COMENÇA EL CANVI DE TARDOR A HIVERN?

DISSABTE 28-11-09.- Ja em temia el què ha passat, però com que sóc molt massell, m'aixeco a les 8 h. del matí i agafo la furgo per anar a Bellmunt a caminar i volar, però ja quan arribo al Coll de Revell, el vent i la boira fan acte de presència i penetro al mon de la humitat i fred que és la plana de Vic en aquestes èpoques. Tot tapat i fred fins la plaça dels avis de Sant Pere de Torelló. No hi ha ningú i és d'hora, així que no penso gaire i sense dubtar, ni m' aturo, i enfilo cap al Túnel de Bracons per anar a Sant Brígida. En el mateix moment que deixo els túnels la furgo ja es mou de les ventades que fot (miro el Far i hi ha tota la nuvolada és enganxada i pentinada amb l'efecte fogony), la qual cosa em desmunta la idea de volar avui. Sense aturar-me enlloc directe a casa i fer alguna cosa a la vall d'Arbúcies on hi fa sol. Amb la parenta agafem els bastons i ens estrenem en el passeig que l' Ajuntament ha obert al llarg de tota la riera d' Arbúcies fins el Molí de les Pipes (uns 2 Km.). Molt agradable i bonic per passejar. Ja al Molí de les Pipes continuem amunt cap al Congost i baixem a casa a dinar. Ens preparem un "tagine" de pollastre que remato amb un té de veritat!.

DIUMENGE 29-11-09.- El dia promet, núvol i vent amb pinta de ploure, i per no quedar-nos encallats al sofà, tornem agafar el bastons, pugem al cotxe per guanyar desnivell i anem fins Can Puig (a mig camí de la Feixa Llarga). Allí comencem a caminar per la pista, tot xerrant, i per la drecera arribem fins sota el Rotés. El vent es cada vegada més fort i pinta de ploure en qualsevol moment, així que girem cua i cap avall fins el cotxe. Hem estat caminant durant dues hores i ens ha agafat la gana. Com que no tenim res preparat a casa per dinar optem pel que és fàcil..... anar a comprar el menjar preparat i llest per passar a la boca sense mora. Comprem escudella i pollastre a l' ast que sense pensar ja son a la panxa!. Ara, que ja plou, em faré un té dels de veritat, per gaudir-lo tranquil·lament estarrofat al sofà amb el paisatge que tenim davant i la caixa tonta que ens entreten amb una peli.

Algunes fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PASSEIGPERLARIERA?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA LA SALVADORA!

He volat!!!!!!!!!!. Sí, sí, després de dues setmanes intentant volar el cap de setmana, ara resulta que s'ha de volar entre setmana. Hi ha condicions collonudes, poca gent, vent perfecte, sol enlluernador, etc., etc., etc.. Aquest matí em tocava fer gestions a Girona, i semblava una premonició i vaig fins a casa, agafo la Hook i la cadira normal i ho carrego tot al cotxe, pensant que si acabo la feina aviat m'acosto fins Santa Brígida i si hi ha algun pilot i el dia pinta bé....i és clar, ho aprofito. La feina ha anat bé i a 1/4 de 2 ja havia acabat i directe cap a Amer, on em trobo amb en Xevi que sense perdre temps em carrega i cap amunt. Som dalt i el vent està collonut, fluixet però que ja aguanta (hi ha el N1 volant i aterrant dalt). Coincidim amb varis pilots, en Sergi, n'Edu, i dos més que no sé com es diuen però que conec de vista. Ens saludem tot preparant l'equip i vinga ja som amb la vela damunt i surto cap amunt. Al principi costa una mica superar el nivell de la muntanya, però poc després ja trobo tèrmiques que em deixen pujar uns 200 mts. per damunt, i amunt i avall el vol és fàcil i entretingut. Volo durant 3/4 d'hora i baixo a aterrar per arribar a la feina a l'hora de començar. Però no sense fer una tiradeta cap al davant i tornant a l' aterratge vent en cua i fent alguns wingovers de content que estava. I res, que s'ha d'estar sense treballar per poder aprofitar els dies bons que ens deixa la tardor-hivern. Quan serà que ens toqui la "primitiva" per poder estar tranquil esperant-els!!!!!!. Salut companys!

TEMPS DE FILAR PRIM I ENCERTAR!

DISSABTE 21.- Ja podeu imaginar el per què del títol, i és que hem tornat a ensopegar amb una mala previsió a la zona. El vent ens ha negat el permís per volar avui. N' Edu i jo ens hem trobat al Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló per pujar a Bellmunt a peu, esmorçar i baixar volant, i res, que això de caminar i esmorçar collonut!, però..volar? osti, tú que n'és de difícil quan hi ha ganes. El vent era encarat de nord-nordoest, amb ràfegues fortes que feien del tot desaconsellable intentar volar. Bé segur que algun mascle hauria volat, però nosaltres ens ho hauríem mirat des del terra. Disposats a baixar a peu, truquem a en Joan i s'ofereix per pujar a buscar-nos amb el cotxe, i no ens ho pensem gens i OK!. No habiem arribat a dalt l' aparcament de Bellmunt que ja era allí plantat. Carreguem les veles i cap al bar dels Avis per beure una cerveseta i xerrar una miqueta. Després cap a casa per reposar una mica, dutxar-nos amb la parenta i anar al sopar d' entrega de premis de la lliga catalana d' ala delta. A les 20h. ja érem a Valldoriolf (Vallès) al Mas Martí on vam sopar tota la colla d' aquesta espècie en extinció. Pica pica variada, segon plat, postres, beguda i cava per brindar pel nou campió 2009 en FRANC!, el qual va tenir un detall sense precedents en regalar un rosa a cada una de les dones, amb un gest d' agraïment per la seva col·laboració a les recollides dels pilots, ja que sense aquestes no seria possible organitzar aquesta competició. A mitjanit anem a casa per reposar, que ja tenim una edat. Alguna foto del dia: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/TEMPSDEFILARPRIMIENCERTAR?feat=directlink

DIUMENGE 22.- Avui ens hem llevat amb el cel totalment tapat i amb una mica plugim, la qual cosa ha produït un excés de llit. Ens hem llevat a les 10h. i ensumicats hem esmorçat i posat a planxar la roba per tenir l' armari preparat per la setmana. I mentres estic planxant em sona el telèfon amb l' arribada d' un missatge que diu: VOL DES DEL TOUBKAL!, i és que els meus companys Txus, Emili i Josep Mª, són al Marroc per fer el cim i l' han fet i volat, FELICITATS!. Ara estic escrivint i miro a fora...fot un vent que t' hi cagues!........... ploffff....ja soc al sofà, davant la teleeeeeee.

BELLMUNT-CRESTA I VOLAR 50%

Som en Pep, n'Edo i jo a les 8 del matí a la plaça del Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló i la pujada la farem per la cresta de la muntanya de Bellmunt. Començem a caminar pels carrers de Sant Pere i enfilem cap el camp d' aterratge del cementiri, on enpalmem la carretera asfaltada que puja a Bellmunt. La seguim fins passar la casa de la Rodorta i a uns 500 mts. més amunt, al revol surt el camí que ens porta cap a ponent de la muntanya fins arribar al seu extrem on comencem a seguir-lo pel tall de la seva cresta. El camí canvia de vegetació, si al la vessant sud és ple d'alcines i roures, a la vessant nord ens trobem amb faigs i un color vermellós de les fulles que ja cauen. Anem fent camí xerrant de les nostres coses... volar! és clar, i arribem a dalt amb la gana feta. Hi ha molta gent esmorçant, però nosaltres ja ens fiquem a la cuina, al costat de la llar de foc, i ràpidament ens preparen torrades amb una botifarra, la qual entra que no ens adonem quan veiem el plat net. Ja quan hem arribat el vent bufava massa fort, i ens esperem una bona estona per veure si afluixa. Res, que no baixa la intensitat i anem a la sortida per comprobar que allà a baix el vent és igual. I sí, no ho veiem clar per sortir i després de ser-hi una estona, decidim baixar amb la furgo de en Cesc, fins el casal dels avis. Fem una cerveseta i ens reunim uns quants pilots de parapent i ala delta amb els quals la fem petar. Ja passat el migdia decidim tornar a pujar amb els cotxes. A la sortida el vent encara és fort, però comprobem que va baixant d'intesitat i ens equipem. Surt el primer, després en Cesc, el segueix n'Edu, en Pep es prepara i comença a manxar de valent. No ho veu clar per sortir i recull la vela en coliflor i els tres que som dalt retardem la sortida fins a última hora. Vistes les imatges del parapent que ha sortit novament, en quedem convençuts de plegar les veles i baixar amb cotxe cap avall, que això de les trompades invisibles i les ràfegues al terra son per a gent valenta. Un tè calent i una mica més de xerrameca amb les companys posen fí al dia, que a part de la caminada, el volar ha quedat en el pensament.
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BELLMUNTCRESTAIVOLAR50?feat=directlink

JA HEM TORNAT DE MARROC NOV-2009

Ja hem arribat i la cosa ha anat molt bé, he volat gaire bé cada dia. Us ho explico més endavant amb fotos i vídeos.

Ja comença a ser un clàssic això d' anar al Marroc el mes de novembre. La veritat és que, si es pot, val la pena, pel temps, per la temperatura que hi fa, i per l' ambient relaxat que s' hi troba. Aquesta vegada ja no hem perdut el temps i hem anat a Aglou directament. I ho hem encertat, hem volat cada dia. No cal dir res més. Ens hi hem retrobat amb els natius d' allí, n' Aziz, Mohamed, Lassen, Hassein, etc., tots amb les veles gastades de tant refregar-les per la sorra de la platja, però igual d' efectives. Ja es coneix el lloc arreu i està molt freqüentat per parapentistes de moltes i diferents nacionalitats. Les seves "tagines" es posen d' allò més bé després de volar sense parar, i a la nit la remor de les onades es fonen i es converteixen en un somnífer infal·lible per dormir com una soca. A part d' això, en hem trobat amb l' escola Entrenúvols d' Àger que hi van venir per descobrir el lloc, i els va agradar per portar el grup que esperaven per la setmana següent. També ens hi vam trobar el grup del Marc Boier (francès), que coneixem arrel de la primera vegada que vam conèixer Marroc, hi vam aterrar al seu costat, el vam saludar i vam tornar a envolar-nos per continuar fent els penya segats. Com a anècdota, només hi va haver un dia que quan em trobava volant es va disparar el vent del Nord i no hi habia manera d' avançar i aterrar dalt els penya segats podia haver estat arriscat, per tant, s' em va acudir anar a la platja, i a base de secsejades, vaig posar les orelles i accelerador a tope i fins el terra. Ja d'inmediat, mans enlaire i vaig agafar les bandes C per deformar la vela i no m' arrossegues pel terra. El vent era realment fort!. Vaig tornar a les coves a peu.... qualsevol es fot a volar amb la canya que fotia. No he fet gaire fotos però en podeu veure algunes:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCNOV2009?feat=directlink