PIC PERIC

Avui hem fet una sortida de les bones a la Cerdanya francesa, a la zona de La Bollosa, hem encarat assolir el cim del Pic Peric 2.863 mts., però amb una aproximació un pèl llarga i exigent.

Vam sortir ahir al vespre amb la idea de sopar pel camí, cosa que vam fer quan ja érem a Puigcerdà. Ens vam menjar el què seria el combustible per l'endemà que realment necessitaríem. Ja a La Bollosa, eren 2/4 de 12 del vespre, ens vam posar a dormir a la furgo per aixecar-nos a les 7 del matí. A aquesta hora ja som de peus a terra i camí amunt. Passem tot el pantà per l'esquerra (Oest) fins el final i comencem a guanyar altura fins sota mateix del Pic Peric, on hi fem la primera aturada per esmorçar. Trèiem el pa i la corresponen llauna de tonyina i coll avall, ho rematem amb una fruita i alguns fruits secs. Retornem a la caminada i anem seguin tota la vall de Camporells fina arribar a la cara Nord del cim. Pugem per una tartera molt dreta, ja marcada pel pas d'altres excursionistes fins empalmar amb la cresta nord i sense deixar-la arribem al cim (3 h, 30m.). El dia és espectacular, podem veure tos els cims que la vista pot abarcar, hi ha molt bona visibilitat, el vent és suau, la temperatura ideal (vaig amb màniga llarga i no tinc calor) i les forces estan molt bé, estem en forma. Hem estat una bona estona al cim, i decidim baixa per la cresta Sud, dreta i distreta, sense cap dificultat tècnica, ampla i sense riscos. La cresta se'ns fa una mica llarga, però la fem tota íntegrament (es pot sortir amb vàries ocasions). Ja de tornada del cim ens aturem en mig d'un prat verd i immaculat per dinar (més bocata de tonyina, fruita, fruits secs, etc.). Arribem a la furgo havent estat caminant, amb aturades incloses, unes 8 hores, però molt bé, sense sentir-nos massa castigats. Prenem camí cap a casa, i quan passem per La Molina ens agafa gana per berenar i ens aturem al bar de l'Estació. Allí s'ofereixen a fer-nos carn a les brases i berenem tranquil·lament, anem d'hora. Ara sí que notem que les cames ens diuen que han fet un esforç no habitual. Prop de Ripoll hi ha un control de la Guàrdia Civil, amb tota l'artilleria a punt de esbornagar qualsevol cotxe que sigui sospitós, i com ja podeu imaginar, ens aturen, ens fan aparcar, ens demanen la documentació personal, del cotxe, ens fan obrir el porta maletes, ens fan obrir totes les motxilles i bosses, etc.. Passat tot el "catxondeo" de comprovacions, ens deixen continuar demanant-nos disculpes per les molèsties, collons...tanta mala cara fem?. Fent un resum es pot dir que és una zona molt recomanable per anar-hi a fer altres cims i fins i tot amb el parapent, ja que totes les valls son de gespa i molt amples. Al cim s'hi podia sortir perfectament per tots els vessants, ja que és un llom amb pedres i gespa. Si voleu veure les fotos cliqueu al següent enllaç: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PICPERIC?feat=directlink

COMANEGRA vs PIC DE LES BRUIXES

Hem fet una sortida de muntanya per a tothom, i ens ha anat molt bé. La idea era de sortir amb la família a caminar en un lloc diferent del Montseny, i la proposta va ser la de pujar al Comanegra, a la Garrotxa. Tothom hi ha estat d' acord i la única pega és aixecar-se a les 6,00h. del matí per poder arribar-hi d'hora i poder fer-lo en un matí, però el sacrifici val la pena. Ens trobem tots a les 7,00 del matí i junts en el mateix cotxe ens dirigim cap a Vic-Ripoll-Camprodon-Beget, dues hores de viatge que es fan una mica llargues. Tot mirant la muntanya canviem de pensament, i ens posem d'acord per anar fins les basses de Monars, i d'allí enfilar-nos fins el cim del Comanegra, ho fem envoltat de vaques i vedells que pasturen al seu ritme. Quina sort que tenen, mengen tant com volen, beuen fins que estan tipes i dormen allí on els rota, el problema es el fi que tenen i que normalment en les presenten en forma de filet o entrecot. Tornem a l'excursió, pugem tranquilament i ja a dalt esmorzem amb una brisa fresqueta a l'ombra dels faigs fins quedar ben satisfets. Recuperats, enfilem per la cresta i l'anem seguint fins el Pic de les Bruixes. Molt bonic el paisatge i el dia, gaire bé sense cap núvol i per tant, sense amenaça de tempesta. Al cim del pic ja comencem ha estar madurs, i decidim tornar cap a la furgo per poder anar a dinar a Beget. La tornada es fa una mica llarga, però descansada, ja que tot el recorregut és de pla i baixada, amb un petit curt pujador i insignificant. A la furgo ens han estat esperant unes cerveses, i refrescs molt fresquets a la nevera fantàstica, que han baixat directes als ventres dels caminadors assedegats que som nosaltres. Baixem a Beget i a les 16,00 h. encara ens donen de menjar que passa ràpidament a calmar l'esforç que hem fet. Passejada pel poble de pedra i de tornada ho fem per la Oix i Castelfollit de la Roca, on hi fem una aturadeta. Està clar, per comprar galetes de Cal Enric i madelenes gegants de nous i xocolata......mmmmmm que bones!.

Anem fins Olot i passem pel túnel de Bracons fins a Vic. Ja a l'Eix ens veiem aturats per un accident a l'alçada de Sant Julià de Vilatorta duran una hora i arribem a casa a les 21,00 h. del vespre. Però el dia ha estat ben aprofitat. Visca les vacances!

CALOR I MÉS CALOR

Portem unes setmanes de calor i manteniment casolà. Matí a la feina i tarda a casa pintant i fent una o altra reparació de "brico" perquè no ens caigui el sostre algun dia. Total, que no acompanya agafar els "petrecols" de vol i anar a volar amb la possibilitat de tempestes, que es fan gaire be cada dia, i no fer rès. Això em fa decidir quedar-nos a casa i prendre el sol a la piscina, tot fresquet!. Potser la setmana que ve mirarem d'anar al Pirineu a caminar i, si s' escau, fer algun cim. Ja us en faré cinc cèntims.