"KIT-KAT" D'HIVERN AL MARROC

Bé companys, ja estic frisant per sortir volant cap al Marroc. Demà marxem cap a Marrakech i d' allí anirem a Aglou, per fer pràctiques de vela i passejar pels vessants de la costa uns quants dies. M' han deixat una "demo" de la Faïal, de la casa Nervures, per testar-la. Ja en tinc una de demanada, però lleugera (la faïal Bibouac), i després de cinc anys carregant la HOOK de la Niviuk, ja tinc ganes de costejar menys pes. La Hook me l' ha comprat el meu company "en Mota", qui m' acompanya en aquest viatge i al qual li convé una mica de pràctiques al terra, i allà és ideal. A mitja setmana tornarem cap Mzouda i Aguergour per rematar la sortida. Tot això si el temps ens acompanya, i si no, ens afartarem de "tagines" i gansejar estarrufats pel terra. Que tingueu bons vents i els vols seran bons. Fins aviat.

AMER-SANTA BRÍGIDA-AMER

Ja us vaig dir que ahir el telèfon mòbil em va volarrrr..., i bé com que sóc tosut, hem tornat al lloc i primer hem passat pel restaurant per saber si me l' havia deixat a la taula, mai se sap. I no, per tant, la única opció era fer el mateix trajecte de pujada a Santa Brígida, repassar la sortida i esperar sentir el so de trucada per localitzar-lo. Feia molt de vent, de ponent i a ràfegues que no convidaven a pensar en el vol. Hem caminat un altra vegada per sota el cim i fins el coll per trobar la font de Can Catau. Hem anat pujant i mirant pel terra? com burricos...., la veritat és que la pujada et fa mirar al terra. Ja a dalt hem anat a la sortida i he recreat l' envol. Hem repassat tant bé com em pogut tot allò que era mínimament net. També he baixat per sota el bosc, molt brut, només apte per a senglars, fent trucades per sentir el so del "mòbilperdut", i no hi ha hagut manera. Ja el dono per perdut i només ha calgut la trucada a Movistar per anul·lar la targeta. Hauré de renovar l' aparell. Hem continuat caminant direcció a Sant Esteve de Llèmana fins les 2 del migdia, hora que hem girat cua per anar a dinar al Snak d' Amer (fan unes amanides de formatge de cabra amb melmelada de tomàquet, trocets de pollastre i bacó, molt bones). El cel ja era núvol per tot quan hem sortit després de dinar, i hem decidit tornar a casa per passar la tarda a aixopluc de la remullada que s' acostava. Ja només ens queda anar preparant l' equipatge per marxar al Marroc el dissabte proper, que ja en tinc ganes. Si més no, per intentar afartar-me de volar allà.

SANTA BRÍGIDA "NOVAMENT"

Dia totalment indefinit, només amb la idea que segons les condicions previstes seria l'únic lloc on es podria volar i gaire bé l' erro. La veritat és que el matí ens ha passat fent un viatge fins la costa i allí ja bufava sudoest. Cap el migdia hem anat cap a La Cellera i el vent allí era de nord una mica fort, així que hem pensat en dinar i després anar a caminar per les rodalies. Hem anat a Can Co, i la veritat és que tot el que hem demanat era d' allò més bo. Després hem anat al camp d' aterratge de Santa Brígida que era ple de gent que s' ho mirava, i vet ací, el vent ha començat a posar-se bé. Tothom cap a munt, menys jo que amb la parenta hem anat a caminar, jo amb l' equip lleuger carregat, pujant per la font de Can Catau. Hem pujat tranquilament i ens ha costat uns 45 minuts fins arribar a la sortida, Alguns ja volaven amb condicions una mica tèrmiques i just quan som a la sortida, tots aterren per plegar a dalt. Jo m' ho penso, ja que el vent és prou creuat com per endevinar que el vol serà de baixada. Però les ganes poden, i també el fet de que el sol ha tornat a sortir, deixant el núvol que l' amagava. M' ajuden a preparar la vela, i en un no res ja surto i m' arrambo fort als arbres i m' aguanto bé!!!!!. Bé no es massa gloriós, però em permet fer unes quantes passades a l' alçada de la sortida i baixat resseguint el pendent sense perdre massa altura. Finalment aterro amb direcció de llevant cap a ponent, sense més problemes. Plego ràpidament, l aparenta ha baixat a peu i ja ha arribat a la furgo on m' hi espera. Carrego els estris i m' acomiado del personal que estava fent-la petar. I l' anècdota del dia és que quan érem a Girona per anar al cinèma, m' adono que ..... he perdut el mòbil, segurament quan volava, ja que el portava a la butxaca dels pantalons, i no son gaire fondes que diguem. Total, que això m' ha estroncat el dia,..... m' ha sapigut greu!... hi tenia fotos i algun telèfon que no tenia guardat al PDA. Fotos del dia: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDANOVAMENT?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "FUNCIONA"

He matinat tard avui, els llençols se m' enganxaven com mai, però una vegada de peus al terra he anat a Santa Brígida, allí sempre es pot provar el dia. I també, com ahir, el vent estava bé, una mica més fort però ens ha deixat volar una bona estona. Abans però com que encara estava mig adormit m' he proposat pujar a l' envol caminant. Ho he fet pel davant, anant a buscar el camí de la font de Can Catau. És una pujada una mica més llarga que la típica, però val la pena ja que ressegueixes la muntanya per sota i t' enfiles pel sot de llevant, fent la carena fins arribar a la pedrera i tot seguit a la sortida. Avui hi havia bastants pilots del país veí, francesos i anglesos, els quals s' han atrevit a volar amb canya de vent i tèrmica guarra, guarra. De fet nosaltres els miraven des del terra i les seves campanes no paraven de bellugar. Fins i tot un d' ells que volia aterrar a l' envol ha tingut un plegada asimètrica molt forta i amb la cua entre cames ha anat directa a l' aterratge. He fet un parell d' aterratges a dalt i en el tercer vol, el vent ha girat de llevant i tots els que ens trobàvem a l' aire hem anat al terra. Després he tornat a pujar amb la vela en coliflor dins del cotxe d'un pilot de Vilobí (ara no em recordo com es diu) que ha volgut tornar a pujar. A dalt el vent estava completament de Llevant i he aprofitat un lapsus per sortir i fer un vol de baixada resseguint l' empit de la muntanya fins al terra. Fotos d' avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAFUNCIONA?feat=directlink

MONTSENY-SANTA BRÍGIDA

El dia pintava bé segons la previsió del divendres, però només llevar-nos el cel s'ha anat encapotant i en ben poca estona ja no es veia blau. Ja havíem decidit anar a caminar pel Montseny i concretament a visitar les masies que en un temps passat foren la casa dels meus avis, pagesos en el seu temps. Hem caminat amb un fred viu i en certs moments ens han caigut algunes volves de neu. La caminada ens ah durat unes dues hores i mitja quan hem decidit tornar a casa.

Quan tornàvem ens ha aparegut en breus moments el sol, així que he agafat la furgo i he anat a Santa Brígida per veure si es podia aprofitar el dia. I sí, quan he arribat ja hi havia dues veles volant, eren la Judit, l' Erwan i poc després ha sortit en Geof. He coincidit amb el Marc i sense perdre temps hem anat amunt. A dalt el vent estava fantàstic, amb la velocitat ideal per jugar amb la vela fent inflades. No ens hem entretingut gota, en poc temps ja teníem les veles inflades damunt nostre. Sortim sense gaire bé fer res, i ens enfilem per damunt de la sortida sense problemes. Sense passar gaire estona, aterro a la sortida per enfocar més bé la cambra de filmar. I torno a sortir, m'hi estic una bona estona fins que comprovo que les condicions van minvant i m' acosto a la sortida on hi aterro novament. Alguns pilots no han tingut tanta sort i han anat a l' aterratge, però tornen a pujar, la cosa pinta bé. Ens hi estem una bona estona fent-la petar fins que es torna a posar bo. Van sortint alguns pilots, i jo m' entretenc en fer inflades i dominar la vela, fins que en un moment i estant o desprevingut, un cop fort tèrmic se m' emporta amunt sense haver-me girat i mirant la vela. Total que ha estat una anècdota, estar entwistat i volar. No ha passat res, automàticament et quedes mirant la vela i veient que està bé et gires i ja està, a volar. Però aquesta vegada el vent ha girat de llevant i tots hem anat avall. A l' aterratge estava una mica "güarro", però suportable. No cal dir que tots anàvem molt abrigats per suportar el fred que feia. Fotos d' avui:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSENYSANTABRIGIDA?feat=directlink

BLANES (CALA SANT FRANCESC-CASTELL SANT JOAN)

Caminada per la costa de Blanes, enmig de torres i la super població de cases fins arran de l' aigua. És una passada com el ser humà es pot embarrancar en construir damunt de penyassegats que més que una vista inmillorable, és un inconvenient complicat pel seu desplaçament i pràctica de vida. No sé com es poden llençar els diners d' aquesta manera. Potser és que nosaltres pertanyem al grup dels "matxaques", és a dir, pencar, cobrar poc, pagar impostos i tenir la simple noció que hem de sumar les despeses per arribar a fi de mes complint amb el pressupost establert en funció d' uns miserables ingressos. Bé, és que quan comprovo que hi tanta gent que sembla tenir tanta pasta, i no entenc com es pot aconseguir noblement, em plantejo si els que ens han educat de fer el bé, i ser senzills, ens han fet tontos, no sé.. no sé?. A part d' això, cosa que entenc que és producte de la nostra societat de consum, la caminada ha estat agradable. Hem resseguit el camí de ronda fins la Cala Sant Francesc, on ens hem vist tallats per una porta d' accés al camí, tancada en previsió de les possibles esllavissades dels penjats que hi ha. La solució ha estat seguir per la carretera asfaltada direcció Lloret de Mar, enfilant-nos per l' urbanització fins dalt de tot la muntanya. Una vegada dalt, hem decidit arribar-nos fins el castell de Sant Joan, que és un excel·lent mirador de la població i la seva costa. Quan hem baixat al poble ens hem quedat a dinar una bona fideuà al passeig marítim. Ja menjats hem continuat caminat fins arribar a la desenbocadura del riu La Tordera, on hem donat per acabada la nostra jornada caminadora. Ho hem rematat anant al cinema a veure una peli (Invictus).

Fotos avui:

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BLANESCALASANTFRANCESCCASTELLSANTJOAN?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "DOLENTOTA"

El dia era solejat i es preveu un bon dia per volar, per tant, el mateix viatge a Girona per fer feina, em serviria per què a la tornada acostar-me a Santa Brígida per intentar aprofitar-lo i volar una mica. Allí ja m' hi he trobat a en Marc, i a la poca estona han arribat l' Enric de Palamós i l' Oriol. Tots contents per les expectatives del dia, així que carreguem tots els parapents al cotxe de l' Oriol i cap a munt. Arribem dalt i veiem que el vent ja entra i es va consolidant i reforçant. Surt l' Oriol i en un parell de girs ja és pel damunt de la sortida i pujant, surt en Marc i també, el ven va fent coses rares, abans a l' Oriol i a en Marc els ha costat aixecar bé la vela. L' Enric també aixeca i surt i jo que havia estat fent fotos, m'equipo i quan aixeco al vela se m' encara de ponent i la torno a terra, quan és al terra se m' envolica com un "xuxo" i comprovo que el vent s' ha posat de ponent i fort, miro als que estant volant i el veig bellugant-se de veritat. Jo que m'ho penso, sembla com el dissabte passat que ho van passar malament. De sobte veig a l' Oriol que tornant molt baix del mig de la vall li fa una frontal molt bèstia, l' Enric està clavat i va directe a l' aterratge, en Marc que havia fet la transició fins el morro del Poblat Ibèric, torna arrossegat vellugant-se força. Total que em descordo la cadira i ja he volat per avui. No tinc ganes de que em remenin sens voler. Els truco pel telèfon i els dic que plego i baixo el cotxe. I a baix em comenten el que us he explicat, i jo content de no haver passat el mal tràngol. He tornat a casa a dinar i a la tarde a treballar. Però està bé això de poder trencar la setmana amb una escapadeta per fer allò que ens fa somiar tots els dies.