Algú sap que vol dir ...ploure? jo ja tinc l' experiència aquesta primavera. Collons!! que a veure si para d' una vegada i ens deixa volar!. No obstant aquest cap de setmana que pintava tant malament hem pogut deixar de tocar el terra durant tot el dissabte. Al matí i després d' inscriure'm a la Lliga Catalana de Parapent B, hem pujat a l'envol amb les furgonetes del càmping de la Vall d' Àger, els quals han col·laborat amb l' organització. Érem molts pilots (dona gust veure tanta penya), i tots amb moltes ganes de volar. El dia era tapat i amenaçador de remullar-nos, per la qual cosa es va posar una mànega per la vall, que en la meva categoria constava de carrera a gol fent el circuit de Roper-l'Ametlla-Castell dels moros-Ermita de la Pedra-Gol al càmping. Es va haver d' endarrerir la sortida mitja hora per les males condicions de visibilitat a la sortida (el núvol era enganxat a la sortida). Així que va passar aquest temps es va donar la sortida, i inmediatament es van aixecar 5 ò 6 veles a l' hora , i va ser espectacular veure-les sortir pel mig de la boira, fent orelles per no entrar-hi. Als de la B en van fer sortir mitja hora més tard i les condicions no eren d' allò gaire encoratjadores. Vam anar sortint pausadament veient que aviat seriem a terra. En el meu cas, vaig sortir i vaig anar girant tot el què trobava, encara que fossin ceros. En trobar que el vent havia girat d' Oest a Nord-Oest, em vaig separar de les parets i em vaig dirigir pel damunt de l' ermita de la Pedra. Ací, veient que no tirava res, vaig encarar el meu vol de baixada direcció a l' Ametlla, em separava dels relleus per no sotaventar-me i picava en el morros que sobresortien per aguantar-me amb una mica de dinàmica. Així vaig arribar a la primer balisa i ja era molt baix, per al qual cosa em vaig decidir de separar-me cap a la vall i anar a aterrar al costat de la carretera asfaltada, entre el creuement de l' Ametlla i La Règola. Amb mi va aterrar, també un altra pilot i tots els altres eren escampats per sota el primer vesant. Alguns de la categoria A van fer la primera balisa i van tornar fins sota l' ermita de la Pedra. Amb aquest vol de baixada m' he posicionat en segon lloc a la classificació (quina vergonya!), però davant les expectatives que hi havia ha estat un regal.
Hem acabat fent un plat combinat al Càmping i ......sorpresa! el dia es posa bo. Tothom va pujant per fer un vol de tarda i juntament amb els col·legues decideixo agafar l' ala vella que tinc (la twister) guardada a l' aparcament del càmping, per fer el primer vol de l' any amb ala delta. Pugem i a la sortida fa un vent de perles (brisa constant i amb la intensitat justa). Munto l' ala, m' equipo i quan vaig a la sortida (els parapents no surten per que el vent s' ha reforçat), sense aturar-me, dos passos i alaaaaaaaa... ja soc volant, suau, perfecte. Ja m' ha desaparegut aquell neguit que tinc sempre que fa temps que no l' agafo. El vol comença a ser collonut quan m' acosto a les parets de sota l' observatori i m' aguanto molt bé. Hi ha una mica d' activitat que em permet posar-me pel damunt i arribo a 1.800 mts.. Continuo tirant cap a Mont Rebei, que és on hi ha un piló de parapents i alguns a l' altre costat (Aragó). Jo no passo de 1.700 mts. i dubto, però veig que allí estant girant i que collonssss, endavant i fora mariconades; sense pensar-me-ho ja tinc l' ala tensada i passo el congost i arribo a nivel de cresta a l' altra banda. Em quedo a girar una mica amb un volto un cero que es va convertint en un +1, i després +1,5. Això em tranquilitza, dons ja em veia improvisant un aterratge rural (rural=deixat de la mà de Déu). Continuo girant, ara ja amb parapents al meu costat. Com que ja era tard, la prudència em diu que he de tornar, tot veient als parapents que passen i arriben molt baixos a l' altre costat. S' arramben mot a la paret de Catalunya i remunten resseguint la cresta, menys dos que aterren damunt un camp pel damunt de Mas Carlets. Ara em toc a mi; tenso i directa a la paret on arribo molt per sota i m' arrambo com una sargantana, però... això no puja! m'hi estic una estona i res de res, i sense dubtar enfilo cap a Corçà pel damunt de l' aigua i resseguint les barrancades que pugen d' Ponent a Llevant on trobo activitat que em manté el planeig fins sortir per damunt la cresta del vessant de baix. Allí ja estic sense estrènyer el cul i peus a l' arnés. Vaig girant dinàmica i tèrmica petita fins l' ermita de la Pedra, on hi arribo per sota i hi trobo algun indici d' activitat que em fa girar per intentar arribar al càmping. Amb un planeig (d' ala) arribo a Àger pel damunt del poble i ara encaro el primer aterratge de la temporada, amb molta prudència, tanta, que em quedo damunt dels pilons de sorra que hi ha al principi del camp, tot fent un aterratge impecable. Bé, ja he trencat el gel i m' he emocionat de com és de benparit això de l' ala delta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada