girant de ponent), i he hagut de separar-me cap a la vall on m' he trobat amb el un vent de 20km. de cara. Lluitant i perdent altura he anat avançant fins l' ermita del Colobó i el vent, ací, ja era més suau. No hi havia activitat com per aguantar el nivell i he decidit anar a aterrar al càmping. Feia fred (tenia els dits gelats) i tampoc convidava fer durar el vol. He aterrat de Llevant (mai ho entendré), sense vent a nivell del terra. Avui s' hi celebrava la 2ª etapa de la Volcat (volta a Catalunya amb BTT) i hi havia una gentada important i molt ambient. Amb l' Elena hem anat a caminar per fer gana i animar als ciclistes que anaven arribant després de fer 80 km. molt durs (segons totes les entrevistes que els feien a l' arribada). Hem anat a dinar al nostre refugi i per la tarda el cel ja amenaça pluja, la qual no ha tardat a aparèixer d' una manera feble, però que abans ens ha deixat fer la caminada de la tarda (unes 2 h.). Ens hem tornat addictes a les passejades. Demà, si fa bo, anirem a Organyà per fer pràctiques amb el biplaça a l' escola que porta en Ramon Badia, ja que tinc ganes de rebre bones nocions per poder compartir els vols amb amics i família, els quals em demanen gaudir l' experiència de deixar de tocar el terra.

ÀGER-LLARGA CAMINADA I VOLADA CURTA

Ja som Setmana Santa i no ens hem decidit d' anara a Andalusia (El Bosque) on fan l' Open Intenacional d' Ala Delta, i hem tornat al nostre petit refugi de La Règola per passar aquests dies. La nota curiosa és que no he agafat la Moyes, ja que gaire bé cada any que anem a la vall d' Àger plou força, he pensat que si m' animo ja agafaré la Bautek que guardo al camping Vall d' Àger. Avui el dia s' ha aixecat serè i amb poc vent a la vall i ens han entrat ganes de caminar i despertar el cos. Esmorzem i agafem la furgo per pujar fins a 300 i fer la pista que ressegueix tot el Montsec per sota les parets més enfilades. Arribem damunt la font del Gabrieló i deixem la furgo per començar a caminar tranquilament per la pista de sorra, contemplant aquestes parets tant imponents. Fins i tot sembla que et caiguin sobre, i el contrast és mirar a la vall per veure la verdor que hi ha en aquesta època de l' any. Només trobem algun escalador que comença a pujar el material per fer l' escalada corresponent. Anem tirant cap a Llevant, passem pel damunt de l' ermita de la Mare de Déu de Colobor i ja som al roure de Calafí (m' ha sorprès per que em pensava trobar un roure imponent, i el que hi ha és un arbret en mig d' un prat que té el seu encant). Continuem i em fixo en els canals que poden facilitar l' accés al cim de la carena, tot comprovant els passos del canal Fosca, Canal de Sant Miquel i finalment el canal d' Osca (aquest em dona més confiança de ser fàcil i de poc marge per errar). Girem cua quan hem arribat a les Tarteres (fi de la pista) amb la panoràmica de la vall d' Isona i els Terradets davant mateix. Hem estat caminant gaire bé durant 2 hores i ens espera la tornada que, sense menjar, s' han fet més llargues que les dues primeres. Pel camí els ulls enfoquen el cel i contemplo com volen set ales deltes (extranyat per què la nostra espècie està en extinció), i el meu cor ja s' hi anava. Hem acabat la caminada a les 4 h. de la tarda, amb una gana bestial, i ràpidament baixem fins al Maciarol on ens preparen un plat combinat que ens ha tornat a la vida. Hem estat menjant juntament amb en Txus, n' Emili, en Sergi (ànsies), i dos amic més, i com que el vent ha estat bufant fort durant tot el dia ens hem posat d' acord per pujar una vegada acabéssim de menjar. A les 6h. de la tarda ja som a la Roper, amb un vent fred de collons. Ningú surt i cap a les 7 h. de la tarda els biplaces comencen a sortir i ja quan tomba el sol comença a afluixar i tothom prepara les veles i surten. Nosaltres ajudem a envolar-se a en Txus i la seva novieta amb un biplaça. Després (els últims)n' Emili i jo aixequem les veles a l' hora i sortim juntets com un equip de sincro. El vol, amb vent, ha estat relativament curt, però satisfet de poder aprofitar la tarda amb un vol bucòlic.